Història del Feixisme Italià: Ascens de Mussolini i el Règim Totalitari
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,34 KB
El Feixisme Italià: Definició i Context Històric
El feixisme és un règim polític totalitari que es caracteritza per la presència d'un líder autoritari i la supressió de les llibertats individuals.
La Crisi Postguerra i la Inestabilitat Social
Al final de la Primera Guerra Mundial, Itàlia es va submergir en una profunda crisi econòmica i social. Aquesta situació es va manifestar en diversos fronts:
- El nombre d'aturats es va elevar dràsticament i la inflació es va disparar.
- El país va viure una onada de vagues obreres i revoltes de les lligues de camperols pobres.
- Entre 1919 i 1920, les vagues es van estendre i van donar lloc a ocupacions de fàbriques i terres, que van adquirir un caràcter revolucionari.
La guerra va agreujar la crisi del sistema de monarquia liberal i parlamentària i dels partits tradicionals. Els partits liberals van perdre suport i es van veure obligats a aliar-se amb els populars, els nacionalistes i els feixistes. A la inestabilitat s'hi sumava la frustració pels resultats de la Primera Guerra Mundial. El fet que no es complissin les promeses territorials va provocar la indignació dels nacionalistes.
Benito Mussolini i l'Ascens dels Camises Negres
El fundador del feixisme fou Benito Mussolini, que es va convertir en un nacionalista extrem. L'any 1919, va fundar a Milà un grup paramilitar de caràcter ultranacionalista conegut com els Fasci Italiani di Combattimento, els membres dels quals portaven camisa negra i gorra militar.
Els feixistes es van erigir en els defensors a ultrança de les reivindicacions nacionalistes, inicialment dins d'un programa socialista revolucionari. Entre 1919 i 1921, el moviment feixista era minoritari. Però, davant la desconfiança creixent envers el règim parlamentari, va aconseguir augmentar els suports socials.
La Doble Tàctica de Mussolini
Mussolini va canviar la tàctica:
- D'una banda, va preparar el feixisme per a la lluita parlamentària.
- De l'altra, el feixisme es va convertir en un moviment violent de repressió de les organitzacions obreres i camperoles.
La Marxa sobre Roma i la Presa del Poder (1922)
L'any 1922, els socialistes van promoure una vaga general contra la violència feixista. En una reunió del comandament feixista a Nàpols, es va decidir dur a terme la Marxa sobre Roma dels esquadristes (Camises Negres).
La responsabilitat directa de l'èxit de la marxa recau en el rei Víctor Manuel III, que es va negar a sancionar l'estat de setge sol·licitat pel govern. Poc després, el rei va sol·licitar a Mussolini que formés govern, obrint-li les portes del poder de manera legal.
De la Coalició a la Dictadura Totalitària
Consolidació Inicial (1922-1924)
Entre 1922 i 1923, Mussolini semblava respectar el règim liberal. Va organitzar un govern de coalició i va aconseguir del Parlament poders extraordinaris.
L'Assassinat de Matteotti i la Imposició de la Dictadura
L'any 1924 es va produir la crisi més greu del feixisme a causa de l'assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti per les bandes feixistes. Mussolini va respondre a la crisi accelerant la implantació de la dictadura.
Entre 1925 i 1926, Mussolini va desenvolupar les anomenades Lleis Feixistíssimes. A partir d'aleshores, el seu poder va ser il·limitat i només n'era responsable davant el rei. La feixistització de l'Estat va portar a un règim totalitari de partit únic.
Estructura del Règim Feixista: Control Social i Ideològic
L'Estat feixista aspirava a controlar el pensament i l'activitat de tota la població. Per aconseguir-ho, va donar una importància cabdal a l'educació i la propaganda:
- Els mestres estaven obligats a portar una camisa negra.
- Els nens d'edats compreses entre 4 i 18 anys havien de formar part d'organitzacions juvenils controlades pel Partit Nacional Feixista.
- Mussolini pretenia exercir un control total sobre la cultura i els mitjans de comunicació.
Tot i que el règim feixista animava les dones a sortir de l'àmbit domèstic, estaven penalitzades en l'àmbit salarial, ja que la seva funció principal era la reproducció i la llar.
Els Pactes del Laterà i la Relació amb l'Església
Un fet clau que va consolidar el règim fou la firma dels Pactes del Laterà (1929) amb l'Església catòlica, que va donar lloc a la creació de l'Estat del Vaticà i va garantir el suport de la jerarquia eclesiàstica al règim.
Política Econòmica i Laboral: Del Corporativisme a l'Autarquia
En la política laboral i econòmica, el feixisme va optar pel sistema corporativista, que es va iniciar amb lleis laborals com la Carta del Treball.
L'evolució econòmica va passar per diverses fases:
- Inicialment, es va aplicar una política econòmica liberal, favorable a les grans empreses.
- Posteriorment, es va donar pas a una política intervencionista.
- L'any 1929, es va optar per l'autarquia (autosuficiència econòmica).
- Finalment, l'any 1936, es va dissenyar una economia de guerra, preparant el país per a futurs conflictes.