Historia principi s XX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,22 KB
L republicanisme L 1908 Alejandro Lerroux va trencar am l unió republicana i va fundar l partit republicà radical, qe presentava iniciatives parlamentaries a favor d’algunes reivindicacions obreres. L lerrouxisme va arribar a tenir una gran influència entre ls classes mitjanes i l proletariat barceloní, emprant un discurs profundament anticatalanista i anticlerical. Més endavant, l partit radical es va estendre per tota l resta d’Espanya, però am plantejaments cada cop més moderats. D’altra banda, hi havia un republicanisme d’esquerres i catalanista. L’any 1910, diferents grups van constituir l unió federal nacionalista republicana (UFNR), que l’any 1914 van establir una aliança electoral am l partit radical, però van tenir menys vots qe ls 2 partits separats. L UFNR va entrar en una crisi greu, i va desaparèixer. L’any 1917, es va fundar l partit republicà català, qe va tenir una implantació feble. L país valencià va destacar l figura novel·lista d Vicent Blasco, qe desenvolupà una crítica radical dl sistema polític i va tenir un ampli ressò popular. Aqest moviment s’ha denominat com Blasqisme. L 1909 es va constituir una coalició electoral entre tots ls partits i totes ls tendències republicanes i l PSOE, anomenada Conjunció republicanosocialista, qe va permetre un increment dls vots republicans i una certa implantació en ls nuclis urbans.
L carlisme L carlisme va continuar l seva oposició a l monarqia alfonsina. L pretendent carlí era don Jaume de borbó, qe va mantenir fortes discrepàncies am l cap dl partit, Juan Vázquez d Mella. Aqest finalment, va fundar l partit tradicionalista (1919).
L solidaritat catalana Podem dividir l regnat d’Alfons 13 en 2 etapes diferents: d 1902 a 1923, en qè es va mantenir l sistema polític d l restauració, i a partir d 1923, qan, am l proclamació d l dictadura dl general Miguel Primo d Rivera, es va suprimir l règim constitucional. En l primera etapa, conservadors i liberals es van anar alternant en l govern. I front l desprestigi del règim monàrquic, destaquen 2 figures polítiques, Antoni Maura i José Canalejas, ls qals ds dl poder van intentar aplicar uns programes d reformes.
Maura Maura havia estat ministre d Silvela i va ser president dl govern l 1903 i durant l període 1907-1910. Va desenvolupar una política d reformes am l finalitat d mantenir l sistema. Maura, entre altres coses, va reformar l llei electoral am l finalitat d reduir l caciquisme i va redactar una llei d’administració local qe no va arribar a ser aprovada, qe va provocar l’oposició dls sectors més liberals i democràtics.
L llei d jurisdicció L 1905 es va produir l primera crisi política d’importància. Arran d’un acudit en l qual es ridiculitzava l’exèrcit pls seus fracassos l Marroc, un grup d’oficials d l guarnició d BCN va assaltar l redacció dl setmanari esmentat i l dl diari d l lliga regionalista. L reacció dl govern va ser promulgar l llei d jurisdicció, per l qual es posaven sota jurisdicció militar ls ofenses orals o escrites a l unitat d l pàtria, l bandera i l’honor d l’exèrcit. Aqesta interferència militar en ls afers polítics trencava una característica dl sistema d l restauració: l subordinació dl poder militar l civil.
L Solidaritat Catalana L llei d jurisdicció era una amenaça a l llibertat d’expressió i criminalitzava l catalanisme polític. A Cat, aqesta llei va ser àmpliament contestada am l constitució d l solidaritat Catalana, qe era una aliança d ls forces polítiqes catalanes, des dls carlins fins ls republicans, passant pls regionalistes, per lluitar contra aqesta llei. L 1906 es va celebrar a BCN una manifestació a favor d l Solidaritat catalana: va ser l concentració política més multitudinària qe s’havia vist fins aleshores. Es posava d manifest qe l catalanisme havia esdevingut un veritable moviment d masses. L 1907 ls partits dinàstics van perdre l majoria d l diputació i Prat d l Riba en va ser elegit president. L’èxit més clamorós d solidaritat catalana es va produir en ls eleccions generals d’aquell mateix any, aquest fet va suposar l fi dl caciqisme en tot l país. Ls partits qe constituïen solidaritat eren tant diferents qe era difícil qe continuessin units. Aqestes diferències es van posar d manifest am motiu dl projecte d llei d’administració local presentat per Maura, i també hi va haver tensions entre ls 2 sectors d solidaritat (regionalistes i republicans) a l’ajuntament d BCN, on l lliga afavoria ls interessos d l’església.
L carlisme L carlisme va continuar l seva oposició a l monarqia alfonsina. L pretendent carlí era don Jaume de borbó, qe va mantenir fortes discrepàncies am l cap dl partit, Juan Vázquez d Mella. Aqest finalment, va fundar l partit tradicionalista (1919).
L solidaritat catalana Podem dividir l regnat d’Alfons 13 en 2 etapes diferents: d 1902 a 1923, en qè es va mantenir l sistema polític d l restauració, i a partir d 1923, qan, am l proclamació d l dictadura dl general Miguel Primo d Rivera, es va suprimir l règim constitucional. En l primera etapa, conservadors i liberals es van anar alternant en l govern. I front l desprestigi del règim monàrquic, destaquen 2 figures polítiques, Antoni Maura i José Canalejas, ls qals ds dl poder van intentar aplicar uns programes d reformes.
Maura Maura havia estat ministre d Silvela i va ser president dl govern l 1903 i durant l període 1907-1910. Va desenvolupar una política d reformes am l finalitat d mantenir l sistema. Maura, entre altres coses, va reformar l llei electoral am l finalitat d reduir l caciquisme i va redactar una llei d’administració local qe no va arribar a ser aprovada, qe va provocar l’oposició dls sectors més liberals i democràtics.
L llei d jurisdicció L 1905 es va produir l primera crisi política d’importància. Arran d’un acudit en l qual es ridiculitzava l’exèrcit pls seus fracassos l Marroc, un grup d’oficials d l guarnició d BCN va assaltar l redacció dl setmanari esmentat i l dl diari d l lliga regionalista. L reacció dl govern va ser promulgar l llei d jurisdicció, per l qual es posaven sota jurisdicció militar ls ofenses orals o escrites a l unitat d l pàtria, l bandera i l’honor d l’exèrcit. Aqesta interferència militar en ls afers polítics trencava una característica dl sistema d l restauració: l subordinació dl poder militar l civil.
L Solidaritat Catalana L llei d jurisdicció era una amenaça a l llibertat d’expressió i criminalitzava l catalanisme polític. A Cat, aqesta llei va ser àmpliament contestada am l constitució d l solidaritat Catalana, qe era una aliança d ls forces polítiqes catalanes, des dls carlins fins ls republicans, passant pls regionalistes, per lluitar contra aqesta llei. L 1906 es va celebrar a BCN una manifestació a favor d l Solidaritat catalana: va ser l concentració política més multitudinària qe s’havia vist fins aleshores. Es posava d manifest qe l catalanisme havia esdevingut un veritable moviment d masses. L 1907 ls partits dinàstics van perdre l majoria d l diputació i Prat d l Riba en va ser elegit president. L’èxit més clamorós d solidaritat catalana es va produir en ls eleccions generals d’aquell mateix any, aquest fet va suposar l fi dl caciqisme en tot l país. Ls partits qe constituïen solidaritat eren tant diferents qe era difícil qe continuessin units. Aqestes diferències es van posar d manifest am motiu dl projecte d llei d’administració local presentat per Maura, i també hi va haver tensions entre ls 2 sectors d solidaritat (regionalistes i republicans) a l’ajuntament d BCN, on l lliga afavoria ls interessos d l’església.