La Generalitat Republicana: Història i Crisi (1932-1936)

I. Novembre de 1932 - Octubre de 1934: El Desenvolupament Autonòmic

• Predomini polític d'ERC. A les eleccions al Parlament de Catalunya (novembre de 1932), ERC va obtenir la victòria sobre la Lliga Regionalista.
• Francesc Macià, president de la Generalitat (desembre de 1932 - desembre de 1933), va liderar un govern d'ERC centrat en el desenvolupament de l'Estatut (transferència de competències de l'Estat a la Generalitat).
• Novembre de 1933, eleccions generals: victòria de la Lliga Catalana sobre ERC. Aquesta etapa va generar tensions amb el govern central (Lerroux) i va suposar un fre al desenvolupament autonòmic.
• Desembre de 1933: mort de F. Macià. Lluís Companys esdevé nou president de la Generalitat i forma un govern d'unitat de centreesquerra.
• 6 d'octubre de 1934: Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola.

Causes de la Proclamació de l'Estat Català

• Tensions amb el govern Lerroux provocades pel fre a l'autonomia catalana i la polèmica al voltant de la Llei de Contractes de Conreu.
• L'entrada de ministres de la CEDA al govern central, percebuda com una amenaça a la República.

Desenvolupament dels Fets del 6 d'Octubre

Una Aliança Obrera (sindicalistes escindits de la CNT, socialistes del PSOE i socialistes i comunistes catalans) va declarar una vaga general que no va comptar amb el suport de la CNT, enfrontada a la Generalitat. El 6 d'octubre, Companys declara l'Estat Català. El general Batet declara l'estat de guerra. El 7 d'octubre, Companys i el seu govern es rendeixen, són detinguts i empresonats.

L'intent era defensar la República davant l’amenaça que significava l'evolució de Lerroux i la CEDA cap a un règim totalitari. Companys volia una República Federal, tal com volia Macià.

Conseqüències Immediates

• L'Estatut fou suspès (7 d'octubre de 1934 - febrer de 1936).
• El Parlament de Catalunya fou clausurat.
• Un coronel fou nomenat governador de Catalunya.
• La Llei de Contractes de Conreu fou anul·lada.

II. Octubre de 1934 - Febrer de 1936: Suspensió de l'Autonomia

• La proclamació de l'estat de guerra a Catalunya va continuar fins al mes d'abril de 1935.
• La Generalitat subsisteix, però amb menys competències (perd l'autoritat sobre l'ordre públic), amb presidents nomenats des de Madrid i amb el suport de la Lliga Catalana.

III. Febrer de 1936 - Juliol de 1936: El Restabliment de l'Autonomia

Les eleccions generals van ser, com a la resta d'Espanya, força polaritzades:

• Front d'Esquerres: ERC, partits catalanistes d'esquerra, socialistes i comunistes.
• Front Català d'Ordre: La Lliga, CEDA, tradicionalistes i monàrquics.

La victòria clara (més que a la resta d'Espanya) va ser per a les esquerres (59% dels vots, 41 sobre 54 diputats).

L'«Oasi Català» i la Moderació Política

Aquesta etapa es coneix com l'Oasi Català, caracteritzada per la moderació política i social:

• L'Estatut, el govern de Companys i el Parlament foren restablerts.
• La Llei de Contractes de Conreu va entrar de nou en vigor i la Generalitat va recuperar les competències sobre ordre públic.
• La Lliga va practicar una oposició moderada, a diferència de la dreta a la resta d'Espanya. A més, a Catalunya l'extrema dreta no tenia cap força.
• El sector anarcosindicalista moderat va recuperar el control de la CNT.

Tot i així, hi va haver tensions socials i violència, per bé que amb menys intensitat que a la resta de l'Estat.