Geografia ciutat i món urbà

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,5 KB

 

L'ESPAI URBÀ COM A VALOR DE CANVI La ciutat com a mercaderia La ciutat i els seus elements es converteixen en mercaderia que s'intercanvia a un preu lliure fixat per l'oferta i la demanda del mercat. El sòl urbà, que era considerat només pel seu valor d'ús, ara també és considerat pel seu valor de canvi Els propietaris particulars del sòl es beneficien d'aquest valor de canvi, perquè són els que s'apropien els valors afegits que la col∙lectivitat crea a la ciutat gràcies a laurbanització. El valor del sòl El sòl urbà té un valor i és una mercaderia que es ven i es compra a preu de mercat. El preu d'aquest sòl depèn de la situació en què es trobi i l'edificabilitat:Situació: Segons el lloc on estigui situat i les característiques d'aquesta situació varia el preu.Edificabilitat: El tipus d'edificabilitat i la superfície que la legislació permet edificar fan modificar el preu.


PLANS URBANÍSTICS Són documents tècnics que tenen també dimensió política i legal, perquè s'hi recullen totes les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l'evolució de la ciutat. Són necessaris per modernitzar o resoldre problemes. Poden ser:Condicionat: Es parteix d'una situació preexistent que no es pot ignorar. Correctiu: Pal∙lia els dèficits i els problemes existents. Prospectiu: Es fa una previsió d'inversions i d'actuacions que dibuixen un futur possible i desitjable per a la ciutat.Normatiu: Es tracta d'una llei el compliment de la qual és obligatori per a tothom.Els elements als quals se'ls dóna més importància dins els plans urbanístics són els transports públics i el desenvolupament de la viabilitat del trànsit privat, la construcció d'infraestructures, serveis i equipaments, zones verdes, etc. Que inclouen normatives i ordenances d'edificabilitat. És evident que depenent de la envergadura de la modificació, caldrà tenir visió a llarg termini i elaborar plans parcials. Per tal d'elaborar aquests plans, a més de tenir en compte les necessitats de cada ciutat, cal saber quin tipus de classificació té el sòl en cada terreny i saber què es pot construir en aquella zona: Sòl urbà Sòl urbanitzable Sòl no urbanitzable
Sistemes generals


TIPUS DE PLÀNOLS Plànol irregular: Part antiga de les ciutats que fa referència a la ciutat preindustrial d'origen ROMà o medieval. L'existència de muralles feia que s'aprofités tot l'espai interior possible, de manera que acostumava a ser un conjunt caòtic d'edificis alts i sense cap ordre amb carrers estrets i irregulars. Ex: Granada. Amb el pas del temps els carrers s'han adaptat i els habitatges s'han remodelat i s'han proveït dels serveis indispensables, convertint­se en barris museu per als turistes. Plànol radiocèntric La centralitat d'un edifici o d'un monument històric pot condicionar la forma de l'ordenació del plànol. Des d'aquest punt central parteixen carrers i avingudes com si fossin radis. El plànol es completa i perfecciona amb l'obertura de vies concèntriques (cinturons urbans). És un tipus de forma que sol produir impacte perquè les activitats i les comunicacions es concentren al centre creant una visió centralitzda de la ciutat. Ex: París. Plànol ortogonal Va tenir un gran èxit als segles XIX i XX quan moltes ciutats van enderrocar les muralles i van fer el traçat dels eixamples. Els carrers es tallen perpendicularment entre ells fent que les illes d'habitatges siguin quadrades o rectangulars i que els edificis tinguin una disposició molt ordenada amb carrers amples, airejats i assolellats. A més hi ha vies en diagonal per facilitar els trajectes transversals. Ex: Barcelona.

Entradas relacionadas: