Frida Kahlo: El marxisme sanarà els malalts

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 23,02 KB

 

El número 1

1.Dades bàsiques: a. Autor: Jackson Pollock (Cody, EUA 1912- Springs EUA 1956) c. Cronologia: 1950 d. Material i tècnica: oli i pintura d’esmalt e. Suport: tela f. Mides: 269,5 cmx 530,8cm g. Ubicació original: Sidney and Harriet Janis Collection Fundation, Nova York h.Ubicació actual: The Museum of Modern, Art, Nova York 2. Breu biografia: Després d’una infantesa difícil, Pollock se’n va anar a viure a Nova York, on va iniciar els estudis artístics. Hi va estudiar les obres dels autors renaixentistes i barrocs i, alhora, va rebre les influencies dels grans muralistes mexicans i dels autors surrealistes. Els seus primers treballs van ser murals fets per encàrreg. El 1947 va començar a treballar en la tècnica del dripping que consisteix a vessar pintura sobre una tela estesa sobre terra. Pollock va inaugurar allò que els historiadors i crítics d’art anomenen painting. Considerat un mite de la pintura per la seva obra innovadora, va tenir una vida personal força desgraciada i morí a causa d’un accident d’automobil.  3. Decripció formal: a. Iconografia: abstracta b. Funció: estética c.Composició: tancada. Domina la composició all-over -espai-ple amb manca de jerarquia compositiva , que li dón una sensació d’horror vacui baroquitzant que l’acosta a algunes composicions barroques, sobretot de Rubens d.Línies compositives: Composició de gran dinamisme aconseguit mitjançant línies circulars i rectes entrecreuades que formen una inmensa xarxa de tipus gestual, a diferència de la pintura més meditativa del també pintor expressionista Tobey e. Recursos tècnics: Ús de la tècnica del dripping. Es recorre el traç gestual, amb l’ús de colors esmorteïtsf.Relació amb l’entorn: Les seves grans dimensions requereixen un gran espai, que fa que només un museu  o una institució pública pugui allotjar l’obra 4. Significat de l’obra: a. Elements propis de l’estil:
 Els crítics d’art han classificat les obres de Pollock  dins de l’expressionisme abstracte perquè participa de les característiques  de la no-figuració , la no-racionalitat  compositiva, el traç gestual  dels esquitxos, el dripping , latzar, l’all-over , l’ús de grans teles, etc  b. Relació entre la forma i la funció:  El sentiment de Nihilisme que hi ha implícit en l’obra de Pollock queda perfectament reproduit en aquesta obra en que l’atzar i la irracionalitat són els protagonistes c. Iconologia:  En aquesta tela queden reflectides les angoixes de l’autor.
Els estudiosos han arribat a la conclusió que només amb la integració dintre de les seves obres Pollock era capaç d’allunyar els seus fantasmes personals.
d. Relació de l’obra amb la època:  La desorientació general en l’àmbit social en que es va viure després de la Segona Guerra Mundial , època en què es van veure alterats tots els valors morals, va afavorir el naixement d’un replantejament global- i també de l’art- dut a terme sobretot des de Nova York 5. Trascendència de l’obra:  Pollock parteix de la pintura barroca per aconseguir una composició plena (all-over) i dels muralistes mexicans per assolir la monumentalitat conceptual. La seva obra va saber obrir nous camins cap a una recerca pictòrica més enllà de la figuració, plantejant qüestions com la llibertat i el control del pintor sobre la pròpia obra.  L’obra de Pollock anava una mica  més enllà de l’automatisme practicat pels autors dadaistes i surrealistes.


Museu Guggenheim de Bilbao

1.Arquitecte: Frank Owen Gehry. 2.Cronologia: 1993-1997. 3.Estil: desconstructivisme. 4.Materials emprats: formigó armat, acer, vidre, pedra calcària d’Andalusia, maons i làmines de titani. 5.Sistema constructiu: amb tècniques i materials nous. 6.Localització: Abandoibarra Etorbidea, Bilbao. 7.Context històric: al llarg del s.XX, la humanitat va viure moments decisius des del punt de vista hisòric. L’últim gran esdeveniment del segle va ser la caiguda del mur de Berlín al 1989. 8.Anàlisi formal: E. De sustentació i e. Sustentats: com a element de sustentació destaca una estructura d’acer i formigó armat, amb grans pilars visibles a l’eix central de la construcció. L’edifici es compon d’uns espais interconnectats, que es combinen amb murs de cortina de vidre. Els espais que formen l’edifici tenen dues formes diferents, ortogonal, amb recobriment de pedra calcària, i corba, amb recobriment de làmines de titani. Espai exterior i espai interior: la construcció s’articula al voltant d’un eix central, l’atri, que parteix d’un conjunt de passarel·les, ascensors i torres d’escales que connecten les dinou sales d’exposició. Des de l’atri també s’arriba a una terrassa amb vistes a la ria i al jardí d’aigua. Estil: l’arquitecte es caracteritza per l’ús de materials inusuals, pel seu esperit anticlàssic, per l’assimetria i per l’utilització d’unes estructures gairebé orgàniques. En el cas del museu, l’arquitecte va utilitzar tecnologia informàtica d’última generació que convertia els esbossos en volums tridimensionals. 10.Interpretació: Contingut i significat: l’arquitecte va donar la mateixa importància al continent i al contingut de l’edifici, i pel que fa als materials, va evidenciar-hi la força, la independència i la tradició industrial del País Basc. Funció: la finalitat del projecte era la remodelació urbana. Al mateix temps, es creava una oferta cultural, naixia un focus d’atracció turística. En darrera distància, també es pretenia potenciar l’àrea metropolitana de Bilbao convertint-la en un nucli de referència de l’eix atlàntic.


Dades bàsiques


Identificació


: La pintura El marxisme donarà salut als malalts la va pintar Kahlo al 1954. Actualment es troba al Museu Frida Kahlo, Mèxic D.F., Mèxic.

Material

: Oli i sobre tela amb unes mides de 0'76m x 0'61m.

Autor

: Frida Kahlo (Coyoacán, MèXicó 1907 – 1954) va patir una poliomelitis als 6 anys que li va atrofiar la cama dreta i als 18 anys va patir un accident que li va trencar la columna vertebral i la pelvis, fent que patís tota la vida un dolor físic insuportable. D'aquesta manera, mentre estava al llit va començar a pintar per combatre l'avorriment i el dolor. La seva pintura és pràcticament la seva biografia.

Descripció formal


Iconografia


: La part esquerra conté rius que banyen la terra sense cap alteració i un globus terraqüi on destanquen en colors vermellosos l'URSS i Xina. El sol il·lumina aquest costat, mentre el colom de la Pau vola en un cel blau. A la part dreta el cel és fosc i amenaçant. Enmig de la sang, que banya tota la terra, emergeix la forma de bolet de l'esclat de la bomba atòmica. El cap de Marx projecta una mà poderosa que escanya l'àliga nord-americana amb el cos amb forma de bomba i el cap de l'oncle Sam, símbol del capitalisme. Les mans enormes que subjecten el cos de l'artista li permeten prescindir de les crosses. A més, en una de les mans hi ha representat l'ull de la saviesa. La pintora mira l'espectador, des de la seva posició central, mentre estén el braç dret en direcció al món en Pau. Impressiona la força dels seus ulls, emmarcats per unes celles fosques i contínues, tot i que no permeten entreveure sentiments ni estats d'ànim.

Funció

: Propagandística.

Composició

: Tancada per les diagonals i les mans que tanquen.

Línies compositives

: El paisatge està dividit en dues parts, tant en sentit horitzontal com vertical. La figura de Kahlo és l'eix vital del cuadre. La línia de l'horitzó és alta i la perspectiva és inexistent.

Recursos tècnics

: Colors forts i nets que reflecteixen les tradicions i les arts populars mexicanes (tons intensos, vius i contrastats on no falten mai el vermell, el verd i el blau), prinzellada solta i adelerada.

Anàlisi estilística i significativa. Significat de l'obra

Elements propis de l'estil


: Frida Kahlo va desenvolupar el seu propi estil amb influències de l'art popular i tradicions mexicanes, cultura precolombina, representacions del màrtirs i sants, retaules populars... Tot i així, la seva pintura s'associa al Surrealisme.

Relació entre la forma i la funció:


L'obra reflecteix l'activisme polític del moment. Kahlo plasma el convenciment que les seves creences polítiques poden alliberar-la del dolor i el patiment. Per això s'hi representa miraculosament curada, ja que s'allibera de les crosses quan el món es deslliura de l'explotació capitalista.

Iconologia

: Els colors freds (blau, verd), a la part esquerra del quadre, simbolitzen el món en Pau, mentre que els colors càlids, a la part dreta, simbolitzen la destrucció. Kahlo es representa amb una cotilla de cuir i les faldilles del vestit de Tehuana, el seu preferit des que es va casar amb Diego Rivera. Les mans són del comunisme pacificador, destinat a lliberar el món.

Relació de l'obra amb l'època

: Després de la Revolució mexicana, molts artistes van optar per rebutjar les influències de l'exterior i promoure un art pròpiament Mèxicà, allunyat de qualsevol possible academicisme.

Transcendència de l'obra

Per mitjà d'aquesta obra, Kahlo vol transmetre a l'espectador el seu ideari polític, ja que en els seus últims dies de vida va dotar les seves pintures d'una forta dimensió política amb la finalitat de servir el partit (Partit Comunista Mèxicà) i beneficiar la Revolució. Quan va morir va deixar més de 200 quadres, dibuixos i esbossos darrere els quals s'amaguen les emocions més profundes.




Entradas relacionadas: