Guerra civil
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,92 KB
Després de travessar l’estret al juliol de 1936 les tropes d’Àfrica comandades pel coronel Yagüe tenien com a ojbectiu arribar a Madrid i prendre la capital. A agost els insurrectes van prendre Badajoz. Al setembre Franco, cap de l’exèrcit del sud després del a mort de Sanjurjo, es va desviar cap a Toledo i va posar fi al setge de l’Alcázar, on hi havia centenars de militars insurrectes amb les seues famílies. A finals d’octubre es trobava a Madrid. El 6 de novembre el govern republicà es va traslladar a València. Madrid va resistir l’atac gràcies a l’arribada de les Brigades.
Les batalles a la rodalia de Madrid (desembre 1936-març 1937)
Fracassat l’intent d’entrar a la capital,, els insurrectes van iniciar dues maniobres d’encerclament per aïllar Madrid. Van tractar de tallar les comunicacions de la capital amb València. En la batalla de Guadalajara les tropes feixistes italianes van patir una derrota contundent per part de l’Exèrcit Popular de la República
L’ocupació del nord (abril-octubre)
dificultats per a prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i concentrar els esforços en la zona nord. Astúries, Cantàbria i el País Basc. Els insurrectes controlaven Navarra. A l’agost van prendre Sant Sebastià. bombardeig de Gernika, que va ser arrassada per l’aviació nazi . Bilbao va ser ocupada en juny. agost a Santander i més tard a Astúries.
El progrés cap al Mediterrani (novembre 1937-juny 1938)
reformes en l’exèrcit, per tal d’estructurar una força central i organitzar-se. Van col·locar al capdavant el general Rojo. Franco tornà a ocupar Terol i aprofitant el desgast patit per les tropes republicanes va arribar al Mediterrani. El territori republicà va quedar dividit en dues zones. Catalunya, aïllada. Franco podria haver concentrat les seues forces en atacar a Catalunya i potser hauria pogut acabar la guerra. Però, va preferir continuar l’ofensiva cap a Castelló-València-Lleida i sud de Tarragona.
La batalla de l’Ebre i l’ocupació de Catalunya (juliol 1938- febrer 1939)
La batalla de l’Ebre va començar el dia 25 de juliol amb un atac republicà que va travessar l’Ebre i va conquistar algunes poblacions. Però Franco va enviar reforços i l’aviació alemanya i italiana i aconseguí parar l’atac. Va contraatacar al novembre. El 16 de novembre es va considerar acabada la batalla. Franco va decidir emprendre definitivament l’ofensiva sobre Catalunya. El dia 26 de gener entrava a Barcelona sense resistència. Molts exiliats van fugir cap al nord, entre els quals es trobaven tot el govern de la República.
La fi de la guerra (febrer-abril 1939)
la zona centre era a mans de la República. Juan Negrin va tornar des de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i resistir en territori republicà.
es va produir a Madrid una insurrecció contra el govern republicà dirigida pel coronel Segismundo Casado, responsable de la defensa de la capital. lliurar la ciutat i acabar la guerra. Sabia que Negrín i els comunistes eren contraris a la rendició. Amb el suport d’alguns socialistes i d’una part de la UGT, es va crear una Junta de Defensa amb l’objectiu de negociar amb Franco, este va acceptar una rendició sense condicions i va obligar a lliurar les armes. El dia 28 de març les tropes de Franco van entrar a Madrid sense tobar-hi cap resistència. Els dies posteriors a l’entrada a la capital es va ocupar tota la zona mediterrània.