Frank o.Gehry va estudiar arquitectura a la universitat de california del sud i urbanisme a

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,51 KB

 

Edifici:



Museu Guggenheim de Bilbao 
Autor:
Frank O. GehryCronologia:
1991-1997 Tipologia:
museu Materials:
pedra calcària, vidre i titaniEstil:
desconstructivista Localització:
Bilbao


Al llarg del Segle XX, la humanitat va viure moments decisius com la Caiguda del mur de Berlín el 1989, és en aquell segle on l’URRS desapareix.

La Xina iniciava una economia capitalista amb un sistema unipartidista.

A Espanya, el 1992, té lloc els Jocs Olímpics (Barcelona). Bilbao, una Ciutat que en aquell moment era molt industrial, bruta, gris u sense gaire Atractiu.

També parlem dels inicis d’Internet, de l’era de la globalització, el gran Boom dels avenços informàtics...

Frank O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. L’any 1962 va fundar la seva pròpia empresa. Al Final de la dècada del 1980, la seva arquitectura es vincula a les teories Desconstructivistes i les seves obres desenvolupen un llenguatge expressiu molt Personal en el que l’edifici mateix és considerat una obra d’art.

Estil:


el Desconstructivisme és una escola arquitectònica que neix a finals dels anys 80. Està caracteritzada per la fragmentació, el disseny no lineal, la manipulació De les superfícies de les estructures i per la no geometria, donada per l’ús de Formes no rectilínies que distorsionen o disloquen l’estructura de l’edifici. Els edificis d’aquest estil acaben tenint una aparença impredictible i amb Caos, però controlat. 

Espai Exterior:

L’edifici està format per tipus de volums interconnectats, concretament Dos: els ortogonals, els quals estan recoberts de pedra calcària i formen L’estructura, i els corbats i retorçats, coberts de làmines de titani. Els dos tipus de volums es combinen i s’uneixen a través dels murs cortina De vidre, que dóna transparència al museu i relaciona l’interior i l’exteriorA la façana nord Trobem una marquesina exterior que cobreix la vidriera d’aquesta part, la qual Esta sustentada per una gran columna de pedra colossal.  L’entrada principal Es caracteritza per una escalinata descendent.

Espai Interior:

L’espai interior Està organitzat a partir d’un gran vestíbul de 50 metres d’alçada. Al voltant Del vestíbul és on s’hi troben els tres nivells de sales d’exposicions, les Quals es connecten entre si per mitjà de passarel·les curvilínies, ascensors Envidrats i torres d’escales. 

En total hi ha 19 Galeries que sumen 11000 metres quadrats de superfície destinats a exposicions. 10 tenen la planta ortogonal i són d’aspecte clàssic, mentre que les 9 restants Són de planta irregular. De les 19 cal Destacar la gran sala o sala del peix, de 30 metres d’ample per 130 de llarg. Gràcies al seu gran tamany permet acollir grans peces. Gairebé totes les Sales reben una il·luminació natural zenital per mitjà de claraboies. Entorn i integració urbanística: El museu està situat en un dels marges del Nervión, tot i els seus 50 metres d’alçada, no sobrepassa l’alçada de les Construccions que el rodegen. Ha aconseguit una integració urbanística total En l’entorn. Això gràcies al reflex en l’aigua i al color metàl·lic dels murs Que combinen amb la tonalitat del cel i l’atmosfera de Bilbao.


Significat:


El museu Guggenheim Ha sigut l’eix responsable de la vertebració urbanística de la zona a la qual Està situat. Ha creat una zona extremadament bella i en una icona de Bilbao. El Propi museu és una obra d’art. 

Funció:

Exposar a les seves Sales qualsevol manifestació artística contemporània de qualsevol format, a Partir d’un fons propi i de les exposicions temporals itinerants en el circuit De museus de la fundació. -- Vistes des de el riu, les seves formes orgàniques Han estat identificades amb un vaixell. Seguint el símil marítim, els panells Lluents de l’exterior es projecten en l’aigua com si fossin l’escata d’un peix.


L’obra de Frank Gehry es vincula a les teories Desconstructivistes del filòsof Jacques Darrida al finals dels anys 80. Aquesta voluntat d’experimentació formal té També com a referent el moviment constructivista, sorgit a Rússia a mitjan dècada De 1910, i que té com a construcció més representativa el monument a la Tercera Internacional Gehry va utilitzar un programa de simulació Per ordinador per calcular l’estructura de l’edifici.

Entradas relacionadas: