Globalització característiques
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,23 KB
Globalització:
És el procés de difusió en tot el planeta dels models econòmics, polítics, socials, cultural i tecnològica dels països desenvolupats amb economia de mercat.
Globalització econòmica
El nou sistema econòmic mundial es basa en la liberització de les activitats econòmiques mitjançant la supressió de les barreres que les limiten.
Glbalització política
Sha configurat un sistema amb diversos centres de decisió (multipolar), en què els Estats Units manté un poder hegemònic i el model polític occidental constitueix un referent mundial.
Globalització social
Es tendeix cap a la preeminència de valors socials com ara l'individualisme i el consumisme, que comporta la trasnformació de les estructures de les societats, les comunitats i les famílies.
Globalització cultural
Mitjançant la uniformització dels costums culturals i les formes de consum, emergeix un model cultural mundial basat en el model de referència occidental.
Globalització tecnològica
Els avenços de les telecomunicacions permeten disposar d'informació immediata dels esdeveniments que ocorren en qualsevol lloc del món. Per això, s'afirma que el món s'ha convertit en un veïnatge universal.
Globalització en dades
l'ús d'Internet ha revolucionat les comunicacions els darrers anys i ha permès la globalització en connectar a l'instant persones d'arreu del món. Tot i això, són els països desenvolupats els que manegen la xarxa i les dades que hi circulesn, pel fet que són els que tenen millor tecnologia i més facilitats per a connectar-se a Internet. Aquesta desigualtat entre Estats i entre persones es coneix com la bretxa digital.
Els moviments migratoris
Les migracions internacionals més destacades es produeixen per causes econòmiques, sobretot de de la difusió de l'economia de mercat provocada per la globalització econòmica.
Fluxos del comerç internacional
La globalització ha generat un augment dels intercanvis comercials en el món. Els països desenvolupats efectuen la majoria dels intercanvis comercials, ja que són països més
industrialitzats i, per tant, els que més productes fabriquen. Comercialitzen manufactures i alta tecnologies. A més tenen més riquesa per a comprar més productes i tenen millors transports i comunicacions. A l'Àsia destaca el comerç a causa de la indústria emergent de països com l'Índia o la Xina i la deslocalització industrial en països com Corea del Sud o Singapur. Comercialitzen bàsicament productes manufacturats. Els països subdesenvolupats venen primeres matèries a baix preu i compren productes manufacturats a un preu més elevat, tot i plegat als països desenvolupats. Entre ells gairebé no es produeix flux comercial.
Agents de la globalització
Són els organismes i les institucions que controlen i estableixen les pautes de les finances, la indústria i el comerç mundial: els organismes internaiconals, els governs i les empreses multinacionals.
Les empreses multinacionals són empreses o grups d'empreses que tenen la base en un país i les filials o sucursals en diversos països del món. LA base és el centre de decisió de la multinacional. LEs filials o sucursals són els centres de fabricació i comercialització del producte. Generalment en les multinacionals es produeix una diversificació geogràfica del procés de producció, és a dir, la fabricació d'un producte està fragmentada en diversos països.
Els motors de la globalització
Els Estats Units són la primera potènica econòmica mundial gràcies al desenvolupament dels tres secots econòmics: agricultura, indústria i serveis; a més, presenta un gran volum comercial i financier. La Uníó Europea és la primera potència comercial mundial. El Japó presenta un gran desenvolupaments econòmic basat en una potent indústria, principalment electrònica i de l'automòbil, un important volum comercial i un gran potencial financier.
Avantatges de la globalització
El creixement del comerç
La globalització ha permès el creixement dels intercanvis comercials i l'hegemonia definitiva del lliure comerç.
Noves formes de comercialització
Gràcies als avenços en la connectivitat humana, s'ha desenvolupat noves formes de distribució i comercialització.
La deslocalització
Beneficia les multinaiconals, que podendur a terme les seves activitats en diferents països, ja que estan connectades permanentment gràcies a les noves tecnologies.
Canvis en el món laboral
La globalització ha ajudat a la creació de nous llocs de treball, com per exemple els relacionats amb la informàtica, i ofereix l'oportunitat de treballar en altres països. També permet el teletreball.
Informació a l'instant
La informació es transmet a qualsevol lloc del planeta ràpidament, gràcies a les noves tecnologies, motiu pel qual podem estar permanentment informats.
Difusió cultural
La globalització proporciona la possibilitat de conèixer altres cultures i pobles.
Mundialització de valors sociopolítics
La globalització ha permès la difusió del sistema polític de la democràcia, ja que cada vegada hi ha més països del món que han adoptat aquest sistema. També ha permès la difusió dels drets humans.
Inconvenients de la globalització
Augmenten les diferències econòmiques entre els estats i les persones.
Creix l'intercanvi desigual
El comerç es fonamenta cada cop més en unes relacions asimètriques.
La concentració de la informació
Aquest fet impedeix que la infromació sigui plural i contrastada. La uniformització de la cultura: la difusió cultural té el perill que una cultura prengui, per influència o per imposició, les característiques d'una altra cultura, i les subsisteixi per les seves pròpies. Així pot aparèixer una cultura global i comportaria la pèrdua de la diversitat cultural.
La deslocalització
Als països desenvolupats, té la seva part negativa perquè el tancament de fàbriques o la reducció de plantilles de treballadors genera atur i una disminució dels salaris; i als països poc industrialitzats, perquè la seva economia passa a dependre de les multinacionals.
La difusió de valors socials negatius
Com l'etnocentrisme, l'individualisme i el consumisme.
La representació de dades: el mapa anàmorfic
: aquest tipus de mapes no respecten la superfície real de territori representat, sinó que cada país té unes dimensions proporcionals al valor que es vol representar. Així, el països estan deformats segons la informació que es reflecteix. Aquests tipus de mapes són útils per a representar mapes de producció, i reflecteixen molt bé les desigualtats.