Imperi d'octaví august

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 71,21 KB

 

DORÍFOR


Títol: Dorífor. Autor: Policlet el Vell (480-420 aC). Cronologia: sV aC.Tipologia: DempeusMides: 2,12 m alt.Materials: bronze (original), marbre (còpia romana).Tècnica: modelatgeTemàtica: esport.Estil: Grec clàssic.Localització: Museu Arqueòlogic Nacional de Nàpols.

Context històric i bibliografia del autor:


Situem aquesta obra en el període Grec clàssic. En aquesta època els Grecs acabaven de guanyar les guerres mèdiques contra els perses, el que va suposar una època de bonança econòmica i social, de Pau i de democràcia, és a dir, una de les èpoques més esplendoroses del país. Atenes en especial va agafar molt prestigi i al crear la Lliga de Delos es converteix en la ciutat principal d’aquesta. Aquest període de bonança impulsa a comercialitzar amb obres d’art.

L’autor d’aquesta obra, Policlet el Vell, va ser el creador del cànon pel qual el cos feia set vegades el cap. Va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze. Plini el situa vers el 431 aC. Fou l'autor de l'Hereum i això està d'acord amb aquestes dates, ja que el temple d'Hera a Argos fou construït el 423 aC i acabat vers el 413 aC. Per tant, el seu floriment caldria situar-lo entre el 452 aC i el 412 aC. Entre les seves obres més famoses hi ha el Dorífor i el Diadumen.

Anàlisi formal:


Descripció


: representa un jove atleta dempeus nu, que sosté una llança (desapareguda) a l’espatlla. És una escultura exempta, en posició de contraposto (el cos s’aguanta sobre la cama dreta, l’altra flexionada i la cadera inclinada). Té les proporcions ideals, alt i fort, ja que Policlet va inventar el cànon de bellesa 1 és a 7. A posteriori al S.IV a.C Lisipo va dir que el cànon de bellesa és 1 és a 8. Té un estudi anatòmic perfecte, destaquen sobretot les extremitats; braços i mans. Un braç està relaxat i l’altre en moviment. El tronc i la part de dalt estàn poc treballades (abdomen, costelles i pectorals.) la cintura i el maluc estan molt accentuats. El cabell està poc evolucionat i poc treballat, en canvi la cara està direccionada, té una expressivitat important, llavis amb un somriure estereotipat i ulls expressius. Pel seu pes es complementa amb un suport enganxat a la cuixa, un pedestal i una connexió entre el braç i la cama dretes. Al canell té una peça que uneix el canell amb el cos. La versió en marbre és molt més llisa que la original en bronze que era rugosa.


Composició


Hi predomina la línia vertical però no és simètrica gràcies al contrapposto,

més exagerat que en obres clàssiques anteriors, ni tampoc frontalitat. Els braços estan desenganxats del cos i la còpia Romana de marbre necessita suport. Els cabells ja no són tan geomètrics sinó més naturals, i té els músculs molt marcats. La seva característica principal és que és la primera obra escultòrica esculpida a partir del cànon anatòmic perfecte, un càlcul segons el qual el cos sencer fa set vegades la llargada del cap. Aquest cànon va ser inventat pel mateix escultor de l’obra, Políclet el vell, i després va ser imitat per molts altres escultors.

Moviment i ritme:

 En té perquè està caminant (té un peu aixecat), l’espatlla inclinada li dóna ritme, i està en posició de contrapposto. La cara és expressiva tot i que no gaire; ens transmet seguretat, confiança i tranquil·litat. El tors i la resta del cos es corresponen amb l’expressió facial.

Efectes de la llum:

La textura polida fa que la llum es reparteixi uniformement. Hi ha ombres en els bíceps, les cames o la base. És monocromàtica.

Característiques estilístiques:

Escultura idealitzada-Ús del contrapposto-Braços desenganxats del cos (tot i que un braç està enganxat per tal que s'aguanti l'escultura, en l'original no ho estava)-Ús del cànon i proporció (tot elaborat a partir de càlculs matemàtics)-Naturalitat-Rostres serens-Moviment en front la rigidesa de l'arcaic-Recerca de la perfecció.

Interpetació:


Significat


Representa un atleta qualsevol, no una persona en concret, en repòs abans o després de llançar una jabalina. A l’època del Grec Clàssic, els atletes eren un tema escultòric molt recurrent. Percep una actitud serena que manté l’actitud d’excel·lència ètica del moment.

Funció

La funció d’aquesta escultura és decorativa i propagandística. Va ser feta amb la intenció de ser exposada en un lloc públic, probablement en un estadi olímpic. No se sap qui la va encarregar.

Models i influències:


En la recerca d’un ideal anatòmic, Policlet va idear un conjunt de lleis matemàtiques de proporcionalitat que va combinar amb diferents matissos obtinguts de l’observació de la natura. El seu cànon i la seva composició en contrapposto van inaugurar un model que van seguir els seus contemporanis i va influir en l’art ROMà i en grans escultors del Renaixement, com per exemple Miquel Àngel.Els seus antecedents es lescultura del període Grec Arcaic.---

Influències posteriors: Totes les escultures a les quals se’ls hi ha aplicat el cànon de Policlet, com probablement August de Prima Porta.


HERMES AMB DIONÍS INFANT:


Títol: Hermes amb Dionís infant.Autor: Praxíteles (s.VI a.C).Cronologia: s IV aC.Tipologia: Escultura exempta.Mides: 2,13 m d’alt.Materials: marbre.Tècnica: talla.Temàtica: mitològic.Estil: Grec clàssic.Localització: Museu Arqueòlogic (Olímpia).

Context històric i bibliografia del autor:


476 aC fins a 323 aC. Entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Els perses havien sotmès les ciutats gregues de l’Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina. Un cop acabades les guerres mèdiques s’ha de reconstruir l’acròpolis. Comencen pel Partenó i ho fan ostentosament per demostrar el seu poder després d’haver liderat la lliga de Delos en tota la reconstrucció va ser feta sota les ordres de Pericles (govern de la pólis).----Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338 aC) pare d’Alexandre el Gran.-----Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol Imperi, des de l’Europa fins a l’Àsia, amb la llengua i cultura gregues com a base. A la seva mort, però el seu Imperi es va dividir en diferents regnes.----Aquesta concretament pertany a finals del període Clàssic i transició cap a l’Hel·lenístic. Al segle IV aC. Atenes perd l’hegemonia política i les guerres del----Peloponès. Això va crear crisi, inquietud... I també es reflecteix en l’art, que començarà a perdre la serenitat típica del període clàssic.----Escultor grec. Es creu que era fill de Cefisòdot el Vell. La seva figura domina amb autoritat l'escultura del segle IV a. C. A Atenes i se situa gairebé al mateix nivell de fama i prestigi que la de Fídies al segle anterior.

Anàlisi formal:


Descripció


Grup format per un home nu dempeus recolza el braç esquerre en una roca coberta amb una túnica mentre sosté el petit Dionís. Entre la túnica i Hermes hi ha un suport de marbre. Estudi anatòmic important, músculs marcats però en tensió. Cabells més naturals. S’utilitza la tècnica dels draps mullats; això fa que és vegi més realista. És monòcroma. 

Composició

Aquesta escultura està feta a partir de dos blocs de pedra. Formada amb un eix vertical i el cos forma una corba (S invertida) la corba praxiteliana, típica de Praxíteles: el contrapposto, més pronunciat (que forma la S), dóna més suavitat i lleugeresa al cos i equilibri entre el moviment i el repòs. Proporciona una sensació d’equilibri entre el moviment i el repòs. Tot i que fa una


pausa, aconsegueix la sensació de moviment.L’escultura d’Hermes segueix el cànon de Policlet; el cos per set vegades el cap, en canvi el cos de Dionís també segueix el cànon però no queda ben proporcionat. Hi ha un contrast entre la sinuositat (el moviment) de la figura d’Hermes i la verticalitat de Dionís i la túnica (per sobre de l’arbre per suportar l’escultura).

Moviment i ritme:


El contrapposto, més pronunciat (que forma la S), dóna més suavitat i lleugeresa al cos i equilibri entre el moviment i el repòs. Proporciona una sensació d’equilibri entre el moviment i el repòs. Tot i que fa una pausa, aconsegueix la sensació de moviment. El moviment d’Hermes  contrasta amb la verticalitat de Dionís Efectes de la llum:
Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs de la túnica i als cabells, on hi ha zones de clarobscur.

Característiques estilístiques

Finals del grec clàssic. Braços desenganxats del cos, l’escultura segueix el cànon de bellesa de Policlet, té contrapposto, i introdueix algunes característiques del període hel·lenístic, com per exemple: la manera de representar teles i l’expressió dels sentiments. Els cossos són més efeminats (andròGinés), no són tan atlètics, i són més suaus i armònics.

Interpretació


:

Significat

Representen a Hermes i Dionís, l’episodi en el qual Hermes s’emporta a Dionís al món Nisa perquè el cuidin les Nimfes o segons una altra versió als reis d’Orcomen, per protegir-lo de l’irad’Hera, ja que Zeus té a Dionís amb Sémele, princesa de Tebes. Zeus va encongir a Dionís perquè les nimfes el cuidessin. L’escultura ens representa la pausa que fan pel camí, quan Hermes porta en braços el seu germanastre i li dóna raïm, símbol del “déu del vi”. Aquí es veu la tendresa   cuida al seu germà petit i com el petit ho vol agafar amb la mà, tot i no estar conservada.

Funció

Decorativa estètica, per exposar-la en un lloc públic. Es va trobar el s. XIX al tempre d’Hera. Es creu que era una escultura per commemorar la Pau entre els poble d’Elis i Arcàdia, ja que Dionís era el patró d’Elis i Hermes de l’altre.

Models i influències:


Praxíteles va seguir els cànons imposats en l’època clàssica, sobretot el de Policlet, manté l’ideal de bellesa i de proporció. Les seves dos grans influències van ser David de M.Àngel (s.XVI) amb la tècnica la talla i David de Donatelo (s.XV) amb la tècnica de la cera fosa.


VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA


Títol: Victòria de Samotràcia.Autor: Pitòcrit de Rodes.Cronologia: 200-190aC.Tipologia: escultura exempta.Mides: 2,45 m d’alt.Materials: marbre de Paros.Tècnica: talla.Temàtica: mitològic/commemoratiu.Estil: Grec hel·lenístic.Localització: inicial (illa de Samotràcia), actualitat (Musée du Louvre: París).

Context històric i bibliografia del autor:


Aquesta obra grega anomenada Victòria de Samotràcia, va ser construïda durant a finals del segle II a.C. L’autor és Pitòcrit de Rodes, origínàriament estava al Santuari dels Cabirs a l’illa de Samotràcia, actualment es troba en el museu del Louvre a París. L’època hel·lenística és una etapa convulsa que s’inicia amb la mort d’Alexandre el Gran. Una època en que el gran Imperi format per aquest es divideix entre els seus generals donant lloc a l’aparició dels regnes hel·lenístics. Amb aquesta aparició la cultura grega s’atomitza. Apareixen nous centres culturals i artístics com Rodes o Pergam.---En aquests centres les produccions artístiques que s’hi realitzen manifesten amb tota la seva esplendor la barreja entre la tradició clàssica i les influències de la cultura oriental. Conegut per nombroses firmes seves que apareixen a la base de diverses estàtues, trobades, sobretot, a Rodes, és esmentat per Plini. Hom creu que executà la imatge del navarc Agesandre que figura en la birrem esculpida a l’acròpolis de Lindos. Li ha estat atribuïda la Níkē de Samotràcia, considerada una obra ròdia del segle II aC, pel fet d’haver trobat la seva signatura en uns fragments apareguts en el mateix indret on fou descoberta l’estàtua.

Anàlisi formal:


Descripció


: És una escultura exempta, està realitzada amb marbre mitjançant la tècnica de la talla. L’escultura figurativa és la representació d’una Niké o Victòria, representada com una dona amb ales, just en el moment en què es pon sobre la proa d’un vaixell. Tractament de la superfície desigual (molt polides i més rugoses). Gran Naturalisme i un marcat Realisme. Cànon de proporcions correctes. Es tracta d’una figura monocroma realista  amb molta fermesa i poder Composició
: L’escultura presenta un volum massís i compacte. El recargolament de la vestimenta dona una sensació de lleugeresa. Presenta multifacialitat, es pot contemplar des de diferents punts de vista. L’autor dóna prioritat a la visió des del costat dret. L’obra presenta una composició oberta, predominen les línies diagonals i corbes. Gran dinamisme reforçat per l’avançament de la cama dreta i el recargolament dels plecs


Vista frontalment presenta una lleugera torsió remarcant el dinamisme. Vista lateralment s’observa una línia diagonal, també contribueix al dinamisme. S’utilitza la tècnica dels draps molls en els plecs de les robes adherides al cos de la dona.

Moviment i ritme


:  L’escultura presenta un volum massís i compacte.

Efectes de la llum:

La llum crea efectes de clarobscur contribuint a incrementar el fort dinamisme.

Característiques estilístiques

: Abandonament dels ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri en favor del moviment i una expressivitat extrema.----Representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme i expressivitat----Representació de nous temes no tractats durant l’època clàssica. Temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort.----En suma observem com l’idealisme propi del classicisme deixa pas al gust pel Realisme.

Interpretació:


Significat


:Es la representació de la creença grega de que la deessa Niké col.Locada sobre la proa d’un vaixell els protegia de les tempestes i dels enemics, afavorint el seu triomf en les batalles navals. També és una al.Legoria de les forces de la naturalesa, del vent i del mar des de l’antropocentrisme que va caracteritzar la cultura grega. En aquest cas utilitzant les fomes d’una dona (malgrat que amb ales).

Funció

: L’escultura es va realitzar per commemorar la victòria naval dels rodis (habitants de Rodes) sobre el rei Antioco III el gran de Síria. El seu emplaçament original va ser el santuari dels Cabirs a la illa de Samotràcia formant part d’una construcció més gran que ben podria haver estat: un estany o una font, o ambdues coses a l’hora, i sobre les aigües dels quals, probablement es reflectiria.

Models i influències:


Aquesta obra pot tenir el seu antecedent en la Nike de Palonlos del santuari d’Olímpia, realitzada per commemorar una victòria sobre els espartans.--La Victòria de Samotràcia destaca l’ús de la tècnica dels draps molls utilitzada per Fídies al Partenó.---Aquesta escultura ha exercit una forta influència sobre produccions artístiques posteriors, ha estat objecte de reinterpretacions, i inclús ha servit de base pel logotip d’alguna marca comercial (firma esportiva Nike). L’escultura Formes úniques de continuïtat en l’espai d’Umberto Boccioni, té una certa semblança amb la Victòria de Samotràcia.


LAOCOONT I ELS SEUS FILLS:


Títol: Laocoont i els seus fills.Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes.Cronologia: segle III-II a.C.Tipologia: escultura exempta.Mides: 2,42 m d’alt.Materials: original de bronze; còpia romana de marbre.Tècnica: talla i trepanat.Temàtica: mitològic.Estil: Grec hel.Lenístic.Localització: MuseiVaticani(l'obra es va descobrir entre les ruïnes del palau de Titus, a Roma, l'any 1506).

Context històric i bibliografia del autor:


L'obra pertany al període hel·lenístic (323- 31aC), un temps de transicióentre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'Imperi ROMà. Comença amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un Imperi des d'Europa fins a Àsia on es parlaria grec i la cultura hel·lènica en seria la base.
Amb la mort d'Alexandre el Gran l'Imperi queda dividit en diferents regnes. Degut a això, pel que fa a l'art, les influències gregues es barregen amb altres regnes i es creen diferents escoles. Aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes.-----Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor. Autorsespecialitzats en representar escenes de la Ilíada i l'Odissea, dues obres d'Homer que parlen de la guerra de Troia i del retornd'Ulisses a Ítaca després de la victòriagrega.

Anàlisi formal:


Descripció


Grup format per tres homes nus. Un de més gran i dos de més petits, que lluiten per alliberar-se de dues serps.

Composició

: La composició és oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una diagonal que va des del colze del pare fins al terra passant per tot el cos. Els cossos dels fills són anatòmic ament iguals que el del pare però a escala més petita, la qual cosa no s'acosta gaire a la realitat. Els cossos estan contorsionats. Tota la musculatura de les figures es troba en tensió i les cares mostren molta expressivitat. Sobretot en la cara del pare, veiem com la serenitat en l'expressió de les escultures clàssiques s'ha perdut, ja que mostra una expressió de patiment (phatos), com si estigués a punt de deixar anar un crit. És una escultura que ens transmet violència, tensió i patiment. Un altre tret important és que s'utilitza "la tècnica dels draps molls" per tal de representar les teles i que semblin més reals. És una escultura que té frontalitat, és a dir, està feta per ser vista des de davant. Finalment, veiem com tota l'escultura té unitat, la qual cosa s'aconsegueix per mitjà de les serps, que envolten les tres figures i les uneixen.

Moviment i ritme

Pel que fa al moviment, podem dir que és una escultura molt dinàmica. Ho veiem per les dues serps, que forment línies ondulades i per l'acció que es representa.


Els personatges estan lluitant amb les serps, per tant, estan en moviment, immediatament després de la imatge representada es trobaran en una altra posició.

Efectes de la llum:

La tècnica dels draps molls, influeix en la llum creant clar obscurs, que també veiem en altres parts de l'escultura, com: entre el cos del dill i el pare, al rostre del Laocoont etc.

Tractament de les superficíes:

La textura de la superfície està ben acabada, polida, excepte l’element de recolzament i els cabells.

Tractament de la figura humana:

té l’expressivitat serena, tranquil·la (avança segur d’ell mateix), una pausa momentània uneix estabilitat i moviment en potència (el tors correspon a aquestes  ---).  És una escultura monocroma.

Característiques estilístiques

: L'estic és grec hel·lenístic, caracteritzat pel seu dinamisme i el trencament dels cànons de serenitat i equilibri clàssics. Com veiem en aquesta escultura, les figures acostumen a estar en tensió i a representar el moviment. Els rostres dels personatges mostren molta expressivitat i transmeten dolor i un gran sofriment. Es posa de moda la representació de grups, en aquest cas en trobem un format per Laocont, els seus dos fills i dues serps. S'accentua molt la musculatura dels personatges, tots tres tenen els músculs molt desenvolupats.Com hem dit anteriorment, aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes. Per tant, a més de les característiques generals del grec hel·lenístic, mostra trets típics d'aquesta,com el dinamisme, el colossalisme i el moviment contorsionat. Una escultura del mateix estil i pertanyent a la mateixa escola seria la de "Victòria de Samotràcia".

Interpretació


:

Significat

: Aquesta escultura reprodueix el moment en que dues serps es mengen a Laocont i els seus dos fills. Això es Déu a que, Laocoont, sacerdot de Troia, intenta advertir al seu poble del perill que pot suposar entrar el cavall regalat pels grecs a la ciutat de Troia. Davant d'això, la deessa Atena envia dues serps perquè el matin a ell i als seus fills i així evita que li ensorrin el pla. També hi ha una altra versió que diu que Laocoont era sacerdot d’Apol·lo i que va ser castigat per aquest al casar-se contra les seves ordres.
Cal destacar que segons la versió d’Homer només hi havia un fill i en la de Virgili dos. Per això hi ha una teoria que diu que en l’original grega només hi hauria un fill i en la còpia romana dos.

Funció

: decorativa i estètica. A l'època d'Agesandre estava de moda entre els rics tenir grups escultòrics per decorar les cases, aquesta escultura en concret es va trobar a casa de Neró.

Era un tret característic d'Agasandre i els seus fills el fet de representar escenes mitològiques relacionades amb la I·líada i l'Odissea d'Homer.

Models i influències:


L'antecedent estilístic és el grec clàssic. Posteriorment influencià molt a Miquel Àngel, que hi era present en el moment en que van descobrir l'escultura i va quedar impactat amb la seva expressió. Arrel d'això hi ha una influència clara en els cossos, les cares i les mirades de les obres d'aquest autor. Sobretot per la terribilità, en l’escultura del Moisés. També és una escultura que influencia al Barroc per la contorsió dels cossos, la tensió corporal i el dinamisme, l’ús de diagonals... Ho veiem en autors barrocs com Bernini.

COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI:


Títol: Colosseu o amfiteatre Flavi. Autor: Desconegut. Cronologia: s.I (72-80) Tipologia: Amfiteatre. Materials: blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc. Estil: ROMà imperial. Localització: Roma.

Context històric i bibliografia del autor:


Període Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC. L’expansió territorial provoca la crisi de la República. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Després de la mort de Cèsar, assassinat per part dels partidaris del la República, el seu besnét Octaví va vèncer els seus rivals a la Guerra Civil.----Aquesta obra pertany al segle I, per tant dins d’aquesta etapa de pocs conflictes que permeten els emperadors destinar recursos a la construcció d’obres públiques. Colosseu encarregat per Flavi però inaugurat per Tit i acabat per Domicià.

Anàlisi formal:


Materials constructius i decoratius


Hi podem trobar marbre, pedra, tova...

Sistema constructiu:

És arquitravat i voltat als tres primers pisos. Elements sustentats: Els entaulaments que fixen el límit de cada un dels tres pisos, voltes de canó i voltes d’aresta.---Elements de suport: podi (estilobat), pilars, columnes adossades als pilars (que tenien funció decorativa). També arcs de mig punt i contraforts.

Organització de l’espai:

la pista arena era on es feienelsespectacles i estavacobert de sorra.--- el soterrani o fossae:
Sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi haviaelsmagatzems per alsdecorats, elsdepartamentspelslluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampesservia per pujar les feres a l'arena.----la graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arenaper un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una o méstribunesestavenreservadesalsgranspersonatges (l'emperador).

Espai exterior;

Cada pis és d’un ordre diferent: Primer pis: d’odre dòric toscà amb columnes sense estries i té base. Té 80 arcades.----Segon pis: d’ordre jònic i es compon de base. El fust més esvelt i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades.---Tercer pis: d’ordre corinti. És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d’acant. Té 80 arcades---L’àtic massís: decorat amb lesenes d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades


Aquesta part del Colosseu es va afegir posteriorment. En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per subjectar el “velarium” que tenia la funció de protegir el Colosseu de la pluja i del sol.

Espai interior:

Als intercolumnis del segon i el tercer pis tenien escultures. La graderia envoltava l’arena que era l’espai circular on es feien les celebracions. Sota l’arena hi havia un subsòl ple de passadissos interns on hi havia els muntacàrregues per pujar les feres a l’arena. Aquest subsol estava cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable. Tenia un sistema impermeabilitzat per inundar l’arena i fer una piscina per a les batalles navals. La càvea (graderies) com que no es van utilitzar els desnivells del terreny per construir-la sinó que es construïen superposant diverses voltes superposades sobre pilatres que formen passadissos interiors. A l’interior hi cabien uns 50 mil espectadors. Els accessos es deien vomitoris, que eren escales i rampes que estaven sota les arcades per anar cap amunt.

Relació amb l’entorn

: El Colosseu es va construir sobre les ruïnes del gan parc creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea, concretament al lloc que ocupava el lac artificial. Està situat en un dels antics fòrums de la ciutat de Roma i proper al circ Màxim.

Característiques estilístiques

: ROMà imperial. L’amfiteatre va ser una innovació romana que consisteix en la uníó de dos teatres. Els grecs únicament edificaven de teatres, és a dir, la meitat d’un amfiteatre. ús també de l’arc, la volta de cançó i la d’aresta que no utilitzaven els grecs.

Interpretació:

Funció


: Lúdica, és a dir, per entretenir ja que s’hi feien jocs, Gladiadors, lluites d’animals i batalles navals. També simbolitza i glorifica a l’emperador Vespasià amb una clara intenció propagandística.

Significat



Fou situar en el llac Dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Era un regal de rei Vespasià al seu poble. Tenia el caràcter públic d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts. La gent s’asseia segons el seu estatus social.

Models i influències:


Els seus antecedents eren els teatres grecs.---El Renaixement. Copiarà i utilitzarà molt la superposició d’ordres (que també s’havia utilitzat en època hel·lenística) .---El colosseu també ha servit de model i inspiració fins i tot per a la construcció de molts estadis esportius actuals


PANTEÓ DE Roma:


Títol: Panteó. Autor: Desconegut. Cronologia: 118-128 Tipologia: Temple.Materials: Formigó, granit, maó, marbre i fusta. Estil: ROMà imperial. Localització: Camp de Mart (Roma).

Context històric i bibliografia del autor:


El Panteó va ser construït durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’Imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat. La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregat per Agripa, la mà dreta d’August. Anys després hi va haver un incendi que va cremar l’edifici, que anys després va ser restaurat per Domicià, tot i que no va ser reconstruït fins l’any 118 dC per Adrià. L’arquitecte de la reconstrucció segurament va ser Apol·lodor de Damasc. 

Anàlisi formal:


Materials constructius i decoratius:


Està format per formigó, marbre, maó.

Sistema constructiu



És arquitravat i voltat. Elements sustentats: A la façana principal trobem un entaulament amb arquitrau, fris i cornisa. Rematat per un frontó i una coberta inclinada a dues aigües. Sobre la cel·la hi ha una cúpula hemisfèrica amb un òcul. Elements de suport: Una façana amb un pòrtic octàstil amb columnes corínties. A l’interior vuit pilars de contenció que aguanten la pressió del tambor de tres pisos i els murs del tambor que combina el formigó amb tres sèries superposades d’arcs de maons. 

Organització de l’espai:

esta format per 3 parts. El pòrtic, un cos de transició i la cel·la circular

Espai exterior



Hi havia el projecte de construir una gran plaça porticada al voltant del Panteó, cosa que no deixaria veure el cilindre del tambor , que visualment no és bonic ja que no presenta cap tipus de decoració. Aquest consta de tres pisos que amaguen la base de la cúpula. El temple es trobava sobre un podi, però al aixecar el nivell del terra va quedar gairebé a la mateixa altura. El frontó de la façana principal no està decorat però té una inscripció en llatí dedicada a l’emperador Agripa, qui va encarregar construir el Panteó. El pòrtic format per 16 columnes de capitells corintis i base de marbre blanc (pòrtic octàstil + 8 columnes més a l’interior del pòrtic).

Espai interior



Presenta una única cel·la de planta circular amb una sola entrada, el pòrtic octàstil. Hi ha vuit pilars que aguanten la cúpula, entre cadascun d’aquests hi ha una petita capella dedicada a un déu. Aquestes tenen columnes a davant amb la única funció de decorar i amagar els pilars i tot el sistema de càrregues que sosté l’edifici (murs gruixuts) Aquestes columnes decoratives són com un homenatge a l’arquitectura arquitravada grega. A més tot l’interior està recobert amb marbres i materials nobles.


al segon pis hi ha finestres. A continucació trobem la cúpula formada per 5 fileres de cassetons amb 28 cassetons cadascuna que es van fer mé s ptits a mida que pugen i s'acosten a l'òcul, una finestra circular d’uns 9m de diàmetre a dalt de tot de la cúpula, amb la funció d’il·luminar i ventilar. Simbolitza el Sol i durant tot el dia la llum va fent la volta i il·luminant tots els cassetons. Aquest òcul es cobria amb làmines de alabastre per protegir l’interior de la pluja.

Relació amb l’entorn:


Esta situat al cor de la Roma actual, la seva integració a l’entorn urbanístic és total malgrat les seves dimensions, perquè no supera l’altura dels edificis contigus i les seves proporcions s’adeqüen perfectament a l’espai de la plaça que l’acull.

Característiques estílistiques



ROMà Imperial. Presenta característiques de l’arquitectura grega, com són les columnes, el pòrtic i tota la decoració interior. També es veu la influència dels Tholoi grecs (temples circulars dedicats a herois). D’influència oriental trobem la cúpula i els arcs. Per tant trobem que hi ha eclecticisme, és a dir, una barreja de diferents influències de les cultures que més els van interessar. Això reflexa el sentit pràctic dels romans, agafen les tradicions constructives que els hi semblen millors dels diferents territoris conquerits. L'Eclecticisme es la principal característica de l’arquitectura romana degut a la gran extensió del seu Imperi.

Interpretació:


Funció


: El Panteó és un edifici amb funció religiosa, perquè era per rendir culte a tots els déus de l’Olímp tal com indica el seu nom (Pan= tot / theos= Déu), inclosos els emperadors anteriors, ja divinitzats. Tot i axò els 7 àbsis estan consagrats a les set divinitats celestes, el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Dónen especial importància a Venus i Mart, la deessa de bellesa i el déu de la guerra, que simbolitzen el poder de Roma. També tenen funció propagandística,ja que el va encarregar l’emperador Agripa per tal de demostrar el poder i la bellesa de l’Imperi ROMà.

Significat



La cúpula simbolitza la volta celeste. L’òcul de la cúpula simbolitza el Sol, que és el centre de l’Univers, com ho era Roma en aquell moment. Els 28 cassetons simbolitzen els dies del cicle lunar i hi ha cinc cercles perquè el sistema planetari antic en tenia cinc. Aquest temple era dedicat a tots els déus i també als emperadors que havien estat divinitzats.

Models i influències:

Els seus antecedents són els Tholoi grecs. Temples petits, rodons, dedicats a herois i l’arquitectura grega en general. Tenen un seguit d’influències com els Artistes del Barroc i del Renaixement que utilitzaran cassetons i cúpules.

MAISON CARRÉE:


Títol:Maison Carrée. Autor: Desconegut. Cronologia: 16 a.C. Tipologia: Temple. Materials: Pedra calcària. Estil: ROMà imperial.Localització: Nimes (França).

Context històric i bibliografia del autor:


Es tracta de la època de “paxromana”.
Hi ha pocs conflictes i els diners que tenien els podien destinar a fer obres publiques, ja que era una manera de demostrar la seva superioritat davant dels altres territoris conquerits i així poder expandir la seva cultura i la seva llengua arreu del seu territori que no es restringia a la Península Itàlicasinó a tot l’Imperi ROMà. Per altre banda no nomes van fer obres públiques a Roma sinó que també les van fer arreu de l’Imperi ROMà, com a eina romanitzadora i unificadora. Aquesta obra es situa a Nimes (França) i es va edificar en època del 1r emperador, Octaví August. Va ser encarregada per Agripa, gendre i mà dreta de l’emparador.

Anàlisi formal:


Materials constructius i decoratius



Conté pedra calcària blanca.

Sistema constructiu:

És arquitravat. Elements sustentats: l’entaulament format per l’arquitrau, el fris i la cornisa. El frontó triangular i la coberta a dues aigües. Elements de suport: Columnes corínties, que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la. Les columnes adossades comparteixen la funció de suport amb el mur. Al pòrtic les columnes soles sostenen l’entaulament.

Organització de l’espai



Planta rectangular Espai exterior:
Aspecte molt semblant als temples clàssics grecs tot i que té característiques pròpies com per exemple el Pòdium elevat Columnes laterals i del darrere adossades (20 columnes) pseudoperípter pòrtic Hexàstil (6 columnes al pòrtic) i 2 laterals per cada costat (exemptes) Columnes corínties estilitzades : Fulles d’acant i ornaments florals als capitells, fust acanalat El sostre interior del pòrtic és horitzontal i té cassetons quadrats L’entaulament està format per: Arquitrau (amb 3 platabandes), fris amb decoració floral i cornisa. Frontó, amb timpà sense decoració. Tot al damunt d’un podi amb Escalinata només al davant. Donen molta més importància a la façana principal que a la resta Espai interior:
Només té una cel·la, sense cap divisió, tot i que podia haver estat dividida en parts per honorar diverses divinitats. Només s’hi accedeix pel davant.

Relació amb l’entorn:

Està ubicat actualment al centre de Nimes. 

Quan va ser construït ocupava un lloc preeminent de l’antic fòrum ROMà, creat a partir de la confluència dels dos carrers principals: el cardo i el decumanus.

Característiques estílistiques



Roma imperial, es una barreja de característiques gregues: arquitravat, columnes.... I de característiques romanes (podi i no es simètric) els romans no li donen importància ni al ni al darrere ni els costats.

Interpretació:


Funció


: August va voler romanitzar tot el seu Imperi, i una forma de fer-ho era construint tot tipus d’edificis. També era una forma d’impressionar als pobles conquerits, un hàbil instrument de propaganda per demostrar la força i la grandesa dels seus nous amos i alhora unificar els territoris conquerits. Després de la mort d’August, l’Imperi es va omplir de temples dedicats al seu culte, ja que fou divinitzat. Els romans, arreu dels seus territoris també van fer construir altres obres arquitectòniques com teatres, infraestructures, etc... Per exemple el Pont du Gare, de Nimes.

Significat



Aquest temple fou dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa, i s’erigí en honor de l’emperador i la seva família. No hi ha però ni escultures ni relleus que en facin referència, en canvi ornamentació floral carregosa. Aquest temple el feu construir per Agripa, mà dreta d’August, el qual s’encarregà d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia .

Models i influències:


El seu antecedent és l’estil grec clàssic i les influències posteriors són el Renaixement i neoclassicisme. Els temples romans van seguir els elements tradicionals de l'arquitectura religiosa grega -planta rectangu- lar, ordres classics, sistema constructiu arquitravat-, que van fusionar amb les innovacions arquitectòniques etrusques -podi elevat. Pel que fa a la decoració -escassament conservada-, destaca la profusa ornamentació floral del fris conser- vat, que recorda els motius que poc després es van utilit- zar per decorar l'Ara Pacis (13-9 a.C.), a Roma. Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estè tiques que es deriven de la utilització depurada de l'or dre corinti i la importància atorgada al portic del temple ROMà de la Maison Carrée van tenir una influència im- portant durant el Renaixement i, sobretot, en la cons- trucció dels temples neoclàssics, com l'església de La Madelaine de París.

AQÜEDUCTE DE LES FERRERES:


Títol: Aqüeducte de les Ferreres. Autor: Desconegut.Cronologia: Primera meitat del segle I d.C. Tipologia: Aqüeducte. Materials: Pedra calcària local (saldo). Estil: ROMà republicà tardà (transició del republicà a l’Imperi de l’època imperial. Localització: Barrancs dels Arcs (Tarragona).

Context històric i bibliografia del autor:


Aquesta obra pertany per tant al segle II, període encara de pax romana, hi havia pocs conflictes, podien dedicar-se a encarregar obres públiques, infraestructures....Aquestes construccions donen prestigi als emperadors que les encarreguen i serveixen també com a eina romanitzadora.

Anàlisi formal:


Materials constructius i decoratius:


Blocs de pedra tallats de la mateixa forma aguantant-se sense morter.

Sistema constructiu



És voltat. Elements sustentats: arcs de ½ punt i cornises Elements de suport: pilars; els de dalt tenen forma rectangular i els de sota triangular. Troncopiramidal o de piràmide escapçada.

Organització de l’espai:

Espai exterior:


Construït amb carreus regulars col•locats en sec. De cada pilar en neixen dos arcs cosa que enforteix l’estructura. Sobre la 2a fila d’arcades hi ha un canal que estava recobert de calç i fang per tal de fer el canal impermeable i poder transportar l'aigua fins a un dipòsit on a partir d'aquest es distribuïa l'aigua per la ciutat. S’adapta al terreny i als desnivells (càlculs matemàtics)També càlculs matemàtics per buscar el recorregut més curs i amb una mica d’inclinació perqué l’aigua circulés L'aqüeducte tenia dos pisos, el pis de sota tenia 11 arcs i el de sobre 25 que es feien a partir de càlculs matemàtics per adaptar-se al desnivell. Eren molt bons enginyers.

Relació amb l’entorn

És la imatge principal del paisatge urbà segovià. Les seves arcades, testimoni perenne i excepcional de la cultura, l'art i la tècnica assolida per la civilització romana en aquesta ciutat, travessen una part principal del centre de la població, i el monument és especialment espectacular el tram que s'eleva sobre la plaça del As¡zoguejo.

Característiques estílistiques



ROMà imperial, característiques: sentit pràctic, monumentalitat, complexitat tècnica, austeritat, etc


Interpretació:


Funció doble:

• Portar l'aigua (suministrar aigua a la ciuatat de Tarraco) Es construeix l’aqüeducte per superarundesnivell). • Romanitzar l'Imperi: la construcció d’obres públiques com ara aqüeductes, xarxes de comunicació.... Eren una eina de propaganda, romanització, i unificació del territori.

Significat:

No té un significat contret però al voltant dels aqüeductes i ponts ronden diferents llegendes d'origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador comú: hi ha un pacte amb el diable i una ànima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades. Un fort temporal van fer caure el viaducte i el constructor en veure aquell desastre va invocar el diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de l'anima de la primera persona que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte. L'endemà el pont estava construït però el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i el pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satanàs.

Models i influències:


Els seus antecedents són l’estil etrusc, tot i que l'aqüeducte és un invent ROMà. I les seves influencies posteriors són el Renaixement i Neoclassicisme. L'aqüeducte de Segòvia és l'obra d'enginyeria romana més important de la Península Ibèrica i una de les més rellevants d'Europa, només comparable a l'impressionant Pont du Gard, que forma part de l'aqüeducte de la ciutat francesa de Nimes. Toledo, Tarragona, Mèrida, Sevilla i moltes altres ciu- tats tenien o tenen aqüeductes similars, però cap no arriba a la magnificèn- cia del de Segòvia. També cal remarcar l'ús de l'opus caementicium, utilitzat en l'arquitectura romana des del segle II a.C. Aquest material estava format per petites pe- dres que es disposaven en un encofrat, sobre el qual s'aboca- va una argamassa formada fo- namentalment de calç i sorra. Tant per la composició, com per la seva gran resistència i duresa es pot considerar un equivalent del formigó actual.

SARCÒFAG DELS ESPOSOS:


Títol: Sarcòfag dels esposos.Autor: Desconegut. Cronologia: 520 a.C. Tipologia: Grup exempt. Mides: 2,20 x 1,41 m. Materials: Terracota policromada. Tècnica: Modelat. Temàtica: Funerari. Estil: Etrusc Localització: MuseoNazionale di Villa Giulia (Roma).

Context històric i bibliografia del autor:


Aquesta escultura pertany als últims anys de l’etapa de la monarquia de Roma, que va des del 753-509 aC. Va ser una etapa en què Roma va ser governada per 7 reis; els 4 primers llatins i els tres últims etruscs(la Península Itàlica estava ocupada per diverses tribus: llatins, etruscs, samnites, sabins, umbres).
Els etruscs eren un poble originari d’Àsia Menor, la cultura dels quals era una interessant barreja d’art grec i art oriental, que donava molta importància a la vida després de la mort i que influenciarà en gran manera l’art ROMà posterior.-----Fins el segle III aC l’art s’ha de considerar dins de l’art etrusc. Entre els segle III i I aC es pot començar a parlar d’un art ROMà (barreja d’influències etrusques, itàliqües i gregues). ----Per tant, aquesta escultura es considera etrusca marcada per les creences religioses i per la vida després de la mort.

Anàlisi formal:


Descripció:


Dues figures, un home i una dona, reclinats sobre un llit anomenat klinéen activitat relaxada. L’home situat darrera de la dona porta el tors nu i també va descalç. La dona està en primer terme i va vestida amb una túnica llarga, sabates punxegudes i un barret. Els personatges no es miren però hi ha una relació afectuosa, no a través de les mirades, sinó a través de les mans. Conservarestes de policromia de colors vius, igual que l’escultura del Kouros i Kourai.

Composició



Una meitat de l’escultura (la part del cos, la cara, les mans, les trenes i els peus) està molt més treballada que l’altre meitat (la de les cames). Tot i que els peus tornen a estar treballats. Les cares són bastant geomètriques (la barba de l’home, les trenes de la dona, els ulls ametllats, la boca estereotipada etc, en són elements que ho demostren.) Tot i ser cares geomètriques, intenten assemblar-se al model. Predomina la línia horitzontal (el llit) però tot i així també hi ha una verticalitat a la partdels cosos i les cares.


Moviment i ritme:


No hi ha moviment. Tot i que tampoc són estàtics del tot, estan en repòs però les mans... Donen una sensació de no ser estàtics. Expressivitat: No n’hi ha, ja que les cares son geomètriques i tenen una influència arcaica, però expressen un cert afecte mitjançant la col·locació de les mans. 

Efectes de llum



Es reparteix uniformement, no crea clarobscurs.

Característiques estilístiques



L’estil etrusc té una barreja d’influències orientals i de l’art grec del període  arcaic.

Interpretació:


Funció


: Aquesta escultura té dues funcions: Una és guardar les cendres delsmorts (urna) i l’altrefer un homenatge a les persones mortesamb la representació de les seves cares.

Iconografia i iconologia



El poble etrusc moltmarcat per les creencesreligiosescreia que després de la mort hi havia una altre vida i per aixòdecoravenelssarcòfagscom si fossin cases, ambpintures al fresc i ambelements de la vida quotidiana per acompanyar-los a l’altre vida. Aquestes dues figures representen els esposos celebrant un banquet en actitud quotidiana i relaxada. Ésimportant remarcar que la dona està en primer pla, ja que la civilització etrusca no marginava a la dona i la considerava igual que l’home, cosa que no passava en la societatgrega i romana.

Models i influències:


Antecedents


: Grec arcaic, té semblances amb el Kouros i Kourai:- Ulls ametllats---Cares geomètriques---Tractament del cabell---Cara estereotipada---També té antecedents de l’art etrusc:--- Intenta assemblar-se al model----Són més realistes que idealitzats----La manera de treballar els pòmuls Influències

Art ROMà posterior.


AUGUST DE PRIMA PORTA:


Títol:

August de Prima Porta

Autor: Desconegut. Cronologia: 20 a.C ; còpia de l’any 14 d.C. Tipologia: Escultura exempta. Mides: 2,20 x 1,41 m. Materials: Còpia en marbre d’un original en bronze desaparegut. Tècnica: Fosa. Temàtica: Commemoratiu. Estil: ROMà imperial Localització: MuseiVaticani  (original: Vil·la Ad GallinasAlbas).

Context històric i bibliografia del autor:


La còpia en marbre de l’August de prima Porta va ser feta durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’Imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat. Aquesta escultura es va trobar a les excavacions fetes a Prima Porta, tot i que se sap que hi va haver una escultura original feta en bronze.

Anàlisi formal:


Descripció


: Home descalç vestit amb una túnica que li passa per davant de la cintura i la recull amb el braç esquerra i amb cuirassa, i presenta el braç dret alçat. Sota la cama hi ha un dofí i un cupido que a l’origínària no hi és.

Composicó



Oberta. Predomina la verticalitat, a més podem veure una diagonal del peu esquerra al braç dret. Va ser feta per ser vista frontalment. Hi ha contraposto. Podem observar la tècnica dels draps molls i a més hi veiem el cànon de bellesa de Policlet. La cara no està idealitzada com feien els grecs, l’escultura té la cara jove però és la del model (l’emperador August). Intenta ser realista i també és molt detallista. Estava policromada.


Moviment i ritme



Reflecteix l’actitut de l’emperador, sobretot confiança amb ell mateix. Veiem com el seu rostre mostra seguratat i a més podem apreciar que no està idealitzat, sobretot es veu el Realisme en els cabells. Equilibri perfecte.

Efectes de llum



Trobem clarobscurs a la capa, tot i que la resta de l’escltura té la llum repartida uniformement.

Característiques estílistiques



Eclecticisme (barreja d’influències) que mostra una gran influència etrusca al mostrar l’intent d’assemblar-se al model, frontalitat, ús de materials nobles, monumentalitat, ús del cànon de bellesa.

Interpretació:


Significat


August vestit de militar. Està descalç perquè la còpia va ser feta quan ell ja estava mort i per tant ja estava divinitzat, cosa que també es veu amb el dofí i Cupido, que ens recorda a Venus. La cuirassa que porta té uns relleus que poden ser interpretats ja que hi surt Tiberi rebent trofeus que representen la rendició de les zones pacificades, a la part dreta la Gàl·lia i a l’esquerra Hispania, territoris representats per dones. Tiberi va acompanyat per la Lloba Capitolina. A la part superior podem observar Apol·lo portant un carro i a la part inferior hi ha Diana, déus protectors d’August. Els romans el que volien era deixar constància dels seu actes reglorificant-lo.

Funció



política, propagandística i estètica. Se suposa que va ser encarregada per la dona d’August.

Models i influències:


Antecedents


: l’estatuària funerària etrusca i l’escultura grega, concretament amb el Dorífor de Policlet.

Influències



l’August es va convertir en un model a seguir per la representació dels altres emperadors. ----L'August de Prima Porta manté un paral-lelisme compositiu evident amb el Dorifor de Policlet, la còpia del qual probablement va poder contem- plar l'escultor ROMà. Aquest seguiment de l'es- cultura clàssica grega es barreja amb la influèn- cia de l'estatuària funerària etrusca, el Realisme de la qual, en retrats com el de Luci Juni Brut (fundador de la Repú- blica romana), també es troba present en el retrat imperial. L'August de Prima Porta es con- sidera que va iniciar la tipologia escultòrica del retrat imperial, que posteriorment es va conver- mitat a tir en un prototip àmpliament imitat a tot l'Imperi.

CASA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA:


Títol: Casa del poeta tràgic de Pompeia. Autor: Desconegut Cronologia: Segle I d.C. Tipologia: Civil (domus). Materials: Pedra. Tèncica: fresc (pintura), opus tessellatum (mosaic). Localització: Pompeia (Itàlia).

Context històric i bibliografia del autor:


Pompeia la fundaren els oscs, poble preromà de Campània, al segle VII a.C. També hi ha vestigis de presència grega i etrusca. Enclavament important per el comerç entre fenicis i grecs, ja que està ala badia de Nàpols. El 91aC. La conqueriren els romans, convertint-la en: Coonia Veneria Cornelia Pompeiarum. Postermiorment es convertí en lloc de estiueig de les classes altes romanes. L’any 79 dC., durant el regnat de Titus, l’erució del Vesubi feu desaparéixer la ciutat  els habitants que no pogueren o no volgueren fugir-ne. Quedà sepultada per les cendres i la lava del volcà, fins als Segle XVIII es descobrí i s’iniciaren les excavacions.A partir d’aleshores s’ha conegut l’organització social i urbanística  de les ciutats romanes, ja que la lava va mantenir pràcticament intacta la ciutat. El mateix trobem a Herculano. També s’ha conservat la decoració interna dels edificis (pintures i mosaics). Un model típic de domus pompeiana és la Casa del poeta tràgic.

Anàlisi formal:


Materials constructius i decoratius


:

Sistema constructiu:

Elements sustentats: Elements de suport:

Organització de l’espai

:

Espai exterior:

Tenia dos pisos però només s’ha conservat part de la planta baixa.

Espai interior:

Hi ha dos passadissos principals:
atrium (amb l’impluvium al mig i on s’obren les habitacions/cubiculae)
I peristylum (on s’obren les habitacions privades, la cuina i el menjador/triclinum amb el lararium, o es venerava als déus. Es comuniquen per la sala més gran, el tablinum, on l’amo rebia els clients allunyant-los de la intimitat de la casa. A banda i banda hi ha els tabernae (botiguetes). No hi ha finestres i hi falta mobiliari per destacar-ne la decoració. Els mosaics estaven dissenyats amb la tècncia d’Opus tesellatum, en la qual les teseles estan disposades horitzontal i verticalment creant un diseny en reixa. La pintura més representativa és la del Sacrifici d’Ifigènia.

Relació amb l’entorn:


era una casa privada d’una família de classe mitjana


Característiques estilístiques


: Interpretació:

Funció


: és una domus més modesta.

Significat

La domus era una casa familiar on vivien famílies riques (en aquest cas de classe mitjana-alta)
. El nom prové del mosaic que decora el terra del tablinum, on s’hi representa una escena teatral. Cal destacar el mosaic de l’entrada del cave canem (compte amb el gos).

Els arqueòlegs pensen que era la d’una família de classe mitjana que s’havia enriquit, possiblement amb el comerç. El nom deriva del mosaic que decorava el terra del tablinum, on hi ha representada una escena teatral.El famós el mosaic del gos que hi ha a l’entrada amb la inscripció Cave canem, era un fet normal a les cases pompeanes El nom li ve d’un mosaic del tablinum que representa un assaig teatral. Característiques del mosaic: mosaic prové de “musa”, perqué al món clàssic es deia que era un art molt difícil inspirat per les muses. Es feia amb petits trossos de pedra, marbre o vidre de diversos colors sobre una superfície plana. Després de conquerir Grècia els romans incorporaren aquesta tècnica a les seves construccions, combinant tesel·les (petits fragment regulars, quadrats, de pedra, vidre o ceràmica) de colors que creen diferents formes i dibuixos. Algunes tècniques de mosaic són:
Opus tesellatum
(tècnica en la qual les tesel·les, de la mateixa mida, estan disposades de forma horitzontal i vertical creant un disseny en forma de reixa.) 
Opus vermiculatum
(es fan servir les tesel·les quadrades per fer el disseny principal, seguint amb cura els contorns de la forma i ressaltant-los amb esteles posades en forma de cuc (vernís). Crea un efecte d’halo al voltant de la imatge. Opus sectile (de peces més grans i de difernts mides.)
Opus
signinum (format per pols acolorida i barrejada amb calç, que donava lloc a un ciment vermellós molt dur.)----A la domus del Poeta Tràgic es representa un mosaic d’estil hel·lenístic a l’entrada, un gos subjecte amb una cadena, amb la inscripció “Cavi C Canem” (Et saludo a casa meva, cura amb el gos.) els gossos de les cases solien estar lligats durant el dia i solts a la nit per defensar la casa i els seus habitants. Sembla que aquest animal fou sorprès pel volcà quan encara estava lligat i es va fer un relleu en guix del gos.----El sacrifici d’Ifigenia correspon al 4t estil o il·lusionista, caracteritzat pel gust per l’arquitectura teatral, amb escenes mitològiques. Datla del 62 a.C i es trobava al pòrtic de la Casa del Poeta, avui és al Museu Nacional de Nàpols.----Interpretació de la pintura: Agamèmnon, rei de Micenes i cap de les forces gregues a la guerra de Troia, està a punt de sacrificar la seva filla Ifigènia a la deessa Artemis, intentant així recuperar el seu favor perquè els vaixells poguessin sortir cap a Troida, ja que un fort vent del nord no els ho deixava fer. La deessa estava enfadada perquè els grecs havien caçat una de les seves cérvoles sagrades. Això li comunica a Agamèmnon l'endeví Calcant, que també apareix a la pintura. Per aplacar l'ira de la deessa el rei havia de sacrificar allò que més estimava. Testimonis de l'escena són alguns dels caps més destacats de l'exèrcit grec: Ulisses i Diomedes. La història d'aquest mite l'explica d'Eurípides en les seves dues tragèdies Ifigènia a Aulide i Ifigènia a Tauride. Aquest li dona un final diferent, ja que Ifigenia és substituida en últim moment per un cèrvol, com a concencessió de la deessa Artemis, tal com es veu a la part superior de la pintura

Models i influències:


Les domus romanes partien, tant en estructura com en decoració, de les gregues, les quals al segle III a C. Ja es decoraven amb mosaics i pintures. L'art del mosaic ROMà influí en la decoració de les basíliqües paleocritianes i les esglésies bizantines (opus tesselatum) Les tipologies dhabitatges privats romans han arribat fins avui (domus, casa unifamiliar, insula, casa de pisos, vil la, casa de camp) En l'urbanisme Roma ha estat model:traçat ortogonal de les ciutats, plaça principal (fòrum) on es troben els edificis principals (església i ajuntament) i aparadors de botiaues entre cases (tavernae).


Ara Pacis AUGUSTAE:


Títol:Ara Pacis Augustae. Autor: Desconegut.Cronologia: 13-9 a.C. Tipologia: Altar. Materials: Marbre de Carrara. Estil: ROMà imperial. Localització: Museo dell’ Ara Pacis (Roma).

Context històric:


L'Ara Pacis es va construir per ordre del Senat ROMå l'any 13 a.C., amb motiu del retorn victoriós de 'emperador August de les terres d'Hispània i de la Gàl-lia. Es va acabar l'any 9 a.C. I es va consagrar al numen de la Pau; la Pau que l'emperador acabava d'imposar en tot el seu Imperi. Amb August es va concloure la conquesta de les costes mediterrånies, el que va permetre celebrar la Pax Romana, que portà amb ella una época d'esplendor en el comerç, que es va convertir en l'activitat econòmica més floreixen. Roma es va convertir en la capital d'un immens Imperi en el qual les províncies tenien un paper econòmic molt important. A totes les províncies de 'Imperi les ciutats eren centres de difusió cultural. Durant l'epoca d'August (27a.C-14d.C.) va aparèixer el relleu historic d'origen hel lenístic de gran reminiscència clàssica. La barreja d'elements artístics i culturals grecs i romans formen l'estl anomenat Classicisme d'A ugust, del qual l'Ara Pacis és l'exponent més perfecte.

Anàlisi formal:


Materials constructius i decoratius: marbre de carrara. Decoratius:fris,fust amb relleu, capitells i murs que estàn esculpits amb relleus. I en la part interior hi ha bucrànis (crani de la vaca) i guirnaldes (que simbolitzaven les guirnaldes vegetals que hi havía quan es feien sacrificis)

Sistema contructiu


Arquitravat i voltat als tres primers pisos. *Elements sustentats:entaulament *Elements de suport:(partenó)

Organització de l’espai:

L'Ara Pacis és un monument de planta rectangular, formant un recinte murat, sense sostre, que conté un altar per a sacrificar animals. Tot el conjunt està alçat sobre un pòdium força alt, té una rampa esglaonada, i dues portes d'accés; la principal orientada a l'oest era utilitzada per el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici.

Espai exterior/ Espai interior:

El ara se alza sobre un alto pedestal escalonado, dentro de un recinto murado de 11 por 10 metros, casi cuadrado, y con dos puertas de acceso, una al este y otra al oeste. Al interior está decorado con relieves de guirnaldas de frutos y flores, símbolo de la prosperidad. En los relieves exteriores encabezaba Augusto una larga procesión que, como la de las Panateneas en el Partenón, se dirigía en dos columnas a la puerta del templo. En los relieves se podía ver al Prínceps, a su família, a sus amigos y colaboradores -Mecenas entre ellos- dirigíéndose al sacrificio en solemne cortejo. Un senado agradecido y un pueblo regenerado asistían al acto, realizadas las escenas con un sobresaliente Naturalismo, aunque en un contexto de serena idealización. En los frisos laterales se representa la procesión de la família imperial y otras personalidades (magistrados, senadores, sacerdotes, etc.), que desfilan silenciosamente, imbuidos de una severa gravedad. La procesión se enmarca en un espacio rectangular y de forma apaisada; en él, la perspectiva y el uso de distintos planós de intensidad en el relieve y modelado de las figuras, le permiten al autor representar de forma jerarquizada a estos personajes; en un primer plano los principales, en planós inferiores los secundarios. La procesión cíviva no resulta pesada, a pesar de la solemnidad y gravedad del acto, ya que los personajes dialogan entre ellos y se relacionan de manera dinámica. Los niños, situados en el primer plano de la composicion, sobresalen más y convierten sus pies en anécdota. Las figuras, en su conjunto, han Sidó representadas de forma naturalista, aunque algo idealizadas, y están individualizadas (son retratos), pudiéndose distinguir a Tiberio, Augusto y a su esposa Livia. Los personajes así representados siguen la tradición romana del retrato, tan importante en la representación de los personajes públicos. Los paños han Sidó tratados con naturalidad, acentuándose así el Naturalismo de la composición.


Estil


:

Interpretació:

Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August, el primer emperador de Roma. El títol d'august és un adjectiu encomiàstic que significa "sublim" i que va ser atorgat a Octaví pel Senat l'any 27 a.C. L'atribució d'aquest títol venia a ser una afirmació de la noblesa del llinatge de l'emperador, a qui les lloances dels poetes vinculaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la nissaga dels fundadors de Roma, els bessons Romul i Rem.

Aquesta condició, que serví de fonament a la divinització d'August, està present en el programa iconografic de r TAra Pacis. Aixi, als quatre relleus de les façanés d'accés al recinte shi repreenten personatges mitològics que es vol vincular amb la biografia de l'emperador. A la façana oest, a l'esquerra, hi ha Mart, el déu de la guerra, i la lloba capitolina, que alleta Ròmul i Rem; a la dreta, Enees, les faccions del qual es conformen amb les d'August, fa un sacrifici ritual. A la façana est hi ha representat Tellus, deessa de la Terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques; alguns investigadors, però, opi- nen que no es tracta de Tella, sinó de la Pau o de Venus Genetrix, mare de la gens Júlia, el llinatge d'August. Als laterals s'hi representa la processó celebrada a Roma el 4 de juliol de l'any 13 a.C. Per iniciativa del Se- nat per commemorar la Pax Romana.

Models i influències:


L'Ara Pacis segueix l'estructura dels antics "templa minora", espais sagrats voltats d'una palissada de fusta amb una sola entrada. També es relacionar amb altres tipus de monuments, com ara arcs de triomf o columnes commemoratives. Així, frisos com el de la processó de la família imperial de l'Ara Pacis remeten als relleus de la columna Trajana o l'arc de Constantí. En tots ells els personatges no estan idealitzats, sinó que esdeven una veritable galeria de retrats. Es relacionar amb altres tipus de monuments, com ara El gust pel retrat és part de l'herència etrusca, però e El gust pel retrat és part de lherencia etrusca, però els elements formals i tèc nics dels relleus de l'Ara Pacis es relacionen amb l'altar de Zeus a Pèrgam i amb la processó de les Panatenees que FÍDIES esculpí al Partenó, on les escenes també es juxtaposen sense cap ti pus de separació formal.


ESCULTURA EQÜESTRE DE Març AURELI:


Títol: Escultura eqüestre de Març Aureli. Autor: Desconegut. Cronologia: Segle II (c.176 d.C.). Tipologia: Retrat eqüestre).Mides: 4,24 m (alt). Materials: Bronze daurat. Tècnica: Fosa. Temàtica: Commemoratiu. Estil: ROMà imperial Localització: MuseiVaticani  (original: Vil·la Ad GallinasAlbas).

Context històric:


L’estàtua eqüestre de l’emperador Març Aureli és una obra escultòrica d’autor desconegut, situada en l’any 175 dC, en la segona meitat del segle II. Edat Antiga, època finals de l’Alt Imperi ROMà. La ciutat de Roma és el centre d’un gran Imperi que gira al voltant de la Mediterrània (Mare Nostrum). Roma difon el seu poder i la seva cultura fins a les fronteres: Escòcia al nord, i els rius Rin i Danubi a Europa central.

Anàlisi formal:


descripció:


emperador, molt ben treballat, porta serenitat i traqnuilitat a partir de la mirada, esta dirigint i fent l’arenga a les tropes.

Composició



El conjunt escultòric es centra en l’eix vertical que constitueix la figura de l’emperador i un eix horitzontal representat pel cavall. Març Aureli vesteix una túnica curta, el paludamentum que rellisca pel cavall i unes bots de patrici, vesteix a la moda romana. Destaca el braç estes que podia significar un gest de clemència cap a un enemic caigut. El gest de la ma s’hauria pres del retrat d’August. La mirada és penetrant, directa; la majestuositat de l’emperador es manifesta en el seu màxim esplendor. El cavall aporta Realisme, i adquireix moviment al tenir al cap lleugerament inclinat i aixecada la pota davantera, mentre que una de les del darrere toca el terra; aquesta posició suposaria un cert contrapposto. Els rínxols de la barba contrasten amb les faccions suaus del rostre.

Moviment i ritme



El cavall està al trot, i l’emperador amb el braç estès i el cap girat, de manera que podríem dir que el conjunt manté un equilibri clàssic. 

Efectes de llum



La llum en l’escultura eqüestre de Març Aureli rellisca sobre les superfícies planes com les faccions suaus de la cara de l’emperador, mentre que queda atrapada en els relleus, com ara els plecs de les robes, els rínxols dels cabells, la barba i la crin del cavall.

Característiques estílistiques

Té un Realisme---s’intenta mostrar els trets físics de Març Aureli tot i que està una mica idealitzat perque s’apropa a un Déu, es a dir es tractat basicament com un Déu---Hi ha influencia grega i etrusca--- Es innovadora---es prioritzen aspectes tècnics---hi ha una mica de decoració---es tenen en compte els detalls---el seu material és el bronze daurat, és un dels materials més utilitzats de Roma

Interpretació:


Significat


: El gest, molt semblant al d’algunes representacions d’Octaví (primer emperador, 16aC. - 14dC.), ha estat interpretat com una manifestació de clemència. Aquesta suposició vindria confirmada perquè segons una font medieval hi havia la figura d’un cabdill barbar sota la pota enlairada del cavall (avui perduda); així l’emperador es manifestaria com un general invencible. Però al anar vestit de civil i desarmat, humanitza el personatge perquè indica que es tracta d’un pacificador i no d’un conqueridor.

Funció

: -Commemorativa: esculpida a honor de Març Aureli, considerat un bon emperador. -Propagandística: mostra l’emperador en tot el seu poder i com a l’instaurador de la PaxRomana. -Decorativa: embellia el pati dels Museus Capitolins.

Models i influències:


L’estatut eqüestre de Març Aureli magnifica la personalitat del cavaller representat. Es coneixen mostres antigues amb representació de figures cavalcant a diversos indrets del Pròxim i del Llunyà Orient, però són els romans els que consoliden aquesta tipologia, utilitzen l’art al servei de la grandesa de l’Imperi i de la seva figura central, l’emperador (sabem que hi van haver centenars de estàtues eqüestres). L’estàtua eqüestre reapareix al Renaixement i aquesta de Març Aureli serà el referent de grans obres com IlCondottieroGatamelatta realitzada en bronze el 1453 per Donatello, per a la plaça de Pàdua (Itàlia). No podem oblidar l’estàtua eqüestre de Felip IV que ocupa el centre de la Plaça d’Orient de Madrid, i al seu dissenyador fou Velázquez (s. XVII).

Entradas relacionadas: