Impactes a la atmosfera

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,66 KB

 

UNITAT 11. IMPACTES A L'ATMOSFERA: Les fonts de contaminació de l'aire: Fonts naturals. Són quantitativament més importants que les relacionades amb l’ésser humà, però, d’altra banda, es troben repartides per tot el planeta. Les emissions naturals més importants són: les erupcions volcàniques, els incendis forestals naturals i les partícules de sediments més fins que aixeca el vent. Fonts antropogèniques. Són les derivades de l’activitat humana. Poden alliberar contaminants artificials però també afavorir les emissions naturals: mitjans de transport, obres, processos industrials i calefaccions domèstiques. Agents contaminants: Els contaminants atmosfèrics són substàncies alienes a la composició normal de l’atmosfera o bé gasos atmosfèrics que es troben en proporció superior a la que els correspon. Es classifiquen en dos grans grups: les partícules i els gasos. Les partícules són porcions de matèria de dimensions molt petites, conegudes genèricament amb el nom d’aerosols. Els gasos que es consideren contaminants atmosfèrics són força diversos. Efectes locals de la contaminació atmosfèrica: Boirum fotoquímic: Es forma quan els hidrocarburs, els òxids de nitrogen i l’oxigen reaccionen per l’acció de la radiació ultraviolada del Sol. Els productes d’aquesta reacció són substàncies oxidants com l’ozó o els PAN (nitroperòxids d’acil). Les mesures per combatre’l poden basar-se en la promoció del transport públic, l’ús de carburants nets o la utilització de mecanismes que redueixen els gasos dels vehicles. Pluja àcida: Quan els òxids de nitrogen i els òxids de sofre reaccionen amb l’aigua dels núvols, formen àcid sulfúric i àcid nítric. Aleshores, aquests núvols es formen amb gotes d’aigua que tenen un caràcter àcid, i la precipitació que produeixen és el que anomenem pluja àcida. Una mesura per minimitzar-la és la utilització de carbó net, sense sofre. Contaminació acústica: El trànsit és el principal responsable de la contaminació acústica a les ciutats, tot i que hi ha altres fonts de soroll ambiental com la construcció, alguns locals d’oci, etc. Les mesures preventives consisteixen a fer una bona ordenació del territori. Quan això no és possible, hi ha altres solucions, com l’aïllament acústic o l’ús de silenciadors en els tubs d’escapament.

Efectes a escala global de la contaminació atmosfèrica: L'efecte hivernacle: Consisteix en la retenció a l’atmosfera d’una part de la calor que emet la superfície terrestre, després que aquesta s’hagi escalfat per l’acció de la radiació solar, retardant l’alliberament d’aquesta energia tèrmica cap a l’espai exterior. L’augment global de la temperatura mitjana de la Terra com a conseqüència de l’augment de l’efecte d’hivernacle és un fet comprovat científicament. Les mesures preventives que poden minimitzar l’escalfament global del planeta es basen en la substitució de les energies convencionals per energies alternatives que no contaminin. La reducció de la capa d'ozó: L’any 1982 es va alertar de la disminució de la capa d’ozó estratosfèric sobre l’Antàrtida. En aquesta zona del planeta s’ha perdut, fins ara, entre el 50 % i el 60 % de l’ozó total, i per aquest motiu es parla del «forat de la capa d’ozó» de l’Antàrtida. El forat de la capa d’ozó està definit geogràficament com l’àrea on la quantitat total d’ozó està per sota d’uns nivells establerts. Es tracta, per tant, d’un aprimament de la capa i no pas d’un veritable forat. Els contaminants principals que deterioren la capa d’ozó són diversos: els compostos clorats, el metà i els òxids de nitrogen. La qualitat de l'aire: Els nivells d’immissió són les concentracions de contaminants presents en l’aire d’un indret i un moment determinats, deixant de banda les fonts que els hagin alliberat. Xarxa de vijilància i previsió: Aquesta xarxa està formada per un sistema d’aparells de mesura que proporcionen dades de la qualitat de l’aire i dels nivells d’immissió. Índex catàlà de qualitat de l'aire: L’ICQA és el sistema d’informació pública de l’estat de la qualitat de l’aire. S’ha d’interpretar com un indicador orientatiu de la qualitat de l’aire adreçat especialment al públic en general.



UNITAT 4. RISCOS CAUSATS PER LA SISMICITAT I EL VULCANISME: Entenem per sismicitat la probabilitat que es produeixi un sisme destructiu en una regió. Gestió dels sismes: Predicció dels terratrèmols: És impossible predir on i quan hi haurà un terratrèmol. Però la recerca ha fet possible determinar l’existència de diversos precursors que acostumen a indicar la imminència d’un sisme fort. Es consideren precursors d’un possible sisme: Les dilatacions o deformacions del terreny de pocs centímetres. Les alteracions en la conductivitat elèctrica del subsòl o la gravimetria. L’augment de la concentració de radó en les aigües subterrànies. Els petits sismes locals causats per la tensió. L’augment del nivell freàtic. Prevenció dels terratrèmols: Les tasques de prevenció dels danys que ocasionen prenen un gran protagonisme en les àrees sísmiques. Hi ha altres mesures efectives i factibles, que es poden agrupar en dos blocs: Construcció d’edificis seguint la norma sismoresistent. Es tracta d’una llei que han de complir obligatòriament els arquitectes, i que té particularitats segons la localització dels municipis i el seu risc sísmic. Educació de la població. Cal saber com s’ha d’actuar quan es produeix un terratrèmol fort.

Gestió del risc volcànic: Predicció de les erupcions volcàniques: Sismes i sorolls. El seu nombre s’incrementa quan l’erupció s’aproxima. Fumaroles. Poden aparèixer abans de l’erupció o augmentar l’activitat si ja n’hi havia. Deformació del terreny. L’ascensió del magma provoca elevacions suaus del terreny. Emissió de cendres. De vegades precedeix l’erupció. Tremolors volcàniques. Són vibracions del terreny més o menys uniformes. Prevenció del risc volcànic: Aquesta prevenció es basa en tres aspectes: Cartografia de riscos i ordenació territorial. A partir dels coneixements que es tenen sobre un volcà, cal estudiar la vulnerabilitat del seu entorn i elaborar una cartografia de riscos. Estudi de fenòmens precursors. L’arribada d’una erupció es pot predir amb certa precisió si es controla l’aparició dels fenòmens precursors. Elaboració de plans d’evacuació. Cal elaborar protocols d’actuació per a quan es produeixi una erupció. Efectes destructius dels sismes: Alteracions en el medi natural: Inestabilitat de vessants. Formació de tsunamis. Liqüefecció. Danys provocats en el medi humà: Destrucció total o parcial de construccions. Trencament de conduccions de gas, aigua i electricitat. Danys en vies de comunicació i infraestructures. Víctimes. Efectes destructius dels volcans: Riscos d'una erupció volcànica: Colades de lava. Piroclasts. Núvols roents. Lahars. Explosions. Tsunamis. Emissions de gasos tòxics.

Entradas relacionadas: