Idees simples

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,96 KB

 

L'Empirisme


-L’experiència és l’origen del coneixement humà. Quan naixem la nostra
ment és com un paper o una pissarra en blanc (una “tabula rasa”), que es vaomplint amb les experiències i coneixements que anem adquirint al llarg de lavida. I l’experiència també és el límit del coneixement. Per això, un
coneixement és segur si es pot comprovar empíricament.
-El coneixement avança per inducció a partir de l'observació repetida de fenòmens semblants, a diferència del Racionalisme que defensa que el
coneixement avança amb total seguretat a través de la deducció (com en el cas de Descartes que a partir de la Substància pensant arriba a la Substànciainfinita i des de aquesta arriba a la Substància extensa).
-En política els empiristes defenen que no hi ha veritats absolutes, sinó
només l'acord entre les diferents opinions personals. I per això estan a favor del sistema democràtic.
3. CONTRA LES IDEES INNATES
A diferència de Descartes, Locke nega que els
homes naixem tenint uns coneixements de forma innata.
1- L'argument de la necessitat de l'educació. Els nens necessitenl educació o l experiència per entendre alguns coneixements matemàtics o filósòfics , per tant no els tenen quan neixen.I quan els defensors de les idees innates diuen que sí que ja eren a la
nostra ment encara que no els haguéssim descobert, Locke argumenta que això és absurd perquè si ja eren a la nostra ment n’hauríem d’haver sigut conscients, i també seria absurd perquè es podria dir de tots els coneixements que són innats, ja que no hi hauria cap manera de poder-los distingir dels
adquirits.
2- L'argument de la falta d'acord universal. Si hi hagués idees innates,serien compartides per tots els éssers humans, però de fet no tos els homes pensen o creuen el mateix. Per exemple els cecs de naixement no tenen el coneixement corresponent als colors, els criminals no comparteixen la mateixa idea de justícia que els altres homes, o la diversitat de religions indica que la divinitat es concep de manera molt diferent (monoteisme i politeisme...).I encara que hi hagués unes creences compartides per tots els homes, no Tindrien perquè ser innates, sinó que els homes de diferents llocs i èpoques hi podrien haver arribat per experiència

4. CLASSIFICACIÓ DELS CONEIXEMNTS O IDEES


Locke anomena idees a tots els coneixements que capta la nostra ment.
Aquest sentit d idea és el que també es troba en Descartes i en general en la Filosofia moderna, i dóna per suposat que el que és més segur o evident són els nostres coneixements, tot plantejant-se el problema de si hi ha una realitat externa, al marge d aquests coneixements. Locke classifica les idees o coneixements de la forma següent:
-idees simples, les informacions que capta de manera passiva la nostra
ment. Poden ser de sensació o de reflexió.
-Les idees simples de sensació són resultat de percebre els
objectes del món exterior. Es divideixen en qualitats primàries i
secundàries. Les primàries corresponen a característiques que
existeixen realment en els objectes, és a dir són objectives. I poden ser
captades per més d’un sentit. Són bàsicament la forma geomètrica, la
textura i el moviment. I les qualitats secundàries són resultat de percebre
els objectes, però només són subjectives, és a dir les experimentem
però no existeixen en el món exterior. I només són captades per un
sentit. Exemples de qualitats secundàries són els colors, els gustos o les
olors. Abans que Locke, la distinció entre “qualitats primàries” (que
existeixen realment en les substàncies) i “qualitats secundàries” (que
són un producte dels nostres sentits), ja l'havien fet Galileu i Descartes. A vegades Locke també parla de qualitats terciàries, que serien els poders o capacitats que tenen uns objectes de modificar-ne d’altres. Per exemple el Sol pot modificar la forma d’un tros de cera, o pot fer canviar el color de la pell humana..
-Les idees simples de reflexió es formen quan la ment capta el seu propi funcionament. Per exemple pensar o dubtar serien idees de reflexió.
-Idees compostes o complexes, que es formen a partir d’una
combinació d’idees simples. N’hi ha de tres tipus: de substàncies, de modes i de relacions. Les de substàncies són resultat d’agrupar conjunts d’idees simples, que habitualment percebem juntes. Així es forma, per exemple, la idea de poma o de muntanya. Les de modes són conceptes abstractes, que no tenen una existència real. Per exemple, la bellesa o la gratitud. I les de relacions són resultat de comparar o relacionar idees simples, però sense unificar-les en una nova realitat. Per exemple, la idea d’anterioritat o de relació de causa i efecte.

Entradas relacionadas: