Historia del catalanisme - centre regional català

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 38,06 KB

 

TEMA 2



ELS ORíGENS I LA CONSOLIDACIó DEL CATALANISME ( 1833 - 1901 )



Introducció


El catalanisme va iniciar-se al Segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i de la cultura catalanes. Aquest procés va anar acompanyat d’ungran interès pel coneixement de la història de la literatura, les tradicions i el dret civil català, que es va configurar com a elements diferenciadors de la identitat catalana i van fer evdent que Catalunya era un país dotat històricament d’una personalitat pròpia.


EL desenvolupament econòmic i social de l’Espanya del Segle XIX, amb Catalunya com a pionera del procés industrialització va accentuar les diferències entre Catalunya i la resta del país. Ademés aquest procés va comportar la creació d’una nova clase social, la burgesia.


La causa fonamental es la implantació a Espanya d’un estat liberal centralista, un estat que acapara tots els poders i no els comparteix amb les regions en cap altres tipus de instància.


  1. El redreçament cultural : La Renaixença

El moviment cultural i literari conegut com a la Renaixença va sorgir a Catalunya cap al 1830, dins el context del Romanticisme europeu i en el Març d’un Estat espanyol amb pretensions centralistes i uniformades de tot el territori.

La finalitat del moviment era la recuperació de la llengua i dels senyals d’identitat catalans, però estava mancat d’aspiracions i de projectes polítics.


1.1 La Renaixença literària i cultural


Al començament del Segle XIX es va palesar una disminució de l’ús català com a llengua de cultura. El català estava reclòs en l’àmbit familiar i cotidia, no era una llengua de cultura.

Com a llengua literària s’emprava tan sols a les cançons, romanós i als llibres de temàtica religiosa o d’entreteniment.


La sortida de la Renaixença va ser la publicació de l’oda de La pàtria ( 1833 ) d’Aribau  i dels escrits de Joaquims Dubló i ors a favor de la recuperació del català com a llengua es va convertir en el símbol d’un moviment que dedicà bona part de les seves energies a concienciar als ciutadans de la necessitat de fer del català una llengua de cultura.


En bona part aquets autors promouran a la renaixença una cultura catalana elitista adreçada a la minoria perquè utilitzavan termes arcaitzants molt cultes que la gent no entenia. Per la renaixença va ser fundamental la celebració dels jocs florals, i es van convertir en una festa catalana típica. Va tenir altres vessants apart del literari, és a dir, altres sectors: l’historiogràfic, jurídic, fulklòric ( estudi de tradicions i costums pròpies d’un poble )… A banda d’aquesta renaixença elitista surgirá una altra que podrem anomenar renaixença popular, adeçada al poble. Aquets criticarán als altres.



Frederic Solé va escriure obres de teatre.



2. Els inicis del catalanisme polític


Durant la primera meitat del Segle XIX a Catalunya es va anar afermant un sentiment d’identitat que va donar lloc a l’aplicació del catalanisme polític, entès com reivindicació d’autogovern de Catalunya en el si d’Espanya.


En la configuració del catalanisme van confluir :


  • Realitats econòmiques i socials diferenciades
  • Actituds polítiques pròpies
  • Reivindicacions lingüístiques i culturals

2.1 Les primeres revoltes populars


Els moviments populars que es van produir entre 1835 i 1843 contra el centralisme del nou Estat liberal van ser unes primeres manifestacions del particularisme català.

Algunes d’aquestes insurreccions ( BULLANGUES ), de signe democràtic i anticentralista, eren conseqüencia del malestar social i polític dereivat de la industralització i de la consolidació de l’Estat liberal —> anaven dirigides contra els que es consideraven responsables d’aquest malestar :


  • Clergat
  • Autoritats polítiques
  • Màquines

Estaven organitzats per :


  • Treballadors urbans
  • Menestrals
  • Sectors de la petita burgesia

Exemples d’aquestes revoltes :


-Insurrecció de Barcelona de 1842

  • Jamànica de 1843

Entre d’altres coses, demanaven la descentralització de l’Estat, i per aquest motiu han estat considerades com una primera manifestació d’un sentiment particularista català i anticentralista,



2.2 El federalisme


Es va consolidar com a doctrina política i opció de govern durant el Sexenni democràtic ( 1868-1874 ) i va tenir una implantació significativa a Catalunya, sobretot en els medis urbans.


El federalisme es va difondre a través del partit republicà democràtic federal —> defensava la república com a forma de govern, el laïcisme i l’ampliació de drets democràtics i socials. 


Federalisme —> nova manera d’articular a Espanya que implicava el repartiment de poders entre els òrgans de poder : Estatals, regionals i municipals.


El principal inspirador va ser Francesc Pi i Margall.


Pi i Maragall concebia el poder de l’Estat com el resultat d’una sèrie de pactes successius entre les unitats bàsiques de la societat _


individu—>municipi—>regió


D’aquesta manera, Espanya o Ibèria havia de ser el resultat de la federació voluntària dels diferents pobles o regions de la península ibèrica.


Els republicans federals catalans van impulsar el PACTE DE TORTOSA ( 1869 ) —> conveni on els diferents comitès republicans de Catalunya, Balears, València i Aragó van arribar a l’acord de construir l’ESTAT FEDERAL ESPANYOL.



Valentí Almirall —> va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català. El seu pensament durant el període republicanisme deferal català.

El seu pensament durant el període republicà-federal girava al voltant del convenciment que la modernització d’Espanya només podia arribar a partir de la implantació d’una república federal.


La proclamació de la república havia de contribur a la regeneraciió política d’Espanya—> hauria de quedar constituïda en un PLA D’IGUALTAT.


Cal considerar el federalisme català d’aleshores com un prenacionalisme. Era l’única força preconitzadora del reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya.


Durant la Restauració, el republicanisme federal va perdre pes a Catalunya a la resta d’Espanya mai havia estat molt fort.

Molts sectors obreristes van començar a estar influïts a partir d’aquell moment per l’anarcosindicalisme i es van allunyar de les propostes federals.


En aquesta etapa, la figura més representativa dels republicans federals catalans va ser jodep María vall`ès i ribot.

Projecte de constitució de ‘estat català dins la federació espanyola—>  primer proecte d’estatut d’autonomia catalana elaborat per un partit plític.


Reconeixia moltes facultats polítiques per a Catalunya i regulava les relacions entre Catalunya i L’estat espanyol:


  • Estat catala subira i autonom
  • Establiment de les corts catalanes
  • Amplis poders per al govern de Catalunya, amb atribucions administratives, econòmiques financeres, educatives, obres polítiques infraestructures sanitat i beneficiència.
  • Exèrcit regional català 

-   Poder judicial propi


2.3. Valentí Almirall i el centre català


Valentí Almirall, es va desenganyar de la línia abstracta i doctrinària de PI I MARGALL, i va evolucionar decididament cap a una actitud centrada en la realitat catalana, decidint impulsar la creació d’una organització específicament catala i al marge dels partits d’àmbit espanyol. Pot ser considerat el pare del CATALANISMEPOLÍTIC.


Llibre Lo catalanisme 1885. —> Almirall propugna una àmplia autonomia per a Catalunya dins d’Espanya, i pensa que e catalanisme servirà per a regenerar la vida políitica catalana i fins i tot l’espanyola.


Catalanisme laic i progressista.


Almirall intentarà mobilitzar importants sectors socials de Catalunya—> el 1879 el primer períòdic escrit en català, el Diari Català, des de les seves pàGinés desenvoluparà una tasca de clarificació ideològica, al temps que avogarà per la unitat d’acció de tots els nuclis catalanistes.


A partir d’aquest moment, i fins el 1887, la seva influència serà notable, convertint-se en l’impulsor d’una sèrie d’esdeveniment que marquen notablement el moviment catalanista.


1880: el Diari català, a iniciativa d’Almirall, va proposar la idea de celebrar un congrés que aplegués tots els grups que defensaven els drets de Catalunya ( els simatitzans del catalanisme, per tant ).

D’aquesta manera el 9 d’Octubre d’aquell any es va reunir a Barcelona el PRIMER CONGRÈS CATALANISTA amb l’ssistència de 850 persones.

Les persones assistents representaven a diversos períòdics i associacions:



  • La renaixença ( corrent més conservador del catalanisme ).
  • Diari Català ( corrent progressista ).
  • Associacions excursionistes
  • Figures destacades de les lletres catalanes ( com Àngel Guimerà i Narcís Oller ).

Durant les seves sessions es va produir un seriós enfrontament entre :



  • Seguidors d’Almirall ( els vells federalistes ) .
  • Els homes vinculats al diari La Renaixença.

El Congrés va decidir:



  1. Comissió que vetllés per la supervivència del dret civil català.
  2. Crear una acadèmia de la llengua catalana encarregada de fixar les normes ortogràfiques.
  3. Fundar una entitat permanent, que coordínés l’acció de les persones i els 

—>D’aquesta iniciativa va néixer el 17 de juny de 1882, la primera associació unitària del catalanisme : el CENTRE CATALÀ. EL CC naixia amb la voluntat d’agrupar tots els catalans que, al marge de les seves conviccions polítiques, socials o religioses, estiguessin disposades a treballar per l’engrandiment de Catalunya. Catalunya i avant, avui, demà i sempre.


Amb el CC el catalanisme iniciava el seu pas cap a la política superant l’etapa literària i patriòtica testimonial. Per primera vegada s’intentava organitzar una força política catalana deslligada dels partits d’àmbit espanyol.


SEGON CONGRÉS CATALANISTA —>


1883, El seu principal acord va ser trencar tots els vincles, amb els partits polítics espanyols i demanar als catalans que n’abandonessin la seva militància.


2.4. El Memorial de Greuges


Una altra fita del catalanisme durant aquest període va ser la memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Catalunya, conegut popularment com el MEMORIAL DE GREUGES—> document ( en realitat tot un llibre ) adreçat al rei Alfons XII el 1885 per una comissió de es personalitats catalanes més reconegudes del moment, com ara Àngel Guimerà o Valentí Almirall.


És un dels documents més coneguts i més citats de lahistòria del catalanisme. Fou recordat ver Valentí Almirall, i és l’acte més important promugut pel CC—>  va organitzar una reuníó  a la Llotja de Barcelona amb representants de les entitats econòmiques, professionals, polítiques i culturals a Catalunya.



Adreçant al rei una exposició o memorial que reunís els motius de greuge ( queixa ) de Catalunya:


  • El descontentament per la signatura dels convenis comercials que s’havien establert amb GB i que suposaven una amenaça per a la indústria catalana.
  • Els intents d’unificació del codi civil a nivell estatal, que posaven en perill la supervivència del dret civil català—> era essencial en la vida jurídica del camp català, amb el seu hereu, la legítima i els drets de successió i propietat.

La decisió de presentar directamen la memòria al rei, sense passar prèviament per les Corts ni utilitzar la via dels partits polítics va provocar un profund malestar en la classe política de la resta d’Espanya. —> REACCIÓ ANTICATALANA A TOTS ELS NIVELLS.


Pocs mesos després moria Alfons XII sense que la Memoria aconseguís res de positiu. On rau, per tant, la importància d’aquest document :


  1. Primer document del catalanisme polític.
  2. Intent d’aplegar interessos socials, polítics i culturals de tota mena en un mateix projecte catalanista.
  3. L’obra magna de Valentí Almirall

Resultats pràctics: escassos, els revels governamentals i la mort del rei auqell mateix anyy van impedir les peticions es traduissin en esures concretes. L’únic fruit del Memorial va ser la rectificació de la política econòmica per part de Cánovas, que va deixar en suspens el tractar comercial amb GB i va començar a implantar mesures proteccionistes.











El sector majoritari dels escindits van crear una nova organització:


  • Àngel Guimerà

- Luís Domènech i montaner

- Narcís verdaguer

- enric prat de la riba

- jose puig i cadafalch


La LLC es va convertir en la plataforma política del catalanisme bugèsi, per tant, tenia un caràcter molt més conservador que el CC. Defensava els interessos de Catalunya des de plantejaments polítics conservadors:

- oficialitat de la llengua catalana

- defensa del dret civil català

- defensa del proteccionisme



1888


Amb motiu de la visita a Barcelona de la reina regent M Cristina d’Habsburg la LLC li  va adreçar un missatge escrit en català avalat per 350 signatures. En ell se li demana la instauració d’un règim autonòmic per a Catalunya—> Aquest missatge no va tenir cap resposta positiva.


1889:


es va dengar una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma del Codi Civil que s’estava discutint a les Corts espnayoles—> a l’Estat liberal centralista espanyol, a la seva classe política i professional li molestava i li feia nosa






3. El catalanisme conservador


A partir dels anys l’hegemonia dins el catalanisme es va anar decantan cap als sectors més conservadors. 


3.1. El catalanisme tradicional : Torras i Bages

Una part important de l’Església catòlica havia donat suport als carlins i s’havia oposat al liberalisme.


Durant la Restauració part del clergat va anar abandonant auets plantejaments i va cercar un espai dins el liberalisme més conservador. Paper important el VIGATANISME—> moviment cultural i intel·lectual impulsat en bona part els membres de les institucions eclesiàstiques de Vic.


· Jaume Collel

· Jacint Verdaguer

· Josep Morgades


Aquest nucli, agrupant al voltant de la revista LA VEU DE Montserrat (1878-1900), es considerarà a sí mateix : dipositari de la Catalunya agrària.


EVOLUCIÓ D’AQUEST GRUP:


Desde el carlisme i l’integrisme reaccionari —> Catalanisme catòlic i conservador.


D’entre les iniciatives d’aquest grup:


-Celebració mil·lenari de Montserrat ( 1881 )

-Restauració Monestir de Ripoll ( 1893)

-Exigència de bisbes catalans


La tradició vigatana entroncà, amb Josep Torras i Bages ( bisbe de Vic a partir del 1899 ).


Torres i Bages—> defensor d’un catalanisme cristíà. L’any 1892 va publicar el llibre La tradició catalana ( obra cabdal del catalanisme catòlic, pot ser considerada una rèplica a l’obra d’Almirall Lo catalanisme, per considerar-lo el portaveu dels màxims enemics de l’Església - la maçoneria, el pensament lliure, l’ateisme ) . Torras temia que el catalanisme caigués en mans de l’esquerra maçònica i fos conduït per aquesta en detriment de la tradició cristiana de Catalunya.


Principals idees del catalanisme catòlic—> elemens espirituals de la regió són la pàtria ( entesa com a amor a la terra) , la tradició, ( dóna contingut al sentiment patriòtic ) i l’esperit nacional. Catalunya era una nació perquè disposava d¡una ànima o esperit propi, que s’expressava a través de la :


  • llengua
  • cultura
  • dret
  • religió

Torras i Bages es movia en el terreny de som i serem perquè hem sigut.

La regeneració de Catalunya hauria de recaure fonamentalment en l’Església i el clergat, amb el vigatanisme i Torras i Bages el camí cap al catalanisme quedava obert als católics. Va haver d’enfrontar-se a una gran part de la jerarquia elesiàstica. La polèmica va ser dura en el camp lingüístic.


3.2. LA UníÓ CATALANISTA I LES BASES DE MANRESA


La campanya contra el projecte d’unificació del Codi civil va mostrar la necessitat d’organitzar més i millor el moviment catalanista.


El dirigent de la LLC, Narcís Verdaguer, va llançar la proposta de fundar una nova entitat que coordínés aquesta associació amb tots els nuclis comarcals.


1891 UníÓ CATALANISTA—> no era encara, en sentit estricte, un veritable partit polític, sinó una federació d’entitats catalanes de tota mena que estiguessin disposades a treballar en la propaganda de les idees regionalistes i en la realització del programa catalanisme.


BASE SOCIAL DE L’UC:


Mitjans propietaris

Comerciants

Professionals liberals } mostra significativa de la Burgesiacatalanista i conservadora

Intel·lectuals



L’UC era reticent a participar en les eleccions, perquè considerava que tot l’entramat electoral era viciat per la corrupció i tupinades—> la fundació de L’UC va ser la d’actuar com una consciència crítica, com una catalanisme ideal i ROMàntic, més que no pas la de donar resposta a cada un dels problemes concrets de la societat.


L’UC es va donar a conèixer al 1892 va celebrar la seva primera Assemblea General, presidia pel gran arquitecte modernista LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER, amb la voluntat d’estendre el catalanisme més enllà de Barcelona i d’elaborar un projecte de sobirania política per a Catalunya.


Bases per a la constitució Catalana, bases de manresa —> són la primera concreció d’un projecte d’estatut d’autonomia per a Catalunya—> inspirat en el federalisme.


Les Bases delimitaven les competències ( facultats polítiques i administratives que el Gorven central cedeix a un govern autonònim o regional ) que havia d’obtenir el poder regional català i les que havien de respar a mans del poder central :









Las Bases de Manresa van ser, durant algunes dècades, el programa d’autogovern de Catalunya. Van definir una via no independentista cap a la sobirania nacional de Catalunya. 


La vinculació amb Espanya (pacte entre) :


  • Corona espanyola
  • Institucions catalanes

Programa teòric de marcat accent conservador i tradicionalista ja que :

  • No donava solucions als problemes del moment
  • No indicava el procés per arribar a la seva implantació
  • Per a escollir el Parlament català no s’utilitzaria el sufragi universal, sinó  el corporatiu ( com a l’Edat Mitjana ).

4. LA MADURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC: LA LLIGA REGIONALISTA


El catalanisme va fer el salt cap a la participació política electoral aprofitant la crisi desencadenada per la pèrdua colonial de 1898. Abans va haver de vèncer resistències internes : molts creien que no s’havia de participar en un sistema polític espanyol que, amés era corrupte i estava viciat pel caciquisme.


El catalanisme ja tenia uns líders consolidats, havia elaborat un cos doctrinari amb entitat i havia aconseguit una mobilització social notable. Semblava que havia arribat el moment de fer un salt qualitatiu cap a la seva consolidació com a força política.


Com s’havia socialitzat el catalanisme ?



El catalanisme creix en la política per l’acció dels partits, però es desenvolupa socialment via institucions diverses : els orfeons, els centres excursionistes, les colles sardanistes, l’esport modern, ( ciclisme, natació, boxa, futbol ) , entitats culturals, d’arts escèniques, museístiques i de defensa de la llengua, etc.


La immensa majoria dels literats, artistes i homes de ciència i de cultura van participar en el moviment catalanista: arquitectes del Modernisme, escriptors, pintors, metges,folkloristes,científics, etc.

Els catalanistes volien un himne propi. Francesc Alió va ser qui va tenir el mèrit i l’habilitat de saber conjuminar dues obres diferents per crear Els segadors.


4.1. LA CANDIDATURA DELS QUATRE PRESIDENTS


Un sector empresarial que havia donat suport a les iniciatives refeneracionistes del general POLAVIEJA va constituir, el 1899, LA UníÓ REGIONALISTA—>

  • Industrials actius dels darrers anys.
  • Alguns dirigents del Tancament de Caixes.

El seu programa demanava autonomia política i administratica per a Catalunya.

També a final de segle, un sector de joves catalanistes dirigits per ENRIC PRAT DE LA RIBA va trencar amb l’UC, van fundar un nou  partit: CENTRE NACIONAL CATALÀ ( 1900 )—> eren favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral.


19 de maig de 1901—> eleccions a les Corts, es vaqn produir a Barcelona i ja hi havia un nou clima social.


25 d’Abril de 1901—> el CNC va pactar amb l’UR la fusió i la creació d’un nou partit, la LLIGA REGIONALISTA, que tindria un paper crucial a Catalunya fins a la seva violenta desaparició el juliol de 1936 (inici de la Guera Civil espanyola ).


La LLR, per presentar-se a les eleccions, va formar una candidatura regionalista per Barcelona, amb quatre candidats—> gent de prestigi ciutadà, personalitats de la vida econòmica i cultural de Catalunya. Aquesta candidatura va ser anomenada candidatura dels quatre presidents—> estava formada per 4 dels 5 presidents de corporacions i entitats ciutadanes que el 1898 havien entregat el missatge a la reina regent.


Lluís Domènech i Montaner

Bartomeu Robert

Albert Rusiñol

Sebastià Torres


LA MADURACIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC ( S.XX)


CENTRE CATALÀ ( 1882 )


Aquesta candidatura s’enfrontava als conservadors i liberals dinàstics i als republicans. L’èxit fou total. A Barcelona van ser escollits :


  • 4 presidents
  • 2 republicans ( Pi Margall i Lerroux )
  • 1 dinàstic

4.2. LA FUNDACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA


Elsèxits electorals de la candidatura unitària van afavorir la fusió dels dos grups (CNC i UR) en una nova entitat política: la LLIGA REGIONALISTA:


  • Va tenir en el diari LA VEU DE Catalunya el seu principal òrgan de difusió.
  • Va consolidar la força electoral del catalanisme

Aquest nou partit dominarà el panorama polític català fins al 1923.


En les eleccions municipals del mateix any 1901 es van repetir els resultats:


  • Lliga regionalista ( 11 regidors )
  • Republicans ( 10 regidors )
  • Liberals ( 4 regidors )

Aquests resultats van significar un canvi radical en la política catalana, s’orgeix un nou torn de partits : el torn dels conservadors liberals va ser substituït pel TORN REGIONALISTES REPUBLICANS—> van esdevenir dues forces polítiques majoritàries. El caciquisme començava a ser bandejat a Catalunya. Després de la victòria electoral, la LLR va sortir a la llum pública com un nou partit (el primer partit moden d’Espanya).


La Lliga era una força política conservadora que representava els interessos de la burgesia industrial i comercial i de les classes mitjanes. Més endevant va aconseguir el suport dels grans propietaris rurals, de part de l’Església i d’elements del caciquisme conservador.

  • Prat de la Riba: sota la seva dirección, la Lliga es va convertir en un partit catalanista modern i ben disciplinat.
  • Francesc Cambó.

Entradas relacionadas: