Hist3trim

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,44 KB

 
8) Transf. agrà ries i procé s industrialitzador 8.5) Explot. recursos miners Entre 1874 i 1914 es van explot. els recursos miners espanyols. Tot i això l'extracció no va comportar cap millora per l'economia ja que l'expansió minera va tenir escassos efectes d'arrossegament. Les causes de l'expansió minera van ser la demanda internacional, els avenços en les tècniques d'explotació, la nova legislació minera més liberal i per a disminuir el dèficit econòmic atorgant l'explotació a companyies estrangeres. Els jaciments més importants del sòl espanyol foren les mines de plom a Linaren, les de coure a Riotinto, les de mercursi a Almadén i les de ferro a Somorrostro. El carbó asturià tot i que era d'escassa qualitat va tenir un paper important ja que era força competitiu amb aranzels, això si, un cop els drets aranzelaris van disminuir es palesà la poca competitivitat del carbó asturià. El ferro representa el cas oposat ja que el convertidor bessemer va augmentar la demanda i el ferro basc va tenir un moment de glòria fins al final del segle XIX.8.6) Desenvolupament de la siderú rgia Durant el segles XIX l'economia espanyola va ser bàsicament agrària encara que es va intentar industrialitzar. La indústria tenia poc pes (un 3%) i CAT aplegava un 25% de la indústria espanyola. Les causes del retard industrial foren l'endarreriment de l'agricultura, la inexistència d'un mercat interior fort, la manca de transports i de comunicacions i la mala localització geogràfica d'Espanya (molt lluny dels nuclis europeus industrialitzats). La 2ª meitat del segle XX la indústria millora, bàsicament pel tèxtil i altres bèns de consum. Tot i això només Biscaia i CAT estaven industrialitzades. Entre el 1864 i el 1879 Astúries va ser el centre de la siderúrgia a Espanya (Altos Hornos 1832). Més tard la Biscaïna es va imposar pel seu ferro de qualitat excepcional. El ferro tenia bona sortida i GB en comprava 2/3 de la seva producció (Altos H. Vizcaia 1904). S'exporta molt per a poder satisfer les demandes de la indústria naval. 8.7) Canvi energè tic i diversificació industrial (1870-1930) La industrialització es va expandint poc a poc. Madrid es converteix en la 3ª regió industrial d'Espanya a causa de ser la capital i la seu de l'administració i perl seu ràpid creixement demogràfic. Galícia fomenta la indústria pesquera, Saragossa diversos tipus d'indústries i València el calçat. La indústria catala també es diversifica: apareix la indústria química (Casa Cros), la construcció mecànica i el sector elèctric. A més a CAT les empreses estrangeres inverteixen molt, injecten capital, aporten coneixement tècnic i personal qualificat. Totes aquestes diversficacions es van donar gràcies a els nous invents com l'ús comercial de l'electricitat, l'avenç en la destil·lació del petroli, la globalització de l'automòbil (Hispano Suiza), el telègraf, el telèfon, la ràdio, els transports urbans, etc.

8.8) Comerç exterior i intervenció de l'Estat El comerç exterior i interior, és a dir, la balança comercial són dos indicadors econòmics que reflecteixen el grau de desenvolupament. L'exportació a ESP era de productes miners i agricultura (Més de la meitat el vi). Les importacions eren de manufactures, de sucre i de materials industrials. L'intercanvi de mercaderies es feia bàsicament amb França i GB. D'altra banda hi havia un debat creixent: decidir-se pel proteccionisme o pel lliurecanvisme. El proteccionisme velava per la gravació i prohibició de productes estrangers, n'eren partidaris la burgesia catalana, el blat castellà, el carbó asturià i la siderúrgia basca. La política aranzelària a ESP, com a molts països europeus, va començar amb una primera part de lliurecanvisme, on es va potenciar els mercats on s'era competitiu, i una segona etapa marcada pel proteccionisme, una de les causes junt amb la inestabilitat institucional, l'endarreriment agrari, l'absència de reforma fiscal i l'apropiació de l'excedent de productes improductius; de la feblesa del desenvolupament industrial. El lliurecanvisme en canvi va permetre concentrar-se en les activitat on s'era competitiu i no potenciar les que no ho eren. Tot aquest proteccionisme es va traduit també en menys possibilitats de competir amb l'exterior i de preu més elevats. 9) Societat i moviment socials al segles XIX: Les reformes liberals iniciades al 1830 van desfer la societat estamental i van crear una societat on el poder econòmic i la propietat constituïen els criteris de jerarquia social. Els individus ara eren iguals davant la llei però molt desiguals en riquesa. Tot i que els nous rics esdevenien la classe predominant l'antiga noblesa terratinent i l'Esglèsia es va deixar seguint notant a Espanya. A CAT però es va notar més la diferència entre propietaris i treballadors. La burgesia industrial i comercial esdevení la classe predominant i va aparèixer una nova classe, la classe mitjana, que n'adoptà els valors. Els treballadors esdevingueren la classe més desfavorida, tenien dures condicions de vida i crearen sindicats, influïts pels pensaments internacionalistes i socialistes per tal de defendre els seus interessos. 9.1) Cap a una societat de classes i urbana Com hem dit al segle XIX es va donar pas a un a nova estructura de classes on els dos sectors oposats foren els propietaris i els treballadors. En la nova economia tot es podia vendre i comprar. Els tres elements de retribució que intervenien la producció van ser la renda de la terra, el benefici i el salari (terra, capital i treball). L'esglèsia i els terratinents perderen força i es van obrir noves possibilitats als artesans i als petits comerciants. Una evidència d'aquest canvi en la societat va ser l'increment de la població urbana. D'un 10% de població urbana al 1836 es va passar a un 16.6% al 1900 (+50%). Barcelona i Madrid esdevingueren les dues grans ciutats espanyoles. CAT rebé gran quantitat d'excedent migratori de zones rurals . i la seva rodalia va crèixer.

Entradas relacionadas: