El fracas del primer govern regeneracionista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,06 KB

 

3a AVA 2017 HISTÒRIA:


La neutralitat espanyola en la Primera Guerra Mundial, "Decreto, Ministerio de Estado, Ordenando a los... O escuadras beligerantes." FONT: Gaceta de Madrid (nom antic del Boletín Oficial del Estado), núm. 219, 7 d'Agost de 1914, p. 306.

Pregunta 1:
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]

Font primària, tracte de un boletí oficial de l'estat que parla de la neutralitat espanyola a la 1a Guerra Mundial.

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]

Espanya ja hi governava Alfons XIII i de cap de govern hi estava Sagasta (del partit liberal). Fora de Espanya va exclatar la Primera Guerra Mundial i Espanya es va declarar amb aquest document Neutral. Espanya ja tenia suficients problemes interns com per afegir-hi un altre. (El que falta ho explico a la pregunta 2).

c) Comenteu les DUES instruccions o advertiments que conté la font. [1 punt]

Qualsevol Espanyol o estranger a Espanya no podia realitzar ningun acte hostil cap a alguna de les forces militars que actuessin a la Primera Guerra Mundial. Per exemple: donar informació o cuidar soldats ferits d'altres països en guerra.
Una altre advertència era que no podien reclutar soldats per els països en guerra.
Qui ho incomplia perdia el dret de protecció del govern i rebrien el seu merescut càstig.

Pregunta 2:
Expliqueu la crisi del sistema polític de la Restauració a partir del 1898, fent esment dels partits dinàstics o tradicionals, del regeneracionisme i de les forces d'oposició al sistema fins al 1917, sense explicar els fets d'aquest darrer any. [2,5 punts]

Al 1898, Espanya perd les ultimes colònies, Cuba i Filipines, i Espanya cau en crisi i es comença a descomposar el sistema canovista.
Després del desastre, la població pensava que el bipartidisme corrupte es dissoldria, però no ho va fer fins el 1923. L’únic que canvia són els líder polítics. Apart de la crisi política, en el que el bipartidisme va perdent força, també hi ha una crisi social i psicològica, perquè la població va entrar en depressió, en conseqüència de a pèrdua de Cuba, de la pèrdua del seu suposat gran Imperi, i perquè les altres potencies estaven conquerint colònies d’Àfrica i d’Àsia i Espanya no.

A finals del Segle XIX, un grup d’intel·lectuals dins de la Institucion Libre de Enseñanza, tenint a Giner de los Rios com a cap. Gràcies a ells, a Espanya comença a entrar el Krausisme, que pensa en la renovació pedagògica on es potencia la ciència, tot al contrari de l’educació espanyola, controlada per la religió.
Per recuperar-se econòmicament, el ministre d’economia puja els impostos, però els comerciants es neguen a pagar. Es coneix com “El tancament de caixes”.
Els polítics i la burgesia catalana s’adonen que al política nacional espanyola no funciona i creen moviments catalanistes i independentistes, tot amb un rerefons burgés.

FORCES OPOSITORES DEL REGENERACIONISME (1903):

Republicanisme


Volen aplicar mesures més socials. Neix el partit Union Republicana, liderat per Salmeron. Una figura important és Lerroux, militant de la Union Republicana cordovès instal·lat a Barcelona amb un discurs radical, una la demagog, és anticlerical, populista. Es declara anticatalanista i antiburgés. Surt del partit i funda el Partido Radical, però després de la setmana tràgica perd molta força i marxa a Madrid i modera el seu discurs.

El tancament de caixes acaba quan embarguen les propietats dels comerciants. El alcalde de Barcelona es nega a executar el embargament i, junt amb altres alcaldes, dimiteix. El govern comença a detenir als morosos, suspèn les garanties constitucionals i declara l’estat de guerra a Barcelona, on el control de la població es portat per l’exercit. Hi ha un enfrontament entre els comerciants catalans, la burgesia, i l‘estat i neixen els partits nacionalistes catalans.
Al 1902, Alfons XIII, es declara major d’edat amb 16 anys. El president del govern es diu Antonio Maura, un regeneracionista i conservador. Comença la “revolució des de dalt”, un concepte que significa la reforma del govern, per evitar revoltes populars. Entre altres coses, va voler eliminar els cacics, el frau electoral, va fer alguna llei socials, com la llei del descans dominical, va intentar crear les assegurances obreres, va potenciar la industria i la agricultura, però poques coses es van aconseguir, ja que també imposar molta repressió.
Al 1900, Espanya consolida la seva ocupació al Marroc, i comença la cursa colonial a Europa. Al 1906 es fa la conferencia d’Algeciras, on Espanya i França van arribar a un acord per que Marroc es convertir en una colònia Franco-Espanyola i Espanya obté el Rif.
Els rifenys, organitzats en cabiles, es van organitzar i atac al exercit espanyol i el guanyen. Maura decideix enviar més efectius per reconquerir el Rif, molt d’ells reservistes, molts d’ells catalans.
Els catalans criden a la vaga, durant una setmana. La setmana tràgica. Es posen barricades, cremen esglésies, s’enfronten amb els militars...
Maura dimiteix i entra Canalejas, un liberal, que vol apropar-se al poble, vol reduir el poder de l’església, i per fer-ho fa la “Ley del Candado”. La llei prohibeix entrar noves ordres religioses. També fa un canvia als impostos , modificant l’impost sobre consums de Villaverde per un sobre la renda.

Entradas relacionadas: