Imperi Roma

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,16 KB

 
L'ECONOMIA ESCLAVISTA I LA CRISI D'AQUESTA. Màxima expansió i apogeu de l'imperi s.lI (Trajà, Adrià, Marc Aureli)./// Al s.III greu crisi; decadència però no desaparició. Primeres incursions bàrbares, atacs a les ciutats …debilitament urbà. Dèbil poder central….inseguretat a les comunicacions …caiguda del comerç ….crisi de la producció artesanal urbana …. decadència de les ciutats. ////Simultàniament, guanyen importància les unitats de producció rurals (viles).Autosuficients (autarquia). Poders autònoms. Serà una sortida per a molts ciutadans urbans (artesans sense feina) i petits propietaris rurals que fugint dels elevats impostos es convertiran en colons de grans dominis (són lliures, no pagaran impostos, treballen per una part de la producció i troben protecció en front de la inseguretat).///Però amb el temps quedaran vinculats a la terra (Reforma de Dioclecià, 297, serfs de la "gleva" o colonat), perdran llibertat i tindran més obligacions davant el senyor (Dominus).///L'escassetat d'esclaus per les manumissions (alliberació d’esclaus) i per la falta de noves conquestes (presoners) , el seu baix rendiment i la perillositat de revoltes afavoreix canvi de sistema… contractació de colons en els grans latifundis (preludi del feudalisme).///Continuarà havent-hi esclaus però l'esclavisme ja no serà la base de l'economia, serà l’economia rural i d’autoproveïment i decadència urbana (amb excepcions). L'APARICIÓ DEL CRISTIANISME. Jesús de Nazaret (+30). Molt poca informació històrica. Es presenta com "el Messies" (alliberador del poble jueu). Revisa la Llei de Moisès i critica als ortodoxes (fariseus)….enemistat de la jerarquia religiosa jueva (Califes) que l’acusen de blasfem però també d'enemic de Roma ("rei dels jueus") ..... els romans l'executen. ///Els seus seguidors eren anomenats cristians. En un primer moment, escissió del judaisme, però apareix Saulo (Pau) de Tars, que promulgà l’acceptació dels "gentils" (no jueus) al Concili de Jerusalem (48). Pau organitza I 'Església mitjançant cartes i viatges per tot l'imperi./// L’hostilitat dels jueus afavoreix la dispersió per tot l'imperi (Universalisme Cristià). Lenta difusió, esp. Orient i Roma. Però el despreci a les religions politeistes (pagans) i la negativa a adorar l'emperador provocarà les persecucions (Neró,64, Deci ,250, Dioclecià, 303-311). -Fonaments del Cristianisme:A través dels Evangelis, missatge de Jesús. Amor a Déu i al pròxim. Benaurances (humilitat, caritat, amor fratern, ... a l'espera del Judici Final. Sacrifici de Jesús, el Fill de Déu, per la salvació de la Humanitat.-Organització dels cristians: Església. Al principi, molt democràtica, consell d'ancians i diaques. Amb el temps, jerarquització i concentració del poder per part del bisbe (episcopos), cap de la diòcesi (coordinació amb els altres bisbes i progressiva subordinació davant el bisbe de Roma: el papa). L'EDICTE DE MILÀ.Després de la gran persecució de Dioclecià (303-311), guerra civil per el poder imperial entre Constantí i Maxenci. Batalla del Pont Milvi (312) .... victòria de Constantí ,després dels seu "somni o visió". Constantí i Licini, els dos augusts signen l'Edicte de Milà (313) ..... llibertat religiosa i igualtat de drets per als cristians. Devolució dels bens expropiats i abolició del culte estatal (adoració de l'emperador). ///Constantí, mort el 337, afavoreix els cristians. Convoca el Concili de Nicea (325) ... Credo, però ambigüitat (també aixeca temples pagans). Només accepta el baptisme al final de la seva vida (però per a l'Església és quasi un sant),. /// Després de Constantí, l'Església agafarà cada cop més influència i poder (amb l'excepció del curt regnat de Julià "l'apòstata", 361-363). Teodosi proclamarà el cristianisme com a religió oficial de l'imperi, condemnarà les "heretgies" com l'Arrianisme (380) i prohibirà els cultes pagans (391).


LES INV ASIONS BÁRBARES. Barbar= estranger, especialment els pobles germanics del centre i nord d'Europa (Germanics del nord, de l' oest i de l' est).Fins el s.III el Limes (frontera Rhin- Danubi) és fort i les legions romanes mantenen a ratlla als barbars (que pretenen entrar dins l'imperi). ///A partir del s. III, crisi política i economica, debilitat romana q provoca les primeres incursions barbares. El 254, gots, sarmates, francs i alamans, al final són expulsats, pero els romans acabaran cedint la Dada als gots (271) i el nord de la Gal'lia als francs(268-­278).///Pero les gran s invasions no vindran fins el s. V, després de la divisió definitiva de l'Imperi. Des de finals del S. IV, pressió deIs huns desde l' Est Destrueixen el regne ostrogot del sud de Rússia i causen grans migracions de pobles germanics cap al' oest.///EIs visigots són admesos dins l'imperi com a federats (376) però es rebel·len i derroten els romans en Adrianopolis (378).///L' any 406 sueus, vandals i alans trenquen el limes del Rhin protegit pels francs federats, que no resisteixen. Saqueig i destrucció de la Gal·lia. El 408 salten els Pirineus i s'estableixen a Hispania i nord d'Africa.Fou una Gran Invasió L'imperi només controlarà Itàlia ,Sicília i poc més/// Però els visigots, procedents de l' est, envaeixen també Italia i saquegen Roma (41O, Alaric). Després d'un pacte es retiren cap al sud de la Gal·lia. Com aliats de Roma expulsaran a vandals i alans d 'Hispania, però es quedaran ells.///El nord i centre de la Gal·lia sera ocupat per francs, alamans i borgonyons ///Britania sera envaïda pels anglos i saxons. Finalment, borgonyons i ostrogots ocuparan Italia. ///És de destacar l'aparició cap al 450 deIs huns d'Átila, que avancen d'est a oest. Constantinoble es lliura pagant un tribut. Després envairan la Gal·lia. Romans aliats amb francs i visigots derroten Atila en els Camps Catalaunics (451). Retirada deIs huns cap a Hongria. ///Fruit d totes aquestes invasions Imperi Roma d'Occident desapareix el 476, quan Odoacre Cap de la Guardia Bàrbar deposa a Romul Augústul com a darrer emperador. ///-Causes de les invasions barbares:Molt complexes. Només coneixem la versió romana. Les més acceptades serien: -desig de les riqueses romanes i de millors terres ///-possible superpoblació germanica ///-possible canvi climatic///-arribada deIs huns des de l' est ///-debilitat romana (romans debils i barbars més avanyats, "romanitzats") ///-divisió de l'Impeli (sacrifici d 'Occident).LES LLUITES CIVILS, ELS "FOEDERATI". Lluites civils hi va haver a Roma des deIs seus inicis. Algunes, de caracter social, com l' alyament dels italics_(91-89 a.e.) per aconseguir la ciutadania; les guerres contra Mitrídates (88-63 a.C.) o els importantíssims alçaments d'esclaus com els d'Euno, Primera guerra deIs esclaus (136-132 a.e.) i el d'Espartac (73-71 a.C.). Pero la major part deIs conflictes civils van ser lluites pel poder: Guerra civil entre Pompei i Cesar (49-46 a.C.), Guerra Ptolemaica entre Octavi i Marc Antoni (32-30 a.e.). El 193, a la mort de Comode, any deIs 4 emperadors, guerra entre ells. Durant la Primera"'Anarquia Militar" (235-305) també sovintejaren les lluites pel poder entre els "aspirants" a emperador. Després de la Tetrarquia, Constantí aconseguirà el poder quan derrotà els exercits de Maxenci (312) i de Licini (324),.A partir del s.IV l'autoritarisme creixent dels emperadors i el fort increment de la pressió fiscal provoquen un exode des de les ciutats cap al campo Molts passaran a ser colons dels grans latifundis pero altres es dedicaran al bandolerisme i la pirateria, unint­se a grups d' esclaus rebel·lats com el cas deIs bagaudes a la Gal·lia i al nord d 'Hispania o integrant-se amb els barbars invasors. ///- EIs Foederati: Des del s.IV queda autoritzat l' establiment d' algunes tribus germaniques en els confins de l 'imperi en qualitat de "federats" de Roma. Reben una anualitat (annonae foederate) a canvi d' assumir la defensa de la frontera de 1'imperi. ///L' any 376 Valente autoritzara l' assentament deIs visigots com a federats, pero aquests es rebel'len i derroten els romans en Adrianopolis, on mor el mateix emperador roma.///El Tractat o "foedus" era un contracte polític que obligava als germanics a ajudar militarment a 1 'Imperi Roma. A canvi, aquest els concedia territoris on instalar-se ("hospitalitas"). 1/3 de les terres es cedien als germanics en usdefruit, no en propietat. ///Visigots, Ostrogots, Vandals i Francs seran federats. Per garantir el compliment de l' acord els caps germanics entregaven els seus fills als romans com a hostatges. ///Aquest sistema va acabar fracassant al S. V, quan els barbars veuen la debilitat de Roma i la seva impossibilitat de fer- los fora.

Entradas relacionadas: