Futurisme:Fou crat a Itàlia cap al 1909 per Filippo Tomasso Marinetti. Elogiava les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general.En poesia va introduir les anomenades paraules en llibertat.

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,84 KB

 

Les avantguardes


Tot L’art del s.XX va estar marcat per la sacsejada dels moviments d’avantguarda, van suposar un enfrontament amb tota Tradició occidental i una reacció antiburgesa.

Pretenien Començar de nou, elogiaven la novetat i la joventut, volien escandalitzar el Públic mitjà.

Es Van manifestar sobretot en les arts plàstiques ( tmb lite i música ). Van Succeir en el període d’entreguerres.

Principals moviments avantguardistes:



Cubisme:


Neix a França (1907). En arts Plàstiques el representen Pablo Picassó, Georges Braque i Juan Gris. En poesia Guillaume de Apollinaire ( va crear els cal·ligrames).

Futurisme:


Creat a Itàlia (1909) per Filippo Tomasso Marinetti. Elogiava màquines, moviment, esport, la vida moderna en General. Va derivar a la defensa del feixisme. En poesia va introduir les Paraules en llibertat ( llibertat tipogràfica ).

Dadaisme:


Nascut a Zuric (1916), creador Tristan Tzara. El moviment més radical. Provocació constant, falta de lògica i Gust per l’abolició de les convencions. Suposa més una actitud que un estil (pq Defensa la destrucció de l’art i cultura).

Surrealisme:


Sorgí a París (1924), Principal ideòleg André Bretón. Propugnava l’alliberament del subconscient o L’exploració del món del somnis. Pintors del moviment: Joan Miró i Salvador Dalí.

Expressionisme:


Nascut Alemanya (començaments segle) . Reflectia l’angoixa a través de l’exageració i era donat A la sàtira política. Els nazis el consideraven art degenerat.

L’avantguarda catalana es va manifestar més en arts Plàstiques que en lite. Pel que fa en poesia cal assenyalar les influències Predominants del Cubisme i Futurisme.
Cal assenyalar la publicació del Manifest Groc, de Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebasta Gasch (1928) on atacava la Cultura catalana tradicional o els cal·ligrames de Joan Salvat – Papasseit, J.V Foix, Josep María Junoy o Joaquim Folguera.

Va Ser una experiència, diluïda en el context del Noucentisme o el postsimbolisme.

Les dècades de 1920 i 1930

Als Anys vint es produí la crisi del gènere Novel·lístic, per dues raons:

-Després D’obres importants i innovadores ( ex: A la recerca del temps perdut, Marcel Proust  1916-1927), la novel·la ja no Podia tornar a seguir els esquemes realistes, naturalistes o modernistes. Calia Nou tipus de novel·la.

-En L’àmbit català el Noucentisme havia practicat gèneres breus (poesia, conte, Assaig breu) en detriment de la novel·la.

En Lite catalana la absència de novel·les va ser font de polèmica (1917-1925). L’article de Josep María de Sagarra La pora a novel·la i la conferència de Carles Riba Una generació sense novel·la, van donar la seva opinió. Als anys 30 Es produí un resorgiment del gènere amb Obres diverses com Judita de Francesc Trabal (1930), Valentina de Carles Soldevila (1933) etc.. Moltes d’aquestes obres estan escrites sota influència De novel·la psicològica.

També Apareixen grans obres de poesia com Segon llibre d’Estances de Carles Riba (1930).

Entradas relacionadas: