Historia 7

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en español con un tamaño de 3,77 KB

 

6.2 La campanya per l’autonomia

A Catalunya la Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van endegar al final de l’any 1918 una campanya en defensa de l’autonomia. A l’inici del 1919 es va presentar a Madrid un Projecte d’Estatut de Catalunya en què es proposava la formació d’un govern català i d’un parlament.El govern s’hi oposà i el monarca no hi va donar suport. A més, es va desencadenar una intensa campanya en contra, que consideraven que el projecte autonòmic era un privilegi que podria obrir el camí cap al trencament d’Espanya.D’altra banda, la campanya va coincidir amb un moment de fortes tensions socials a Catalunya, la Lliga considerava prioritari restablir l’ordre social.6.3 L’enfortiment del catalanisme d’esquerresDavant el que anomenaven la claudicació de la Lliga a Madrid, les forces d’esquerres es van proposar fer una renovació dels seus principis basada en la necessitar de catalanitzar el republicanisme, després de la petjada anticatalana que havia deixat Lerroux, i republicanitzar el catalanisme per posar fi a l’hegemonia de la Lliga.L’any 1917 es va organitzar el Partit Republicà Català. El 1922 es va crear Acció Catalana i es va fundar també l’organització Estat Català, amb postulats independentistes. Al 1923 es va crear una organització socialista estrictament catalana quan un grup de militants del PSOE van formar la Unió Socialista de Catalunya.6.4 La conflictivitat socialEls anys posteriors a la primera guerra mundial van ser de gran conflictivitat a Europa. El triomf de la revolució bolxevic a Rússia va esperonar els grups revolucionaris i els va dona esperances. A Espanya, el final del conflicte europeu va proporcionar un canvi brusc de les condicions econòmiques, producció va baixar, va augmentar la mobilització social i l’augment del sindicalisme.A Andalusia la situació de misèria dels pagesos va donar pas a l’anomenat trienni bolxevic. Els anarquistes van impulsar revoltes pageses. La declaració de l’Estat en guerra, la il·legalització de les organitzacions obreres i la detenció dels seus líders van aturar la rebel·lió. A Catalunya el conflicte rabassaire es va accentuar i els pagesos van crear el sindicat unió de Rabassaires que defensava la petita empresa familiar davant els grans propietaris.



El 1919 es va declarar una vaga a La Canadenca, empresa que subministrava electricitat. La vaga va acabar amb un acord pel qual la patronal acceptava la readmissió dels acomiadats, augments salarials i la jornada de vuit hores. Però a causa de l’incompliment de la promesa d’alliberar els detinguts la vaga es va reprendre i la patronal hi va respondre tancant empreses i amb la repressió dels sindicats.La fi del conflicte de La Canadenca no va significar la pau social, tot el contrari, es va produir un violen enfrontament entre posicions dels sindicats i de la patronal. La federació patronal va fomentar la creació del Sindicat Lliure per tal de restar força al sindicalisme anarquista i d’enfrontar-s’hi. La tensió social va degenerar en violència oberta quan aquest sindicat, amb el suport de les autoritats i la policia, va llogar pistolers per assassinar els principals dirigents obrers. Per la seva banda, grups vinculats a la CNT hi va respondre amb atemptats contra les autoritats, els amos, els encarregats i les forces de l’ordre entre aquets grups cal destacar Los solidarios.

La Federació Patronal barcelonina exigia mesures de força i el governador de Barcelona va exercir una dura repressió contra els sindicalistes i va posar en practica la Llei de fugues, segons la qual la policia podia disparar contra els detinguts que intentaven fugir. Tot això va originar l’època coneguda com el pistolerisme.

Entradas relacionadas: