Historia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,8 KB

 
  hispania romana:l cnqesta romana va cmençar lañ 218aC.anibal ideà l cnqesta d roma ds d l PI atravesant ls pirineus i ls alps.anibal atacà l ciutat d Sagunt,aliada d roma.ls romans,x evitar l pas danibal a italia,envien 2 exercits a l Pen q desembarqen n Empúries lañ 218ac.cap lañ 202ac ls romans acnsegueixen dominar l costa medit i expulsar ls cartaginesos.ntre 154ac-133ac van haver guerres mb ls pobles d l meseta.lañ 139ac l lider dls lusitansViriat,s asesinat pls seus propis oficials q havien pactat l rendicio a roma a canvi d terres i privilegis.l setge i l presa d l ciutat d numancia,capital dls celtibers,l 133ac,va permetre ocupar i dominar ls altres pobles d l meseta.l 123ac, l general Quint Cecili Metel ocupà mallorca.entre ls añs 29ac-19ac termina l cnqesta d tota l PI pls romans.///La presència de Roma a la Península Ibèrica es va allargar des del final de segle II (moment en què s'inicià la conquesta) fins al començament del segle V (amb el desmembrament de l'imperi Romà) va afavorir l'assentament a Hispània d'alguns grups de pobles germànics.La conquesta:La submissió de la totalitat dels pobles indígenes (ibers i celtes) que poblaven la Península va durar aproximadament dos-cents anys. L'arribada dels romans a la Península es produí dins de l'escenari general de la Segona Guerra Púnica, es a dir, de l'enfrontament entre Roma i Cartagho.Primera etapa: Desembarcaren a Empúries l'any 18aC., van lluitar contra els cartaginesos i cap al 202aC. els romans van aconseguir dominar la costa mediterrània i expulsar els cartaginesos.Segona etapa: Des del 154aC fins al 133aC les guerres contra els pobles de la Meseta va ser una guerra llarga a causa de la resistència fonamentalment de lusitans i celtibers.Tercera etapa: Des del 29aC fins al 19aC, ja en època de l'emperador August, van ser sotmeses les bel·licoses tribus de càntabres, àsturs i així es va donar per acabada la conquesta de la Península:
Hispània, província romana (la romanització)
ASPECTES ADMINISTRATIUS: Hispà nia queda dividida en proví ncies.ASPECTES SOCIALS I ECONÒ MICS: Les estructures socials i econò miques prò pies del sistema romà , mà d'obra esclava, l'ú s de la moneda i la formació de classes socials.ASPECTES URBANÍ STICS: La ciutat (unitat politicoadministrativa bà sica), l'urbanisme romà i monuments. ASPECTES DE TRANSPORTS I COMUNICACIÓ : Les ciutats estaven unides per una xarxa de calç ades; La Via Argentea, que unia Emerita Augusta (Mè rida) amb Asturica Augusta.ASPECTES CULTURALS: La presè ncia romana va provocar la introducció a Hispà nia d'elements culturals que van donar lloc al que es coneix com a romanització . Així , les llengü es indí genes van anar deixant pas al llatí ; la religió romana, i mé s endavant la cristiana, s'anà imposant, les seues institucions van acabar cohesionant dins de l'Imperi. A partir del segle III es va concedir la ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.
EL REGNE VISIGÒTIC:A partir del segle III es va iniciar un llarg procés de crisi, tant econòmica com social i política, a més, als problemes interns es va afegir, durant el segle V, un factor extern: la pressió dels pobles bàrbars damunt de les fronteres de l'Imperi. A Hispània, a partir del segle V, la presència dels visigots, va donar origen al regne visigòtic que es va mantenir a la Península fins a la invasió musulmana del 711.La creació i evolució del regne visigòtic:L'any 409 diversos pobles bàrbars, van atravessar les fronteres de l'Imperi i acabaren penetrant a Hispània. Per frenar el seu avanç, l'afeblit Estat romà va pactar amb un altre poble bàrbar ja romanitzat, els visigots, un acord perquè s'establiren al sud de la Gàl·lia i protegiren i controlaren els territoris d'Hispània. Entre el 416 i el 476 els visigots van fer fora alans i vàndals. En desaparèixer l'Imperi el 476, el regne visigòtic, estès des del Loira fins al Tajo, va assolir la total independència. Durant els anys següents els visigots van continuar consolidant el seu poder a Hispània i nombroses famílies es van establir a les valls del Duero i del Tajo. Mentrestant, eren desplaçats de la Gàl·lia dels francs i en van ser expulsats definitivament l'any 507. A partir d'aquest moment els visigots organitzaren una monarquia amb la capital a Toledo.L'organització de la monarquia visigòtica:Encara que els invasors van ser numèricament pocs, van aconseguir de consolidar el regne de Toledo durant més de dos-cents anys, durant portà a terme un procés de fusió de cultures entre la minoria germànica i la majoria de la població, de tradició hispanoromana. La monarquia visigòtica va aconseguir construir el seu domini damunt de les terres peninsulars a partir d'un procés d'uniformització territorial, política i jurídica.LA CREACIÓ DE L'ESTAT MODERN. ELS REIS CATÒLICS:L'època que va des del final del segle XV fins a la primera part del segle XVI és en la història europea una etapa en què poderosos monarques van consolidar el poder a la Corona i dedicaren els seus esforços a la creació d'uns Estats forts, unificats i centralitzats i controlats pel rei (monarquia autoritària).Els regnes hispànics Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, els Reis Catòlics, encarnen la monarquia que va començar aquest procés di que va obrir pas a la dinastia dels Àustries, que va consolidar el model de l'imperi hispànic durant els segles XVI i XVII. Ací España era la primera potencia mundial.El regnat dels Reis Catòlics:Unitat territorial:La Monarquia Hispànica s'ha d'entendre com la unió dinàstica de dos regnes (Castella i Aragó). Cada regne va continuar regint-se amb les seues lleis i institucions tradicionals i d'aquesta manera es conformà com un Estat plural i no unitari. Però els monarques coincidien en la necessitat de completar la unificació territorial dels regnes hispànics com a base de un Estat fort i poderós. Així Castella s'annexionà el regne de Granada el 1492. Ferran d'Aragó, sent ja regent de Castella després de la mort d'Isabel , es va incorporar Navarra.Al mateix temps de la unificació territorial, els monarques també van imposar la unitat religiosa, la imposició del catolicisme com a única religió de l'Estat. Es creà el Tribunal de la Santa Inquisició. Aquesta política es va completar amb el Decret d'expulsió dels jueus i amb la conversió forçosa dels musulmans (1501).

Entradas relacionadas: