Pla general comptable catala

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 23,64 KB

 

TEMA-3: NORMALITZACIÓ I VERIFICACIÓ COMPTABLE


3.1. El Pla General de Comptabilitat

El Pla General de Comptabilitat és el text legal que estableix el Març tècnic de la normalització comptable i té com a finalitat aconseguir que la informació econòmica i financera de les empreses sigui fiable i comparable.

Març Conceptual

És el conjunt de fonaments i conceptes bàsics que inspiren tot el pla.

  • Imatge fidel de l’empresa a la realitat

  • Fons sobre la forma de les operacions

Els comptes anuals de les pimes:

  • Balanç de situació

  • Compte de pèrdues i guanys

  • Estat de canvis en el patrimoni net

  • Estat de fluxos d’efectiu

  • Memòria

Principis comptables

  1. Empresa en funcionament: es comptabilitzen tots els elements del seu actiu segons s'estableixi en les normes de valoració d’aquest pla, i no segons el seu valor de mercat sinó el valor que té en aquell moment.

  2. Data del fet o meritació: el registre comptable de les transaccions i altres esdeveniments empresarials, atenent el corrent real que els origina i no al corrent monetari.

  3. Uniformitat: estableix l'obligatorietat de mantenir en el temps un criteri adoptat per l’empresa dins de les alternatives permeses.

  4. Prudència: comptabilitzar els beneficis fins el tancament de l’exercici, mentre que els riscos de pèrdua s’han de comptabilitzar tan aviat com siguin coneguts.

  5. No-compensació: prohibeix la compensació de les partides d'actiu amb les de passiu, i les despeses amb les d'ingressos.

  6. Importància relativa: permet la no-aplicació estricta d'algun principi o criteri quan sigui d'escassa rellevància.

Definicions i relacions comptables

Grup 1. Finançament bàsic: recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a ll.T.

Grup 2. Actiu no corrent: els elements del patrimoni net de l’empresa destinats a servir de manera perdurable en un termini superior a l'any.

Grup 3. Existències: mercaderies, matèries primeres i altres aprovisionaments, productes en curs, productes semiacabats, productes acabats i subproductes, residus i materials recuperats.

Grup 4. Creditors i deutors per operacions comercials: comptes personals i efectes comercials actius i passius que s'originen en el tràfic de l’empresa i els comptes amb les administracions públiques.

Grup 5. Comptes financers: els deutes i els crèdits per operacions alienes al tràfic en un temps inferior a un any.

Grup 6. Compres i despeses: són aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l’empresa per revendre’ls. També estan les despeses de l'exercici i les adquisicions de serveis i de materials consumibles, la variació d'existències adquirides i les pèrdues excepcionals de l'exercici.

Grup 7. Vendes i ingressos: l'alienació de béns i la prestació de serveis.


3.4. Legislació fiscal

La legislació fiscal defineix els principals conceptes tributaris, estableix l’estructura i el funcionament de les entitats i fixa el procediment per a la gestió dels tributs.

Els tributs es poden classificar en:

  • Taxes: són prestacions de diners fetes a un públic, com a contraprestació d’un servei públic.

  • Les contribucions especials: són tributs que graven l’augment del valor dels béns, com a conseqüència d’obres o de serveis públics i que són diners ingressats a un públic per un particular.

  • Els impostos: són pagaments exigits per les administracions públiques sense que hi hagi una contraprestació directa per al contribuent.

Es poden dividir en:

  1. Impostos directes: són els que recauen directament sobre les persones o sobre les empreses i generen el consum.

  • (IRPF): les persones que han obtingut rendes durant el mes de maig i juny.

  • (IS): és el que paguen les societats mercantils pels beneficis que obtenen.

  • (IAE): es paga en concepte de l’exercici d’activitats empresarials, professionals o artístiques a l’ajuntament de cada població.

  1. Impostos indirectes: són els que es paguen quan s’adquireix un producte o s’utilitza un servei.

  • Impost sobre transmissions patrimonials: han de pagar els particulars que compren algun bé a altres particulars.

  • (IVA): s’ha de pagar en la majoria de transaccions econòmiques. És un percentatge sobre el valor de béns o els serveis adquirits.

  • Impost especials: són els que recauen sobre productes de consum específics com l’alcohol, els hidrocarburs i el tabac.

Elements que la componen:

  • Fet imposable: el que ha de passar perquè neixi l’obligació tributaria.

  • Base imposable: és la conseqüència del fet imposable en diners.

  • Base liquidable: és la quantitat que se li resta i per tant són les deduccions.

  • Tipus impositiu: és un percentatge que s’aplica a la base liquidable o a la  base imposable.

  • Quota tributària: és el resultat d’aplicar a la base liquidable el tipus impositiu.

  • Deute tributari: és la quantitat final que s’ha d’ingressar.



(IRPF)

És un tribut de caràcter personal, progressiu i directe que grava la renda de les persones físiques d'acord amb les seves circumstàncies personals. Té com a objectiu gravar la totalitat dels rendiments dels factors de producció, com també els guanys i les pèrdues patrimonials dels contribuents. Està dividit en els rendiments del treball, els rendiments del capital immobiliari, els rendiments del capital mobiliari, els rendiments d’activitats econòmiques i els guanys i les pèrdues patrimonials.

(IVA)

És el valor afegit d’un bé o servei.

IVA és un tribut de la naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava les operacions:

  • Els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats per empresaris i professionals.

  • Les adquisicions intracomunitàries de béns.

  • Les importacions de béns fetes per empresaris, professionals o particulars.

N’hi ha tres tipus impositius:

  • Tipus superreduït del 4%: article de primera necessitat.

  • Tipus reduït del 10%: aliments en general, transport de viatgers, habitatges.

  • Tipus general del 21%: resta de béns i serveis.

TEMA-4: ELS ESTATS FINANCERS

4.1. Els comptes anuals

L’objectiu de la comptabilitat és donar informació sobre la situació economicofinancera de l’empresa de la manera més clara, mostrant-ne una imatge fidel a la realitat a través dels comptes anuals. Els comptes anuals de les pimes comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i la memòria.

Els comptes anuals són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la situació patrimonial, la situació financera i els resultats de l’empresa.


4.4. La memòria

La memòria és un document de caràcter explicatiu que amplia el contingut dels altres comptes anuals, com més amplis siguin aquests comentaris, més ajudaran els destinataris i els usuaris de la informació a entendre la situació de l’empresa.

  • Activitat de l’empresa: s’ha de descriure l'objecte social de l’empresa, l’activitat o les activitats a les quals es dedica.

  • Normes de registre i valoració: s'indiquen els criteris comptables aplicats amb relació a diferents partides de la comptabilitat.

  • Fons propis: s’ha d'indicar el nombre i el valor nominal de les classes d'accions o participacions i també els drets atorgats a cada una i les restriccions que puguin tenir.

  • Situació fiscal: s'informa de detalls sobre l’impost de societats i altres impostos als quals l’empresa ha de fer front.

  • Subvencions, donacions i llegats: s'informa sobre l’import i les característiques de les subvencions, les donacions i els llegats rebuts que apareixen al balanç i també els imputats al compte de pèrdues i guanys.

Entradas relacionadas: