La Guerra Civil Espanyola: Evolució Política de les Dues Zones

La Zona Republicana

L'Esfondrament de l'Estat Republicà

Es van lliurar milícies als partits i sindicats, amb la intenció de dissoldre l'Exèrcit tradicional i decretar la creació de batallons de voluntaris. L'estiu i la tardor del 1936, l'Estat va sofrir una ensulsiada que va ser substituïda per organismes que volien posar ordre:

• Consells, comitès i juntes.
• Aquests es van unificar per formar consells.
• A Catalunya, es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, i Lluís Companys va intentar reconstruir el poder de la Generalitat.

El Desencadenament de la Revolució Social

El juliol va tenir lloc la col·lectivització d'indústries i agraris. Els treballadors van viure un moment d'autogestió. A finals de juliol, diversos decrets van donar una cobertura legal a les confiscacions d'indústries, dipòsits bancaris, i l'autogestió al camp.

L'Església va ser objecte de persecució, i van ser assassinats polítics com M. Álvarez i Primo de Rivera.

El Govern de Largo Caballero (Setembre 1936 - Maig 1937)

Es va formar un nou govern format per republicans, socialistes i, per primera vegada, comunistes. Es va crear una aliança antifeixista i es va voler crear l'Exèrcit Popular sobre la base de les Brigades Mixtes.

Però els fracassos militars van revifar l'enfrontament entre les forces republicanes. Durant els Fets de Maig (1937), la lluita es va desfermar entre dos bàndols, provocant:

• Nombroses morts.
• La derrota d'anarquistes i poumistes.
• Una crisi de govern.

El Govern de Juan Negrín (Maig 1937 - Març 1939)

Els comunistes van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders. Caballero s'hi va negar, i va dimitir. Manuel Azaña, president de la República, va nomenar Juan Negrín, qui va declarar il·legal el POUM. Indalecio Prieto va basar la seva política en la prioritat de l'esforç militar.

La seu del govern es va traslladar a Barcelona (BCN). Negrín buscava una sortida negociada a la guerra i va proposar el Programa dels Tretze Punts, que incloïa:

• El cessament de la lluita armada.
• El manteniment de la República.
• L'obertura d'un procés d'eleccions democràtiques.

Al març del 1938 ja hi havia greus problemes de subministrament. El setembre es va signar l'Acord de Múnic, que va sotmetre l'expansionisme nazi. Negrín insistia en la necessitat de la resistència militar, amb l'esperança que el conflicte europeu esclatés.

La Caiguda de la República (Gener-Febrer 1939)

• Pèrdua de Catalunya.
• Reconeixement internacional del govern de Franco.
• Azaña dimiteix.

La Zona Insurrecta (Nacional)

Franco, Cap de l'Estat i Generalíssim

El 24 de juliol de 1936 es va crear la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars i presidida pel general Miguel Cabanellas. La Junta volia governar el territori. Les primeres mesures van ser:

• Prohibir l'activitat de tots els partits polítics.
• La suspensió de la Constitució.
• La paralització de la reforma agrària.

L'1 d'octubre de 1936 es va publicar el decret que nomenava Francisco Franco Cap del Govern de l'Estat i Generalíssim dels Exèrcits Espanyols.

La Creació del Partit Únic

El fonament del nou règim era militar, únic i indiscutit. Només actuaven com a agrupacions polítiques la Falange Española de las JONS i la CEDA. El model estava inspirat en el feixisme italià i alemany.

Pel Decret d'Unificació es va crear un partit únic, unificant falangistes i carlins. Aquesta unificació es va acceptar amb la camisa blava de Falange, la boina vermella dels carlins i la salutació feixista amb el braç enlaire.

Franco va ser anomenat Caudillo d'Espanya. El nou estat es basava en el feixisme, el conservadorisme i la preeminència del catolicisme.

Es va aprovar la primera llei, el Fuero del Trabajo, que establia:

• Un sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors.
• La prohibició de les vagues i les reivindicacions obreres.

Una Repressió Institucionalitzada

Hi havia una violència extrema. En ocupar ciutats com Badajoz, Màlaga i Granada, es van assassinar persones pel que significaven com a símbol de la República.

Aquesta repressió tenia un caràcter sistemàtic i planificat, amb la intenció de crear un clima de terror que impedís qualsevol intent de contestació.