Guerra submarina dels alemanys

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,66 KB

 

3.1. L’esclat del conflicte: El 28 de juny, a Sarajevo,l’arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa van ésser assessinats a Sarajevo, per un estudiant bosnià relacionats amb moviments nacionalistes serbis, com La Mà Negra. Àustria-Hongria va començar la guerra el 28 de juliol, annexant a Sèrbia i declarant-li la guerra, animada per Alemanya.

No va anar així i les aliances europees van entrar en guerra. Rússia, ajudant a Sèrbia, declarar guerra a A.H.. Alemanya va declarar guerra a Rússia i França. UK va entrar en ajuda de l’invasió neutral de Bèlgica pels alemanys. Itàlia seguia neutral.

Gran part de la població, amb idees socialistes, era pacifista i contrària a la guerra, però els ciutadans es van haver de mobilitzar-se i va donar lloc a les Unions Sagrades, unions polítiques que tenien l’objectiu de donar als governs suport per afrontar la guerra. Els que s’oposaren a aquestes unions foren buscats i castigats durament.


3.2. Guerra de moviments i guerra de trinxeres: Alemanya i A.H. Tenien uns exèrcits poderosos i unes comunicacions fàcils, però tenien un problema: havien de fer guerra per dos fronts (francobritànic i rus), per tant necessitaven una victòria ràpida, ja que podrien ésser bloquejats de forma naval i per tant aïllats.

La guerra llampec Alemanya havia fracassat. A partir d’aquí, els de l’Entesa van aconseguir crear un front occidental que anava des del Mard del Nord fins a la frontera suïssa. Al front oriental, Alemanya va aconseguir guanyar una miqueta a Rússia, però aquests van fer un contraatac i van aconseguir apoderar-se d’una miqueta d’A.H. (Guerra de Moviments). Es va crear llavors la Guerra de Trinxeres (o de posicions) , llarga i dura, símbol de la 1ra WWar.


La incorporació dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial

A l’inici de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units havien mantingut una posició de neutralitat, encara que les simpaties cap a la causa aliada eren majoritàries en el país. Aquesta neutralitat va permetre que els EUA iniciessin una cursa comercial per tal de subministrar als països bel·ligerants els armaments i proveïments que necessitaven.

El blocatge al qual estava sotmesa Alemanya va fer que aquests intercanvis comercials es realitzessin bàsicament amb els aliats. D’aquesta manera, el 1916 el comerç nord-
Americà amb França i Anglaterra s’elevava ja a 2.748 milions de dòlars, i els emprèstits monetaris assolien ja els 2.300 milions de dòlars. Així, les forces econòmiques nord-americanes tenien un clar interès en el triomf dels aliats.

La neutralitat dels Estats Units, però, es va veure compromesa quan els alemanys van iniciar la guerra submarina, una ofensiva indiscriminada que dificultava el transit per l’Atlàntic i impedia el comerç nord-americà amb Europa. Els EUA ja tenien un motiu per intervenir directament en el conflicte. Així, la seva intervenció es faria en nom de lallibertat dels mars i tindria lloc després que l’enfonsament de dos transatlàntics nord-americans facilitessin el pretext esperat per a declarar la guerra.


5.1. Els efectes demogràfics i econòmics: Van morir 8 milions de persones, i una gran nombre d’invàlids, esguerrats o mutilats, i ferits. Va afectar a homes de 20 a 40 anys, amb una conseqüent disminució de la Natalitat durant unes generacions, les anomenades generacions buides.

Va comportar la pèrdua de l’hegemonia europea en l’àmbit mundial. Europa estava molt endeutada, tant a l’interior (préstecs de guerra), com a l’exterior (préstecs a EUA).

EUA van esdevenir els grans beneficiaris, van doblar el seu PIB i les seves reserves també (1800M a 4500M), la flota de UK va ésser substituïda per la de EUA i el dòlar va esdevenir la moneda base de transacció.

També Japó va sortir beneficiat, que va complir certes comandes europees d’armament i va poder desenvolupar la seva flota i el seu comerç.


Entradas relacionadas: