L’ésser humà és cos i ànima amb la seva Concepció dualista de la realitat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,51 KB

 

LA CONCEPCIÓ DE L’ÀNIMA:La concepció de l’ànima (psyche) està íntimament connectada amb la seva teoria de les idees.Si tenim coneixement de les idees és perquè l'ànima va existir en una vida preterrenal en la qual les pogué contemplar. Així, l'ànima és d'origen diví i per culpa d'alguna falta o pecat fou condemnada a viure en un cos mortal (soma)(bona relació) que, d'aquesta manera, es converteix en el seu sepulcre (sema)(mala relació per tant l’ànima es deteriora). Amb la mort del cos arriba l'alliberació de l'ànima, sempre que es trobi prou purificada per una vida digna; si no és així, es veurà obligada a transmigrar a un altre cos, humà o animal.El que l’interesa al filòsof és l'ànima ja que el coneixement vertader ve d’aquí. L'ànima és immortal el que es mor és el cos.

La partició de l'ànima en tres parts és el resultat del reconeixement de conflictes «intrapsíquics», és a dir, de lluites entre forces contràries que operen a l'interior de l'individu. Si s'adopta una concepció unitària de l'ànima, llavors no poden explicarse aquesta classe de problemes.Per tant l'ànima està dividida en tres parts: la part racional, la funció de la qual és conèixer; la part irascible , que representa la força de voluntat; i, finalment, la part concupiscible, que és la causa dels desigs corporals. En el Timeu situa aquestes tres parts de l'ànima en tres llocs diferents del cos: la part racional, l'única que és immortal, està situada al capl; la part irascible,, se situa al tòrax i el cor és el seu òrgan; la part concupiscible està situada en el ventre, on resideixen els desigs més baixos. En el diàleg Fedre, Plató expressa poèticament la natura tripartida de l'ànima comparant-la amb un carro guiat per un auriga(part racional) que governa dos cavalls alats, un de bo (part irascible), i un d'indòmit (part concupiscible). Segons Plató, la psicologia està subordinada a l'ètica i la política, en el sentit que l'important és que la part racional de l'ànima governi i domini les altres dues parts, de la mateixa manera que la part racional de la societat-els filòsofs- ha de dirigir el rumb de l'Estat. Reapareix així el dualisme antropològic: l'ésser humà està format per dos components diferents: la raó, està emparentat amb la divinitat i és immortal i l'altre, format per la voluntat i els apetits físics, relacionat amb el cos.


Entradas relacionadas: