Historia recuperacion 1tr (2)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,96 KB

 
I guerra carlina 1833-1840 o carlisme:
Origen: la divisió i enfrontament entre Carles Maria Isidre (carlins) i Maria Cristina (isabelins). Cap: Carles Maria Isidre, que s’autoproclama Carles V. Ideologia: altar i tro: implica una defensa de l’absolutisme i de la societat tradicional (antic Règim). Defensa dels FURS (lleis tradicionals) del País Basc i Navarra i compromís de restaurar les constitucions catalanes abolides en el dret de la Nova Planta (1716). Grups socials que li donen suport: els sectors més conservadors de la noblesa i de l’església i el camperolat pels efectes de les de desamortitzacions i per l’augment de pressió fiscal per part de l’estat liberal. Implantació geogràfica: zones rurals del País Basc, Navarra (Estella), de l’interior de Catalunya (Berga) i de les terres de l’Ebre, de Castelló (Maistrat) i d’Aragó. Conflictes(3): 1833-1840: I Guerra Carlina (5): el camp de batalla van ser zones rurals i setges fracassats a les ciutats liberals. L’organització militar carlina: guerra de guerrilles (partides realistes) davant de l’exèrcit regulant dels liberals. Gran violència i crueltat. Al 1839 es va signar l’Abraçada de Bergara entre Marota i el general Espartero> la guerra acaba al País Basc i a Navarra i conserven els seus FURS. Al 1840 la guerra acaba a Catalunya amb la derrota del general Cabrera. 1846-1849: II Guerra Carlina (Guerra dels Matiners)> només a Catalunya: causes(3): malestar social pels impostos liberals. Les Quintes (nois que van a l’exèrcit però si pagues no vas). 1846-1847: crisi agrària preus més alts dels productes bàsics i tancament de fàbriques. Victòria de l’Estat Liberal.1972-1876: III Guerra Carlina> derrota definitiva del carlisme.
Bienni progressista (1854-1856):
1854: Pronunciamiento del general O’donell a Vicalvarada. Tenia el suport de la gent aplegada sota el manifest de Manzanares./ Espartero i O’donell s’ajuden> unió liberal: els més progressistes dels moderats i els més moderats dels progressistes van retornar a l’etapa 1835-1837./ S’anul·la la constitució de 1845 i es fa la de 1856 que mai entra en vigor./ 1855: desamortització hàbil (Pascual Madoz)> terres municipals i comunals, algunes de l’estat i de l’església encara no venudes (en metàl·lic)> objectiu: impulsat el ferrocarril./ 1855: llei del ferrocarril per afavorir el desenvolupament del capitalisme a Espanya.
L’oposició: conflictivitat obrera a Catalunya que ha introduït el treball mecanitzat (selfactines)> s’elimina mà d’obra i els treballadors destrueixen les màquines (moviment ludista)> duríssima repressió governamental contra els treballadors./ 2.07.1855: 1a vaga general, durament reprimida.
Juliol 1856: cop d’estat del general O’donell per la seva oposició al radicalisme dels progressistes.
El sexenni democràtic (1868-1874):
causes polítiques: desprestigi d’Isabel II a causa del seu favoritisme cap al Partit liberal moderat. La marginació política cap als liberals progressistes, el partit demòcrata i la Unió Liberal.


Causes econòmiques: crisi de la indústria tèxtil catalana (Fam del cotó)> més atur d’obrers. La fallida d’algunes companyies ferroviàries provocada per l’escàs tràfic de mercaderies i passatgers. Les fallides bancàries provocades per la crisi del ferrocarril. Crisi agrícola de 1866-1867 (encariment dels productes de 1a necessitat).
Causes socials: malestar provocat pels consums i les quintes. 18.19.1868: part de l‘Armada de Cadis sota el comandament del brigadier Topete es pronunciés contra Isabel II. Aquest pronunciamiento fou seguit a les principals ciutats espanyoles on es van fer juntes revolucionàries: liberalistes progressius, demòcrates, inianistes. La reina envià una part de l’exèrcit contra els sublevats, que s’imposaren> la reina s’exilià.
Característiques: gran inestabilitat política (monarquia democràtica d’Amadeu de Savòia i la I República). És la I experiència democràtica de la història d’Espanya. Constitució de 1869> sufragi universal masculí menors de 25 anys. Tenen un gran protagonisme les idees republicanes i les socialistes. Durant la I República es va plantejar un model territorial per Espanya alternatiu al centralisme implantat pels liberals. Aquest model es badava en una organització federal d’Espanya.
Etapes: 1869-1871: regència del General Serrano (constitució de 1869 i recerca d’un nou rei per part del general Prim). I 1871-II 1873: monarquia democràtica d’Amadeu de Savòia. II 1876- I 1874: I República. I 184-XII 1874: república presidencialista del general Serrano.
Monarquia d’Amadeu de Savòia:
Problemes que va haver d’afrontar: la mort del general Prim./ La desconfiança de la noblesa i de l’alta burgesia./ Esclata la I guerra Abana (1868-1878)/ La III guerra carlina (Carles VII) a causa de que consideraven a Amadeu I un rei il·legítim./ Els problemes derivats de la crisi de 1866./ l’oposició de la burgesia catalana a causa de: els drets reconeguts a la constitució de 1869 (llibertat d’expressió, reunió i anociació./ la llibertat religiosa./ la política lliurecampista del govern que veien com a una amenaça per les seves fàbriques./ L’oposició d’aquells que eren favorables al retorn dels borbons> els alfonsins. Organització política: inestabilitat política.
El republicanisme:
Característiques: república democràtica. Estat aconfessional (lliure religió). Descentralització política. Reformes socials.
Republicans federals: (Francesc Pi i Margall) 2 tendències: els intransigents (volien implantar la república des de baix (per la via de la insurrecció)) i els benèvols (volien implantar la república des de dalt (per la via legal )).
Republicans unitaris: (Emilio Castelar) estat centralista. Oposició a la via de la insurrecció (intransigents).
I república:
Característiques: intenta instaurar democràcia, lliure religiós, descentralització política, reformes socials./ Fracassa./ Inestabilitat política (4 presidents) Estanislau Figueres, Francesc Pi i Margall, Nicolàs Salmerón i Emilio Castelar. Causada per les divisions internes dels republicans.

Entradas relacionadas: