Historia prova

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 29,9 KB

 

TEMA 1 – LA RESTAURACIó.
1.- EVOLUCIÓ POLÍTICA
1.1.- RESTAUTACIÓ BORBÒNICA.
La restauració borbònica té lloc quan apareix Alfons XII (fill d'Isabel). La carta que va enviar Alfons al presentar-se com a rei es va anomenar “MANIFEST DE SANDHURS”.

 IDEES DEL MANIFEST DE SANDHURS

 1.- Ell és l’únic rei legítim d’Espanya.
2.- Ens defineix l'estat que vol aconseguir (monarquia parlamentària a l'estil anglès)
3.- S'autodefineix com a bon espanyol, bon catòlic i un home modern.

 
PERÍODES
1875 – 1885: Alfons XII i Maria Cristina
1885 – 1902: Regència de Maria Cristina
1902 – 1931: Alfons XIII (fill d'Alfons XII i Maria Cristina)

Al segle XIX el govern va donar bon resultat però al segle XX donarà problemes i sorgirà la crisi.

FETS

Cop d'estat de Martínez Campos (Monàrquic amb exèrcits potent). Apareix el govern provisional que es va constituir per preparar l'arribada del rei.

Alfons XII va entrar al poder de l'estat gracies al cop d'estat.

1.2.- ANTECEDENTS: SEXENNI DEMOCRÀTIC.

La república federal era d'esquerres, és a dir dominava el sector liberal. El líder d'aquesta república era Pi i Margall.

Els republicans de dretes seran els unitaris, i el seu líder serà Serrano. Els habitants d'Espanya en el seu mandat deien que semblava una dictadura.
La república va fracassar, i els monàrquics es van tornar a posar d'acord i van formar altre vegada una monarquia amb Alfons XII com a líder.

 1.3.- EL BIPARTIDISME

  •  ·         CONCEPTE: és la base teòrica principal de la política de Cànoves del Castillo. Aquesta política diu que només poden existir 2 partits i s’han d’anar alternant el poder.
  • ·         OBJECIUS: Diu que s'han d'ajuntar tots els antics partits polítics Isabelins en 2. Un de liberal i l’altre més conservador.
Els partits dinàstics: Un partit era lliberal i l'altre era dinàstic. Anaven alternant el poder, és a dir, que primer manaven uns, després els altres i així successivament.

EL PARTIT CONSERVADOR (moderats, antics carlistes. Grans propietaris rurals, i classes altes)
El seu líder va ser Antonio Cànoves del Castillo (segona meitat del S. XIX). (p.14
9) Va ser un advocat que es va dedicar a la política. Va evolucionar cap a actituds conservadores i es va oposar a les antigues monarquies i a la república. Va defensar la necessitat de crear un partit Alfonsí. Va ser l'inspirador de la constitució dels 1876. Va morir assassinat per un anarquista italià.

A nivell de Catalunya el partit conservador es deia: “el cercle conservador i liberal.” El seu líder va ser Manuel Duran i Bas. Van crear un òrgan de premsa anomenat “el diari de Barcelona” dirigit per Joan Mañé i Flaquer.

EL PARTIT LIBERAL ( unionistes d’esquerra, amadeuistes, antics progressistes i demòcrates. Mitjans i petits propietaris rurals, classes mitjanes, burgesia urbana i professionals)

El seu líder va ser Mateo Sagasta que havia estat membre de l'antic partit progressista. Va participar en diverses revolucions (1854 i 1868). Va ser un dels defensors del model de monarquia democràtica que es va plasmar en la constitució del 1869. Va ser capaç d'introduir algunes reformes en el règim (sufragi universal, llibertat d’impremta, etc.)

A nivell de Catalunya, el líder del partit liberal va ser Víctor Balaguer.

Anteriorment i durant aquest període, només la gent amb diners estudiava. Joves adolescents de sexe masculí eren els que tenien la oportunitat d'accedir a estudis universitaris lluny de casa.

A aquella època es tendia al sector de dretes, és a dir al partit conservador.

OBJECTIU:

Aconseguir estabilitat política i acabar amb els cops d'estat de l'època anterior.

Actuació general: quan el govern patia un desgast, el rei cridava el líder del partit contrari a formar un nou govern i a partir d'aquí s'organitzaven eleccions generals de tal manera que asseguraven el triomf del partit que havia de governar.

  • ·         Coincidències entre partits dinàstics:
  • 1.- Els dos partits eren partidaris dels Monàrquics liberals
    2.- Constitucionalismes 1876
    3.- Els dos partits eren centralistes
    4.- Defensors de la propietat privada

    ·         Diferències  entre partits dinàstics:

Partit conservador: immobilisme polític, defensa de l'església i l'ordre social.
Partit liberal: eren els reformistes.

 2.-EL BIPARTIDISME

 comenta el gràfic (p.153)
C) El grafic ens mostra la distribució d'escons al congrés, des de l'any 1876 fins l'any 1901.  Trobem que al principi del gràfic, a l'any 1876, domina el sector conservador. A finals, a partir del 1900 domina el sector liberal. Durant el transcurs d'aquests anys, tant el partit liberal com el partit conservador es va alternant el poder. Per tant el bipartidisme impartit pel sector conservador es va complir, ja que el poder anava alternant.

 2.1.-EL CACIQUISME

 Basat en la coacció i el joc brut que van organitzar les classes dominants o cacics i d'acord amb la política de la Restauració per controlar els canvis de govern i apartar les classes populars a qualsevol opció política, és a dir, un acord previ entre els partits dinàstics per decidir qui havia de governar.

 ELS MECANISMES DEL TORN (doc 3, pàg 156)

 El rei, el govern i el ministre de la governació van fer un llistat oficial, “encasillado” per cada districte prescindint dels electors.

 2.2.-EL JOC BRUT

 Alcaldes i cacics activen la coacció i el joc brut (“tupinada”) per aconseguir els vots que fan falta: comprar vots, manipular actes, fer constar noms de difunts, coaccionar el canvi de conservar la feina,...
 El resultat va ser un abstencionisme electoral molt alt.

 2.3.- LA CONSTITUCIÓ DE 1876

 ·         És una constitució liberal i conservadora perquè defensa els valors tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat. Són redactats genèrics i molt amplis perquè es puguin concretar en els respectius governs.

  •  ·         Sobirania compartida entre el rei i les corts. La monarquia tenia dret a vet, noenament de ministres i poder per convocar, suspendre o dissoldre les corts sense el vist i plau del govern.
  •  ·         Corts bicamerals: el congrés dels diputats i el senat.
  •  ·         Sufragi censatari
  •  ·         Religió catòlica: l'estat té pressupost per finançar el culte i el clero. Tolerava altres religions però prohibia el culte públic.
  •  ·         Àmplia declaració de drets, impremta, expressió, associació, reunió,.. que es concentraven en lleis ordinàries posteriors.

2.4.- LA PAU

Acabar amb les guerres: és a dir acabar amb els conflictes del regnat d'Isabel II.

 Qui són els carlins? Els defensors...

1-      ideològicament, són absolutistes (és una ideologia que defensa que el rei té el poder absolut) defensen la tradició “FURS”, i s'enfronten al liberalisme (progrés).

2-      religiosament, defensen la Religió catòlica (Déu), i estaven en contra de la llibertat del culte.

  1. 3-      militar els carlins voldran defensar un rei, i agafaran generals espanyols de les guerres napoleòniques. És a dir, assoliran poder polític.
  2.  4-      nacionalista: “PÀTRIA” defensaven l'estat descentralitzat.
  3.  5-      classes socials. Els pagesos i petits propietaris rurals (nobles, eclesiàstics i laics) apoien l'Absolutisme contra la burgesia que apoia el Liberalisme.

 FETS (mapes p. 55)

1.-Zones: els territoris més carlins eren els bascs navarresos, i els catalans.
 2.-Líders: Tomás de Zumalacárregui y de Imaz líder del país basc. Germans cabrera (destaca Ramon)
 3.- campanyes militars: Molta acció guerrillera.

 CRONOLOGIA DE LES GUERRES CARLINES.

 Tercera guerra carlina (1872-1876)
-Causa immediata: la proclamació d'un rei de la dinastia Savoia i no el pretendent borbó, Carles VII.
-Causa estructural: les mateixes que a la primera guerra carlina, monarquia absolutista, religió catòlica, tradició...
Desenllaç: durant el regnat d'Alfons XII.
Estratègia militar: arreplegar tot l'exèrcit liberal sota comandament del general liberal de més nom, Martínez Campos, al nord i així dominar militarment als carlins.
Estratègia política: dividir als carlins. Promet conservar els càrrecs militars, sou, etc
continua la guerra. Grup català de Savalla, tristany...
Pau: grup de cabrera. Guanyen i signen la pau. Al febrer 1876 trobem la derrota definitiva a catalunya.

CONSEQÜÈNCIES DE LES GUERRES CARLINES

 1-POLÍTIQUES. Es perd el model d'estat absolutista i descentralitzat. Neix el grup integrista (sector liberal) dirigit per Ramón Nocedal.
2.-MILITARS: antics general de les guerres carlines ocuparan molts càrrecs polítics de la restauració.
3.-ECONÒMIQUES: augmenta el deute públic per la guerra. Aboleixen els furs bascos i en substitució es fa un “concert econòmic” (1878), és a dir, els hi donen una certa autonomia fiscal. Vol dir que la recaptació fiscal la fan directament les províncies basques i paguen cada any la quantitat pactada a l'administració central.

3.-LA RESTAURACIÓ (1875-1931)

3.1.-LA GUERRA DE CUBA (ultramar)

Al segle XIX els territoris d’ultramar Espanyoles comencen a escollir líders i a enfrontar-se a l’exèrcit espanyol per tal d’assolir la seva independència.
 Aquests territoris es converteixen en Repúbliques en les quals hi abunda la corrupció. Això va ser degut a que espanya no tenia prou poder per controlar tant territori.
 Espanya, amb la pèrdua d’aquest territori, perd prestigi internacional i només queda amb Cuba i Puerto rico, i a l’altre costat del món Filipines.
De les 3 colònies restants la més important és Cuba. Filipines no té recursos, Espanya no la pot controlar perquè està a l’altre punta de món.
Estats Units es comença a interessar per Cuba i intenta comprar-la a Espanya.
Guerra de Cuba 1895-1898

 3.2.-CAUSES IMMEDIATES.

 1.- La guerra chiquita dels malbises va ser un primer intent d’insurrecció que només va durar un any. Després de la Pau de Zanjón (1878)
 2.- A la dècada dels 90, a part del malestar trobem uns canvis:
apareixen líders com José Martí (funda el partit revolucionari cubà juntament amb Antonio Maceo, Máximo Gómez,... José Martí es refugiarà als Estats Units, on aconseguirà diners, armes i infraestructures.
Cuba va crear la llei de l’abolició de l’esclavitud. Tots els espanyols que havien muntat les seves empreses a Cuba, i s’estaven enriquint, van haver de començar a pagar a tots aquells treballadors que tenien esclavitzats, per tant, van haver d’encarir el producte. Tot això suposa un canvi en la situació política.
Canvien les lleis econòmiques lliurecanvistes (no hi ha aranzels, és a dir no hi ha duanes) i les canvien per lleis proteccionistes (crea impostos de duanes i protegeix el producte espanyol (teixit filat i ferro)). Aquestes lleis també van afectar a Cuba. Per tant, en els intercanvis de productes amb els Americans, s’havien pagar duanes.
Políticament trobem 2 tipus de partits: Constitucionalistes que són els que més abunden, i després trobem que apareixen partits autonomistes.
3.- Sentiment colonialista per part d’Espanya. La opinió general va ser més ma dura.
4.- El comerç cubà p. 158

Les relacions comercials Cubanes són amb 2 estats: Estats Units i Espanya. El gràfic va de 1851 al 1894 fins la guerra d’ultramar. Cuba havia de comprar les matèries a Espanya perquè així no havia de pagar aranzels. Però el gran mercat Cubà és estats units. i això fa que la situació es comenci a posar tensa.

3.3.-FETS

1a fase autonomista. Febrer 1895- Abril 1898.

Pugen els aranzels, per tant, estats units ha de pagar més duana. Estats units amenaça a Espanya dient que aturarà el comerç amb Cuba. Espanya decideix no modificar els aranzels.
A Cuba Explota la revolució amb “el crit de Baire” al 1895, va aconseguir generalitzar-se a tota l’illa dirigit per el PRC.

Exèrcits: (p.160)

  • -      Cubans: la majoria eren guerrilles però presentaven més astúcia que els soldats espanyols.
  • -      Espanyols: tenen un gran exèrcit però tenen moltes dificultats, poca eficàcia. Això és degut a que l’exèrcit estava constituït per molts generals, molts sergents, però de soldats només hi havia els joves que feien la mili. (Els fills de persones riques no feien la mili, ja que els seus pares els buscaven un substitut per cursar la mili d’una classe social més baixa.) Tots els soldats espanyols que van anar a la guerra de Cuba, van tornar amb alguna malaltia.

 Batalles: la majoria les perden els espanyols comandats pel general Martínez Campos. Els atacs de l’exèrcit revolucionari, amb el suport dels guerrillers cubans, van ser molt eficaços.
Canvi: general Weyler substitueix a Campos. Weyler, va obligar a tots als cubans a viure a un poble tancat per un exèrcit, perquè era conscient de que els cubans es relacionaven amb els Revolucionaris, i d’aquesta manera podia impedir-ho. Van augmentar les epidèmies i varen morir moltes persones.
Com que no van cultivar els camps de conreu, van començar a mancar alguns productes clau per la subsistència de la població.
Assassinat del cap de govern espanyol: Cànovas 1897.
A espanya arriba un canvi militar, Ramón Blanco amb una política de conciliació, acabarà la guerra.
 

LA GUERRA DE FILIPINES 1896-1898

1 menys colonialistes poc exèrcit i molts missioners.
2 poc interès econòmic
3 la burgesa mestissa va comptar amb el suport de molts indigents, agrupats clandestinament amb un grup anomenat “katipunan”(seria el partit revolucionari filipí.)
4 el líder d’aquest sector José Rizal, organitzarà un partit independentista “la liga filipina” filipines aconsegueix l’autonomia, degut als mateixos fets que a Cuba.
5 el capità general Garcia va portar una política repressiva.

2a Fase: independentista. Guerra Hispano-Yanqui. Abril-desembre 1898.

Causa principal: estats units vols protegir els seus interessos a l’illa.

Fets:

1 explota un vaixell Americà “el maine”. I aquests, acusen a Espanya d’haver-ho fet.

2 Amèrica declara la guerra a Espanya, ja que sap que Espanya està enfonsada parlamentísticament, i per part de l’exèrcit.

3 Trobem que aquesta guerra és molt curta: “cavite” a Filipines, i “Santiago de Cuba” a Cuba.

Conseqüències:  Pau de París.

  •  ·         Territorials: espanya perd les últimes colònies. Mitjançant els acords de París de 1898, estats units va adquirir Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam. Espanya perd les grans possessions d’ultramar restants, ja que eren incapaços de defensar-les a causa de la seva llunyania i la destrucció de bona part de la flota espanyola. Van ser venudes a Alemanya en 1899 per 25 milions de pessetes. A espanya ja no li queden colònies i per tant perd prestigi internacional, però encara té el protectorat (terres del Marroc sense gaire valor)
  •  ·         Socials: frustració, desencís, incapacitat.
  •  ·         Econòmiques: expansió o repatriació de capitals. Els empresaris que han fet diners a Cuba, arriben a espanya a les zones més desenvolupades. Invertiran els diners en la indústria i en el sector agrícola.
  •  ·         Polítiques: canvi de govern típic de la restauració, cau el govern de Sagasta, a qui es considera culpable del desastre.

 NOVA TEORIA POLÍTICA: Regeneracionisme, la defensaven una generació de polítics, intel·lectuals, científics, empresaris, etc que actuaven ja en nom del nou rei Alfons XIII i defensaven la necessitat de grans reformes. 

4.-EL REGENERACIONISME

IDEOLOGIA: les propostes per regenerar el país eren bàsicament:

reformar l’estat, impulsar i recuperar la riquesa nacional (diner públic) i impulsar l’ensenyament i la cultura per tal de reduir l’analfabetisme.

4.1.-FETS

  • ·         Reformar l’estat, canvi de govern per tal d’aconseguir un govern conservador i regeneracionista (Francisco Silvela). Va formar un govern amb ministres conservadors i regeneracionistes juntament amb Villaverde, i el català Duran i Bas, que havien defensat públicament que es podia “regenerar” l’estat fent grans reformes.

Defensaven l’estat descentralitzat (ordenat per regions). Apareix el manifest del general polavieja (1898).

A Catalunya es forma un grup propi: “Junta Regional d’adhesió al programa del general Polavieja.”

·         Impulsar la riquesa nacional augmentant els impostos El ministre d’hisenda Villaverde, d’acord a la política de sanejar el deute públic.
Va ser un impost tant impopular, que els habitants varen rebutjar-ho, i es van aliar amb els botiguers (que eren els que més els afectava aquest augment d’impostos) i varen fer una vaga, “el tancament de caixes”, amb el suport de les autoritats de la ciutat.
Estat de guerra i malestar a Catalunya (17 mesos).
Dimissió del grup d’adhesió al programa del general Polavieja. Es serpara el partit dinàstic conservador, ja que buscarà unir-se amb un grup o partit més catalanista, per tal de poder defensar Catalunya.
Formar un partit polític català: necessitat de fer sentir Catalunya al congrés de diputats des d’un grup propi.

·         Impulsar la cultura i l’ensenyament. Els intel·lectuals (Francisco Giner de los Rios) més progressistes del moment formaven part de “la institución libre de ensenyanza"
Les idees més importants eren defensar el progrés científic i tècnic i el contacte amb els avenços europeus. Un altre objectiu era atacar la influència catòlica, tant en l’ensenyament com en la societat perquè frenava l’avenç científic, tècnic, etc.
Un altre objectiu era criticar la visió que es donava de la història d’Espanya. Defensaven que s’havia d’enterrar les glòries del passat. Grup “generació del 98”.

4.2.-CAUSES PRINCIPALS

1 taxa de mortalitat baixa, principalment infantil
2 taxa de natalitat baixa poc a poc i amb moltes diferències.
3 esperança de vida curta

L’estat farà intents per modernitzar l’agricultura. Intenta crear la reforma agrària, en els moments que governa el partit liberal. Aquesta reforma agrària consistia en dividir les terres dels rics i proporcionar-les als altres pagesos. “DESAMORTITZACIONS”. L’estat espanyol va tenir molts problemes amb les fites dels terrenys. L’estat no sabia que els pagesos eren tan pobres que no podien comprar les terres que oferia l’estat. Per tant, les terres van comprar-les les persones riques (actuaven com a inversors) ja sigui els que tornen de Cuba o els Burgesos, i els pagesos tornen a ser obradors del camp. Això indica que tenim una pobresa exagerada al camp i a la construcció.

5.-LA CRISI DE LA VINYA.

Mapa p.196

Arriba la fil·loxera (insecte que propaga plagues) a Espanya (1879 a l’Empordà 1894-1910 resta de la Península.)
Pagesos rabassaires (petits propietaris que vivien de la vinya) perden el contracte d’arrendament “Rabassa Morta” (aquest deia que podien tenir el contracte indefinidament amb la condició de que no es mori la Rabassa).
Els propietaris de les terres volen canviar el contracte, perquè van perdre la oportunitat de trobar a algú que els hi llogués. Els pagesos s’uneixen i formen un sindicat català pagès “unió de Rabassaires”. Els que pertanyen a aquest partit tenien tendència republicana, és a dir, tenien ideologies federalistes.

5.1.-SOLUCIONS

  • 1-      Intensificar els conreus.

     -      Generalitzar els fertilitzants
    -      Seleccionar llavors
    -      Eliminar el guaret (terra deixada en repòs perquè es recuperi)
    -      Mecanitzar
    -      Augmentar el regadiu: pla d’obres publiques (1902) confederacions hidrogràfiques.

 2-      Introduir nous conreus.
 
-      Farratges
-      Especialització per explotació
-      Invertir a la vinya fent “empelts de ceps americans”

  1. 3-      Invertir en altres plantacions (arbres fruiters, arròs, remolatxa sucrera, etc)
  2. 4-      Lleis proteccionistes.

5.2.-RESULTATS

Augmenta el 50% la producció.
Va funcionar en el cas dels productes d’explotació (vi, oli, cítrics, fruiters i hortalisses).
Consolidem l’agricultura tradicional (cereals). Ni millora ni empitjora, resta igual.
Augmenta la producció ramadera i es converteix en un producte de mercat.

5.3.-PROBLEMÀTIQUES

  • ·         EL CAMP CATALÀ
  • Els resultats a Catalunya són semblants als de la resta de l’estat. Més èxode rural i més demanda urbana.
    Apareix la crisi del sector vinícola, aquest sector no es recupera durant aquest període.
    Es potencien els nous conreus per l’explotació: arròs del delta, oli de Lleida i Tarragona, fruits secs, patates i cítrics.
    Més producció ramadera (llet i carn)

     ·         NOVES FONTS D’ENERGIA

 [mirar la fitxa que ens va passar]

  •  ·         XARXA FERROVIÀRIA

 L’estat genera una xarxa ferroviària. Destaquen 3 grans companyies: companyia del nord, MZA (Madrid, Saragossa i Alacant) i Ferrocarrils d’Andalusia.
 De la construcció de vies, se n’encarreguen empreses privades. L’estat subvenciona a aquestes empreses en cas de que no tinguin prou diners com per construir la xarxa ferroviària. Inversors Francesos, ajudaran a Espanya amb inversions per les empreses constructores. 
Espanya necessitarà ferro, per la construcció dels materials necessaris, i es decidirà a importar-lo.
A espanya tindrem la via més ampla que a la resta d’Europa.

  •  ·         MINERALS NOUS

Wolframi, ciment (ciment armat), sals potàssiques (Catalunya), suro (taps), paper i química (adobs, sabó, fibres artificials.)

Entradas relacionadas: