Formes a priori

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,58 KB

 

1. Explica les obres de la filosofia de Kant
-”Critica a la raó pura”: en aquesta obra, Kant tracta la qüestió del coneixement humà i quines condicions ha de tenir el coneixement humà per ser científic. Diu que el coneixement comença amb l’experiència, però no tot prové d’aquesta. Racionalisme i Empirisme. La metafísica no és un coneixement científic però és un saber que motiva la ciència -”Crítica a la raó pràctica”: en aquesta obra, Kant tracta la pregunta “Com he d’acturar?” ell diu que mai t’has de prendre a tu i a una altre persona com una cosa, objecte… Tracta els temes de la ètica i la moral -”Crítica del judici”:

Aborta els judicis estètics i teològics

-”Crítica a la religió dins els límits de la raó”: Kant tracta la pregunta “Què em cal esperar?” defensa el deisme, la religió des d’un punt de vista racional. Diu que l’ésser humà no pot assolir la felicitat individualment, per si mateix. Societat basada en el dret internacionals -”La Pau perpètua”: Kant parla de la història i reflexiona sobre les preguntes “Què cal esperar de mi i la humanitat?”, “Què és l’ésser humà?”

2. “Crítica a la raó pura” - Estètica trascendental: primera part del llibre. L’estètica és la ciència de la sensibilitat i explica com funciona el coneixement sensible El primer pas és recollir les impressions de l’exterior (com diu Hume) són immediatament organitzades per les formes a priori (elements trascendentals que pertanyen a la ment del subjecte i ordenen les sensacions en espai i temps) Kant les denomina intuïcions pures, condicions universals i necessàries que fan possible l’esperiència mateixa. La ciència que estudia l’espai i el temps és la matemàtica, l’espai és estudiat per la geometría i aritmètica i explica les coses en successió temporal. Les matemàtiques per tant és una ciència vàlida que té com objecte les formes espai i temps, estableixen judicis sintètics a priori (continguts nous, universals i necessaris) -Analítica trascendental: segona part del llibre. Kant estudia la manera en que l’enteniment comprèn que la sensibilitat ha percebut sota formes espai i temps. Organitza i classifica les intuïcions mitjançant conceptes (permeten pensar i compendre la percepció sensible). Es realitzen mitjançant les categories (constitueixen foremes a priori de l’enteniment). Quan rebem estímuls exteriors es fa present una unitat organitzada, l’objecte, que manté subjectes les qualitats (la substància). Per tant, el pensament de Kant identifica 12 categories que organitzen el món i que estàn vinculades a 12 formes enunciatives que les expressem i permeten formular judicis. La física aplica el principi de causalitat a tots els fenomens (natura) i les lleis que son les lleis de la natura. -Dialèctica trascendental: tercera part del llibre. Es pregunta la causa de les causes i vol coneixer amb la seva raó la raó última de tot (accedir al noüen). Explica el funcionament de la raó i mostra que els seus productes no són científics sinó que formen part de la metafísica. Diu que la raó humana no pot evitar les preguntes sobre les coses que mes l’inquieten (origen, sentit de l’exsitència) i ha d’acceptar que aquestes qüestions no tenen resposta científica vàlida. La raó dona judicis elaborats en l’analítica i aspira a treure conclusions, reuneix els fets psíquics i mentals i forma part la idea d’ànima. A partit de la metafísica aplica les formes a priori que son les idees pures (Déu es tot, mon es experiencia externa i jo experiencia interna)

Entradas relacionadas: