Hobbes vs. Locke: Estat de Natura, Drets i Llibertat

Hobbes vs. Locke: Estat de Natura, Drets i Llibertat

Naturalesa Humana

Segons Hobbes, els humans, en estat de natura, són brutals, agressius i egoistes. L’Estat ens disciplina i ens fa socials.

Per a Locke, l’ésser humà és naturalment un animal social, amb relacions de col·laboració. Són subjectes de dret, inherent a les relacions socials.

Llibertat en l'Estat de Natura

Per a Hobbes, la llibertat en l'estat natural és absoluta, però insegura, ja que “tot home té dret a tot”.

Locke, en canvi, postula un dret natural que impedeix envair la propietat aliena, sense limitar la llibertat.

Paper dels Drets

Hobbes defensa que en atorgar drets a l'Estat, els individus perden els drets individuals a canvi de seguretat. L'obediència a l'Estat és obligatòria; no hi ha drets per als rebels.

Locke, en canvi, afirma que els humans tenen drets naturals (llibertat individual i propietat privada) i poden resistir l'opressió. Ningú té dret a oprimir un altre.

Pas de l'Estat de Natura a l'Estat Social

Per a Hobbes, la misèria i la inseguretat (la por) impulsen el pas a l'estat social.

Locke argumenta que el desig d'assegurar la propietat, progressar i tenir millor justícia motiva aquest pas, no la por, sinó la prevenció de l'escassetat.

Caracterització de dos grans pensadors

Introducció

• Hobbes: Primer pensador modern, exponent del racionalisme.
• Locke: Creador de l’empirisme.

Coneixement

Hobbes: Mètode universal basat en la raó. Dubta de l’experiència sensible.

Locke: El coneixement prové de l’experiència, base de les nostres idees.

Tipus d'Idees (Locke)

Idees: Continguts mentals del jo.

• Adventícies: De l’experiència sensible (no vàlides).
• Factícies: Construccions de la imaginació (no vàlides).
• Innates: Gravades en la ment (base del coneixement).

Idees Simples: La ment les rep passivament (de sensació o reflexió).

Idees Complexes: L’enteniment crea idees de substàncies, relacions o modes.

Innatisme

Hobbes: Accepta idees innates per demostrar l’existència de Déu.

Locke: rebutja les idees innates; la ment és una “tabula rasa”.

Substància

Hobbes: Allò que no necessita altra realitat per existir (Jo, Déu, Món).

Locke: Idea complexa, suport de les idees simples, però no demostrable empíricament.

Identitat Personal

Hobbes: El Jo es caracteritza pel pensament (“res cogitans”).

Locke: El jo és evident pel pensament, però pertany a la consciència, dinàmica i canviant.

Existència del Món

Hobbes: Deduïm l’existència del món de forma mecanicista; no podem parlar de qualitats secundàries (forma, color...).

Locke: Pressuposem l’existència d’un món exterior, però no el coneixem en sí mateix, només les idees sensibles que ens provoca.