Historia 2 examen(tema 8)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,71 KB

 
Revolucio industrial: creixement generalitzat i sostingut d la poblacio manucfacturada dut a terme mitjançant inovacions tecnikes i caracteritzat x canvis economics i socials.spaña s. XIX. consekuencies d desamortitzacio:s mantenen els latifundis. la noblesa augmenta les seves propietats. els compradors eresn burgesia agraria i d negocis, i alguns nobles. n la desamortitzacio d mendizabal d l'esglesia, s van obtenir meñs ingresos dls k s'esperavan. la desamortitzacio civil d Madoz nomes s'acepta diners en metalic. agricultura spañola:productivitat escasa i metodes tradicionals. una mala collita feia posiblement una gran mortalitat. blat altres cereals, blat d moro, patata, viña, olivera. augmenta la produccio amb l'ampliacio d les terres conreades. els jornalers eres obrers d ma d'obra barata. agricultura cerealista era la meñs evolucionada i la mes inportant. agricultura catalana:a interior hi ha agricultura tradicional i s cultiva blat. rendiment baixos, es mante guaret, i falta adobs. al litoral i prelitoral hi ha agricultura moderna. es cultiva viña(s'exportava) i fruita seca. la rabassa morta era 1 contact k el propietari cedia terres a un camperol per plantar viñai es kedaba una mica d fruit. molts beneficis x modernitzar l'agricultura. industrialitzacio:fracas d la revolucio industrial. a pais basc i cataluña si industrialittzacio. a altres llocs no x k l'agricultura es endarrerida, no i ha un mercat interior integrat(mercat nacional), i x la falta d capitals x invertir. a cataluña la industrialitzacio s basa n el sector textil. problemes: falta d 1 materies i d fonts d'energia, limitacions dl mercat, la mala xarxa d comunicaions, i la falta d sistema financer. Proteccionisme i lliurecanvisme:burgesia catalana a favor d protecionisme economic. en el k es proibeix la entrada d alguns productes al pais o posarlis un impost(aranzel). la burgesia agraria i mercantil volen lliurecanvisme. guaña el proteccionisme amb l'aranzel. lliurecanvisme:comerç lliure entre estats i la supresio dls aranzels.industria textil catalana:la industria catalana naixent s basava n capitals familiars. empreses reduides. a BCN la 1 fabrica accionada per la força dl vapor.(fabrica Bonaplata). la industria catalana s centra n el cotó. amb l'augment d beneficis millores la tecnologies. n la industrialitzacio s'utilitza mes la makina d vapor(amb carbo). com k el carbo catala era insuficient, s'havia d'importat carbo i sortia cara. les noves fabrikes utilitzaven energia hidraulica. la crisi dl coto va fer la recuperacio d la industri d llana. vapors i colonies:utilitzen carbo i agua. els vapors van a ciutats dl litoral. amb altes ximeneies. aprop d ports per tenir carbo. ls colonies van per el curs alt dls rius. tambe es feien cases, escoles,etc per als obrers. les colonies tenien llocs x acumular aigua, canals. l'enemic seu era les sequeres. ferrocarils:va fer mes barat el transport d mercaderies i fer un bon mercat integrat. l'amplada d via era superior a la d la resta d'europa i va ser dificil contactar amb la resta d'europa. la llei d ferrocarrils (dl bienni progresista) era k donava ajuda als inversors i una part d la xarxa la propiciava. principals compañies dls francesos. va haber una crisi economica xk els beneficis no eran els previstos. altres tranports:carrteres i vaixells. siderometalurgia spañola: ls materies primes(carbo i ferro). 1 industri a malaga, k utilitzen mines d ferro locals i carbo vegetal dl a lleña. era poc competitiva la industria. no es podia comprar carbo d altres llocs x k el transport surt molt car. s va traslladar a asturies, on hi ha carbo vegetal. a biscaia una altra siderurgia x k tenien mines d ferro. casi tot el ferro es feia a asturies. s trasllada a biscaia, x k tenen grans mines d ferro i importavesn carbó galès barat. la siderometalurgia spañola era escasa i poc competitiva i l'estat ajudava.siderometalurgia cataluña fracàs:no hi havia ni carbo ni ferro. mineria:poc desenvolupada x k faltaba capitals, faltaba coneixemnts tecnics, x la poca demanda, i x k l'estat tenia el control d les mines. A partir d la legislacio(1868) s va liberalitzar la mineria x k l'estat va vendre ls mines a gent particular per poder-les extraure els minerals. spaña dls millors productors d minerals. productes principals: Pb, Hg, Cu, Fe, Zn. demografia spañola:

Entradas relacionadas: