La guerra del Marroc 1906-1925

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,52 KB

 

LA GUERRA DEL Marroc (I PART)



A l’any 1885 els principals països d’Europa es reconeixen en la Conferencia de Berlín, per solucionar el problema de la falta de matèries primeres i fons d’energia, es decideixen a aconseguir-les conquerint Àfrica. Les causes que donen per anar-hi són: la superioritat de la raça blanca, estendre el progrés en quant a cartografia i ciència, i sobretot, estendre la religió cristiana. Només l’ocupació atorga que els territoris són d’aquell país.


Espanya no participa d’aquesta expansió perquè és imminent la guerra de Cuba. Però, quan es dona la independència de Cuba, militars culpen als polítics i polítics a militars. Així, necessiten un conflicte cadascun d’ells per demostrar o culpar als altres.


El 1906 a la Conferència d’Algesires es decideix ocupar les zones d’Àfrica que per ara no són de ningú, sigui per l’escàs econòmic o per la conflectivitat social que hi ha. Espanya conquereix Ifni, Riu d’Or i el Rif, que està dins el Marroc francès, però hi establim un protectorat.


Els berbers (població del
Rif) no estaven d’acord amb l’ocupació espanyola i anaven provocant atacs i conflictes en contra d’ells, així la permanència militar era contínua. El 1909 hi va haver una gran revolta dels berbers contra Espanya al Barranco del Lobo. Els militars són insuficients per controlar aquesta revolta i demanen reforços al govern d’Espanya, però s’hauran d’enviar civils juntament amb militars.


Era des del port de Barcelona, des d’on sortien els barcos per anar a la guerra del Rif, i sobretot les dones, van a impedir al port la sortida d’aquests barcos, perquè no volien que els civils anessin a aquesta guerra tant impopular a Espanya.  Aquesta protesta va ser aprofitada per socialistes, anarquistes i republicans per convocar una vaga general, que a Barcelona va derivar amb una revolta (SETMANA TRÀGICA
), amb barricades, assalts a les Esglésies, ja que aquesta era una gran impulsora de la guerra per difondre el catolicisme a Àfrica. Per acabar amb aquesta revolta, el president Maura envia l’exèrcit, que la varen aturar amb una gran repressió: morts, centenars de ferits, detinguts, condemnes a mort, etc.


Des d’Europa varen fer una gran crítica a la manera utilitzada per el govern per acabar amb aquesta revolta, ja que ho van considerar excessiu. El president Maura dimiteix i el substitueix el govern lliberal de Canalejas.


Durant la I Guerra Mundial, hi va haver una Pau relativa al Rif. Però quan aquesta acaba es reactiven les revoltes contra Espanya. Aquests darrers anys els empresaris que han invertit a la zona del Marroc veuen que no estan treguen els beneficis esperats, en canvi, la inversió que fan es molt alta. El Rif no té el valor econòmic esperat.


Amb tornar a començar les protestes contra Espanya, els militar que estaven a Espanya estaran descontents per els temes de mèrits de guerra.


Tan el rei com el Govern, volen donar per acabada aquesta tensió amb els berbers. Així li encarreguen al General Silvestre que de la manera que sigui ho solucioni, i aquest demana més militars però sobretot li envien civils. El general demana un temps per entrenar-los, però no li donen aquest temps, ja que volen acabar ràpid amb aquesta guerra. S’endinsen al cor del Rif, cercant els berbers per lluitar contra ells i sobretot amb el seu cap Abd-El-Krim. Així, es dona la Batalla d’Annual (1921) on moren 13.000 soldats d’Espanya.


Es una xifra molt alta i a Espanya tant la premsa, com a polítics de l’oposició, com la població demanen explicacions del que ha passat. Així, havien de redactar un informe (l’Expedient Picassó
) on justifiquin el que ha passat. Però si ho expliquen el rei, militars i govern hi estan totalment implicats amb la derrota d’Annual.


Quan s’aproxima la data límit de presentar l’expedient Picassó i no voler-ho fer els militars pacten amb el rei un cop d’estat, dirigit pel general Miguel Primo de Rivera.


DIRECTORI MILITAR (1923 - 1925)--> Un dels primers objectius d’aquest govern es acabar amb la Guerra del Marroc. Així, pacten amb França que els ajudarà, s’enfronten amb els berbers en el desembarcament d’Alhucenas (1925) on al final Abd-El-Krim es rendeix i es dona per acabada la guerra el 1927.

Entradas relacionadas: