El Franquisme a Espanya: Etapes Clau (1939-1975)

Primera Etapa del Franquisme (1939-1959): Postguerra i Autarquia

Després de la victòria franquista a la Guerra Civil, Espanya va entrar en una etapa de dictadura autoritària sota el lideratge de Francisco Franco. El país es trobava en ruïnes, amb una economia molt debilitada i una forta repressió política i cultural. Aquesta fase inicial es va caracteritzar per l’aïllament internacional, una política d’autarquia econòmica i un control ideològic absolut. Les condicions de vida eren extremadament dures, amb gran part de la població sumida en la precarietat.

Política: Concentració de Poder i Repressió

Franco va concentrar tots els poders: era cap d’Estat, cap de govern i cap de l’exèrcit. No hi havia eleccions lliures, separació de poders ni llibertat d’expressió. L’únic partit legal era la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, d’inspiració feixista. Es van prohibir els partits polítics, els sindicats independents i qualsevol forma d’oposició. Milers de persones van ser empresonades, afusellades o obligades a exiliar-se. El règim va reprimir durament qualsevol expressió cultural o política que no encaixés amb la seva ideologia, incloent-hi l’ús del català, el gallec i l’euskera.

Característiques Clau del Règim:

• Caudillo: Franco com a líder absolut i indiscutible.
• Repressió: Persecució sistemàtica de l'oposició i dissidents.
• Censura: Control total sobre premsa, cinema, literatura i cultura.
• Totalitarisme: Control de tots els aspectes de la vida pública i privada.
• Caràcter Unitari i Centralista: Eliminació de les autonomies i imposició d'una única identitat espanyola.

Economia: Autarquia i Escassetat

El règim va adoptar una política d’autarquia, amb l'objectiu que Espanya fos autosuficient i no depengués de l’exterior. Aquesta estratègia va fracassar a causa de la manca de recursos suficients i la devastació de la postguerra. La conseqüència va ser una greu escassetat d’aliments i productes bàsics, que va portar a la creació d’un sistema de racionament mitjançant cartilles. L’economia va entrar en una profunda crisi, amb l’aparició del mercat negre (conegut com a "estraperlo") i una etapa generalitzada de pobresa i fam. L’activitat econòmica estava fortament controlada per l’Estat, sense llibertat de mercat.

Societat: Control Ideològic i Tradicionalisme

La societat estava fortament controlada per la ideologia franquista. L’Església Catòlica va jugar un paper central i va col·laborar estretament amb el règim, dominant l’educació, la moral i la vida pública. El règim va imposar valors tradicionals i conservadors, relegant la dona a un paper domèstic, com a mare i esposa obedient, sense drets legals propis. Es va prohibir l’ús públic de llengües cooficials com el català, el gallec o l’euskera. La censura va afectar tots els àmbits, des de la premsa i la cultura fins a la vida quotidiana. La por, el silenci i la submissió van dominar el clima social.

Segona Etapa del Franquisme (1959-1975): Desenvolupisme i Obertura

A partir de 1959, amb l’aplicació del Pla d’Estabilització, el franquisme va iniciar una nova fase. El règim va mantenir la seva estructura dictatorial, però es va obrir parcialment a l’economia internacional, donant pas a un període de notable creixement econòmic. A nivell social també es van produir transformacions importants, tot i que les llibertats polítiques van continuar sent pràcticament inexistents.

Política: Dictadura amb Imatge Renovada

Malgrat les transformacions econòmiques, el règim va continuar sent una dictadura. Franco va mantenir el poder absolut, tot i que va començar a delegar algunes funcions i a preparar la seva successió. L’any 1969 va designar Joan Carles de Borbó com a successor, sota la forma d'una monarquia franquista. El règim va intentar projectar una imatge més moderna amb reformes legals, com les "Leyes Fundamentales", però sense introduir canvis democràtics reals. L’oposició al règim va créixer, especialment entre els estudiants, els obrers i els moviments nacionalistes (com el catalanisme), els quals van operar en la clandestinitat i van ser durament reprimits.

Economia: El "Miracle Econòmic" Espanyol

El Pla d’Estabilització de 1959 va suposar una ruptura amb la política d’autarquia i va obrir l’economia espanyola a l’exterior. Aquesta mesura va afavorir les inversions estrangeres, un fort creixement industrial i l'auge del turisme. L’economia va millorar notablement durant els anys 60, donant lloc al que es va conèixer com el "miracle econòmic espanyol" o "desarrollismo". Molts espanyols van emigrar a Europa per treballar, enviant remeses que van contribuir significativament a l’economia. El nivell de vida de la població va millorar, amb un augment del consum, però aquest desenvolupament no va arribar de manera equitativa a totes les regions ni a totes les classes socials, incrementant les desigualtats.

Societat: Canvis i Manteniment del Control

El creixement econòmic va provocar importants canvis socials. Es va produir una gran migració del camp a la ciutat, amb el consegüent creixement de les àrees urbanes i l'aparició d'una nova classe mitjana. Va augmentar el nivell de consum de béns com electrodomèstics, cotxes i la popularització de les vacances. També va créixer l’accés a l’educació, contribuint a l'aparició de noves mentalitats més crítiques i obertes. Malgrat això, el règim va mantenir el control ideològic i la censura. L’Església Catòlica va començar a perdre una mica d’influència, tot i que encara conservava un poder considerable. La dona va continuar patint discriminació legal i social, tot i que cada vegada més es va incorporar al món laboral i educatiu. L’oposició política i cultural es va fer més visible, tot i continuar sent perseguida.