Per què la primera Guerra Mundial va ser un conflicte de nou encuny?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 25,74 KB

 

3.2. L’increment del comerç.- d'una economia Agrària de suficiència a una economia de mercat, més diversificada, en la qual Els productes estaven destinats a la venda en mercats cada vegada més amplis i Llunyans. Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el Creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels agricultors i De les classes populars. La millora dels sistemes de transport va permetre tant L’augment del comerç interior com l'exterior, sobre tot a partir de mitjans del Segle XIX.

4. El capitalisme Industrial

4.1. El liberalisme I el capitalisme.- Adam Smith va establir els principis del liberalisme que són L’interés personal i la recerca del màxim benefici com a motors de l’economia. L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i Permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi) ja Que els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels Preus que adapta l’oferta a la demanda.

4.2. Els bancs i Les finances.- La banca es va convertir en intermediària entre els Estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que Necessitaven capitals per a invertir. Les empreses exigien grans quantitats de Capital en metàl·lic, diners que un sol empresari no podia aportar i aleshores Van sorgir les societats anònimes que fraccionen en parts, o accions, el Capital que necessita una empresa i que poden ser adquirides i venudes per Particulars a la borsa de valors.

4.3. L’expansió del Capitalisme industrial.- A principis del Segle XIX, la industrialització es va Estendre a França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia que del Tèxtil, mentre els Estats Units, Rússia, Alemanya i el Japó es van Industrialitzar més tard. Al sud d’Europa, en canvi, van coexistir regions Industrialitzades amb zones molt rurals. L’Europa oriental, però, fins ben Entrat el Segle XX es va mantenir al marge de la industrialització.

5. La segona fase De la industrialització (1870-1945)

1945- s’acava la Segona guerra mundial juntament amb la segona fase de la industrialització.

5.2- cartel: Associació d’ampreses per ficcar preus i producció. Trut:fusió d’empreses per Crear-ne una nova. Hòlder:grup financer per invertir capita.

6. La nova societat Industrial

6.1. La burgesia.- La burgesia es va convertir en el grup hegemònic al ser la propietària de les Indústries i els negocis. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, Rendistes i propietaris de grans fàbriques, però també existia una burgesia Mitjana de professionals liberals, funcionaris i comerciants, així com una Petita burgesia de botiguers i empleats de comerç.

6.2. Els obrers.- Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques ja que eren un grup Molt nombrós i desafavorit perquè, al principi, no hi havia cap legislació que Fixara les condicions laborals dels treballadors. En conseqüència, les seues Condicions de vida resultaven molt dures amb jornades laborals de 12 a 14 hores i remuneracions Insuficients.

6.3. Les primeres associacions obreres.- La primera reacció dels obrers Va ser la seua oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels Salaris baixos i de l’atur, fent protestes dirigides cap a la destrucció de Màquines i l’incendi d’establiments  industrials (luddisme). Per defensar els seus interessos i des d'una consciència de classe Social amb uns problemes comuns, es van crear organitzacions de treballadors i Sindicats.

7. El marxisme, L’anarquisme i l’internacionalisme

7.1. El marxisme i El socialisme.- A mitjan Segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de La classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera per Destruir el capitalisme, la propietat privada, les classes socials i l'Estat Per assolir l’ideal de la societat comunista, després d'una etapa intermèdia de Dictadura del proletariat, on regnarà, finalment, la igualtat i la propietat Col·lectiva. A partir de l’últim terç del Segle XIX, els marxistes van proposar La creació de partits obrers socialistes.

7.2. L’anarquisme.- L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres Principis bàsics: 1) l’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat Social, 2) la defensa de formes de propietat col·lectiva i 3) el rebuig a L’autoritat, principalment de l’Estat. Els anarquistes defensaven l’acció Revolucionària dels obrers industrials i dels treballadors del camp per a Destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària, sense Déus, ni pàtria, ni patrons.

7.3. L’internacionalisme.- Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir Esforços a nivell internacional de totes les forces de la classe obrera per Lluitar contra el capitalisme i la societat de classes. El 1864 es va crear L’Associació Internacional de Treballadors (A.I.T.)a la qual es van adherir Marx i els seguidors del socialisme científic o comunistes (marxistes), Anarquistes i sindicalistes. El 1889, després de la ruptura amb Bakunin i els Anarquistes, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.

TEMA 6.-


1. L’imperialisme i Les seues causes

1.1. L’Europa dominant.- La Segona Revolució Industrial va transformar l’economia de les principals potències europees: les Innovacions tècniques, les noves formes d’organització del treball i el Creixement de la banca van permetre un augment de la producció, del comerç i Una millora dels transports. Europa es va llançar al domini del món, aprofitant La seua superioritat tècnica, financera i militar, ocupant territoris a L’Àfrica i a l’Àsia, principalment, tot creant els grans imperis colonials.

1.2. Les causes del colonialisme.- A banda de La necessitat de vendre l’excedent de la seua producció i de comprar matèries Primeres barates, el creixement europeu va produir un excedent de població que Tenia dificultats per trobar feina i provocava tensions socials. Les fronteres D’Europa s’havien estabilitzat i l’expansió territorial havia de fer-se sobre Regions extraeuropees, a més el nacionalisme conservador i l’imperialisme Racista defenia la superioritat de la raça blanca així com el dret dels Europeus a imposar-se sobre altres pobles i cultures “inferiors”.

2. Conquista, organització i explotació de les Colònies

2.1. Exploració i conquista.- La cerca dels Europeus de territoris on expandir-se va propiciar una sèrie de viatges Científics i d’exploracions geogràfiques. Britànics i francesos van realitzar Les primeres expedicions per cartografiar l’Àfrica central. Una vegada conegut El territori, la conquista va ser ràpida i fàcil. La superioritat militar i Tècnica europea era tan gran que la resistència indígena va resultar bastant Dèbil, ja que van utilitzar les rivalitats internes entre les tribus i ètnies Dels territoris ocupats per enfrontar-les entre si.

2.2. L’organització colonial.- La colònia era Controlada i administrada per la metròpolí. Podem distingir-ne de tres classes: A) colònies d’explotació (econòmica), no tenien govern propi i els europeus Exercien en elles una política d’ocupació; b) colònies de poblament que rebien Població blanca que emigrava per establir-se de forma permanent; c) Protectorats o territoris que, després de l’ocupació europea, van mantenir L’organització estatal, el govern indígena i un aparell administratiu propi.

3. El repartiment del món

3.1. El “repartiment d’Àfrica”.- La Colonització d’Àfrica va ser la més ràpida i brutal perquè va significar el Domini total del continent: els britànics i els francesos van tenir avantatges Perquè tenien bases a l’Àfrica des del Segle XVIII. Tots dos països van somiar Amb la creació de grans imperis continus: de nord a sud els britànics i d’oest A est, els francesos. El xoc d’interessos va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885), on es van decidir les normes i les zones que ocuparia cadascú.

3.2. L’ocupació d’Àsia.- Els britànics es van Annexar Birmània i es van enfrontar amb Rússia pel control de l’Afganistan i Més endavant van ocupar Malàisia. França es va centrar a Indoxina. A la Xina volien estar presents Totes les potències, però van ser els anglesos els que van forçar l’obertura Del comerç mitjançant les guerres de l’opi.

3.3. L’Imperi britànic.- A finals del segle XIX, la Gran Bretanya Posseïa l’Imperi colonial més gran del món: de l’Índia (on la reina Victòria va Ser proclamada emperadriu de l’Índia, 1876) a l’Àfrica, amb l’objectiu de Controlar les rutes comercials marítimes.

3.4. L’Imperi francès i altres imperis.- El Segon Imperi colonial era el de França, que es va instal·lar especialment a L’Àfrica del nord i al sud-est asiàtic, tot competint amb l’Imperi britànic. També posseïen territoris colonials molt importants uns altres països com ara Rússia, Holanda, Portugal i, en menor mesura, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Espanya (Guinea Equatorial i Sáhara).

3.5. Els Estats Units i el Japó.- Els Estats Units i el Japó van ser les dues úniques potències extraeuropees que van Iniciar una expansió colonial. Els Estats Units en dues direccions: cap al Pacífic i cap al Carib, mentre el Japó, recolzat per la Gran Bretanya, va Intervenir per aturar el progrés rus a la província xinesa de Manxúria i va Ocupar les illes Kurils, Corea i Formosa (Taiwan).

4. Les conseqüències de la colonització

4.1. La introducció d’avanços europeus a les Colònies.- Les potències colonitzadores van introduir avanços als territoris Colonials (ports, carreteres, ferrocarrils, etc.), van cultivar noves terres i Van crear indústries en benefici propi, però la introducció de mesures Higièniques i la construcció de nous hospitals va permetre la reducció D’epidèmies. Els europeus també van construir escoles en un intent D’aculturació, imposant les formes de vida dels colonitzadors com ara l’idioma De la metròpolí, el cristianisme i les creences occidentals.

4.2. Les transformacions econòmiques.- S’hi Van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors, quedant la majoria de La població indígena sotmesa a pitjors condicions de vida. Es van potenciar les Grans plantacions (cacau, cafè, cotó, fruites, etc.) on els natius havien de Treballar per subsistir, a més de comprar-los els aliments perquè es va imposar Una economia monetària i de mercat que va Arrúïnar les artesanies locals per la Competència deslleial dels productes industrials importats des de la metròpolí (més barats i abundants).

4.3. Els canvis socials i culturals.- Va Canviar l’estructura social com a resultat de la imposició dels nous models Colonials que van realitzar una profunda segregació: funcionaris i colons de la Metròpolí solien viure en luxoses residències, en contrast amb la misèria dels Indígenes que anaven perdent, a més, la seua identitat cultural per l’impacte De la cultura “superior” (occidental).

5. Les causes de la Primera Guerra Mundial

5.1. Colonialisme i nacionalisme.- Entre les Causes de l’enfrontament destaca la rivalitat entre les potències colonials, L’exaltació nacionalista i el conflicte dels Balcans.

5.2. Carrera d’armaments i d’aliances.- El Malestar entre les grans potències va originar una carrera d’armaments, amb la Fabricació d’armes, la construcció de vaixells de guerra i l’entrenament de Tropes (“Pau armada”). Alhora, totes les potències es van llançar a un complex Sistema d’aliances militars per preparar-se per a un possible enfrontament. Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança, Mentre França es va aliar amb Rússia i va millorar les seues relacions amb la Gran Bretanya tot Signant el pacte de la Triple Entesa a principis del Segle XX.

5.3. L’esclat de la guerra.- El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l’hereu de l’Imperi Austrohongarés per un Nacionalista serbi. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, Rússia hi va Intervenir per protegir-la i Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra A Rússia i a França. Els esdeveniments es van precipitar i, en una setmana, els Països van anar declarant-se la guerra: Gran Bretanya ho va fer quan els Exèrcits alemanys van envair Bèlgica.

6. La Gran Guerra

6.1.

La guerra de moviments

- Els exèrcits Alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica i Luxemburg, per véncer-la Ràpidament i poder dirigir després tots els seus esforços al front rus. Al Principi aquesta tàctica va semblar que funcionava, però els exèrcits francés i Anglés van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l’exèrcit alemany A la batalla del Marne. Al front oriental, els alemanys també van avançar Ràpidament al principi, però els russos van reaccionar i van arribar a les fronteres De l’Imperi Austríac.

6.2. La guerra de trinxeres.- Els fronts es Van immobilitzar després dels primers moviments: a l’occidental es van obrir Trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord i es va iniciar una fase dura de Guerra, fent-se necessària la recerca de nous aliats que aportaren més soldats A la guerra com ara Itàlia que va intervenir a favor dels aliats (1915), mentre Bulgària i l’Imperi Turc van ajudar les potències centrals. El 1916, els Alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francés, a la batalla de Verdun.

6.3. La crisi del 1917 i la fi de la guerra.- Durant l’any 1917 la revolució bolxevic va triomfar a Rússia i van signar la Pau amb Alemanya, però aquest abandonament va ser compensat amb la intervenció Dels Estats Units que, després de l’enfonsament del transatlàntic Lusitània per Un submarí alemany, va decidir entrar en guerra. El 1918, al front oriental, Els britànics, els francesos i els italians van aturar Àustria i els seus Aliats. L’Imperi Austrohongarès i l’Imperi Turc van demanar l’armistici, mentre Al front occidental, els alemanys van ser derrotats. L’11 de Novembre de 1918 Es va signar l’armistici i a Alemanya es va proclamar la República.

6.4. La guerra a la rereguarda.- La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte totalment diferent als anteriors per la gran Mobilització de recursos, la implicació de tota la població civil i militar, Així com els nous mitjans tècnics en transport i armament que ocasionaren Nombrosos morts, mutilats i molta destrucció. Els contendents hagueren de Reconvertir les seues indústries per fabricar armament, demanar préstecs i Substituir la mà d’obra masculina per la femenina a les fàbriques, mentre a les Ciutats s’usaven tècniques modernes de propaganda per mobilitzar l’opinió Pública.

7. L’organització de la Pau

7.1. El Tractat de Versalles.- El tractat més Important va ser el de la Pau amb Alemanya. Es va signar a Versalles i els Vencedors li van imposar condicions molt dures: a) es declarava Alemanya única Culpable de l’esclat del conflicte i restava obligada a pagar fortes Reparacions de guerra, b) es desmantellava quasi per complet tot el seu exèrcit I se li prohibia el rearmament, c) es retornaven els territoris d’Alsàcia i Lorena a França, Schleswig a Dinamarca i dos cantons a Bèlgica, mentre la Posnània i una part de la Prússia occidental van ser Lliurades a Polònia.

7.2. Un nou mapa d’Europa.- A més del Tractat De Versalles, una altra sèrie de tractats es van ocupar dels altres vençuts, Establint el dret de cada nació sotmesa pels antics imperis europeus de formar Un Estat independent, per aconseguir debilitar-los i, fins i tot, Desintegrar-los: a) l’Imperi Rus va perdre quasi tota la seua costa al Bàltic i Va cedir grans extensions a la nova Polònia, b) l’Imperi Turc va estar a punt De desaparéixer per complet, c) l’Imperi Austrohongarès es va desintegrar i al Seu lloc van sorgir estats nous com ara Txecoslovàquia, Hongria i Àustria.

7.3. La Societat de Nacions.- Es va crear a Ginerbra, a Proposta del president dels EUA, Wilson, per garantir la Pau, fomentar la Cooperació internacional, etc. Amb dos organismes: l’Assemblea i el Consell, Però el fet que els Estats Units no s’integraren, ni tampoc molts països Descontents amb els resultats de la Pau, va convertir la SDN en una organització de Vencedors.

TEMA 8-


S’anomena període D’entreguerres el que comptem des del final de la 1ª Guerra Mundial fins L’inici de la Segona, és a dir, una de les èpoques més inestables, políticament i econòmica, ja que Va estar marcada per tres fets decisius: l’esclat de la Revolució Russa, El crac de la Borsa De Nova York i l’ascens dels règims totalitaris (feixisme, nazisme i Comunisme).

1. La Revolució Russa

1.1. L’autocràcia tsarista.- Al començament del Segle XX, a Rússia hi perdurava l’absolutisme monàrquic, una autocràcia on el Tsar governava per decret, no estava subjecte a cap constitució i no havia de Respondre davant d’un Parlament. El control de l’Imperi l’asseguraven la Burocràcia i l’exèrcit, juntament amb l’Església ortodoxa. L’agricultura era la Principal activitat econòmica, a mans dels terratinents aristòcrates, però També hi havia indústria i obrers, entre els quals s’havia difós el marxisme.

1.2. La revolució de febrer.- La conjuntura de La Primera Guerra Mundial va crear a Rússia les condicions per a la revolució. Als desastres Militars es va succeir un descens de la producció agrícola, per la mobilització Cap al front de milions de llauradors, estenent-se el malestar entre la classe Treballadora. Tot això va desacreditar el tsar Nicolau II i el febrer de 1917 Va esclatar una revolució a Sant Petersburg que va provocar la caiguda del Tsarisme, passant el poder a un govern provisional que va convertir Rússia en Una República democràtica.

1.3. La revolució d’Octubre.- La lentitud de La reforma agrària i el manteniment de Rússia en guerra van fer augmentar el Descontentament popular, així com la influència dels bolxevics que volien Assaltar el poder per instaurar el socialisme, ja que aspiraven a la formació D’un govern de soviets obrers i agrícoles. El 25 d’Octubre (Novembre segons el Calendari occidental), els comunistes es van sublevar, van destituir el govern Provisional del socialdemòcrata Kerenski (menxevic) i Vladimir Ilich Ulianov (Lenin) Va establir mesures revolucionàries per construir un estat socialista, és a Dir, sense propietat privada.

2. La URSS de Stalin

2.1. La Guerra Civil i la creació de l’URSS.- El nou govern soviètic va haver de fer front a una Guerra Civil (1918-1921), ja Que una part de l’exèrcit contrària al règim comunista i recolzada pels estats Capitalistes occidentals (França, Regne Unit, etc.) va organitzar un Exèrcit Blanc que es va alçar en armes contra l’Exèrcit Roig dels bolxevics (creat i Dirigit per Trotski) que va aconseguir imposar-se. Al llarg del conflicte, el Partit bolxevic en solitari va anar fent-se amb el monopoli del poder. El 1922 Es va crear l’URSS (Uníó de Repúbliques Socialistes Soviètiques)
, un Estat Federal comunista (el comunisme es defineix com a “socialisme real”) que Abraçava totes les nacionalitats del vell Imperi dels tsars en un sistema Polític totalitari de partit únic.

2.2. La pugna pel poder.- Lenin va morir el 1924 en un moment en què es debatia quin era el millor camí per consolidar la Revolució. Diferents propostes van enfrontar els dirigents del partit: Trotski Veia necessari exportar la revolució, mentre Stalin proposava la “construcció Del socialisme en un sol país”, transformant l’URSS en una gran potència. Stalin, Secretari General del PCUS, es va fer amo de la situació a partir de 1927 i es va convertir en el principal dirigent de l’URSS (Trotski es va Exiliar a Mèxic, on va morir el 1940, víctima de l’estalinisme).

2.3. L’estalinisme.- Stalin va imposar una Economia col·lectivista, amb l’objectiu de provocar un fort creixement per fer De l’URSS una gran potència industrial. Les terres, fàbriques, bancs, Transports, etc. Van passar a propietat de l’Estat que també dirigia L’economia, tot donat prioritat a la indústria pesant per a la construcció D’infraestructures i l’elaboració de plans quinquennals per planificar la Producció agrícola i la industrial. Stalin va exercir una dictadura personal on S’eliminava qualsevol tipus de dissidència mitjançant el “terror roig” (condemnes a mort, assessinats, porgues, treballs forçats, etc.).

3. Els Estats Units: els felíços anys vint

3.1. Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.- Els Estats Units van sortir molt beneficiats de la Gran Guerra ja que, en Finalitzar aquesta, s’havien transformat en la primera potència econòmica Mundial. La producció agrícola era molt elevada i la industrial representava el 44,8% de la mundial. A més, molts països d’Europa estaven endeutats amb els Estats Units com a conseqüència dels préstecs de guerra.

3.2. La prosperitat americana.- El creixement Americà es va prolongar durant els Déu anys posteriors a la guerra: va ser la Dècada de la “prosperitat” i de la consolidació d’un estil de vida basat en el Consumisme. L’expansió dels Estats Units es va basar en una profunda Transformació del procés de producció de béns, dominat per les innovacions Tècniques: el taylorisme (o producció en cadena) i el fordisme van contribuir a Incrementar la productivitat i a reduir costos, donant pas a l’era del consum De masses. La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la Borsa que, a la llarga, va Generar una gran bombolla especulativa degut a un exagerat optimisme econòmic.

3.3. La crisi de la superproducció.- La Prosperitat no va beneficiar tothom i els llauradors foren els primers Perjudicats, ja que durant la Guerra Mundial s’havien endeutat per adquirir noves terres i Màquines per augmentar la producció. Acabat el conflicte, les exportacions van Minvar i el mercat americà ja no podia absorbir tota la producció. Davant de L’augment de l’oferta, els estocs es van acumular, els preus van baixar i els Agricultors no van poder tornar els préstecs. En la indústria, el procés va ser Molt similar.

4. El crac del 29 i el “New Deal”

4.1. Del crac borsari a la Gran Depressió.- El 24 d’Octubre de 1929 una gran onada venedora va afectar la Borsa de Nova York (Wall Street). La gran oferta d’accions va provocar una baixada brutal del seu valor Fins enfonsar-se, ocasionant el crac borsari: molts inversors es van Arrúïnar, Els ciutadans van acudir als bancs per retirar els seus estalvis, això va Precipitar la fallida i molts bancs van haver de tancar. En pocs anys, es va Produir una recessió generalitzada (Gran Depressió) a tots els països Occidentals capitalistes, perquè la crisi es va propagar a la resta del món: el Consum va caure en picat i moltes fàbriques van tancar.

4.2. La lluita contra la crisi: el “New Deal”.- El 1932 Roosevelt va guanyar les eleccions al proposar un programa Polític per afavorir la recuperació econòmica del país: l’anomenat New Deal, Que defensava les polítiques keynesianes, és a dir, la intervenció de l’Estat Per reactivar l’economia davant la paràlisi de la iniciativa privada. Es va Ajudar les empreses, es van destruir els estocs agrícoles acumulats, l’Estat va Establir un control sobre els bancs i es va impulsar un gran pla d’obres Públiques per fomentar l’ocupació, així com una política de suport a L’agricultura tot assegurant uns preus mínims als productors, etc. Totes Aquestes mesures van donar el seu fruit en pocs anys, produint el rellançament De l’economia del Estats Units.

Entradas relacionadas: