Idees Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,34 KB

 

Teoria de les idees

La teoria de les idees afirma l'existència d'unes '' entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són als idees del món intel·

Ligible


Els Objectes individuals de l'experiència NOMÉS són '' entitats Relatives, canviants i contingents: NOMÉS Còpies o imitacions de la veritable i única Realitat. Conseqüentment, la teoria postula l'existència de dos mons: per una part, el món excels i perenne de les idees, per altra banda, l'incomplet i fugisser món de les coses. (Extret de Filòpolis "Introducció a la Teoria de les Idees de Plató")

Mite de la caverna
El mite de la caverna de Plató és una analogia sobre la realitat del nostre coneixement.
Plató crea el mite de la caverna per mostrar en sentit figuratiu com la vida ens encadena mirant cap a la paret d'una cova, des que naixem i, com les ombres que veiem reflectits a la paret componen la nostra realitat.

La línia dividida
Segons Plató hi ha tantes categories de coneixements com classes d'ens. El paradigma platònic de la línia divideix el món en dues parts: el món intel·ligible i el món sensible, els ens del món sensible estan dividits en dos tipus: les imatges i els objectes representats per aquestes imatges, és a dir les coses mateixes. És en aquesta part del món de les idees on Plató col·loca els objectes intel·ligibles inferiors: les idees que necessiten representació material, A la segona part situa els objectes intel·ligibles superiors, l'episteme, coneixement cert o veritable que s'integra entre el pensament discursiu i el coneixement dialèctic, que finalment és el que permet ascendir fins al coneixement de la Idea del Bé, la cosa propicia arribar a entendre les relacions entre totes les idees. Són les idees que no necessiten representació i que són principis als quals s'arriba mitjançant la dialèctica.

dualisme epistemològic
Segons Plató, l'ànima que està en el món de les idees, cau al Món Sensible i queda atrapada oblidant tot el que sap (Les Idees). Per això diu que el coneixement consisteix a recordar (Anamnesi) allò que l'ànima ja sabia, és a dir, la idea de Bé i llavors serà quan l'ànima tornarà al Món Intel·ligible. Sobretot la dialèctica (últim tram de l'educació) ens permet ascendir del Món Sensible al Món Intel·ligible. Per assolir la saviesa cal ascendir d'un grau de coneixement a un altre, hi ha dos graus de coneixement. El Coneixement Sensible, que es percep a través dels sentits i per tant és relatiu, a nivell d'opinió o doxa, i el Coneixement Intel·ligible que es percep a través de la raó i és el veritable a nivell de ciència o episteme. Plató fa un paral·lelisme entre els coneixements i els mons. Mentre que el Coneixement Sensible, dividit en eikasia (mínim coneixement, imatges i ombres) i Pistis (objectes físics) corresponen al Món Sensible, el Coneixement Intel·ligible, dividit en Dianoia (objectes matemàtics) i Noesis (Les Idees) corresponen al món intel·ligible


Dualisme Ontològic
Segons Plató, totes les coses han estat creades a partir del seu Model immaterial. Aquests Models immaterials o Idees serien immortals mentre que el que va ser creat a partir d'aquestes idees seria mortal i tindria les seves característiques pròpies (Per exemple: un cavall)
El món sensible està compost pels objectes físics que són materials, corruptibles, mutables, plurals ... Aquest món ho percebem a través dels sentits, els quals no ens proporcionen el veritable coneixement sinó un més relatiu
El Mundó Intel·ligible està compost per les idees dels objectes del món sensible i aquestes idees són immaterials, universals, úniques, immutables ... Formen la veritable realitat, a la qual només podem arribar per mitjà de la raó i d'aquesta manera, aconseguim el veritable coneixement. Amb el que concloem en que el Món Sensible o els objectes que el representen són meres còpies d'aquestes idees del Món Intel·ligible. Segons Plató hi ha diversos tipus d'idees i per organitzar-les crec una piràmide jeràrquica en la qual la idea principal era la del Bé.

L'ànima és una cosa immaterial que hi ha en tot ésser humà i que té més importància que el seu propi cos, perquè el cos deixa d'existir però l'ànima roman, hi ha tres tipus d'ànima: ànima racional (immortal, intel·ligent), ànima irrascible (mortal , font de passions nobles) i ànima apetitiva (mortal, font de passions innobles). L'ètica és l'harmonia o justícia de l'ànima. Com s'ha d'organitzar la societat en funció de tot això? Què govern és el millor? Qui ha de governar? El pensament polític de Plató estableix un sistema dictatorial en el qual des de l'estat es determina qui ha de pertànyer a cada grup social, on l'educació és allò que permetrà a les persones exercir un determinat paper en la societat. Segons Plató només la monarquia o l'aristocràcia són vàlids per dirigir políticament un país.


Entradas relacionadas: