La Guerra Civil Espanyola i el Franquisme: Anàlisi i Conseqüències

L'Avanç cap a Madrid i la Guerra Civil

L'Avanç cap a Madrid

Després de creuar l'Estret, l'objectiu principal era l'avanç cap a Madrid, símbol del poder republicà. En primer lloc, els revoltats van prendre Badajoz, es van desviar a Toledo i, a la fi d'octubre, ja eren a les portes de Madrid. La conquesta de la capital semblava imminent, i el 29 d'octubre es va decretar una mobilització per salvar Madrid. El 6 de novembre, el govern republicà es va traslladar a València. Malgrat les incursions aèries, Madrid va resistir l'atac frontal, gràcies a l'arribada de les primeres Brigades Internacionals, dels carros de combat russos i una columna anarcosindicalista procedent de Barcelona (Durruti). La resistència de Madrid va concloure la fase denominada "guerra de columnes", en la qual les tropes republicanes estaven compostes per columnes de milícies integrades per voluntaris de partits i sindicats.

Les Batalles Entorn de Madrid

Fracassat l'intent d'entrar a la capital, els revoltats volien aïllar Madrid i tallar les seves comunicacions amb València. En dues batalles, la del Jarama i la de Guadalajara, els revoltats van patir derrotes a les mans del reconstituït Exèrcit Popular de la República.

L'Ocupació del Nord

Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir concentrar els seus esforços a la zona nord. Els revoltats controlaven Navarra des del principi i, a l'agost del 36, ja havien pres Sant Sebastià. Entre abril i octubre del 37, van desencadenar un atac cap a Biscaia, i el 26 d'abril la ciutat basca de Guernica va ser arrasada per l'aviació nazi. Bilbao va ser ocupada el 19 de juny. Poc després, les tropes de Franco van entrar a Santander a l'agost i a Astúries a l'octubre. Aquestes derrotes van suposar que una zona de primera importància econòmica passés a les mans dels revoltats.

L'Avanç cap al Mediterrani

A la fi de novembre del 37, els republicans van ocupar Terol, però al febrer del 38 l'exèrcit de Franco va tornar a ocupar Terol i va desencadenar la campanya d'Aragó, travessant el Maestrat i arribant al Mediterrani per Castelló al mes d'abril. El territori republicà va quedar dividit en dues zones, una de les quals era Catalunya, aïllada de la resta.

La Batalla de l'Ebre i l'Ocupació de Catalunya

Aquesta batalla va començar el 25 de juliol del 38 amb un atac republicà. Franco va enviar reforços i va aturar l'atac, després va contraatacar i els republicans van haver de replegar-se mentre que l'exèrcit de Franco avançava ocupant tot el sud de Tarragona i creuant el riu Ebre a la seva desembocadura. Franco va decidir emprendre l'ofensiva sobre Catalunya, i el 26 de gener del 39 entrava a Barcelona sense resistència. Amb la caiguda de Girona, es va produir la fugida cap a França de milers de refugiats: el govern de la República, amb el cap de govern Negrín i el president de la República Manuel Azaña, membres de les Corts republicanes, el govern de la Generalitat i els seus parlamentaris, i el govern basc.

El Final de la Guerra

Al febrer del 39, a la República no li quedava més territori que l'anomenada zona centre, que comprenia Madrid, La Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El cap de govern republicà, Negrín, havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i resistir al territori republicà. Al març, es va produir a Madrid una revolta contra el govern republicà dirigida pel coronel Casado. Aquest va utilitzar el fals pretext que Negrín anava a nomenar alts comandaments militars comunistes i va controlar Madrid després d'una forta lluita amb les unitats comunistes. El 28 de març, les tropes de Franco van entrar a Madrid sense cap resistència. Posteriorment a l'entrada a la capital, es va ocupar tota la zona mediterrània: Albacete, Alacant i València. L'1 d'abril, Franco va signar a Burgos l'últim part de guerra.

Els Efectes de la Guerra

. 5.1Mort, carestia i destrucció. La guerra va comportar misèria i mort, Van haver morts en els combats, victimes de repressió i per falta d'aliments. La setuació era mes greu en la zona republicana ja que les zones agrícoles estaven en mans dels insurrectes. Al septembre i l'ocubre del 36 es van vore els primer símptomes d'escassetat en productes basics com el blat la carn, el pa.. Les cues en les botiges eren habituals, els preus van pujar i el mercat negre va creixer. La desnutrició va causar malalties i morts. A causa de la mobilització masculina per a anar al front en les indústries es va reduir la producció. En la zona republicana van ser cridat a files els hombes entre 17 i 35 anys. La població femenina en zona repúblicana es va incorporar al món laboral, que es dedicaven especialment a la fabricació d'armament i productes per a l'avituallament militar. La guerra va comportar la destrucció de les infraestructures. Els bombardejos van afectar durament a la població civil. El govern republicà no comportava amb efectius aeris importants i va utilitzar els seus avions sobretos per a accions bèl.liques. Però els bandol franquista comptava amb l'ajut dels avions i els cuirassats alemanys i italians que va utilitzar per a bombardejar la població civil. Els bombardejos implacables i constants a Madrid i Barcelona. 5.2La població desplaçada: refugiats i exiliats. Des dels primers dies de la guerra, civils fugien del territori que es trobaven per por a la persecussió. Membres de la burgesia, catòlics. Clergues... van fugir de la zona republicana. Amb el progrés franquista els refugiats es van produir sobretot en la zona republicana, on la població abandonava el seu llar per escapat de l'ocupació franquista i de la repressió. Els refugiats republicans en la zona de llevant i a Cataluna ca comportar freus problemes per a proporcionar alimentació, allotjament, escolartizació i sanitat a una població formada essecialment per dones, xiquets i vells. La població de la zonar nor estava aïllada i soles va poder fugir per mar a altres països. Davant de la impossibilitat d'evacuar el conjunt van donar prioritat als xiquets que van ser enviats a països europeus i la Unió Soviètica. Cap al final de la guerra, població d'arreu d'Espanya i milers de soldats en retirada es van concentrar a Catalunya per passar la frontera francessa. Una gran part dels refugiats van ser duts a camps de concentració emprovisats a les platges. En pocs mesos aproximadament la meitat d'aquests refugiats van tornar a Espanya. La resta va iniciar un exili penós i llarg.

TEMA13.1-RÈGIM DICTATORIAL1.1-Característiques del franquisme:El franquisme va instituir un Estat legitimat només per la Guerra Civil i caracteritzat per un autoritarisme extremat.-El totalitarisme : El franquisme va néixer com una dictadura inspirada en el model feixista italià i alemany. Es va suprimir la Constitució del 1931 i , amb això, totes les garanties individuals i col·lectives; es va clausurar el Parlament i es van prohibir tots els partits polítics i els sindicats.-El cabdillisme: Franco, investit amb el títol de CAUDILLO D’ESPANYA, concentrava tots els poders en la seva persona. Era el cap de l’Estat i, durant molts d’anys , també fou el president del govern. A més, era Generalíssim de tots els exèrcits i cap nacional de Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS, el partit únic.-La concepció unitarista i centralista de l’Estat. El franquisme va abolir els estatuts d’autonomía i va fomentar l’espanyolització de la població dels territoris amb sentiments identitaris català, basc i gallec.-La repressió constant i planificada de l’oposició. Amb aquesta finalitat es va crear un aparell legislatiu i institucional encarregat d’eliminar els opositors.-El control dels mitjans de comunicació, que estaven sotmesos a una rígida censura i eren utilitzats com a aparell de propaganda franquista.-----proclamacio partits politics,sindicats,constitucio parlament.-lider carismatic->vabdalisme-interitat de l'estat-control ideologic i social-repressio-catolicoime.1.2-Families i els pilars del règim:-Els tres grans pilars institucionals de la dictadura van ser lexèrcit, el partit únic i lEsglèsia Catòlica. L'exèrcit va ser el suport més destacat del règim i va participar activament en el poder.-El partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, es va encarregar de proveir el règim de bases ideològiques, de controlar els mitjans de comunicació i de subministrar una bona part dels càrrecs de l’administració. Per procurar el suport social http://www.wikiteka.com/trabajos/regim-dictatorial/ \ > al règim, el partit va constituir el Frente de Juventudes, dedicat a la formació i l’adoctriment del jovent ; la Secció Femenina, la missió de la qual era la formació de la dona en sentit cristià i nacionalsindicalista; el Sindicato Español Universitario http://www.wikiteka.com/trabajos/regim-dictatorial/ \ > (SEU), que era un instrument de control polític dels universitaris, i la Central Nacional Sindicalista (CNS), que aplagava patrons i treballadors en una mateixa organització.-L’Esglèsia Catòlica va tenir un paper destacat en la legitimació i construcció del règim franquista, es definia com un Estat confessional catòlic.-La jerarquía eclasiàstica va proclamar elcaràcter de “croada” de la guerra i va esdevenir una destacada apologista del franquisme. A canvi d’aquest suport, l’Esglèsia va obtenir un finançament públic molt generós, el control gairebé de tot el sistema educatiu i predomini de la moral i dels valors catòlics en el conjunt de la societat espanyola.1.3-Els suports socials:-D’ençà del primer moment, la dictadura va comptar amb el suport de les elits econòmiques i socials, que van recuperar el poder econòmic , social i polític que havíen perdut durant la Segona República. També va comptar amb l’adhesió dels propietaris agrícoles petits i mitjans del centre i el nord d’Espanya, que havien fet costat a la insurrecció.-Les classes mitjanes constituïen un sector social políticament desconcertat, pel fet que durant la Guerra Civil s’havien vist clarament desbordades per la revolució social.-El trauma de la guerra va converitr la classe mitjana en majoritàriament passiva i apolítica.-Finalment, una bona part dels sectors populars es consideraven perdedors de la Guerra Civil. Però la repressió, el control policial i la por, juntament amb la misèria i l’afany de supervivència, van dur la major part de les classes populars a la passivitat política i al silenci.-Els tràgics records de la Guerra Civil van fer la pau i de la tranquil·litat béns molt preuats, encara que se n’hagués de pagar un preu molt alt.-Els treballadors van esdevenir els primers grans opositors al règim i van protagonitzar les primeres mobilitzacións en demanda de millors condicions de vida i de treball.4- L'ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT4.1- Les lleis fonamentals:L'stabliment d'unes lleis polítiques bàsiques que organitzessin jurídicament l'Estat franquista va ser un procés llarg: va començar en plena Guerra Civil i es va cloure l'any 1966 amb la promulgació de la Llei orgànica de l'Estat.El primer tret del nou Estat va ser la concentració de poders en la persona de Franco, fet que es va mantenir fins a la mort del dictador.L’any 1938 també es va establir el Fuero del Trabajo,38, una primera llei fonamental de clara inspiració feixista i basada en la Carta del Lavoro italiana.llei corts-1942.desiguacio directa,Pirandow carrec-mito nacional,sindicat.- es va instaurar el Fuero de los Españoles,45,que pretenia aparentar que a l’Espanya de Franco també els ciutadans gaudien d’unes certes llibertats polítiques,drets i deures. i la Llei del referèndum nacional.la Llei de successió va permetre a Franco designar el seu succesor “a títol de Rei”.Aquesta llei creava també dos nous òrgans, el consell de Regència i el Consell del Regne, tots dod designats pel Caudillo. L’any 1958 es va promulgar la Llei de “ Principios del Movimiento Nacional com a únic partit i va establir que tots els altres càrrecs civils o militars passessin a ser considerats membres nats del Movimiento.4.2- La Democràcia orgànica:-Per a la construcció del nou Estat es va inspirar en l’Estat corporativista italià, que organizaba la participació popular a partir de tres unitats bàsiques: la familia, el municipi i el sindicat, elements naturals representatius de la societat i que el règim considerava superior als partits politics, que són l’instrument de participació ciutadana en els règims democràtics. El sistema va ser anomenat democràcia orgànica, un nom amb el qual es pretenia donar legitimitat democràtica al franquisme, però evitant clarament la democràcia representativa.-La representació popular en las institucions de l’Estat es va regular a partir de la Llei constitutiva de les Corts (1942), una llei fonamental que definia les Corts com a “organ superior de participacio del poble espanyol en les tasques de l’Estat “. Tots els seus representants, anomenats procuradors, eren designats pel poder i entre ells hi havie els ministres, els membres del Consejo Nacional del Movimiento i de l’organització sindical.-Es tractava, per tant, d’una representació cooporativa per terços: el sindical, el d’entitats i el de l’administració local ( ajuntament i diputacions). A partir de le nove llei orgànica del 1966 van sorgir els anomenats procuradors pel terç familiar, que eran elegits per mitjà de sufragi pels caps de familia (les dones només tenien tenien dret a vot en cas de ser caps de familia).-Es tractava només d’un òrgan de col-laboració amb el cap de l’Estat, perqué Franco controlava el poder legislatiu i tenia dret a vetar les lleis.-En el pla territorial, el poder del govern es transmitia per mitjà de la vella institució del governadors civils de les províncies que, a més, eran caps provincials del Movimiento. A cada provincia es va instituir també un governador militar com a prova de la dualitat del poder franquista. També es va restabli l’estructura militar de les capitanies generals que havia estat suprimida durant la República. Als ajuntaments, els alcaldes, que eren també caps locals del Movimiento, eren elegits directement pel governador civil.Un altre poder de l’Estat van ser els sindicats verticals, anomenats posteriorment Organización Sindical Española (OSE), que depenien d’un secretari general amb rang de ministre. La Llei d’unitat sindical del 1940, inspirada el model corporatiu de la Itàlia feixista integrava en un mateix sindicat empresaris i treballadors, organitzats per branques de producció.L’Estat exercia una tutela fèrria sobre la classe obrera i dictava les condicions laborals ( salaris, durada de la jornada laboral, vacances, perissos...), sense cap possibilitat de negociació col –lectiva ni tampoc de vaga, que era il-legal. El resultat de aquest control estricte van ser unes condicions de treball extremes que van comportar el manteniment de salaris baixos per als treballadors i van permetre uns benficis empresarials molt elevats.