Historia ordinadors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Informática y Telecomunicaciones

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,02 KB

 

Història de la computació

Entre els 30-50.  

Entre principis de segle i els anys trenta trobem que hi ha molt poca evolució en el camp de la computació això és degut bàsicament perquè no si veu la necessitat de desenvolupar la computació i tampoc el potencial que té aquesta. 

IBM era de les poques empreses que desenvolupava màquines de computar, com les màquines censadores o tabuladores. Però tan sols es dedicava a millorar-les, i només amb el propòsit de fer el cens. Tampoc tenien competència i tot el mercat era per ells així que no es veien obligats a evolucionar.

Però la proximitat de la segona Guerra Mundial i la evolució de la enginyeria tècnica (la construcció de gratacels o grans ponts...) va fer que es comencessin a finançar projectes universitaris o de científics particulars que fins aquell moment tan sols eren hipòtesis. Així els ordinadors de les dues dècades següents, van ser creats per calcular la trajectòria dels projectils de llarg abast o per desxifrar codis militars o per construir infraestructures i maquinaria molt complexa. 

La primera figura rellevant que va ser un personatge molt implicat en aquests projectes és Vannevar Bush. Era americà i estudia enginyeria al MIT (Massachusetts Institute Technology). L’any
1919 passa a ser professor d’enginyeria i paral·lelament  crea  una empresa pròpia i privada, la American Appliance Company, per vendre els seus invents i projectes. Actualment aquesta empresa és la Raytheon. 

Entre els anys 1925-1931 crea en la universitat l’analitzador diferencial. És un computador molt semblant a la màquina de Babage dons és basa en un sistema completament mecànic en termes d’engranatges. Funciona amb jocs d’engranatges. Aquest computador estava destinat a resoldre equacions integrals i sobretot equacions diferencials. La seva utilitat principal era calcular la curvatura dels cables elèctrics. 

L’any 1942 crea una màquina de major tamany completament finançada per l’exercit i catalogada d’alt secret. Aquesta maquina estava composada per 32 kilòmetres de cables i el seu pes era de 200 tones. La seva tasca era calcular la trajectòria dels projectils de l’armada i sobretot saber en quin moment es trobava un projectil en el aire durant el seu trajecte. Amb l’inici de la guerra es comencen a preocupar per la creació d’armament antiaeri.  També és va fer servir aquest computador per fer càlculs de la vibració dels tancs i vaixells. Però Vannevar Bush és recordat en la historia per ser el responsable de la comunitat de científics que va crear la bomba atòmica. 

Dins de l’àmbit multimèdia, Bush també és important per que en l’any 45 va escriure un article titulat, “com podrem pensar?”. Aquest text és la base de l’actual hipertext i la Internet. En article proposava de manera teòrica la creació de la màquina Memex. Memex era un escriptori amb un escàner on es podia introduir tant textos com imatges que eren convertits mitjançant unes càmeres en microfilms. Anava escanejar informació, i s’encarregava de copiar-la. Quan es volia accedir en alguna informació, en la primera pantalla s’introduïen els conceptes o dibuixos que volies conèixer o trobar que havia de seguir uns patrons estàndards perquè la maquina pogués buscar-ho. En la pantalla del costat apareixerien les bases de dades que hauria trobat la maquina en els microfilms relacionats amb la paraula. La maquina funcionaria per associació de conceptes i no per índex de tema, per això funciona així Internet actual.
A més quan es rep la informació es podia introduir anotacions, comentaris a la pel·lícula ja existent. 

L’altre personatge important d’aquest període i potser el més destacat per la transcendència que va tenir va ser Alan Turing.
Turing va néixer a Anglaterra i va passar la seva infantesa en diversos internats dons el seu pare era funcionari a la Índia. De molt jove descobreix el seu interès per les matemàtiques i la criptologia. Això el porta a estudiar matemàtiques a Cambridge. La seva tesis de final de carrera ,que la fa juntament amb Alonzo Church, rebat el problema de la decisió. 

Des de feia segles els matemàtics es plantejaven, És  pot demostrar que un teorema és cert amb un algoritme, o els teoremes són tan sols sols afirmacions? Aixó portava a pensar tots els problemes ben plantejats tenen solució. El que es planteja es que si les matemàtiques són una ciència exacta que pot donar resposta a tots els problemes de la vida. Si ens plantejament be un problema podem trobar una solució. 

Llavors que és un teorema, una proposició que afirma una veritat que ho és dins d’un context concret.

Els teoremes són veritats matemàtica

Els teoremes es demostren amb algoritmes. 

Un algoritme és un conjunt ordenat de passos elementals que porten a la resolució d’un problema.

Són els passos que seguim per resoldre un problema

El context fa que el teorema es posi en dubte. Tot problema es pot solucionar si es planteja bé? 

Per això turing i Church van crear la màquina universal de Turing. És un autòmata matemàtic , en matemàtiques és un plantejament de màquina o dispositiu que és pot estudiar sense construir-lo. Proposa crear una maquina que pugui  aplicar qualsevol tipus d’algoritme, és una maquina capaç de fer qualsevol algoritme i fer-ho. L’algoritme és posava en un capçal programable, que es podia moure cap a dreta i esquerra i ho fa damunt d’una cinta infinita. Cap a la banda esquerra esta en blanc i per la esquerra li entra informació. Les dades són la informació de l’algoritme (x=4, a=3....). Tenia un capçal lector que era el hardware que interpreta les dades i actua en conseqüència borrant o escrivint a partir d’un sofware (algoritme), les introduccions introduïdes. La cinta és el llenguatge o variables que li introdueix la persona. Té tres factors el hardware el sofware i l’usuari que l’introdueix informació. 

El hardware és la maquina i el sofware són les dades que nosaltres els introduïm. 

Ens interesa perquè és el plantejament del primer ordinador, fins aquell moment els computadors servien per solucionar un algoritme, aquest per solucionar infinits. 

En els ordinadors la cinta seria finita, perquè les accions que li demanem són concretes.  

Tot i que els problemes estiguin ben plantejats pot no haver-hi solució. 

Turing demostra amb aquest automata que existeixen problemes sense solució. I que això fa que la maquina no pari de fer càlculs, entrarà en un bucle. Quan entra en bucle vol dir que no podem saber si esta davant d’un problema solucionable però complexes o no solucionable. Així no podem saber mai quan plantejem un problema si tindrà solució o no i d’aquí és deriva el problema de parada. Si a la maquina de Turing li plantegen si podrà calcular algorítmicament si és pararà o no, no ho podrà solucionar. Així cap problema informàtic, degut al problema de la parada, pot saber que és quedarà penjat o no. 

Les seves teories queden aturades amb l’arribada de la guerra i és durant la guerra que es reclutat perquè treballi a Bertchley Park, perquè és descifrecin codis alemanys. El primer repte al que s’enfronta és descifrar la màquina alemana Enigma. Era la maquina d’us diari entre l’exercit alemany. Aquesta canviava de codificació cada dia. En tres mesos de treball sobre el tema sap desxifrar el codis mentalment. Però el problema estava en que hi havia milers de missatges diaris i només un Turing. Això fa que decideixi crear una maquina juntament amb l’ingenyier Gordon Welchman que faci els càlculs que fa Turing d’una manera molt ràpida. És la maquina coneguda com a Bomba. Aquesta màquina desxifrava 84.000 missatges mensuals, és a dir, tota la comunicació  dels alemanys. El veritable repte de Turing va ser desxifrar el codi de la Lorenz SZ40/42, Alemanya. Aquesta màquina era molt més complexa que Enigma. I tan sols era utilitzada pel propi Hitler i l’alt comandament. Per això crea la Colossus. Juntament amb Thomes H. Flowers en l’any 43. La colosus no utilitza engranatges, utilitza rel·lés i tubs de buit. Sent un dels primers ordinadors electrònics. Però no es va saber res d’aquesta màquina fins als anys 70, així que no es va tenir en compte en la historia. 

Aquesta maquina veritablement va canviar la guerra. Gràcies a aquesta maquina els aliats s’assabenten que Hitler sap que vol fer un gran desembarcament a Calais conegut per dia D. Això fa que en ultima hora canviïn els plans i desembarcar a Normandia. 

Turing, l’any 1950 presenta la teoria del test de Turing. Serveix per diferenciar una intel·ligència artificial d’una humana. Es basa en un joc d’imitació on l’ordinador ha de simular ser un esser humà. Per això és posa darrera d’un plafó amb dues cambres separades, paral·leles, a un humà i a una ment artificial. No és poden veure. A fora trobem a un ser humà que els hi fa diverses preguntes, així el  esser humà ha de respondre amb naturalitat i la màquina ho ha d’imitar. L’ordinador pot fer servir qualsevol tipus d’estratègia per respondre. Turing creu que l’única manera de superar aquest test és crear ments artificials semblants a la de un nen (que tingui capacitat d’aprenentatge) i educar-les. Aquest test ha creat molta literatura fantàstica. Però també té aplicacions pràctiques, el cas dels captcha. 

L’any 1952 Turing és acusat d’indecència greu i perversió sexual i li deixen triar entre la castració química o la presó, ell tria per la castració. Dos anys després és suïcida menjant una poma que contenia cianur. 

Amb ell acaba el que és coneix com a informàtica mècanica, és a dir, ordinadors que funcionen amb engranatges i comença l’era dels dispositius electromecànics.

Entradas relacionadas: