Historia principi s XX.1

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,77 KB

 
L continuïtat dl règim L primer terç dl segle 20 va ser una etapa d forta inestabilitat política. L sistema polític d l restauració es basava en l’existència d 2 grans partits, l conservador i l liberal. L democràcia es veia condicionada per l continuïtat dl caciquisme, sobretot en l medi rural, i per un alta abstenció, en ls zones urbanes. L llei electoral d 1907 establia que, en un districte o circumscripció, no es presentaven més candidat qe l nombre d llocs a cobrir, ls candidats únics quedaven proclamats diputats. L’any 1902, just en fer 16 anys, alfons 13 va ser proclamat major dedat i va assumir totes ls funcions com a rei tan bon punt va haver jurat l constitució. L nou monarca va practicar una intromissió creixent en l joc polític. L resultat va ser l formació d governs molt inestables i l’augment d ls divisions dins ls partits. Ls divisions entre ls partits conservador i liberal van afectar l’estabilitat política, que havia estat precisament una d ls bases dl sistema d l restauració.
L’impacte d l guerra de Cuba L derrota en l guerra contra estats units, va afectar profundament l’opinió pública espanyola, qe no estava preparada per aqest desastre. L sistema polític va qedar profundament desprestigiat. L pèrdua d ls colònies va comportar l caiguda d ls exportacions i l fi d’uns mercats segurs per ls productes espanyols. D’altra banda, l guerra va generar fortes despeses d ls finances públiqes. Així es com es va estendre el regeneracionisme, qe posava d manifest l necessitat d dur a terme reformes. Ls regeneracionistes criticaven l caciqisme i volien reformar l’estat. També volien crear més riquesa, promoure l’execució d’obres públiqes i protegir l indústria nacional. Un regeneracionista destacat, l’aragonès Joaquín Costa, sintetitza l seu pensament am l’eslògan “despensa y escuela”. Una d ls iniciatives per regenerar l sistema polític va ser l dl Foment dl Treball Nacional, qe va demanar per a Catalunya un concert econòmic en l camp fiscal qe tenien ls províncies basqes. Es va enviar un missatge a l reina regent, Maria Cristina, en qè es remarcava l necessitat d reformar l sistema parlamentari espanyol.
L tancament d Caixes Am l finalitat d reduir l dèficit qe a guerra havia generat, l ministre d finances va enunciar un pressupost am un fort augment d’impostos. L descontentament es va estendre per tot l país. A Barcelona es va iniciar una campanya contra ls impostos. 185 gremis van constituir l lliga d defensa industrial i comercial i van decidir no pagarlos (tancament d caixes). L govern va suspendre ls garanties constitucionals i va declarar l’estat d guerra. Com a protesta, es va iniciar una vaga d botigues qe va durar una setmana. Finalment es va acabar pagant, però ls classes mitjanes van perdre l confiança en un govern qe no havia complert ls promeses d reformes i d descentralització.
L’oposició: En poc temps, un nou corrent polític (regionalisme) i un altre d renovat (republicanisme) es convertiren en ls 2 moviment polítics més importants. Per contra, a l resta d l’estat, l’oposició no va assolir aleshores una importància comparable.


L regionalisme Un sector d joves catalans dirigits per Enric Prat d l Riba va trencar am l unió catalanista i van fundar un nou partit, l centre nacional català. Un sector empresarial va constituir l unió regionalista. A començament dl 1901, aquestes 2 organitzacions es van fusionar per donar lloc a l lliga regionalista d Catalunya, que havia d dominar l panorama polític català fins l 1923. En ls eleccions generals d 1901, ls regionalistes van presentar , a l circumscripció d l ciutat d Barcelona, una candidatura, anomenada dls 4 presidents. En ls eleccions municipals, dl mateix any, l lliga regionalista va obtenir 11 regidors. Així, a Barcelona, l’alternança d liberals i conservadors va ser restituïda per l pugna entre regionalistes i republicans. L’any 1904, am motiu d l visita d’Alfons 13, Cambó, l capdavant d nou regidors d l lliga, va llegir un discurs davant l rei en qè li demanava autonomia municipal. Ls catalanistes més radicals i republicans (Domenech i Montaner...), van abandonar l lliga, i l 1907 van formar l centre nacionalista republicà.
L republicanisme L 1908 Alejandro Lerroux va trencar am l unió republicana i va fundar l partit republicà radical, qe presentava iniciatives parlamentaries a favor d’algunes reivindicacions obreres. L lerrouxisme va arribar a tenir una gran influència entre ls classes mitjanes i l proletariat barceloní, emprant un discurs profundament anticatalanista i anticlerical. Més endavant, l partit radical es va estendre per tota l resta d’Espanya, però am plantejaments cada cop més moderats. D’altra banda, hi havia un republicanisme d’esquerres i catalanista. L’any 1910, diferents grups van constituir l unió federal nacionalista republicana (UFNR), que l’any 1914 van establir una aliança electoral am l partit radical, però van tenir menys vots qe ls 2 partits separats. L UFNR va entrar en una crisi greu, i va desaparèixer. L’any 1917, es va fundar l partit republicà català, qe va tenir una implantació feble. L país valencià va destacar l figura novel·lista d Vicent Blasco, qe desenvolupà una crítica radical dl sistema polític i va tenir un ampli ressò popular. Aqest moviment s’ha denominat com Blasqisme. L 1909 es va constituir una coalició electoral entre tots ls partits i totes ls tendències republicanes i l PSOE, anomenada Conjunció republicanosocialista, qe va permetre un increment dls vots republicans i una certa implantació en ls nuclis urbans.
L carlisme L carlisme va continuar l seva oposició a l monarqia alfonsina. L pretendent carlí era don Jaume de borbó, qe va mantenir fortes discrepàncies am l cap dl partit, Juan Vázquez d Mella. Aqest finalment, va fundar l partit tradicionalista (1919).
L solidaritat catalana Podem dividir l regnat d’Alfons 13 en 2 etapes diferents: d 1902 a 1923, en qè es va mantenir l sistema polític d l restauració, i a partir d 1923, qan, am l proclamació d l dictadura dl general Miguel Primo d Rivera, es va suprimir l règim constitucional. En l primera etapa, conservadors i liberals es van anar alternant en l govern. I front l desprestigi del règim monàrquic, destaquen 2 figures polítiques, Antoni Maura i José Canalejas, ls qals ds dl poder van intentar aplicar uns programes d reformes.

Entradas relacionadas: