Guerra del Francès: Causes, Fases i Constitució 1812

Guerra del Francès o Guerra de la Independència

Antecedents i esclat del conflicte (1807-1808)

• 1807: Tractat de Fontainebleau (Napoleó - Carles IV). Ocupació de Portugal i repartiment entre França i Espanya. Artífex: primer ministre Manuel Godoy.
• 1808: L'exèrcit francès entra a Espanya, ocupa Portugal, però no es retira.
• Godoy planifica traslladar la família reial a Sevilla i embarcar-la a les colònies. Són descoberts i detingut a Aranjuez (Motí d’Aranjuez).
• Descontentament popular, destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran VII. Posteriorment es retracta, però el fill no li torna el tron.
• Napoleó reuneix la família reial a Baiona. Força l’abdicació dels dos en favor del seu germà Josep I (Abdicacions de Baiona). Reuneix unes Corts que fan l’Estatut de Baiona: mena de constitució restringida, no divisió de poders, però sí certes reformes (llibertat de premsa, reformes socials...). No es va aplicar per la situació de guerra i perquè les decisions importants les prenia Napoleó.

Els Afrancesats: Col·laboradors de Josep I

Tipus:

• Els que acceptaven les idees de la Il·lustració francesa. Veien en França un model de progrés i modernització davant l’absolutisme dels Borbons espanyols.
• Els que ho feien per conservar els càrrecs a l’administració i millores econòmiques.

Desenvolupament de la Guerra (1808-1814)

L'aixecament popular del 2 de maig de 1808

El poble es subleva de forma espontània el 2 de maig de 1808 a Madrid. Augmenten les insurreccions. Repressió francesa.

El paper clau de les guerrilles

Incapacitat de l’exèrcit regular per fer front a les tropes franceses. Aparició de les “guerrilles”, formades per civils, militars i bandolers. Usen la tàctica del desgast amb sabotatges i emboscades.

Avantatges:

• Ajuda de la població civil
• Coneixement del terreny

Exemples: Juan Martín (El Empecinado), Francisco Espoz y Mina.

Fases de la Guerra del Francès

Espanya rep ajuda de Gran Bretanya i Portugal (enemigues de Napoleó). Fases de la guerra:

• Juny - novembre de 1808: Primers èxits de la resistència.
• Novembre de 1808 – juny de 1812: Ofensiva francesa. Control de les ciutats i vies de comunicació. El 1810, Napoleó separa Catalunya d’Espanya. El 1812, Catalunya s’incorpora a França.
• Juny de 1812 - desembre de 1813: Ofensiva d’Espanya, Gran Bretanya i Portugal, dirigida pel duc de Wellington, que posa fi a la guerra. Josep I marxa i, pel Tractat de Valençay (1813), Ferran VII torna a Espanya. Els francesos no marxen de Catalunya fins al 1814.

El buit de poder i l'organització de les Juntes

El buit de poder (per la col·laboració de les autoritats amb Josep I) fa que sectors liberals i cultes s’organitzin en les anomenades “Juntes locals”. Objectiu: mantenir l’ordre i organitzar la resistència.

Per sobre les Juntes locals s’organitzen les “Juntes provincials”, i per sobre la “Junta Suprema Central”, que assumeix la sobirania en nom de Ferran VII i que era un poder paral·lel al de Josep I.

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

La Junta Suprema Central, refugiada a Cadis, actuà com a govern provisional fins al 1810. La substitueix una Junta de Regència que convoca Corts extraordinàries a Cadis. L’elecció dels diputats es va fer per sufragi universal masculí, però degut a la guerra molts representants no van arribar i van ser escollits per la junta entre els refugiats a Cadis. Això afavorí un nombre important de liberals a les Corts, quan el liberalisme no estava arrelat a Espanya.

La Constitució de 1812 (La Pepa)

L’obra més important de les Corts fou la Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (coneguda com La Pepa). És la primera constitució d’Espanya, que es convertia en una monarquia parlamentària.

Característiques:

• Sobirania nacional, per sufragi universal masculí i indirecte.
• Divisió de poders.
• Igualtat davant la llei.
• Drets i llibertats (expressió, impremta...), excepte de religió. El Catolicisme fou declarat religió única i oficial.
• Sistema de govern: monarquia constitucional.

Aplicació limitada i retorn a l'absolutisme

L’obra de les Corts no va tenir una aplicació pràctica immediata (dificultats per la guerra i liberalisme no arrelat). La societat era majoritàriament camperola i analfabeta, amb gran influència social de la noblesa i el clergat.

Ferran VII no tindrà grans dificultats a suprimir l’obra de les Corts i tornar a l’absolutisme quan arribi al tron el 1814. Tampoc es torna exactament a la situació anterior al 1808. S’ha creat un grup de burgesos i militars que defensaran el liberalisme i intentaran imposar-lo.