El segon govern de Suárez

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,52 KB

 
Observa la font (distribución de votos y escaños en el congreso, partits)

- Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta

Aquesta font és primària, ja que són els resultats de les eleccions del
1979 que es van recollir.  Es tracta d'un document clarament informatiu, ja que presenta els resultats tal i com són i no hi afegeix cap valoració.  És de tipus polític, ja que són eleccions on s'escolleix entre partits polítics, els que la societat prefereix.

-- Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font

El context històric es situa al 1979, principis de la transició democràtica després de la fi de la dictadura franquista. Són les primeres eleccions lliures que es fan des del 1936, on la societat espanyola vota majoritàriament partits de caire moderat i no gaire radical. Guanya UCD per més de 6 milions de vots, nomenant president
Adolfo Suárez, seguits del PSOE (amb Felipe González, que guanyaria les següents eleccions), amb més de 5 milions de vots.

Expliqueu el contingut de la font



- Explica a quins perills va haver d'enfrontar-se la jove democràcia espanyola (1979-1982) durant els seus primers anys d'existència, parant especial atenció al fet que consideris més rellevant.

Durant els anys que van del 1979 al 1982, es va iniciar un període de dificultats per al govern de la UCD, a causa de les fortes pressions dels sectors nostàlgics de la dictadura franquista, que culmínà en l'intent de Cop d'Estat del 23 de febrer de 1981. Les tensions provenien dels grups terroristes, com ara ETA, , i els grups involucionistes d'ideologia feixista. Pel que fa a ETA, cal dir que tenia el suport d'un sector minoritari però significatiu de la societat basca, representat per la coalició Herri Batasuna.
Ni ETA ni els GRAPO (Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre) no van acceptar el nou sistema democràtic que sancionava la Constitució.  Entre el 1977 i el 1981, es va cometre el major nombre d'atemptats terroristes des del final de la dictadura franquista fins a l'actualitat, que tenien com a principal objectiu la desestabilització del nou règim polític.
L'extrema dreta, d'una banda, realitzava atemptats contra entitats democràtiques i culturals, i contra persones signidicades per la defensa de la llibertat.  D'altra banda, preparava un Cop d'Estat amb l'objectiu de reinstaurar a Espanya una dictadura militar. 
Adolfo Suárez, acorralat per les forces involucionistes infiltrades en l'exèrcit, i amb el seu partit, la UCD, ple de dissensions internes que li impedien prendre les mesures que considerava necessàries, va haver de dimitir el 29 de Gener de 1981.
La dimissió de Suárez va ser aprofitada per un grup de militars, en convivència amb les forces d'extrema dreta, per intentar un Cop d'Estat.  El 23 de febrer de 1981, el dia que es votava la investidura del nou president del govern, Leopoldo Calvo Sotelo, un grup de militars i membres de la Guàrdia Civil van assaltar el Congrés dels Diputats.  Els parlamentaris i el govern van quedar segrestats en mans dels colpistes durant més de catorze hores.  L'intent d'insurrecció militar només va triomfar a València, on el capità general de la regió, Jaime Milans del Bosch, va treure els carros de combat al carrer i va ocupar diverses emissores de ràdio.
Sembla que va ser decisiu el missatge de Joan Carles I per aturar el cop, desautoritzant l'intent colpista i ordenant l'exèrcit que respectés l'ordre constitucional. El resultat fou la rendició dels colpistes i el retorn a la normalitat.
Dos dies després, Calvo Sotelo era elegit president del govern, encara que no va poder evitar la descomposició progressiva de la UCD.

- Explica quines formacions polítiques es van presentar a les primeres eleccions catalanes i quins van ser els seus resultats.

El 20 de març de 1980, amb l'Estatut aprovat, se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Els diversos partits socialistes es van unir en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), amb Joan Reventós com a secretari general. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), de la qual Jordi Pujol era secretari general, s'havia coalitzat amb Uníó Democràtica de Catalunya (UDC). L'objectiu d'aquesta coalició -CiU- era concentrar el vot nacionalista moderat, amb un programa de recuperació de la personalitat històrica de Catalunya.
Dels partits històrics que tenien l'origen en la República, com el PSUC, de tendència comunista, l'esmentada UDC, democratacristiana, i ERC, els militants dels quals van actuar durant la dictadura franquista en la clandestinitat, només el PSUC mantenia una organització interna important.
A diferència de les eleccions generals, en què els socialistes havien guanyat a Catalunya, en les autonòmiques va guanyar CiU, liderada per Jordi Pujol.
Amb els resultats, es constituí el Parlament, del qual fou nomenat president Heribert Barrera, secretari general d'ERC. Va ser elegit president de la generalitat Jordi Pujol, que tornaria a guanyar les eleccions en les quatre convocatòries següents.

Entradas relacionadas: