Friedrich Nietzsche: Biografia, Filosofia i Superhome

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche va néixer el 15 d'octubre de 1844 a Prússia i va morir l'agost de 1900. En els manuals de filosofia se l'inclou en una corrent anomenada vitalisme (filosofia de la vida). Destaca en la història de la filosofia pel seu caràcter. En morir el seu pare, Nietzsche va créixer en un ambient totalment femení. Als 14 anys va començar a estudiar clàssiques i als 25 ja era catedràtic de filosofia a la Universitat de Basilea. Va tenir un accident quan estava a l'exèrcit, i des d'aquell moment va tenir migranya de per vida.

Filosofia del Matí

En aquest període Nietzsche ens anuncia l'arribada d'una bona nova, d'un nou missatge. Nietzsche ens anuncia per primer cop la mort de Déu. Apareix per primer cop el superhome, però en estat fetal. Nietzsche és com un home posseït per la veritat. S'està gestant la idea del superhome, està apareixent, però encara no ha arribat. Per primer cop apareixerà el sentit de la Terra.

Nietzsche proclama i predica, exaltadament, que s'ha d'acabar amb la conspiració apol·línia i contrarestar-la amb els autèntics valors dionisíacs per al present i pel futur. D'aquesta manera, Nietzsche acusa a Apol·lo de frenar la voluntat de vida, ens diu que Apol·lo és mesquí, covard, i que oculta el verdader sentit de la vida. En canvi afirma que Dionís potencia la voluntat de vida, i és feliç fins i tot en les seves explosions de dolor.

En aquest període Nietzsche reivindica la filosofia de la vida o autèntica filosofia. Per aquesta raó la corrent de Nietzsche s'anomena vitalisme, la qual s'enfronta amb la falsa filosofia o filosofia de l'acadèmia (amb un clar referent a l'acadèmia de Plató), que inclou a tots aquells que creuen en l'existència d'una sola veritat, un sol Déu, una sola raó (il·lustració). Tots els que accepten aquest missatge són homes transmundans, són homes que creuen en el més enllà, que neguen la vida, que perden el sentit del cos. Els que accepten aquest discurs són homes dèbils, amb moral d'esclau. Això porta a un diagnòstic, que és el nihilisme.

Nietzsche realitza una implacable dissecció psicològica de l'home contemporani, que li permetrà fer un diagnòstic, un diagnòstic de la decadència absoluta de la cultura occidental. Tot és decadent, per tant, aquest home nihilista és aquell home buit de valors, contrari a la vida, mediocre, indiferent. Tot això porta a la hipocresia. L'home busca un refugi, i el troba en una il·lusió d'una virtut, la virtut que es troba en una figura.

L'home nihilista és aquell que accepta la recompensa divina a malalts i moribunds. És aquell que menysprea el seu cos, el sentit de la Terra.