Historia recuperacion 1tr (3)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,8 KB

 
La restauració (1874-1902):
Etapes: 1874-4902: 1874-1885> regnat d’Alfons XII, 1885-1902> Regència de Maria Cristina d’Habsburg. 1902-1931 Regnat d’Alfons XIII: 1902-1923> Decadença de la Restauració, 1923-1930> dictadura de M. Primo de Rivera, 1930-14.04.1931>final de la monarquia.
Torn pacífic: el nou sistema polític s’inspirà en el britànic: bipartidista: conservadors: alfonsins (moderats) sector més conservador de la u. liberal. cap: Antonio Cánovas del Castillo. Liberals: constitucionalistes, radicals i republicans desenganyats. Cap: Práxedes Mateo de Sagasta. ((alternança de poders per eleccions, 10 eleccions (6 conservadores, 4 liberals). FRAU (manipulació electoral))).
Tupinades: el partit que estaven al poder convoca les eleccions: abans de realitzar-les, des del govern central, es decideixen els resultats./ Els governadors civils fan actuar als caciques (gent important que farà que la gent depèn d’ells coti al partit escollit comprant els vots)./ Els morts també voten: els funcionaris de l’estat voten per ells. Ruptura de les urnes a les ciutats.
1876: l’abolició dels FURS bascos. 1878: Pau de Zanjón a Cuba.
Oposició: republicans, catalanisme, 1879:PSOE.
Conflicte colonial: Cuba: 1895 guerra d’independència. Filipines: 1898 explota al port de l’Havana un vaixell nord-americà, que acusen als espanyols i s’inicia la guerra hispanoamericana. 10 desembre: tractat de París: Espanya reconeix la independència de Cuba i cedeix Filipines, P. Rico i l’illa de Guan a EEUU. Regeneracionisme: moviment polític reformista que defensa la reforma de l’estat.
Revolució industrial:
A Espanya, al s. XIX va haver una revolució industrial fallida. Però si que hi va haver una industrialització, que fa tenir dos focus: país basc: vinculat a la indústria siderúrgica. Catalunya: sector tèxtil cotoner.
La revolució industrial a Espanya:valoració> va fracassar, ja que no més es va produir una industrialització a Catalunya (tèxtil) i al País Basc (siderúrgia).causes(3): (1) endarreriment de l’agricultura espanyola va produir una manca de capitals per a invertir-los en la indústria i un baix nivell de consum de productes industrials. (2) manca de capitals per a inversions industrials(II)>(I)a causa de la manca d’espectatives en els negocis industrials i una desviació dels capitals cap a les desamortitzacions (es compren terres enlloc d’invertir en la indústria). (II) per facilitar-les (··)>(·)lleis de Mines (1868-1869) sexenni (Espanya era un gran país exportador de minerals)> liberalització de l’exportació minera perquè puja la demanda de: ferro de major qualitat a Bilbao, plom a Jaén, cinc a Cantabria, coure a Rio Tinto (Huelva), mercuri a Ciudad Real, carbó de més baixa qualitat a Astúries. Les mines estaven en mans de l’estat, el qual les cedia durant 50 anys a una empresa privada a canvi d’un cànon anual. (··)lleis bancàries de 1856 (bienni progressista)> per canalitzar les inversions (~unido a llei de ferrocarril~). (3) absència d’un mercat nacional o integrat.


Mercat nacional: aquell on les diferents regions econòmiques (agrícoles i industrials) d’un país estan intercomunicades entre elles, i això facilita els intercanvis industrials gràcies a una xarxa de transports eficient que fa que els intercanvis siguin ràpids i el cost del transport barat. A causa de la manca d’especialització regional/, del baix consum agrícola/ i una deficient xarxa del transport> Llei del ferrocarril(1855).
La revolució industrial a Catalunya: fou una industrialització del sector tèxtil cotoner i llaner. Les conseqüències foren més notables que a Espanya a causa de (4): (1) manca de fonts d’energia :carbó > calia importar-lo de Regne Unit i Astúries > encariment de la producció. (2) manca de primeres matèries: ferro i cotó:fa que la industria siderúrgica sigui feble agreujant per> la guerra de Secessió als EEUU. Es fan les Indianes (fàbriques de cotó) que feien estampats. Fan que Barcelona i rodalies es converteixin en una societat pre-industrial, aturada per la guerra del Francès i ressorgida rere la I guerra carlina (1840) fam del cotó. (3) mercat nacional limitat: capacitat de consum petita > proteccionisme. (4) manca d’un sector financer des de 1866.
Proteccionisme i lliurecanvisme: proteccionisme: doctrina econòmica que defensa el mercat nacional de la competència estrangera mitjançant l’aplicació d’un impost (aranzel) als productes estrangers. Lliurecanvisme: doctrina econòmica que defensa els desenvolupament d’un país afavorint la competència dels productes nacionals amb els productes estrangers.
A tota Espanya, durant la segona meitat del s. XIX hi va haver una intensa polèmica entre Proteccionistes i Lliurecanvistes. Els proteccionistes acusaven als segons de voler enfonsar l’economia del país, mentre que els segons acusaven als proteccionistes.
Proteccionistes: burgesia industrial catalana i basca, propietaris de cereals, mineria asturiana i treballadors de les fàbriques catalanes i basques (p.rep.federal, p.lib.moderat, p.conservador). lliurecanvistes: sectors econòmics orientats a l’exportació de vi, cítrics i oli, i consumidors (p.l.progressista, p.liberal). 1891 Cánovas del Castillo aprova un aranzel que es favorable al Proteccionisme.
El sector tèxtil català: basat en el cotó i en la llana (Sabadell menys important) es caracteritza per (3): (1) etapes: 1827: represa després de la pèrdua de l’imperi americà > venen amb molts diners i construeixen les Indianes. 1832: Ferran VII prohibeix l’entrada de cotó estranger per aconseguir suport per ell i per Isabel. 1844: l’expansió per (IV): final I guerra carlina/ context polític favorable (dècada moderada)/ mecanització (substitució filadores manuals (berguedanes) per les mecàniques (selfactines))/ reinversió dels beneficis. (2) transformacions del s.XVIII. (3) tipus d’indústria (II): (I) vapors (1833-1860) > a prop de les ciutats. Fàbrica amb una màquina de vapor que impulsa els telers. El carbó ve per mar. (II) colònies industrials (1860) > situades als rius (Ter i Llobregat al curs alt o mitjà perquè l’aigua mou les turbines per generar electricitat que mourà els telers) > fàbriques per tot allò que necessiten els treballadors (cases, economat on comprin els alimentes a baix preu, infermeria, escola, església...) Sorgeix per: trencar la dependència del carbó i fer servir una font d’energia més barata/ mà d’obra més dòcil que les dels vapors perquè tenen més a perdre/ mà d’obra abundant i barata a les zones rurals. > punt feble: manca d’aigua a l’estiu o en sequera per lo que no es produeix > els mercats als quals venien els seus productes eren el nacional i el colonial, però sempre amb la necessitat del proteccionisme.

Entradas relacionadas: