Història d'Espanya: de la Guerra del Francès a la Restauració

Tractat de Fontainebleau i la Guerra del Francès (1808-1814)

El Tractat de Fontainebleau va ser un pacte entre els reis d'Espanya i Napoleó que permetia el pas de les tropes franceses per Espanya. Això va desencadenar la Guerra del Francès.

• 2 de maig: Revolta popular a Madrid contra Napoleó.
• 3 de maig: Repressió napoleònica.
• Juliol 1808: Batalla del Bruc i Batalla de Bailén (derrota napoleònica).
• 1809: Catalunya és incorporada a França. Napoleó domina la península Ibèrica, excepte Cadis.
• 1812: Batalla dels Arapiles.
• 1813: Batalla de Vitòria.
• 1814: Batalla de Sant Marcial i expulsió de Napoleó.

Regnat de Ferran VII (1814-1833)

• 1814: Batalla de Waterloo, derrota definitiva de Napoleó i fi de l'imperi.
• Tractat de Valençay: Renúncia de Napoleó al tron d'Espanya i coronació de Ferran VII.

I Etapa (1814-1820): Restauració Absolutista

Eliminació de la Constitució de Cadis, monarquia absoluta i persecució dels liberals.

II Etapa: Trienni Liberal (1820-1823)

Cop d'estat de Rafael de Riego. Ferran VII és obligat a signar la Constitució, donant pas a una monarquia parlamentària. Perdó dels detinguts i retorn dels exiliats. Reformes liberals: llibertat de treball, llibertat de mercat i creació de la Guàrdia Nacional, un cos armat per defensar la llibertat i la Constitució de Cadis.

III Etapa: Dècada Absolutista (1823-1833)

Ocupació d'Espanya per l'exèrcit de la Santa Aliança: 100.000 soldats entren a Espanya per imposar la monarquia absoluta de Ferran VII. Repressió dels liberals, restabliment de la Inquisició i fi de les reformes liberals.

Problemes del regnat de Ferran VII

Independència de les colònies americanes

Causes: Difusió de la Il·lustració i descontentament dels criolls (població nascuda a Amèrica, fills d'espanyols i indígenes).

Fets importants:

• 1817: Batalla de Chacabuco i independència de Xile.
• 1821: Batalla de Carabobo i independència de Veneçuela, Colòmbia, Equador i Bolívia.

Conseqüències:

• Espanya: Pèrdua del comerç amb Amèrica i desprestigi polític.
• Amèrica: Divisió territorial i greus desigualtats socials amb els criolls.

Problema dinàstic i successori

Ferran VII i Maria Cristina d'Habsburg tenen una filla, Isabel (1830). Els Borbons tenien la Llei Sàlica, que prohibia la successió a les dones. Això va provocar les Guerres Carlines:

• I Guerra Carlina (1833-1839): Absolutistes donen suport a Carles de Borbó (germà de Ferran VII) i els liberals a Isabel II.
• II Guerra Carlina (1846-1849)
• III Guerra Carlina (1872-1876)

Victòria dels liberals en totes les guerres. Ferran VII aboleix la Llei Sàlica. Regència de Maria Cristina.

Regnat d'Isabel II (1833-1868)

Antecedents: Divisió ideològica entre liberals moderats (esquerra) i progressistes (dreta). També hi havia els absolutistes (antiga noblesa i església) i els demòcrates (classes populars i petita burgesia).

Període de Regències (1833-1844)

I Etapa (1833-1840): Regència de Maria Cristina

Liberals moderats (1833-1835): Martínez de la Rosa. Nova constitució: Estatut Reial (1834), molt retallat.

Cop d'estat dels liberals progressistes: Álvarez de Mendizábal.

• 1836: Desamortització eclesiàstica: Expropiació per part de l'estat de les terres de l'Església per vendre-les a propietaris privats en una subhasta pública.
• 1837: Constitució progressista.
• 1839: Espartero lluita contra els carlins i aconsegueix la victòria. Es va signar el Conveni de Vergara, que significa la rendició dels carlins en la I Guerra Carlina.

II Etapa (1840-1844): Regència d'Espartero

Liberals progressistes.

• 1841: Tractat de lliure comerç amb Anglaterra, que provoca una crisi industrial a Catalunya, tancament de fàbriques, atur dels obrers i revoltes.
• 1842: Bombardeig de Barcelona.

1844: Cop d'estat dels moderats i Majoria d'edat d'Isabel II

Liberals moderats: Don Ramón María de Narváez. Dècada moderada.

• 1844: Fundació de la Guàrdia Civil.
• 1845: Nova constitució moderada.
• 1848: Inauguració del ferrocarril.
• 1851: Aprovació del nou Codi Civil, modernització de les lleis que afecten la convivència dels ciutadans.

Cop d'estat progressista (1854): Espartero. Bienni progressista.

• 1854: Nova constitució progressista.
• 1855: Desamortització civil: Expropiació per part de l'estat de les terres dels ajuntaments per vendre-les a propietaris privats en una subhasta pública.

Cop d'estat moderats (1856): Unió Liberal, nou partit polític que pretenia la col·laboració entre els partits liberals. Leopoldo O'Donnell.

• 1856: Recuperació de la Constitució moderada de 1845.
• 1859-1861: Ocupació del nord d'Àfrica i Batalla de Tetuan (1860).
• 1866: Crisi econòmica, tancament de fàbriques i revoltes obreres.
• 1866: Pacte d'Oostende, pacte de tota l'oposició política als moderats per acabar amb el govern d'Unió Liberal.

Sexenni Revolucionari Democràtic (1868-1874)

Antecedent: 1868, Revolució de Setembre.

Causes: Crisi econòmica, tancament de fàbriques, males collites, misèria dels pagesos i obrers. Crisi política, fracàs dels liberals moderats i mort del general Narváez.

Cop d'estat militar amb el suport de l'oposició als moderats. Generals Serrano, Prim i Topete. Conseqüències de la Revolució de Setembre: divisió de l'exèrcit entre els militars defensors dels liberals moderats i els militars insurrectes a Cadis, que guanyen la Batalla d'Alcolea.

I Etapa (1868-1869)

Govern provisional. Regent: General Serrano. Cap de govern: General Prim. Eleccions legislatives a Corts Constituents. Nova Constitució de 1869.

II Etapa: Monarquia d'Amadeu I de Savoia (1870-1873)

Constitució de 1869. Amadeu I de Savoia va tenir molts problemes: assassinat del general Prim, esclat de la III Guerra Carlina (1872-1876), insurrecció independentista a Cuba i moviment obrer. El 1873 abdica Amadeu I de Savoia.

Primera República (1873-1874)

Va durar 11 mesos. Presidents: Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall. Nova constitució republicana. Problemes: III Guerra Carlina i cantonalisme (moviment revolucionari en què petites regions del país, els cantons, es declaren independents de l'estat federal). Dimissió de Francesc Pi i Margall. Successió: Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. 1874: Cop d'estat de Martínez Campos.

Constitucions

• Cadis (1812)
• Estatut Reial (1834): Molt retallat, gairebé una dictadura.
• Constitució Progressista (1837)
• Constitució Moderada (1845)
• Constitució Progressista (1854)
• Nova Constitució (1869): Principis bàsics: Model d'estat (monarquia parlamentària moderna), sufragi universal masculí, democràcia plena, drets i llibertats, poder legislatiu a les Corts i poder judicial independent.
• Constitució Republicana (1873): Model d'estat (república), sufragi universal masculí, plens drets i llibertats, poder a les Corts i organització territorial de l'estat federalista.
• Constitució de 1876 (Cánovas): Principis bàsics dels liberals moderats. Model d'estat (monarquia parlamentària), sufragi censatari, drets i llibertats restringits, poder legislatiu al rei i a les Corts, poder executiu al rei i poder judicial independent. Estat i Església.