El govern de Negrín

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 42,32 KB

 

INTENCIONALITZACIÓ Guerra Civil

des del primer moment la Guerra Civil espanyola va tenir una gran Repercussió internacional. Va ser vist com una confrontació entre les forces Democràtiques i els règims feixistes.

La Guerra Espanyola, nom que van posar-li internacionalment va Apassionar i dividir els governants, els mitjans de ocmunicacio, l'opinió Publica i els intel·lectuals d0arreu del on. Els governs feixistes van donar Ajuda militar.
També el règim filofeixista va acabar pronunciant-se a favor de Franco.

PEr contra, l'opinió democràtica i progressista munial i els partits Obrers d'arreu del mon es van manifestar de manera decodida a favor de la República. Aquesta va demanar suport militar i polític a França, pero Bran Bretanya li va dir a França que si donava suport a la República no donaria Suport a la política francesa davant l'amenaça de Hitler. França es va sotmetre A les exigencies i va impulsar la creació d'un Comitè de No-intervenció. Aquesta política va constituir una immensa injustícia per a la República i va Ser una de les causes de la seva derrota.

AJUDA EXTERIOR

El Comite de No-intervensió no va impedir que els dos bandols rebessin Ajuda exterior. Els insurrectes van ser més afortunats en armes alemanyes i Italianes. Alemanya va enviar la seva aviació i va fer servir la Guerra Civil Espanyola com a camp de proves. Itàlia va enviar una gran unitat també en Armaments. El Govern de la República va deicidir enviar a la Uníó Soviètica. El Bàndol republicà va comptar amb les Brigades Internacionals.

2. ZONA REPUBLICANA

DESENCADENAMENT REVOLUCIÓ SOCIAL

Al territori que es va mantenir fidel a la República la inserrucció Militar va provocar l'extensió d'un clima revolucionari. Per aturar-la van Lliurar armes a les milícies dels partits i als sindicats, va dissoldre L'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de Batallons de voluntaris en els quals havien d'integrar-se les milícies. Conseqüència: estructura de poder popular al voltant de sindicats i partits D'esquerra que constituïen l'única força militar capaç de defensar la legalitat Republicana. Van impulsar canvis socials revolucionaris.

Entre l'estiu i tardos de 1936 el poder de l'estat va ser substituit per Organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Van sorgir juntes, consells i comitès. En algunes regions es van unificar per Formar consells regionals.

A Catalunya, va oferir la formació d'un COmitè Central de Milícies Antifeixistes que agrupés les diferents forces polítiques i sindicals fidels a La República.

Primers mesos de la guerra la zona republicana va ser una repressió. Església, burgesia, propietaris i classes benestants van ser objecte d'una Persecució, requisa de bens, assassinats de presos polítics. Molts dels Perseguits van fugir fora del país i inclús la Generalitat va donar ajudes per Marxar.

ECONOMIA: COL·LECTIVITZACIONS

Un dels elements es significatius de la Revolució social va ser la col·lectivització d’una gran part de la propietat Industrial i agrairà. Treballadors, organitzats en cometies es van posar al Capdavant de les empreses perquè els empresaris i els industrials havien fugit O detinguts o assassinats.

Regim d’autogestió

Una sèrie de decrets van donar cobertura legal A les confiscacions d’indústria i de les terres efectuades pels organismes Populars. L11 d’Agost del 36 es va crear el Consell D’economia de Catalunya, Pla socialista de reorganització de l’economia i a l’Octubre el Decret que legalitzava El procés col·lectivista que s’havia dut a terme fins aleshores. 4500 empreses Controlades pels comitès obrers, 200 col·lectivitzades i 5000 i 6000 formaven Part d’agrupacions socialistes. Al camp les col·lectivitzacions agràries hi van Tenir poca importància a causa del predomini de la petita i mitjana propietat i De l’oposició del govern autònom.

GOVERN Largo Caballero

Les forces polítiques van reclamar un poder Estatal fort i un pacte antifeixista que concentres els esforços a guanyar la Guerra. Largo Caballero va formar un govern amb republicans, socialistes i Comunistes. Dos ministre anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear Una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar La guerra gràcies sa la reorganització de l’estat, la militarització de les Milícies de l’Exèrcit Popular.

A Catalunya es va formar un govern d’unitat Presidit per Tarradellas, incorporà des d’Acció Catalana Republicana fins al POUM, PSUC, ERC I LA CNT. Els comitès van ser substituïts per nous ajuntaments, Centralitzar els serveis policials en una Junta de Seguretat Interior, Reconstruí l’aparell judicial per posar fi a la violència incontrolada, Militarització de les milícies estancades al front d’Aragó amb la creació e L’Exercit Popular de Catalunya i la Generalitat va ampliar la seva intervenció Econòmica per tal de controlar les col·lectivitzacions.

TOMBANT DELS FETS DE MAIG 1937

A la primavera del 37 l’enfrontament entre Forces republicanes sobre la manera com s’havia d’encara el procés revolucionari I la guerra. Republicans, comunistes i una part de socialistes van posar ordre A la rereguarda i van organitzar un exercit potent, controlar Col·lectivitzacions, reforçar vincles amb les classes mitjanes i reconstruir un Estat fort i centrat en l’esforç bèl·lic. Anarquistes i el POUM es resistien a Integrar les milícies en l’exercit regular i insistia que es necessitava Aprofundir l’obra col·lectivitzadora i consolidar les transformacions Revolucionaries.

El 3 de maig a Barcelona les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat L’edifici de la Telefònica per controlar les comunicacions. Enfrontament entre Alguns militants de la CNT i de tot el POUM amb els del PSUC, ERC i la UGT. La Lluita es va estendre arreu de la ciutat amb barricades i va allargar-se una Setmana. El govern republicà va intervenir a Catalunya amb guarides d’assalt Per posar fi a la crisi. El conflicte es va saldar amb la derrota dels Anarquistes mes radicals i del POUM, i una profunda crisi de govern.

Aquest fets van posar en evidencia dos grans Problemes: Les tensions entre forces polítiques antifeixistes per la direcció Política i militar de la guerra i del procés revolucionari; i Les diferencies Entre govern republicà i autonòmic per les reticències del Govern Central sobre La capacitat de la Generalitat de governar i dirigir la guerra i l’acusació que Catalunya no col·laborava prou en l’esforç bèl·lic de la república.

GOVERN NEGRÍN

El president de la República, Azaña, va encarregar la formació d’un nou govern al socialista Juan Negrín. El POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser Detinguts. Andreu Nin (dirigent principal) va ser detingut i assassinat.

El govern va posar èmfasi En una ferma centralització política i militar en assolir l’objectiu de guanyar La guerra:  Reforçar el poder central, Unificar la direcció bèl·lica, Integrar totes les milícies en l’exercit Popular, i Establir un control sobre la producció industrial i agrària.

Es va dissoldre el Consell de Defensa d’Aragó i es va formar un nou Consell Executiu de la Generalitat presidit per Companys i fonamentat en l’aliança entre ERC i el PSUC.

El 1938 la situació es va Fer molt difícil al territori republicà. Al maig es va publicar el Programa Dels Tretze Punts. Proposava les condicions per al cessament de la lluita Armada, rebutjat per Franco.  Negrín era Partidari de la resistència a ultrança de la República perquè tenia l’esperança Que la tensa situació internacional precipitaria a Europa vers la guerra i Allejaria la presencia nazi i feixista a Espanya. El set. Del 38 amb l’Acord de Munic, Gran Bretanya i França reconeixien l’ocupació nazi dels Sudets. Negrín Insistia en la necessitat de la resistència militar.

La pèrdua de Catalunya va Significar l’exili per als govern de la República, Catalunya i País Basc. Gran Bretanya i França van reconèixer Franco i Negrín va presentar la seva dimissió.

3. ZONA INSURRECTA

Franco CAUDILLO D'Espanya

La mort accidental del 20 de juliol del 36 de Sanjurjo considerat el cap principal del moviment colpista i el fracàs de la Insurrecció van plantejar el problema del lideratge. El dia 24 es va crear la Junta de Defensa Nacional integrada per militars i presidida pel general Cabanellas. La junta s’encarregava de governar el territori ocupat. Van prohibir L’activitat de tots els partits polítics, suspendre la Constitució i paralitzar La reforma agrària.

Els primer mesos de la guerra en general Franco va anar guanyat partidaris i va consolidar el seu lideratge dins L’exercit sobretot després d’alliberar l’Alçázar de Toledo. El fet que Hitler i Mussolini el reconegueren com a interlocutor per negociar el suport a la Insurrecció va fer que el dia 30 de set. L’elegissin cap de l’Alzamiento. L’1 d’Octubre del 36 cap de l’estat i generalíssim dels exercits. LA Junta de Defensa Nacional va ser substituïda per una Junta Tècnica.

A partir de l’oct. Del 36 hi havia un Comandament militar ii administratiu únic, però cap cohesió política. Franco va Aplicar una estratègia d’allargament de la guerra que li va permetre consolidar El seu lideratge militar i imposar-se a les forces que feien costat a la Insurrecció. Inspirat en el model italià i alemany. L’Abril del 37 va donar a Conèixer el Dret d’unificació, falangistes i carlins en un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de la JONS.

Franco seria el Jefe Nacional d’aquest partit únic. El nou partit va adoptar l’uniforme amb la camisa blava de la falange, la Boina vermella el carlins i la salutació feixista.

El Gener del 38 la desaparició de la Junta Tècnica i la formació del primer govern. Franco controlava en la seva persona La jefatura de l’Estat i la presidència del govern, Caudillo d’Espanya. El nou estat s’inspirava en  el feixisme I defensava un model social bast en el conservadorisme i en la preeminència del Catolicisme. Es va abolir la legislació en matèria econòmica, social i laboral I es va restablir la pena de mort. Suprimir la llibertat religiosa i la de Premsa, els estatuts d’autonomia de Catalunya i del País Basc.

El març del 38 Fuero del Tarbajo, sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors i es van prohibir les vagues i les Reivindicacions obreres.

Tratce privilegiat a l’església Catòlica av Fer publica una pastoral col·lectiva dels bisbes per donar suport als Insurrectes. El nou Estat era clarament confessional i va derogar les lleis del Matrimoni civil i del divorci, restablir el culte religiós en l’ensenyament i En l’exercit i va instituir una retribució estatal al clero.

REPRESSIÓ SISTEMÀTICA

La construcció de l’estat Franquista va portar una violència extrema. L’eliminació dels vençuts en els Territoris ocupats militarment per les forces rebels.

Persones rellevants van Ser assassinades coma a símbols de la República. Lorca. Franco va fer executar Tots els polítics del bàndol republicà contraris a la insurrecció. Domènec Batet que havia reprimit la insurrecció a Catalunya va ser jutjat en un consell De guerra i afusellat.

La repressió va tenir un Caràcter sistemàtic, planificat i va ser duta a terme per l’exercit, la falange I autoritats polítiques contra simpatitzants d’esquerra. Imposar un clima de Terror per a impedir algun intent de contestació. Milers d’executats van ser Enterrats en fosses comuns sense que en quedes capo constància.

CATALANS DE Burgos

Fou també una guerra Civil catalana, amb catalans als dos bàndols. 50000 i 60000 catalans van poder Fugir a la zona nacional. Carlins, falangistes i membres de la CEDA s’hi Afegirien els qui fugien de la zona republicana.

Eren catòlics, Conservadors i procedents de dretes, sobretot de la Lliga. Francesc Gambo. Van Ser vistos amb desconfiança per bàndol franquista o no els van confiar mai Càrrecs importants a causa del caràcter antacatalà del Moviemiento.

4. OPERACIONS MILITARS

LLUITA PER Madrid

1936 travessen l’estret Sota el general Franco com a objectiu prendre Madrid símbol del poder Republicà. El coronel Yagüe va ocupar Badajoz. El Setembre Franco va ocupar Toledo i posar fi al setge de l’Alçázar i a la darreria d’Octubre era a les Portes de Madrid.

El 6 de nov. El govern Republicà va traslladar-se a València. Una junta presidida per Miaja va dona r La defensa de Madrid a Rojo. Aquesta va resistir gracies als russos, Brigadistes i columnes de voluntaris catalans.

A Catalunya columnes de Milicians van desplaçar-se cap a Aragó. Línia de combat d’uns 300 km per Contenir els subordinats tot i no aconseguir reconquerir territori. Una Expedició per la Generalitat no v a aconseguir recuperar Mallorca; aquest Fracàs va proporcionar una plataforma logística decisiva a l’aviació Franquista.

Ocupació NORD

Franco va abandonar L’atac a la capital per anar a la zona nord. Controlaven Navarra i Alaba. El 1936 també Sant Sebastià, fonamental pels recursos miners, siderúrgics i industrials Encara fins al 37 en mans republicanes.

El 26 d’Abril Gernika va Ser arrasada per l’aviació nazi per odre de Franco. El bombardeig va ser Immortalitzat pel pintor en l’obra Gernika. Bilbao va ser ocupada el 19 de Juny.

La República va atacar Brunete i Belchite però no va poder evitar que les tropes de Franco entressin a Santander i ocupessin Astúries.

ARRIBADA A Mediterrània

Al final del 37 les Milícies i els brigadistes internacionals al capdavant de Vicente Rojo van Ocupar la ciutat de Terol l’hivern del 37-38 on es va lliurar una gran batalla.

El febrer del 38 Franco Va tornar a ocupar Terol i va iniciar la campanya d’Aragó. Desplaçament del Front a Catalunya. Les centrals hidroelèctriques dels pirineus fins assolir la Mediterrània per Vinaròs, amb València com a nou i imminent objectiu.

Ocupació Catalunya

Les tropes insurrectes Van quedar aturades quan l’exercit republicà va reorganitzar-se. Va desfermar Una poderosa ofensiva sobre el riu Ebre i va unir la zona republicana i mostrar A l’opinió internacional que la República encara era viva i amb forces per Emprendre una nova iniciativa.

La batalla de l’Ebre va Ser un dels episodis militars mes importants de la guerra. 25 juliol del 38 un Atac republicà que va travessar entre Benifallet i Mequinensa va conquerir Diverses poblacions. Van avançar cap a l’interior i es van fer forts a la zona De Gandesa, van resistir tres mesos. Franco hi va enviar reforços, l’aviació Alemanya i a italiana que van aturar l’avanç i van contraatacar. Els Republicans va replegar-se a l’altra riba del riu. Franco ocupava tot el sud de Tarragona i va travessar el riu. El 16 de nov. Del 38 va considerar acabada la Batalla.

La derrota, esfondrament De la rereguarda. El 23 de des. Franco va ocupar Catalunya QUE va intentar Resistir malgrat la desproporció de forces. Tarragona fou ocupada el 15 de Gener, Barcelona el 26. I amb la caiguda de Girona l’èxode cap a França es va Iniciar, President Companys, Azaña, Negrín i tot el govern basc.

FI GUERRA

El febrer del 39 l’únic territori a mans de la República era l’anomenada zona centre. Negrín havia tornat de França i va fer Un últim esforç per reorganitzar l’exercit i defensar el migrat territori Republicà.

Madrid amb una insurrecció contra el govern Dirigida per Segismundo responsable de la capital. Contactes amb l’espionatge Franquista i negociació amb Franco.

Després d’una forta lluita amb les unitat Comunistes Casasdo va aconseguir el seu objectiu. Junta de Defensa per negociar Amb Franco però nomes va acceptar una rendició sens condicions i va obligar els Defensors de la ciutat a lliurar les armes. El dia 28 de març les tropes van Entrar a Madrid sens entrar-hi resistència.

El dia 1 d’Abril va signar a Burgos el darrer Comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exercit republicà i la fi del Conflicte.

1. REGIM DICTATORIAL

Característiques FRANQUISME

Va instituir un Estat Legitimat només per la Guerra Civil i caracteritzat per un autoritarisme Extrem. Trets més rellevants: Totalitarisme (només es va permetre l'existencia D'un partit únic i d'un únic sindicat oficial), Cabdillisme (concentrava tots Els poders en la seva persona), Unitarista i Centralista de l'Estat (va abolir Els estatuts d'autonomia i va fomentar l'espanyolització de la població dels territoris Amb una identitat propia), Repressió de l'oposició, Control dem itjans de Comunicació (rígida censura i eren utilitzats com a aparell de propaganda Franquista).

PILARS DEL REGIM

Els tres grans pilars van se l’exèrcit, el Partit únic i l’Església Catòlica.

L’exercit va se el suport mes destacat del regim i va participar activament en el poder, una bona part dels ministres oi Governadors civils eren militars.

Falange Española Tradicionalista y de las JONS Es va encarregar de proveir el regim de bases ideològiques, controlar els Mitjans de comunicació i de subministrar una bona part dels càrrecs de L’administració. Algunes organitzacions de masses, Frente de Juventudes Adoctrinament al jovent, la Sección Femenina formació de la dona en sentit cristíà I nacionalsindicalista, el Sindicato Español Universitario control polític del Universitaris i la central Nacional Sindicalista amos i treballadors en una Mateixa organització.

L’Església Catòlica va tenir un paper destacat En la legitimació i la construcció del regim franquista. La jerarquia va Proclamar el caràcter de croada de la guerra i va esdevenir una destacada Apologista del franquisme. L’Església va obtenir un finançament públic molt Generós, el control total del sistema educatiu i predomini de la moral i dels Valors catòlics en el conjunt de la societat espanyola.

SUPORTS SOCIALS

Les diferents actitud han estat definides a Partir de tres tipologies: el suport, la passivitat i el rebuig. El suport de Les elits econòmiques oi socials van recuperar el poder econòmic, social i Polític. També l’adhesió dels propietaris agrícoles petits i mitjans del centre I del nord d’Espanya, que havien fet costat a la insurrecció.

Les classe mitjanes constituïen un sector Social políticament desencertat per fet que durant la guerra s’havien vist Clarament desbordades per la revolució social.

Passiva i apolítica


Els sectors populars es consideraven perdedors De la Guerra Civil. La repressió, el control policial i la por, juntament amb La misèria i l’afany de supervivència van dur la majoria a la passivitat Política i al silenci.

FRANQUISTES CATALANS

Principalment industrials, propietaris Agraris, grans comerciants i financers, van identificar-se amb el nou regim amb Una adhesió i una activisme molt variat. La militància de la Falange no era Gaire abundant. El fet que l’ocupació de determinats càrrecs polítics comportes La militància falangista obligatòria va fer que algunes persones s’hi Adherissin.

El personal polític que va detenir càrrecs de Responsabilitat, de gestió i de representació va ser sempre designat des del Poder i entre persones fidels al règim. Falangistes i els excombatents no eren Gaire abundants ni gaire representatius. Eren antics militants de l’extrema Dreta, alguns antics lerrouxistes i també membres de les forces polítiques Conservadores, Lliga Catalana. Van ocupar llocs polítics secundaris en L’administració local sense rellevància política.

2. REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA

INSTRUMENTS DE LA REPRESSIÓ

La fi de la Guerra no va comportar la fi de la Violència. Es va procedir a la institucionalització de la repressió creant Lleis i organismes. Llei de responsabilitats polítiques, depuració de les Persones que havien col·laborat d’una manera o altra amb la República. Llei de Repressió del comunisme i de la maçoneria s’incoava expedient als acusats de Defensar les idees contraries a la religió, la pàtria i les seves institucions Fonamentals.

L’exercit va ser el braç executor, fins al 63 Amb el Tribunal d’Ordre Públic jurisdicció civil especial per als delictes Polítics. La postguerra la majoria de les causes vans ser jutjades en consells De guerra. 40000 catalans jutjats en consells de guerra entre el 39-45. I 150000 persones executades.

A Catalunya van ser executades 4000 persones. La proximitat de la frontera va facilitar que moltes persones compromeses Políticament amb la república poguessin escapar-se cap a França. Lluís Companys Detingut a França pels alemanys al 40, lliurat a les autoritats franquistes, Jutjat en consell de guerra i executat al castell de Montjuïc el 15 d’Octubre.

280000 presos l’any 1940 dels quals 23000 eren Dones. A causa d’aquesta saturació es van haver d’habilitar camps de Concertació. Una part dels reclusos van se enviats als batallons de Treballadors, realització d’obres de reconstrucció on havien de treballar en un Es condicions equiparable als treballs forçats.

CONFISCACIÓ BENS I DEPURACIONS

Les mesures van anar acompanyades de Confiscació i espoliació del patrimoni dels vençuts: Propietats de la majoria Dels exiliats i dels polítics republicans, i Tots els bens dels partits, Sindicats, associacions i de les entitats vinculades als republicans van passar A engrandir el patrimoni de les institucions del regim.

A Catalunya van afectar a un gran nombre de Persones.

Van expulsar del mon laboral tothom qui S’havia destacat a favor de la causa republicana.  Depuració generalitzada dels funcionaris i Pressions en el sector privat. Depuracions s obligatòries als col·legis Professionals, metges, advocats i periodistes. Empreses particulars L’acomiadament obligatori de tots els exiliats, detinguts sota l’acusació D’abandonament del lloc de treball i dels militants de partits i D’organitzacions d’esquerres.

Política FRANQUISTA ENVERS Catalunya

Franco va tenir unes característiques molt particulars A Catalunya perquè els sentiments identitaris d’aquests territoris atemptaven Contra la unitat d’Espanya. Van prohibir i perseguir les manifestacions Lingüístiques i culturals no castellanes.

Posar fi al “separatisme català”. Franco va Abolir l’Estatut Català i posava fi a l’autogovern. Règim centralista i Uniformista una nova “Cataluña espanyola” , extirpar definitivament el Catalanisme.

Genocidi cultural, és va prohibir l’ús de la Llengua català a l’administració publica, l’escola, els mitjans de comunicació I la vida econòmica i social, el seu us fora de l’àmbit familiar fou objecte de Multes i sancions. Va impedir-se que s’emprés en l’edició de llibres, períòdics I revistes, representacions teatrals, espectacles públics i a les esglésies.

L’Institut d’Estudis Catalans va passar a la Clandestinitat i es va canviar el nom de la Biblioteca de Catalunya per Biblioteca Central. Recloure la llengua catalana a l’àmbit estrictament Domèstic i imposar el castellà com a llengua oficial i de cultura.

Determinats sectors va impedir la culminació Del projecte franquista  que passats el Primers anys va preferir tolerar l’ús restringit i limitat del català.

3. RELACIONS INTERNACIONALS I Evolució REGIM

SEGONA Guerra Mundial I HEGEMONIA NACIONALSINDICALISTA

Al començament de la SGM el franquisme va Mostrar el seu suport a les potencies de l’Eix. Espanya no es trobava en Condicions materials d’involucrar-se en una guerra, neutralitat d’Espanya.

La Falange Española va assolir un paper Hegemònic en el nou estat nacionalsindicalista a imitació dels règims Feixistes. Serrano Suñer cunyat de Franco va tenir un paper predominant en les Relacions d’Alemanya.

La No-Bel·lerància:

La victòria Alemanya sobre França va motivar El pas de la neutralitat a la no-bel·ligerància. Suport diplomàtic i econòmic a Les potencies de l’Eix. Franco es va entrevistar amb Hitler i Mussolini. Considerava la possibilitat d'ampliar les colònies africanes i d’obtenir a Canvi altres avantatges com la recuperació de Gibraltar.

L’any 41 una unitat de voluntaris (Diovisón Azul) va ser enviada a l’URSS per combatre al costat de els tropes alemanyes i Uns 10500 espanyols van desplaçar-se a treballar a Alemanya.

El retorn a la neutralitat:

L’Octubre del 43 la guerra va començar a ser Clarament desfavorables a les potencies de feixistes. El govern britànic i el Nord-americà van pressionar Franco perquè es distancies formalment de l’eix. Retirada i la dissolució de la Divison Azul i la tornada a l’estatus de Neutralitat estricta.

El discurs oficial va començar a presentar el Franquisme com un regim catòlic, conservador i anticomunista cap a una Monarquia en el moment adient. Marginació del falangisme i abandonament de la Nomenclatura i del ritual mes clarament feixistes.

ANYS BOICOT INTERNACIONAL

La fi de la SGM obre una etapa d’aïllament i De rebuig internacional. Les Nacions Unides van condemnar de manera explicita El regim de Franco, impost per la força gracies a l’ajut de les potencies Feixistes.

França va tancar la frontera amb Espanya i les Nacions Unides van recomanar la retirada dels ambaixadors de Madrid.

La persistència del franquisme després de la Guerra Mundial va tenir un cost econòmic i polític enorme per a Espanya. L’Espanya de Franco no es va poder beneficiar del programa d’ajuda nord-americana A Europa (Pla Marshall) i va ser exclosa de la nova aliança defensiva Occidental.

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL I PREDOMINI NACIONALCATOLICISME

A partir del 47 i l’inici de la Guerra Freda Era més important per al països occidentals i els EEUU comptar amb un bon aliat En la lluita contra el comunisme que no pas pressionar el regim franquista per Forçar la democratització del seu sistema polític.

L’acceptació internacional del regim, al 47 Els EEUU  es van negar a imposar noves Sancions a Espanya i van pressionar perquè l’ONU no ratifiques la condemna de L’any anterior. Al 50 revocava l’acord de retirada d’ambaixadors d’Espanya.

Al 51 Franco va decidir procedir a una Remodelació del govern, apropament a les potencies occidentals i aconseguir Alguns èxits en política exterior. Predomini del nacionalcatolicisme en Detriment dels falangistes. Un militar que tindria una paper cabdal en la Continuïtat del regim Carreró Blanco.

1953 Franco va obtenir el definitiu Reconeixement internacional del regim amb la signatura dels acords amb els EEUU I el concordat amb la Santa Seu. Restabliment de la confessionalitat de l’Estat I estatus de privilegi per a l’Església Catòlica. EEUU van incloure aspectes de Caràcter defensiu i econòmic, es van comprometre a l’ajuda mútua. Els americans Van obtenir d’Espanya el dret d’establir i utilitzar en territori espanyol un Seguit d’instal·lacions militars.

A canvio Espanya rebia material bèl·lic per Modernitzar les forces armades i ajuda econòmica i tècnica. Van servir per Regularitzar les relacions diplomàtiques i comercials d’Espanya amb els països Del bloc occidental.

PRIMERS INTENTS OBERTURA

Cap a la meitat dels 50 l’admissió d’Espanya En el context internacional havia donat un respir al franquisme, però molts del Problemes interior continuaven sense resoldre.

La situació econòmica era molt difícil: Producció lenta i niell de vida molt inferior al dels altre països. Les ajudes Americanes no van aconseguir salvar-lo. Es van produir una onada de protestes Obreres en algunes ciutats i els primers moviments de dissidència a la Universitat.

Dintres del regim augmentava la pressió dels Ui defensaven la necessitat d’un canvi profund en l’orientació econòmica. Liberalització de l’economia i a la seva obertura a l’exterior per reorientar Un Estat que es trobava a frec de la fallida.

El 1957 Franco va remodelar l’executiu, Apartant els falangistes i promovent els sectors catòlics. Home procedent de la Institució catòlica Opus Dei van ocupar llocs decisius en la direcció econòmica Del país. Van protagonitzar l’etapa següent del franquisme amb un intens Creixement econòmic a la dècada del 60.

4. ESTRUCTURA NOU ESTAT

LLEIS FONAMENTALS

Lleis polítiques bàsiques per organitzar Jurídicament l’Estat franquista, va començar en plena Guerra i va cloure l’any 66 amb la Llei orgànica de l’Estat.

El Gener del 38 va designar el seu primer Govern iniciant la construcció o institucionalització el regim. La concentració De poders en la persona de Franco fins a la mort del dictador. Era cap de L’Estat, cap del partir i generalíssim del tres exercits. Cap de govern i tenia Poders excepcionals pe promulgar lleis en casos d’urgència. Al 38 va promulgar El Fuero del Trabajo.

Després de la derrota de les potencies de L’Eix, noves lleis fonamentals per congraciar-se els aliats. Va instaurar el Fuero de los Españoles per aparentar que Espanya també els ciutadans gaudien D’unes certes llibertats polítiques, i la Llei de referèndum nacional.

El 1947 la Llei de successió va designar el Seu successor “ a títol de rei”. Dos nous òrgans , el Consell de Regència i el Consell del Regne. El 58 es va promulgar la Llei de “ Principios del Movimiento Nacional” com a únic partit i alts càrrecs civils o militar passessin a se Considerats membres nats del Moviento.

DEMOCRÀCIA ORGÀNICA

El franquisme rebutjava el sistema democràtic Basta en la voluntat popular, en el sufragi i en la separació de poders. Inspirat amb l’Estat corporativista italià, que organitzava tres unitats Bàsiques: família, municipi i sindicat, elements naturals representatius de la Societat i que el regim considerava superiors als partits polítics. Democràcia Orgànica es pretenia dona legitimitat democràtica al franquisme evitant la Democràcia representativa.

La representació popular es va regular amb la Llei constitutiva de les Corts que definia les Corts com a òrgan superior del Poble espanyol en les tasques de l’Estat. Procuradors signats pel poder i entre Ell hi havia els ministres. N’hi havia que ho eren per raó del seu càrrec: Alcaldes, rectors i representats de la jerarquia eclesiàstica. Representació Corporativista per terços: els sindical, el d’entitats i el de l’administració Local. Al 66 van sorgir els procuradors pel terç familiar per mitja de sufragi Pels caps de família (les dones nomes tenien vot si eren caps de família).

Les Corts no eren elegides democràticament i No tenien un poder legislatiu autèntic, el govern era qui decidia quins Projectes de llei podien passar a les Corts i quins aprovava directament. Òrgan De col·laboració que Franco controlava.

El poder del govern es transmetia per Governadors civils que ren caps provincials del Movimiento. A cada província un Governadors militar com a prova de la dualitat. Restablir les capitanies Generals i als ajuntament els alcaldes eren caps locals del Movimiento, elegits Pel governadors civils.

Els sindicats verticals depenien d’un Secretari general amb rang de ministre. La Llei d’unitat sindical integrava en Un mateix sindicat empresaris i treballadors, organitzats per branques de Producció.

L’Estat exercia una tutela fèrria sobre la Classe obrera i dictava les condicions laborals. Cao possibilitat de negociació Col·lectiva ni fer vaga (il·legal). Condicions de treball extremes que van Comportar el manteniment de salaris baixos per las treballadors i van permetre Uns beneficis empresarials molt elevats. Establiment dels enllaços sindicals Elegits directament.

5. AUTARQUIA I RACIONAMENT

AUTARQUIA I EFECTES

L’any 41 es van racionalitzar totes les Companyies de ferrocarrils i es va crear la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE). L’any 45 es va procedir a la nacionalització de la Compañia Telefónica Nacional de España (CTNE).

Va impulsar la creació d’empreses publiques i En aquesta primera dècada es van crear les principals empreses del grup: Iberia, Banco Exterior de España, Endesa, Enher, Ensidesa i Seat.

El sector agrari: l’Estat regulava la Producció, la comercialització, els preus i el consum de la majoria dels Productes. Els baixos preus oficials van provocar un descens de la producció.

El resultat de la política autàrquica va ser Un profund estancament econòmic. Mentre la majoria de països afectat per la Guerra Mundial van trigar 5 o 8 anys a recuperar la situació econòmica del 39, Espanya va trigar 15 a assolir la del 35.

Va tenir unes particulars conseqüències Negatives sobre les industries catalanes, que es dedicaven majoritàriament a la Fabricació de bens de consum.

RACIONAMENT I MERCAT  NEGRE

El control del mercat per part de l’Estat va Dona resultat a la manca d’abastament d’aliments i el racionament dels Productes de primera necessitat amb la cartilla de racionament.

6. OPOSICIÓ: EXILI I RESISTENCIA

TRAJECTORIA EXILI

Al final de la guerra 450000 republicans van Abandonar Espanya i van arribar a França pels Pirineus o al nord d’Àfrica. A França van ser internats en camps de refugiats. Una bona part van tornar a Espanya quan el regim va comprometre a no actuar en contra dels qui no Haguessin comes delictes de sang, no ho va complir. 200000 persones van tornar Després de la mort del dictador. A Catalunya 50000 persones d’importants Personalitats en els camps polítics, sindical, intel·lectual, professional, Artístic i científic. Pèrdua de capital humà i un baix nivell de cultura.

A França important colònia d’emigrants. L’ocupació Alemanya de França va fer que molts fossin perseguits i deportats a camp e Concentració per  ser considerats Comunistes perillosos. Molts exiliats marxaren cap a Hispanoamèrica i es van Instal·lar a Mèxic. Fins hi tot alguns van marxar cap a la Uníó Soviètica on hi Havia 3000 nens enviats el 37.

Les institucions polítiques de la república Van continuar funcionant a l’exili. La Generalitat presidida per Josep Irla L’any 15 va formar un govern integrat per diverses personalitats de prestigi.

La dimissió d’Irla va proclamar com a nou President Tarradellas l’any 45.

Evolució Oposició

L’actuació de l’oposició durant el primer Franquisme es divideix en tres etapes. La primera del 39 al 44, difícil i Arriscada reconstrucció de les organitzacions polítiques i sindicals tot i la Repressió policial.

El fet mes significatiu fou el manteniment D’una activitat guerrillera (maquis). Combatents republicans que no es Resignaven a la derrota. De França partides de guerrillers van entrar a Espanya I actuaren a les zones rurals i de muntanya. També a Barcelona i Madrid. El 18 D’oct. Del 44 invasió de la Vall d’Aran, però es van haver de retirar i l’acció Va acabar en fracàs. L’activitat guerrillera es va mantenir fins al 52.

La segon etapa del 45-47, després de la Victòria aliada en la SGM va crear unes condicions internacionals favorables Per a una caiguda del regim. Possibilitat d’una intervenció aliada va crear les Plataformes unitàries. El 45 l’Aliança Nacional de Forces Democràtiques.

La tercera etapa del 48-51, desmoralització Per la consolidació de la dictadura. Fracàs de totes les opcions D’antifranquisme. Cap potencia estava disposada a col·laborar per a fer caure El dictador espanyol, ni la guerrilla o una mobilització popular poses fi a la Dictadura. Moltes organitzacions van quedar delmades o van desaparèixer o es Desgastaven en lluites internes. Nova etapa en la qual les organitzacions Polítiques van anar-se vinculant a les lluites socials i reivindicatives de les Classes populars.

RESSORGIMENT CONFLICTIVITAT SOCIAL

El 40 va començar a ressorgir a Espanya un Tímid moviment de protesta popular, classes treballadores contra les condicions De vida i de treball. Actuacions obreres amb una actitud de rebuig a la Dictadura. Gracies a la reorganització de l’esquerra i unes dures condicions de Treball.

Al 45 els conflictes laborals. 47 vaga general Al país basc, 58 moviment de vaga a Astúries. L’acció reivindicativa de mes Transcendència va ser la vaga de tramvies de Barcelona per l’augment del preu. Aquesta reforma va ser anul·lada però una vegada tornada a posar en circulació Una nova vaga.

Durant els anys 56-57 revoltes universitàries A les universitats de Madrid i de Barcelona.

Entradas relacionadas: