Segona Guerra Mundial agressions beliques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,4 KB

 
A EL BEL LICISME DELS REGIMS TOTALITARIS
Els regims feixista italià i nazi alemany van desenvolupar,
com hem vist, una política expansionista que aspirava a en-
grandir les seves fronteres territorials i desafiava el consens
establert a la Societat de Nacions (SDN)
Per a això, van reforçar l'exèrcit, van impulsar el militaris
me i van propiciar una intensa cursa d'armaments.
En aquests paisos es va exaltar el sentiment nacional i es
va iniciar una políitica exterior agressiva que va conduir a
l'esclat d'un nou enfrontament armat.

A la děcada del
1930, els Estats autoritaris van impulsar und
sèrie d'agressions bèl-liqües cap a altres paisos:
A Àsia, el Japó buscava ampliar els seus territoris a costa de lo
Xina. L'any 1931 va ocupar Manxúria i, el 1937, va iniciar la
invasió de la Xina.
frica, el 1935, Itàlia va ocupar Etíòpia en el seu desig d'am-
pliar el seu Imperi colonial. A Europa, també va envair Albänia.
ltàlia i Alemanya van intervenir a la Guerra Civil espanyola en
tre el 1936 i el 1939, facilitant soldats i armament als militan
insurrectes, mentre que França i el Regne Unit es mantenien o
marge (Pacte de No-Intervenció)
. A A
. Alemanya va desenvolupar una política d'expansió territor
amb la idea de crear un gran Imperi (III Reich) amb les terres
habitades per tots els pobles germänics. El 1936, en contra del
que es va imposar en el Tractat de Versalles, Hitler va rem
ritzar la regió de Renània.
El març del 1938 va ocupar militarment Àustria (Anchluss) i, a
Setembre, va exigir a Txecoslovaquia l'entrega del territori
Sudets, poblat per una important minoria Alemanya
remilita
dels

D PREPARANT LA GUERRA: LA FORMACIÓ D'ALIANCES
Aquesta política expansionista es va basar en una
sèrie de tractats internacionals de suport mutu. El
1936, Alemanya va firmar una aliança amb Itàlia, ço-
neguda com l'Eix Roma-Berlín. Aquesta aliança es vo
renovar el maig del 1939 amb el nom de Pacte d'Acer
A més a més, el Novembre del 1936, Alemanya va
firmar amb el Japó el Pacte Antikomintern
França i el Regne Unit s'havien mantingut al marge
Però quan el 1939 Hitler va reclamar el corredor de
Danzig (territoris que separaven Alemanya de Prússica
Oriental), França i el Regne Unit es van comprometre
amb Polònia a anar a la guerra si era necessari.
Per evitar que l'URSS s'aliés amb França i que el Reg-
ne Unit ajudés Polònia, Hitler va firmar amb Stalin el Pac-
te Germanosoviètic (Agost del 1939), després del qual
va iniciar la invasió de Polònia (Setembre del 1939)
Aleshores els aliats (França i el Regne Unit) van de
clarar la guerra a Alemanya. Aquest va ser l'inici de la

Segona Guerra Mundial


Les ofensives aliades (1942-1945)
Després de l'entrada de l'URSS i els EUA en el
conflicte, la guerra va començar a fer un tomb el
juny del 1942. Els estatunidencs van frenar l'avanç ja
ponès al Pacific (batalles de Midway i Guadalcanal)
i van iniciar la reconquesta dels territoris ocupats.
Al nord d'África, els britànics van derrotar els ale-
manys a El-Alamein, que van iniciar la seva retirada.
Poc després, un exèrcit aliat, sota el comandament del
general Eisenhower, va desembarcar a l'Äfrica france-
sa i va vèncer els alemanys a Tunísia (maig del 1943).
L'assalt alemany sobre Stalingrad (Agost del 1942-
febrer del 1943) va ser el primer gran fracàs de Hitler
La ciutat va resistir el setge, després del qual el maris-
cal alemany Paulus es va rendir. Aleshores, els soviètics
van passar a l'ofensiva, van recuperar Ucraïna i van allí-
berar Leningrad del seu setge (Gener del 1944).
L'alliberació d'Europa es va iniciar després del des-
embarcament de Normandia (juny del 1944) per
tropes britàniques i estatunidenques, que va comportar l'entra-
da de nombrosos soldats i armament. Un cop vençuda la resistèn-
cia Alemanya, els britànics i els nord-americans van iniciar l'avanç
des de l'oest, van alliberar part de França i van entrar a Alemanya.
Per la seva banda, els russos van avançar cap a l'est i van expulsar
els alemanys de Polònia, Romania i Bulgària. Per donar suport a
aquest avanç, els aliats van bombardejar les ciutats alemanyes.
Els dos exèrcits aliats van iniciar l'ocupació d'Alemanya i es van
trobar al riu Elba el 26 d'Abril de 1945. El dia 30, Hitler es va suici-
dar, i el 8 de maig, Alemanya capitulava.

El final de la guerra al Pacific
Al Pacífic, la reconquesta estatunidenca dels territoris ocupats
pels japonesos estava pråcticament finalitzada, però el Japó manté-
nia una fanàtica resistència, simbolitzada per l'acció dels kamikazes*.
Per precipitar la rendició, el president dels Estats Units, Harry S.
Truman, va decidir utilitzar una arma nova, la bomba atòmica
que va ser llançada sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki
l'Agost del 1945. Davant l'horror nuclear, el 2 de Setembre, el Ja-
pó va capitular. La Segona Guerra Mundial havia acabat.

Una guerra total
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte en el
qual els dos bandols, enfrontats per raons ideològiques
i polítiques, perseguien objectius que només es podien
aconseguir amb la destrucció del contrari. No hi havia
opcions per negociar la Pau i es van fer servir tots els
mitjans possibles per aconseguir la victòria
Un abast mundial
La Segona Guerra Mundial va ser una guerra total, ern
primer lloc per les seves dimensions geogràfiques: mai
una guerra havia tingut tants adversaris. El conflicte va
comptar amb paisos dels cinc continents, ja fossin
aquests Estats independents o colònies, i les operacions
bèl-liqües es van produir no tan sols a Europa, sinó tam-
bé a África, Àsia i Oceanía
A més a més, els efectius humans mobilitzats per la guerra van ser
molt nombrosos. Al voltant de 50 milions de soldats dels principals
exèrcits i prop de 100 milions comptant tot tipus de tropes, policia,
guerrilla, etc.
Població i economia al servei de la guerra
El conflicte no tan sols va afectar les tropes, sinó directament Ia
població civil. El concepte tradicional de rereguarda va desaparèi-
xer, en bona mesura a causa dels bombardeigs, que buscaven sem-
brar el terror a les ciutats, desmoralitzar la població i posar fi a la se-
va capacitat de resistència.
Al mateix temps, aquestes accions perseguien destruir i desarticu-
lar l'organització industrial i econòmica de l'enemic, i debilitar la se-
va capacitat militar. En l'etapa final de la contesa es van convertir en
un càstig exemplar i devastador sobre els vençuts.
La Segona Guerra Mundial va tenir una dimensió econòmica indisso-
ciable, ja que es va desenvolupar com un conflicte ben planificat que
va requerir la intervenció de l'Estat en la vida econòmica per posar la
producció, la ciència i la tècnica al servei de les necessitats bèl-liqües.
El creixement del complex industrial militar, associat al desenvolu-
pament d'una tecnologia de la mort, va implicar un canvi extraordi-
nari en l'organització de la producció i un gran augment de la mà
d'obra en els països bel-ligerant:s
En el cas del Regne Unit, els Estats Units i el Japó, va significar la
mobilització massiva de la dona i la seva incorporació al mercat la-
boral, mentre que Alemanya va recórrer a l'explotació de treballa-
dors estrangers.
L'escassetat d'aliments i de béns de consum va obligar els paisos
a organitzar la penúria quotidiana per mitjà del racionament, fet
a estimular el mercat negre, i a limitar les manifestacions deri-
es del malestar social, amb la finalitat que no s'estengués, sobre-
le
50
vad
tot entre els soldats.

Les destruccions materials durant la Segona Guerra Mundial van
ser molt importants i van afectar, sobretot, les ciutats, els mitjans de
comunicació i les instal-lacions industrials. El pillatge constant a les
ciutats, la practica de cremar els conreus i els boscos i la destrucció
d'indústries van provocar una reducció dràstica de la producció als
paisos bel ligerants.

El repartiment d'Europa
T'URSS va voler aprofitar la seva victo-
ria sobre Alemanya per iniciar l'expan-
sió del comunisme i mantenir la seva
hegemonia als territoris ocupats per
'Exèrcit Roig. Amb aquest objectiu va
forçar la instauració de les anomenades
democrácies populars (Polônia, Roma-
nia, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària,
Alemanya Oriental, Iugoslavia i Albà-
nia), en les quals el Partit Comunista
va aconseguir el poder.
Estats Units també va reforçar el seu do-
mini a Europa occidental i va obligar els
partits comunistes a abandonar els go-
verns de coalició formats durant la post-
guerra. A Grècia, les forces britàniques
van intervenir militarment per impedir el
triomf de les guerrilles comunistes

Entradas relacionadas: