Història de Grècia i Roma Antiga: De la Polis a l'Imperi

L'Expansió Grega i la Polis

A partir del segle VIII aC, els navegants grecs van explorar i colonitzar les costes mediterrànies. Van emigrar des de la Península d'Àsia Menor i van establir colònies al sud d'Itàlia i Sicília, així com en altres punts del litoral. Aquesta colonització és un important indici de la força civilitzadora del món grec, i també va configurar les nombroses i independents ciutats que van ser el centre de la vida política i cultural grega. La ciutat, la polis, era el centre de la societat grega. Grècia era un conjunt de ciutats independents i rivals entre si. El filòsof Aristòtil va definir l'home com a “animal polític”. La polis, la ciutat, era la comunitat de convivència més perfecta.

Primers Tombants Culturals i Literaris

Durant aquest període, es van organitzar els grans festivals religiosos i es va introduir a Grècia l'alfabet. Aquest sistema d'escriptura, que van prendre dels fenicis i van perfeccionar, va tenir una gran repercussió i va marcar un tombant en la civilització occidental. És l'època dels grans poetes èpics: La Ilíada i l'Odissea d'Homer (que tracten dels déus i els seus herois), i La Teogonia d'Hesíode (que parla dels mites, els déus i el món).

L'Època Clàssica: Esplendor i Conflictes

L'època clàssica és el període de les Guerres Mèdiques, l'època de Pèricles, la Guerra del Peloponès i el regnat del gran Alexandre amb la conquesta de l'Imperi Persa. Les guerres contra els perses pretenien envair Grècia, però van ser derrotats tant en la Primera com en la Segona Guerra Mèdica. Els atenesos i els espartans van capitanejar els grecs. L'Imperi Persa va fracassar i els grecs van començar l'etapa més brillant de la seva història. La ciutat d'Atenes va saber recollir-ne el triomf i, al llarg del segle V aC, el Segle de Pèricles, el polític més important de la ciutat governada democràticament, va construir una gran flota i va dominar el mar. Va alçar els grans temples de la ciutat alta o Acròpolis, com el Partenó, erigit en honor de la seva deessa patrona Atena. Van sorgir grans historiadors i filòsofs (com Sòcrates), professionals que van fundar escoles (com Hipòcrates, el fundador de la medicina). Aquesta és coneguda com l'Edat d'Or. El segle V aC va acabar amb l'enfrontament bèl·lic entre Atenes i Esparta, ciutats aliades. La Guerra del Peloponès va durar 30 anys i va acabar amb la derrota d'Atenes. El període clàssic és el menys esplendorós políticament, però amb una gran força intel·lectual, amb grans filòsofs com Plató i Aristòtil.

L'Època Hel·lenística i el Llegat d'Alexandre

Alexandre el Gran, rei de Macedònia i conqueridor de l'Imperi Persa, va morir als 32 anys, el 323 aC. Alexandre havia sotmès l'Orient Mitjà, des d'Egipte fins a l'Índia, conquerint en campanyes ràpides. En morir, s'hi van establir reis grecs. L'acció d'Alexandre es va estendre. Durant els segles següents, Atenes ja no és la capital de l'hel·lenisme; van aparèixer altres ciutats, nous centres de difusió de la saviesa, la ciència, l'art i el pensament, com Alexandria a Egipte, Pèrgam i Antioquia. Més tard, els romans van conquerir Grècia, i després es va estendre el poder de Roma i el seu imperi. Aquesta època, marcada per l'actuació històrica revolucionària del gran Alexandre, va ser menys creadora però molt important per a la conservació del llegat clàssic.

Mites Fundacionals: Troia i Roma

El mite explicava el rapte d'Helena, reina d'Esparta i esposa de Menelau, germà d'Agamèmnon. Helena va ser seduïda per Paris, fill de Príam, que se la va endur amb ell fins a Troia. Els reis grecs es van unir per venjar l'afront i recuperar Helena. Van trigar deu anys a prendre la ciutat emmurallada de Troia. Odisseu va ser qui va projectar, en el mite, el truc que va permetre la conquesta de Troia: la invenció del cavall de fusta on es van amagar uns quants guerrers que, quan els troians van entrar el cavall dins de la ciutat, van obrir les portes per a la conquesta.

Els Orígens Mítics de Roma

L'Eneida es va escriure el segle I aC i la Ilíada d'Homer el segle VII aC. Els orígens mítics de Roma: L'època primitiva de Roma és un conglomerat de llegendes populars molt antigues i d'invencions literàries elaborades i enriquides per les primeres generacions d'historiadors i poetes romans, com l'historiador Titus Livi. Enees es casa amb la filla del rei del Laci i funden la ciutat d'Alba Longa. Quatre segles més tard, sorgeix un conflicte dinàstic: Numitor és destronat pel seu germà menor. L'usurpador va matar tots els fills mascles del seu germà i va obligar la filla a romandre verge per sempre com a sacerdotessa vestal. El rei ordena que els tirin al Tíber, però el cistell es va quedar encallat i una lloba els va ajudar: ella els va alletar i llepar. Un pagès se'ls endú a la seva cabana i els cria com a fills seus i de la seva dona. Anys després, agafen el tron i decideixen fundar una nova ciutat on havien estat salvats i criats.

La Conquesta d'Itàlia

Primerament, els romans van dominar el Laci. Roma va ser conquerida pels gals. A la segona meitat del segle IV aC, van començar els enfrontaments amb els pobles del sud del Laci. Per imposar-se, els romans van necessitar tres guerres en les quals van patir humiliants revessos. Finalment, Roma controlava gairebé tota la península italiana, excepte el nord.

L'Expansió Mediterrània i l'Imperi Romà

A mitjans del segle III aC, Roma ja era una de les potències del Mediterrani. La Primera Guerra Púnica va acabar amb l'alliberament de Sicília. La Segona Guerra Púnica va enfonsar l'Imperi Cartaginès. L'Imperi es va estendre pel nord d'Àfrica, el sud i l'est de la península Ibèrica, el sud de França i el nord d'Itàlia. L'Alt Imperi Romà (31 aC - 476 dC) va començar amb Octavi August, el primer cèsar.