El fracàs del primer govern regeneracionista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 26,44 KB

 

CRISI DEL SISTEMA DE RESTAURACIÓ (1898-1916)


  1. EL REFORMISME DINÀSTIC

Al 1898 el Rei Alfons XII havia mort, i la reina regent María Cristina va nomenar Francisco Silvela com a president del nou govern, del partit conservador.


PRIMERA EXPERIÈNCIA REGENERACIONISTA

Silvela va posar al govern uns ministres obertament regeneracionistes: Camilo Polavieja i Manuel Duran i Bas. La crisi econòmica del 98 va fer que l’any 1899 hi hagués un augment dels impostos de primera necessitat, que els comerciants de BCN es van negar a pagar la contribució a Madrid, efecte anomenat Tancament de Caixes.


Els empresaris es van negar a pagar, el govern central va reclamar a l’ajuntament de BCN una llista amb tots els empresaris que s’havien negat a pagar i l’alcalde va negar-se a realitzar dita llista, i per tot això es va produir una vaga general dels empresaris, a causa d’això el govern va declarar l’estat de guerra i va suspendre les garanties constitucionals a Catalunya. Això va posar fi al regeneracionisme, Polavieja i Duran van dimitir, i al 1901 es va tornar al torn pacífic.


SEGONA EXPERIÈNCIA REGENERACIONISTA

A causa del fracàs dels regeneracionistes, l’any 1906 Antoní Maura va fer-se càrrec del govern, amb el partit conservador.


Ell volia donar suport a les masses neutres, per aconseguir-ho, va utilitzar el populisme (dir allò que el poble vol sentir per guanyar-se el vot de les masses neutres) i la demagògia (tocar els sentiments per aconseguir el vot), també va idear la revolució des de dalt, per tal de seguir cridant l’atenció a les masses neutres, amb tot això volia crear un Estat fort, descentralitzat i desbancar el caciquisme.


Per tal de reduir el caciquisme, va fer algunes reformes. Va implantar una Reforma de l’Administració local (per apropar-se al sector catalanisme) i la Llei Electoral, va adoptar mesures econòmiques de caire proteccionista que afavorien l’entrada de diners a Espanya. Va millorar la legislació laboral millorant les condicions de treball infantil i de les dones, va posar la Llei dominical i va crear l’Institut Nacional de Previsió.


TERCERA EXPERIÈNCIA REGENERACIONISTA

Del 1910 al 1912, va estar al poder José Canalejas, del partit Liberal. Volia fer un reformisme social i limitar el poder de l’Església. Mor assassinat per un anarquista al 1912.


Va posar la Ley del candado, que prohibia temporalment la implantació de nous ordres religiosos, va reformar el sistema d’impostos. Per eliminar el sistema de quintes va reformar la llei de Lleves (1912), que es va convertir en obligatori en temps de guerra i es va suprimir la redempció en metàl·lic. Va fer reformes laborals millorant les condicions del treball infantil i de les dones i els contractes laborals, i va elaborar la llei de mancomunitats, que deia que si CAT ajuntava les 4 diputacions se li otorgaria un òrgan administratiu.


  1. PARTITS FORA DEL SISTEMA: OPOSICIÓ

REPUBLICANISME

El republicanisme va ser la minoria amb més majoria al Congrés dels Diputats.

L’any 1903, va néixer la Uníón Republicana, que agrupava diversos grups i tendències de política republicana al voltant de Nicolás Salmerón, va esdevenir la màxima força d’oposició. Volia reformar la Constitució del 1869, proclamar la República i convocar Corts Constituents.


Al 1908 va néixer el Partido Republicano Radical dirigit per Alejandro Lerroux. Com a escissió de la Uníón Republicana. Tenia un discurs radical demagògic i anticlerical, era revolucionari i utilitzava el populisme per atraure a les classes urbanes de BCN, a més, era anticatalanista.


TRADICIONALISME

Els carlins, després de la Primera Guerra Mundial van fundar el Partido Tradicionalista al 1919, liderat per Juan Vázquez de Mella. Un partit integrista, germanòfil. Mentre que el 1931 amb la República es crea la Comuníón Tradicionalista.


SOCIALISME

A l’inici del Segle XX el PSOE, liderat per Pablo Iglesias, i la UGT, dirigida per Francisco Largo Caballero, estaven en alça, van augmentar molt.


L’auge en el feixisme i el comunisme a Espanya i Europa va fer que al 1921 es crees el Partit Comunista Espanyol dirigit per Dolores Ibárruri (La Pasionaria).


CATALANISME


LA LLIGA REGIONALISTA

Aquest partit reclamava l’autonomia de CAT i volia descentralitzar l’Estat. L’any 1906 van publicar “La Nacionalitat Catalana” per explicar el seu projecte. Els seus líders eren Enric Prat de la Riba (es presenta per Catalunya, el seu programa es coneix com “Catalunya endins) i Francesc Cambó (es presenta per Espanya, el seu programa es coneix com “Catalunya en fora”).


Al 1904, el rei Alfons XIII va a BCN (era molt amic de Cambó). Enric Prat de la Riba, proposa un boicot a la visita reial però a partir de negociacions amb Cambó, finalment no es realitza. Una part del partit estava en contra del Rei (EPR) i l’altra a favor (FC), això va portar una crisi en la Lliga i una conseqüent escissó. Lluís Domènech i Montaner va crear el Centre Nacionalista Republicà que era nacionalista, democràtic i republicà.


SOLIDARITAT CATALANA

Al 1905 van tenir lloc els “incidents del cu-cut”, l’aparició d’un acudit va ser considerat ofensiu i l’exèrcit va intervenir a la revista de forma violenta i al diari “La veu de Catalunya”. Al 1906 es va crea la Llei de jurisdiccions que deia que seria jutjat davant d’un tribunal militar tots aquells que ofenguessin la bandera, l’exèrcit o Espanya.


El rebuig per aquesta llei va fer que s’unissin forces polítiques catalanes per defensar les reivindicacions catalanes, és quan va néixer la Solidaritat Catalana, un moviment polític, que anava en contra de la Llei de jurisdiccions i que volia òrgans d’autogovern per Catalunya, per això van crear el Programa del Tívoli al 1907. S’hi van unir carlins, la Lliga, els Republicans i els Socialistes. El partit Conservador, Liberal i Republicà Radical van ser els que es van mantenir al marge.


A causa de la varietat de partits polítics i per tant de idees, es va acabar amb la Solidaritat Catalana l’any 1910.

  • Una reforma en l’administració local per descentralitzar l’Estat (La Lliga a favor, els progresistes en contra).

  • Una reforma en l’educació perquè les escoles públiques fossin laiques (La Lliga en contra, els progesistes a favor).

  • La repressió de Maura en la Setmana tràgica (La Lliga a favor, els progresistes en contra)

L’OBRERISME ANARQUISTA

Es va situar a les zones industrialitzades, a les grans ciutats, no a les zones rurals.

Per difondre l’anarquisme per tot Espanya, un sindicat anarquista, la Solidaritat Obrera que estava a BCN, va veure la necessitat de fundar la CNT (Confederació Nacional del Treball) que va tenir una acció directe. L’any 1919 va tenir lloc la vaga de la Canadenca, una empresa de llum de BCN, els treballadors no van anar a treballar i van deixar durant dos mesos a un 70% de la població sense llum. Les dues tendències que hi havia eren l’anarcosindicalisme, ho defensaven els més moderats, i l’anarcocomunisme que el defensaven els més radicals.


  1. Catalunya

SETMANA TRÀGICA 1909


CAUSES

Espanya viu un moment de colonialisme cap al Nord d’Àfrica. Al 1906, a la Conferència d’Algesires es determina que El Marroc passa a ser un protectorat francoespanyol, a més, es queda amb el RIF, la franja nord. Al 1909, les tribus organitzades en cabiles, s’enfrontes a les tropes espanyoles al Barranco del Lobo on Espanya és derrotada i per això es decideix enviar més suport al Rif, la majoria reservistes.


FETS

A BCN hi va haver un moviment de protesta general per tots aquells que no podien pagar el rescat i tenien que anar a la guerra, tenien el suport de socialistes, republicans i anarquistes. Al juliol del 1909 el sindicat anarquista va convocar una vaga general (els treballadors van parar la producció), que va passar a ser una vaga revolucionaria. Aquesta revolta va durar una setmana i tenia un caire antimilitarista i anticlerical.


Antoní Maura va aplicar una repressió per parar la vaga revolucionaria. Es va declarar l’estat de guerra a BCN i es van suspendre les garanties Constitucionals. Hi va haver 100 morts i 300 ferits, a més, Francesc Ferrer i Guardia va ser executat.


CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES

La setmana tràgica va comportar la dimissió de Maura i va ser José Canalejas, partit liberal, el que es va fer càrrec del govern.


MANCOMUNITAT DE Catalunya

CONSTITUCIÓ 1911

Enric Prat de la Riba, president de la diputació de BCN, volia dotar CAT d’òrgans d’autogovern, per això va presentar la proposta de mancomunar les quatre diputacions. Canalejas va aprovar la proposta l’any 1912, però el seu assessinat ho va aturar. Per això no va ser fins el 1914, quan Eduardo Dato, del partit conservador, ho va aprovar definitivament amb les mateixes funcions que tenien les diputacions. La Mancomunitat va ser el primer òrgan de administratiu de CAT.


OBRA DE GOVERN

L’actuació de la Mancomunitat va tenir dues direccions fonamentals:

Per una banda pel que fa al desenvolupament econòmic i de les infraestructures. Va millorar la xarxa viària i els sistemes telegràfics i telefònics. A més, va iniciar un pla d’acció agrària per augmentar la productivitat amb noves tècniques de conreus, per això es van crear les escoles agràries.


I per l’altra, pel que fa a la cultura i a l’ensenyament. Es va consolidar la llengua catalana gràcies a la normalització i la normativització del català, ho va fer Pompeu Fabra, que més tard va crear el DIEC (diccionari Institut d’Estudis Catalans). Per la protecció del patrimoni cultural es va constituir la Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments. A l’ensenyament va haver-hi una reforma pedagògica al introduir els mètodes de María Montessori i es va crear l’Escola Industrial (1910) que es formaven a tècnincs professionals.

Entradas relacionadas: