Il·lusió de Poggenford, il·lusió de Ponzo

Enviado por edisonlop y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,13 KB

 

Percepció

La percepció és l'habilitat d'utilitzar la informació sensorial per entendre el nostre món. Ens permet prendre decisions, judicis i opcions sobre altres de la mateixa manera que la nostra pròpia seguretat i felicitat.

Factors externs

1.-Intensitat dels estímuls:


ens envolten molts sons constantment, però tendim a percebre els més intensos com a figura i posen la resta com a fons.

2.-Repetició regular dels estímuls:


un estímul pot ser molt poc intens, però si és persistent i repetit, pot focalitzar la nostra atenció i passar a ser percebut amb més claredat que altres realitats que ens estimulen. És el cas de la gota d’aigua que colpeja l’aigüera o el petit ratolí que rossega papers a la cuina.

3.-Grandària dels estímuls:


percebem molt més un objecte gros que un de petit, percebem millor una melodia reproduïda des d’un aparell estereo que des d’un únic focus.

4.-Novetat o originalitat:


La percepció d'objectes o successos no habituals es fixa amb més facilitat; així, un anunci original ens crida l’atenció, una persona vestida de manera ben diferent a la majoria és percebuda per tothom al carrer mentre que la vestimenta de la majoria passa desapercebuda.

Factors Interns


1.-Atenció => en tot moment ens adonem d'estímuls limitats.
2.-Motius => fan que la percepció sigui selectiva.
3.-Interessos i valors => atenem els aspectes de la realitat que ens interessen.
4.-Característiques de l'observador => desitjos i actituds, personalitat i situació afectiva de l'observador influeixen en la percepció.
5.-Cultura => ens ha ensenyat a percebre, i aquest aprenentatge condicionarà les perspectives.


1.-Il·lusió de Müller-Lyer


Les dues línies de la figura són iguals, pero les direccions de les fletxes, que en limiten els extrems, creen la il·lusió que la línia de sota és més llarga

2.-Il·lusió d'Ehrenstein Sembla un quadrat de costats corbats per efecte de les línies que l'envolten

3.-Il·lusió de Zoellner Les línies no semblen paral·leles perqué hi ha petites línies que les tallen

4.-Il·lusió de Ponzo


Els dos segments horitzontals son de la mateixa grandaria, situats entre dues línies convergents i simètriques, tendenixen a percebre's desiguals, de manera que el més proxim a a la zona de convergència sembla més gran

5.-Il·lusió de Hering Les dues línies paral·leles semblen corbades

6.-Il·lusió de Titchener


La percepció de la grandaria d'un objecte està influïda per la relació que té amb altres elements d'un conjunt. El cercle central de l'esquerra sembla més gran que el corresponent de la dreta

7.-Il·lusió de Jatrow La figura inferior sembla més gran, encara que són igualts

8.-Il·lusió de Poggendorf (1860):


Les tres línies obliqües de la figura estan en la mateixa alineació, encara que de fet no ho sembla

9.-Il·lusió de Delboeuf La distancia AB sembla més curta que la línea CD, però són iguals

10.-Il·lusió del paral·lelogram de Sander La diagonal AB sembla més gran que la diagonal BC, encara que són iguals


Teoria triárquica DE ROBERT STERNBERG :


La teoria triàrquica de la intel·ligència ha estat desenvolupada per Robert J. Sternberg, una figura destacada en la investigació de la intel·ligència humana. La teoria va ser de les primeres a anar contra l'enfocament psicomètric i adoptar un acostament més cognitiu.

La teoria de Sternberg proposa tres tipus d'intel·ligència: analítica, creativa i pràctica. Cada un d'aquests tipus conformen tres subteories parcials que es complementen entre si: componencial, experiencial i contextual.

Subteoría componencial


La subteoria componencial o analítica es focalitza en el processament i anàlisi de la informació. Sternberg divideix aquesta dimensió en tres categories: metacomponents, que "controlen el processament de la informació i permeten que un la observi i avaluï després", els components de rendiment, que "avaluen els plans construïts pels metacomponents" i els components d'adquisició de coneixement, que "permeten recollir informació nova", segons Sternberg.

Subteoría experiencial


La subteoria experiencial o creativa s'ocupa la forma en què s'aborda nova informació i noves tasques. Posseeix dues subcategories: la novetat, que fa referència a com és la primera reacció a alguna cosa nova; i l'automatització, que fa referència a com s'aprèn a realitzar tasques repetides de forma automàtica. La teoria de Sternberg és la següent: aprendre a realitzar tasques de forma automàtica allibera la teva ment i permet que pugui pensar sobre altres coses.

Subteoría pràctica

La subteoria pràctica o contextual de la intel·ligència s'ocupa de com es reacciona i forma l'ambient. Quan es tracta de l'ambient, es pot exercitar la intel·ligència de tres formes diferents: pots adaptar-te, pots canviar l'ambient perquè encaixi millor amb les teves necessitats o seleccionar un nou ambient que satisfaci les necessitats millor que l'ambient anterior. A vegades aquesta dimensió és comparada amb la "saviesa del carrer".


La intel·ligència emocional és la capacitat que tenen les persones per conduir profitosament les emocions pròpies i les emocions alienes. Així doncs, les persones amb intel·ligència emocional són capaces de reconèixer, expressar, regular, controlar i dirigir les pròpies emocions i les dels altres per adaptar-se a les situacions, aconseguir metes i propòsits i trobar-se amb si mateixes.

D.Goleman destaca 5 habilitats de la intel·ligencia emocional

1.-Consciència d'un mateix:


Es tracta de conèixer-nos a nosaltres mateixos, adonar-nos del que sentim o necessitem, per a dirigir millor les nostres vides. Aquesta habilitat es manifesta en persones que pensen abans d'actuar i es responsabilitzen dels seus actes

2.-Autocontrol emocional:


És l'habilitat de controlar les nostres emocions i impulsos per a adequar-los a un objectiu. Les persones que tenen aquesta competéncia controlen l'estrès i l'ansietat davant situacions difícils i son flexibles davant els canvis i les noves idees

3.-Automotivació: És la capacitat de motivar-se un mateix per a assolir els nostres objectius

4.-El reconeixement de les emocions alienes:


L'empatia és la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i entendre els seus problemes.

5.-El control de les relacions:


És el talent per a manejar les relacions amb els altres, saber persuadir i influenciar els altres. Una persona amb habilitats socials sap liderar grups, treballar en equip, dirigir canvis i crear bon ambient dins un grup

Entradas relacionadas: