Hoja

comparació Kant i Mill: 1.Es pot comparar l'utilitarisme de Mill amb la ética de Kant 2.Els dos parlen de trobar la felicitat 3.Segons Kant la felicitat i el bé s'aconsegueix mediant normes bones per tothom. I per a Mill la felicitat general s'aconsegueix creant normes que fassin feliç a la gran mayoria de gent possible. 4.Per a Mill hi ha un sentiment del deure que ens diu que esta bé i que no esta bé, i es igual si aquest sentiment es innat o adquirit;Per Kant aquest sentiment del deure es diu imperatiu categoric i considera que es innat al ésser humà. 5.Els dos consideran que el que es bó per una persona acaba acaba cuanfa mal a un altre.

utilitarisme:és la filosofia en que s'arrela el liberalisme polític que acompanya el capitalisme en el seu desenvolupament.

SOCIETAT LIBERAL:1.L'analisi de com queda la llibertat personal en la relació entre individu i societat 2.i amb aquest analisi fa un disseny de societat 3.I es manté com a referencia ineludible en el camp de la teoria i la practica politiques.

Principi d'utilitat:(jeremy betham) diu que una cosa es bona si afavoreix l'icrement de felicitat, i dolenta si contribueix a la seva disminució.jeremy betham identifica la felicitat amb el plaer i la infelicitat am el dolor.

Concepció moral:Mill adopta com a propis el principi d'utilitat i l'equipació de la felicitat amb  el plaer, justifica aixi el desitg de felicitat general. Es a dir,un bé per a totes les persones considerades en conjunt, en consequencia, com un dels criteris de la moralitat.

Justificació de la felicitat general:es un fet que tothom desitja la felicitat general i d'aqui es despren que la felicitat general es desitjable.

El deure envers de la felicitat general:calcul utilitarista: que maximitza aquesta suma de satisfacions i que minimitza el dolor i el malestar social i tambe l'individual. consciencia moral: Mill diu que hi ha una motivacio que s'ens presenta com el sentiment del deure o consciencia moral, que adotem com una obligacio afavorir  la felicitat general i que si ens fem cas omis, ens reve com a remordiment.Es relacciona amb el desitg de viure en societat, l'educacio cal que promogui aquestes tendencies.

reforma moral de la societat: Mill estableix una jerarquia de plaers, que situa les satisfaccions intelectuals, l'altruisme i els plaers emocionals i morals per damunt dels mes vulgars i sensorials.Per Mill la felicitat nomes es dona en un context de felicitat general.