Immediates d'una experiència sensible, mentres que les idees són les còpies debilitades que queden en la nostra ment després d'una experiència sensible. També distingeix entre percepcions simples i complexes. Les simples són indivisibles i les comple

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,37 KB

 

Descartes: Escepticisme


: moviment filósòfic que consisteix en pensar que, en cas de que Existeixi una veritat, el coneixement d’aquesta no és possible.

Mètode


: El mètode cartesià serà universal, és a dir, vàlid per totes les disciplines, i Estarà basat en la raó. Es tracta de reflexionar a partir de veritats evidents, De forma ordenada, una veritat rere una altra (pas a pas). Per dur-lo a la Pràctica necessitem partir d’unes regles (quatre) que caldrà aplicar de manera Activa en la investigació de la veritat.

Regla de l’evidència


: no acceptarem com a vertadera una cosa que no se’ns presenti de forma Clara i distinta en la nostra ment.

Regla de l’anàlisi


: hem de dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui Possible per poder-los solucionar.

Regla de la síntesi


: ordenar els meus pensaments, distingint les qüestions simples de les Més complexes, i recolzar-nos en les solucions dels problemes simples per a Resoldre els més complexes.

Regla de l’enumeració


: s’han de fer tantes enumeracions completes i revisions generals com Faci falta per evitar les equivocacions.

Dubte metòdic


: postura inicial de la filosofia cartesiana. Descartes pretén Fonamentar el coneixement per això hem de qüestionar els coneixements rebuts, S’han de tenir en compte els arguments dels escèptics si el que volem és acabar Amb l’escepticisme. Per aquesta raó el mètode consisteix en no donar res com a Vàlid mentre ho puguem posar en dubte. En l’extrem d’aquesta posició Descartes Arriba al dubte hiperbòlic (dubtem de tot, fins i tot de les veritats Matemàtiques).

Jo


: Substància pensant (res cogitans). El jo és la subjectivitat, la identitat Personal, la consciència en sentit modern i Descartes diu que és la primera Veritat que descobrim dins de l’ordre del coneixement; puc dubtar de tot però La mateixa acció de dubtar em mostra el meu ésser. Dubto, penso i per tant, Sóc: cogito ergo sum.

Idees


: Són conceptes, representacions mentals i segons Descartes, n’hi ha de tres Classes:  adventícies (provenen de l’experiència)
, factícies (construïm Nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per Ell mateix).

Aquest darrer tipus d'idees no són idees Apreses, sinó que formen part de la nostra ment sense que les haguem Experimentat, per això el Racionalisme afirma que el coneixement és possible Fora de l'àmbit de l'experiència.

--Idees innates o naturals. Són les idees que No procedeixen de la percepció dels objectes exteriors ni han estat construïdes Per nosaltres, sinó que emergeixen a partir de la pròpia facultat de pensar. Ø--Idees Adventícies o adquirides. Són les idees que provenen de fora, de l’experiència Sensible, de la meva percepció del món. Aquestes idees fàcilment poden resultar Errònies. Ø--Idees factícies o artificials. Són les idees que inventem o fabriquem Arbitràriament nosaltres mateixos

Criteri d’evidència


: norma per la qual es regeix el coneixement. En un primer moment Descartes ens dirà que el criteri de veritat serà guiar-se per l’evidència: tot Allò que percebi de forma clara i distinta serà veritat. En un segon moment, L’aplicació del mètode el condueix a demostrar l’existència de Déu com a ésser Dotat de totes les perfeccions: entre aquestes perfeccions hi ha la veracitat, Per això, Déu es converteix en criteri d’evidència (Déu, que m’ha creat racional, No pot ser que m’enganyi quan faig un ús adequat de la raó).

Déu
: Res infinita, és la substància més important. Tot i que en l’ordre del Coneixement (ordo cognoscendi) la descobreixo en segon lloc, en l’ordre de les Essències (ordo essendi) és la creadora de les altres dues (jo i el món).

Ara bé, si jo trobo dins meu alguna idea que No hagi pogut sorgir de mi, hauré de concloure que existeix un altre ésser i Per tant serà possible sortir del solipsisme (només existeixo jo). Així troba Que entenc per Déu un ésser etern, perfecte, infinit i en canvi, jo no sóc ni Etern, ni infinit, ni perfecte i, per tant, és impossible que aquesta idea hagi Sorgit de mi i, per tant he de concloure que existeix un ésser etern, perfecte, Fora de mi, al qual conec sota el nom de Déu. Aquesta és la primera demostració De l'existència de Déu. Descartes en té dues més: . Si jo m'hagués creat, M'hauria creat perfecte i, en canvi, sóc imperfecte, per tant hi ha un altre ésser que m'ha creat.


Entradas relacionadas: