Guerra Civil Espanyola: Orígens, Bàndols i Suports

El Cop d'Estat de 1936 i l'Inici de la Guerra Civil

En aquest apartat veureu com es va produir el Cop d'Estat de juliol del 1936 i localitzareu al mapa les zones d'Espanya on va triomfar el pronunciament i les que es van mantenir fidels a la República. A continuació, es valorarà la repercussió internacional que va tenir la guerra i veureu amb quins suports va comptar cada bàndol al llarg del conflicte.

17 de Juliol de 1936: L'Alçament a Melilla

El 17 de juliol de 1936, a Melilla (Protectorat Espanyol al Nord d'Àfrica), el coronel Yagüe, cap de la Legió, s'aixeca en armes contra la República. Aquesta insurrecció, que els insurrectes batejaran com a Alzamiento Nacional, es va estendre a tot el protectorat marroquí. El general Franco abandona les Canàries de forma clandestina, i el 18 de juliol es posa al capdavant de la insurrecció al Marroc i, des d'allí, encapçala un exèrcit que es dirigeix cap a la Península. (Normalment s'atribueix la data de l'Alzamiento al 18 de juliol de 1936 per donar més protagonisme a Franco).

Entre el 18 i el 19 de juliol, moltes guarnicions militars d'Espanya es van unir al Cop d'Estat, juntament amb civils falangistes i carlins (anomenats requetès). El govern de la República no va reaccionar immediatament. Els insurrectes es van fer forts a Pamplona (on hi havia el general Mola), al nord de Castella, part d'Aragó, Galícia, les Balears (amb el general Goded) i a Sevilla (on hi havia el general Queipo de Llano).

El 19 de juliol, Azaña va destituir Casares Quiroga i va nomenar Cap del Govern a José Giral, també d'Izquierda Republicana. La primera mesura de Giral va ser lliurar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular. L'exèrcit va restar dividit entre els insurrectes i els que es van mantenir fidels a la República. A aquests darrers s'hi han de sumar les forces de seguretat, entre elles la Guàrdia Civil, que es va mantenir fidel a la República majoritàriament. El dia 20 de juliol, el Cop d'Estat havia fracassat, però el govern no controlava les zones insurrectes. El país havia quedat dividit en dos bàndols i començava una sagnant Guerra Civil.

El Fracàs de l'Alçament a Catalunya

El general Goded es va desplaçar des de Mallorca per fer-se càrrec del cop a Catalunya. En arribar a Barcelona, va ocupar la Capitania Militar, però les milícies armades van atacar l'edifici fins que els insurrectes es van rendir i Goded va ser detingut. Les raons d'aquest fracàs cal buscar-les en:

• El poc suport civil als insurrectes (els falangistes tenien poca implantació).
• La Lliga Catalana no va donar suport al Cop d'Estat.
• La Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt van romandre fidels a la Generalitat.
• Les milícies populars armades van participar activament contra el Cop.

La Consolidació dels Bàndols en Conflicte

El bàndol insurrecte estava dirigit per militars mitjançant una Junta de Defensa Nacional, constituïda a Burgos el 24 de juliol del 1936. El bàndol insurrecte comptava amb el suport de:

• Monàrquics de dretes.
• Grups catòlics.
• Falangistes.
• Tradicionalistes o carlistes (requetès).
• El feixisme italià de Mussolini.
• El nazisme alemany de Hitler.

Els insurrectes es definien com a CATÒLICS i com a defensa de la unitat de la"nación española". Entre ells hi havia diferents aspiracions vers un possible triomf en la guerra:

1. Els monàrquics i els de la CEDA volien el retorn d'Alfons XIII.
2. Els falangistes volien la creació d'un Estat feixista a l'estil italià o alemany.
3. Els tradicionalistes volien instaurar la monarquia carlista.

Per la seva autodefinició, els insurrectes eren coneguts com a Nacionals.

El bàndol republicà estava dirigit pel Govern de la República i els militars que li eren fidels. El bàndol republicà comptava amb el suport de:

• Les classes mitjanes i sectors de la burgesia il·lustrada (intel·lectuals i artistes).
• Les classes populars (obrers, empleats urbans, petita burgesia i pagesia).

El fet que la majoria dels suports republicans eren afiliats o simpatitzants de partits socialistes, comunistes o anarcosindicalistes va portar a que la dreta els qualifiqués despectivament com a ROJOS.

La Internacionalització de la Guerra Civil Espanyola

Internacionalment, el conflicte era conegut com La Guerra d'Espanya. Els governs feixistes (dictadures de Mussolini, Hitler i Oliveira Salazar), el catolicisme i el papat van acabar pronunciant-se a favor de Franco i els insurrectes. El govern de l'URSS va donar suport a la República. Les democràcies europees (amb França i Gran Bretanya al capdavant) van crear un Comitè de No-intervenció que va comptar amb l'adhesió de 27 països.

L'Ajuda Exterior i Suports Internacionals

Els insurrectes van rebre armes alemanyes i italianes. Alemanya va enviar la Legió Cóndor i va fer servir el conflicte com un camp de proves d'armes noves. Itàlia va enviar el Corpo Truppe Voluntarie. També hi havia voluntaris portuguesos.

El govern de la República va haver de comprar armes i productes energètics on va poder. El principal proveïdor va ser la URSS, que va rebre les reserves d'or d'Espanya per cobrar. L'URSS va enviar consellers militars i comissaris polítics. Una ajuda molt destacada al bàndol republicà van ser les Brigades Internacionals, amb més de 60.000 voluntaris d'arreu del món.