Governant filosof Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,5 KB

 

1-  El text pertany al llibre de la República, Capítol VII,  on Plató parla de les seves Teories i idees. Aquest capítol en concret del
Mite de la Caverna. Encara que és un fragment del mite, el seu tema és de caràcter polític. Ell està donant Una alternativa al règim injust de l’època.

 Plató comença explicant que l’home aj ha Contemplat el Món de les Idees, la Idea de Bé, és a dir, ha sortit de la foscor Per poder sortir a la llum, però ha de tornar a la cova per explicar als altres Que viuen en un enganyós i fals que perceben a traves dels sentits en veure les Ombres i imatges. Per tant Plató ens diu que s’ha de seguir el procés de Descendir.


Una altre idea Que apareix en aquest text, és la idea de governador. Plató menciona que Governar no es tant important com pensa la gent que viu en aquell món enganyós. Diu que els que viuen en aquest món enganyós són capaços de ser un bon Governant i creure’s el millors, en realitat són uns ignorants que han de acendra Pel símil de la línia i el que veritablement ha contemplat les idees es dona Compte de que governar no és el més important.



2- LA VIVENDA DELS ALTRES: amb aquesta expressió, Plató és refereix al món físic, el món Sensible on es troba la gent ignorants que són els perceben les idees falses a Través  dels sentits i viuen envoltats D’opinions i coses imperfectes que canviant contínuament.


UNS ESTADISTES A LA INVERSA: en el règim democràtic, aquesta expressió Plató es refereix als Ignorants i als sofistes, els que creuen saber quan realment no saben , ja que Es entre ells on hi ha més revoltes per saber i intentar ser millors.


3- El règim Polític del moment era la democràcia, un nou règim que s’imposa a la ciutat d’Atenes El segle V a.C

Democràcia, Govern del poble, dona lloc a que els ciutadans tinguin el mateix dret Davant  d’un tribunal, i que els homes Atenesos majors de 30 anys puguin votar. La Democràcia era controlada i Manipulada bàsicament pels sofistes tenien la virtut política, eren els reis de La oratòria, es a dir, la virtut de fer grans discursos.

Plató crítica Aquest govern per diferents motius, un possible és que ell pertanyia a una Família aristòcrata i l’altre motiu, el de més pes, va ser per la condemna de Mort del seu mestres, Sòcrates. Quan van condemnar a Sòcrates, Plató va dir que La Democràcia era un govern injust i corrupte ja que van matar a l’home més Just i més savi de tots, a més de Plató va dir que el governador només es Preocupava per les seves preocupacions.

Coma solució, ell Proposa per aquest règim va crear un govern just sota un règim aristocràtic. L’aristocràcia comportava una divisió del treball i una jerarquització de la Societat. La divisió del treball comportava que a cadascú li corresponia una Funció segons la virtut que posseïen. Si tenien la virtut de la saviesa, Aquestes persones eren governants, si tenien la virtut de la fortalesa eren els Guardians, si tenien la virtut de moderació formaven part del poble.


La societat Jerarquitzada que proposava Plató està dividida en 3 classes socials: el filòsof Rei, la més important, els guardians com a segona classe social i el poble com A tercera classe social. La tesi del filòsof rei  va ser la influencia per l’argument de la Tècnica de Sòcrates, on virtut era igual que coneixement, on el coneixement comporta Poder. El filòsof rei havia de governar en aquest règim aristocràtic perquè era El més savi de tots i era el que podia governar millor.

Per acabar de fer Un govern just, Plató deia que aquest estat havia de tenir la virtut de Justícia, al virtut que posa harmonia entre les altres virtuts (parts de L’ànima). Cadascú havia de fer allò que li tocava. A més a més plató proposa la Idea de l’abolició de les famílies en les classes governants i dels guardians , Considerants que la família era una responsabilitat molt gran i que servia de Distracció per ells. També considerava oportuna l’eliminació de la propietat Privada en aquestes mateixes classes socials conjunta. La propietat privada del Poble havia d’estar controlada pels governants.



4- El problema Del moviment o “physis” sempre ha estat present en els filòsof. Alguns filòsofs Negant l’existència del moviment, com és Plutó o Parmènides i d’altres afirmen L’idea de física com a ciència que estudia el moviment i per tant afirma la Idea de moviment com Aristòtil, Heràclit que va ser el primer filòsof Presocràtic que parla del moviment, en la seva tesi.

La solució Platònica a aquest problema és un dels inconvenients que Aristòtil assenyala de La Teoria de les Idees de Plató, ja que no dona una solució segons Aristòtil a Aquest problema, simplement nega el moviment i el canvi com unes falses idees Que percebem a través dels sentits i per tant enganyoses. Parmènides també nega El moviment dient que el pas del no-ser al ser és impossible ja que el no-ser No existeix.


Aristòtil, dona Una resposta a aquest problema afirmant el moviment amb la seva teoria de L’acte i potència. Ell afirma la física com a ciència. Aristòtil diu  que la substancia és un compost de matèria i Forma, una matèria que està en potència i una forma que està en acte. L’acte és Quan la substancia ja està en repòs, i la potencia és allò que pot arribarà ser La substancia. Per tant Aristòtil afirma la idea del moviment amb la idea de la Potencialitat. El moviment és el pas de potència a acte.

Aquesta substància Està en continu canvi potencial ja que busca la perfecció. La prioritat de L’acte sobre la potència i de la forma sobre la matèria condueix a Aristòtil a Afirmar l’existència d’un déu, ell ens porta a un fi teològic.

Entradas relacionadas: