Grnas dionísies

5. El teatre: tragèdia i comèdia

1.Festivals dramàtics

Els autors dramàtics no podien representar les seues obres quan ells volien, sinó

que només els era possible durant les festes en què aquestes representacions estaven previstes. Això esdevenia a les Lenees, a les Dionísies rurals i a les Grans Dionísies o urbanes:

-Les Dionísies rurals (κατ’ ἀγρούς), al mes de Posidó (fi de Desembre) es

celebraven fora d’Atenes.

-Les Lenees (Λήναια) es celebraven al mes de Gamelió (cap a la fi de Gener) i els

concursos dramàtics tingueren lloc a partir només de 440 a.C.

-Les Antestèries (Ἀνθεστήρια), en Antesterió (febrer).

-A les Grans Dionísies (∆ιονύσια μέγαλα o ἐν ἄστει) es celebraven els grans

concursos. Es feien a l’inici de la primavera, al mes de Elafebolió (a la fi de març).

Normalment, els poetes havien de representar, tres tragèdies i un drama satíric, el que constituïa una tetralogia. Era l’arcont epònim qui convocava el concurs  i els candidats presentaven les seues obres perquè es procedís a la selecció prèvia. Es premiava el conjunt. Es procedia també a la designació dels ciutadans rics als quals s’encarregava la contribució especial per a sufragar les despeses de la representació (λειτουργία,). Aquesta λειτουργία, s’anomenava χορηγία, o despesa. El coreg tenia una sèrie d’obligacions: seleccionava els cantants del cor i els actors. La competició durava alguns dies i a la fi dels certàmens es procedia a l’elecció dels vencedors, per part d’un jurat format per 10 persones, una per tribu, i a la distribució dels premis; S’atorgaven tres premis per a la tragèdia i d’altres tres per a la comèdia; consistien simplement en una corona de llorer la qual era molt apreciada. El coreg vencedor tenia dret a construir un monument commemoratiu del premi.

2.L’escenificació

Per a entendre íntegrament tots els problemes que comporta una producció

dramàtica cal tenir en compte diversos elements:

1. Els actors

El terme grec és ὑποκριτής. El nombre d’actors es va modificar al llarg de

l’evolució del teatre; es començà per un sol actor;
Èsquil introduí el segon actor i Sòfocles el tercer. Mai no es va superar aquest nombre, per la qual cosa, un mateix actor havia de fer diversos papers. Els actors també eren seleccionats i eren sempre barons. Devien posseir certes qualitats per a adequar la veu a la situació concreta marcada pel text i al caràcter del personatge. Damunt l’escena havien d’exhibir una correcta recitació, el cant el gest i el moviment. La recitació és l’activitat normal d’un actor a l’escenari, a voltes amb l’acompanyament de flauta. L’actor, a més dels moviments requerits per l’acció dramàtica i de la mímica podia cantar tot sols (monodia), amb algun altre actor o juntament amb el cor.

2. El cor i la música

El cor és un element bàsic al drama grec. Al llarg de la història, tant de la

tragèdia com de la comèdia, perd importància pel que fa al seu paper dins l’obra. A Èsquil i a la major part de les comèdies d’Aristòfanes és un autèntic personatge, de vegades, el principal; amb Sòfocles perd protagonisme, i amb Eurípides i a les darreres comèdies aristòfanes els seus cants són més un motiu líric. També el nombre de coreutes varià amb els anys. Amb Èsquil eren 12, organitzats en tres files de quatre coreutes, però Sòfocles introduí un de més per fila (15). Els menys destres se situaven a la fila del mig, que sempre quedava més tapada. El cor era dirigit per un corifeu, i podia dividir-se en dos semicors. Les seues danses, unides a la música, eren determinants per a l’èxit de l’obra.