Hilemorfisme Aristòtil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,19 KB

 

1.UNA FILOSOFIA REALISTA

1.LA CRITICA DEL IDEALISME

1.1EL REBUIG DE LA TEORIA DE LES IDEES

Encara que Aristòtil va ser durant anys deixeble De Plató, la veritat és que la filosofia aristotèlica contrasta amb l'idealisme Platònic.

El pensament aristotèlic rebutja el dualisme Ontològic. Davant l'idealisme platònic, Aristòtil proposa una filosofia Realista.

1.2LA REALITAT ESTÀ EN EL MÓN SENSIBLE

El que proposa la metafísica d'Aristòtil és una Teoria completament diferent a l'idealisme de Plató. Per a Aristòtil, l'única realitat que existeix és la que podem trobar en els individus particulars del Món sensible.

1.3EL PROBLEMA DE L'ÉSSER

2.1SUBSTÀNCIA I ACCIDENTS

El rebuig de l'idealisme platònic va obligar a Aristòtil a elaborar un pensament propi, allunyat del dualisme ontològic i Basat en el Realisme filósòfic.

Una de les primeres distincions que planteja Aristòtil és la difrencia entre substància i accidents. Aristòtil defineix la Substància com allò que existeix en si mateix i no en un altre.

En la terminologia de Aristòtil, els accidents són Els atributs o modificacions de la substància.

La diferència entre substància i accidents pot Ajudar-nos a comprendre una confirmació que Aristòtil repeteix una i altra Vegada en els seus llibres. En efecte, Aristòtil solia dir que '' l'ésser es Diu de moltes maneres ''. Amb aquesta asseveració tracta d'explicar-nos que hi Ha diferents maneres d'existir.

2.2LES CATEGORIES

Per aclarir quines són les diferents maneres D'existir que hi ha, Aristòtil els va repassar els diferents usos que donem al Verb ser en el nostre llenguatge ordinari.

Aristòtil va cridar categories a cadascuna D'aquestes dimensions de l'ésser, que també es corresponen amb altres tantes Dimensions del pensar i del dir.

2.3MATÈRIA I FORMA

Encara que Aristòtil creia que l'autèntica Realitat està composta pels individus particulars que ens envolten, també Admetia que cada individu una essència que el defineix.

Per entendre què és el que Aristòtil entén per Essència convé aclarir la distinció entre la matèria i la forma. La matèria és Allò del qual està fet alguna cosa, mentre que la forma és la manera en què Aquesta matèria està organitzada per fer d'aquest individu precisament el que és.

2.4LES QUATRE CAUSES

Aristòtil diu causa material a la matèria, a allò Del que està fet un individu. La causa formal és la forma, és a dir, L'estructura que té l'individu i que el fa ser el que és. La causa eficient és L'agent, que correspon a allò que ha creat o produït a l'individu en qüestió. Però, a més, Aristòtil creu que tot quan hi ha té també una causa final, que Equival al propòsit o finalitat que pretén assolir.

2.5UNA FILOSOFIA TELEOLÒGICA

Un aspecte molt important de la filosofia Aristotèlica és la seva insistència en que tot el que existeix Respondre a una Causa final, perquè persegueix algun propòsit o finalitat concreta.

No obstant això, Aristòtil també creia que els éssers naturals responen a causes finals perquè cada un d'ells persegueix els Seus propis objectius.

La paraula grega que serveix per referir-se a un Objectiu o meta en telos. Per això se sol dir que la filosofia aristotèlica és Teleològica, ja que insisteix en la importància d'aclarir quina és la finalitat O objectiu que cada cosa tracta d'assolir.

3.EL PROBLEMA DEL CANVI

3.1LA REALITAT DE LES TRANSFORMACIONS            QUE ENS ENVOLTEN

Aristòtil considera que el canvi no és només Aparença, sinó que es tracta d'una cosa molt real. El punt de vista empíric i Realista d'Aristòtil el porta a acceptar que les transformacions que es Produeixen al nostre voltant no poden ser únicament il·lusions. El canvi és una Cosa que tots podem percebre i que resulta necessari explicar des d'un punt de Vista filósòfic.

3.2SER EN POTÈNCIA I SER EN ACTE

Diem que un ésser està en potència quan té la Capacitat de transformar-se en alguna cosa diferent. Un ésser en potència Encara no ha arribat al ple desenvolupament de tot el que pot acabar sent, però Té la possibilitat de canviar i modificar-se per convertir-se en això en el Futur. En canvi, un ésser en acte és aquell que ja ha arribat a la plenitud de Tot el que pot arribar a ser.


Entradas relacionadas: